Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



BlancaMO
Calafell
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 Començament
No aguantava, la teva bellesa em cridava i com si d’un conjur és tractés, rere teu anava. No sé què vull de tu, sé que ets qui crida el meu lívid com cap altra. Em dóna igual Ho sé, ho tenim prohibit però no m’importa. Ens apropem i ho respiro, el teu aroma, la por i la valentia que mai hi deixaves sortir. Aprendré que callada no ets més guapa. Que el que ocultes és el més valuós i que les paraules que en deixes anar són les més insignificants. Manipules al teu entorn amb innocència però jo en sé que no és així. Amagues el millor.



Ni com ni quan en sé, amb tot, la distància entre nosaltres es redueix progressivament. Com si d’un ball a destemps parléssim.



Desig, respiro el teu cabell pèl-roig. Ets un pecat capital, la mateixa luxúria reprimida. Deus ser filla d’Afrodita com jo sóc d’Ares. Amants perfectes però amb una dolenta dissort.



Només un frec i ja es palpa la gana que en tens. Aquest castell no et serveix, et trobes sola, els teus assedegats llavis m’ho diuen. Ballem, espetecs, en sobren formalitats, igual que la roba.



Luxes, el llit és ple de luxes. Or, plomes de paó reial i el teu cos.



Ni el més ric et mereix. Arquejat i canta, perquè la teva melodia és la millor, sublim.



A l’efecte d’un toc en demanes més. Descobreixo que ets capritxosa però no m’importa complir els teus desitjos.



 

  • - Ell... Mai m’ha tocat.

    - No en parlis d’ell, deixa parlar a la bogeria, l’amor...Malgrat això, no en parlis d’indults. – Assenteix


Com si el temps s’acabés, tot gira fins a esgotar-nos.


  • - Em dic Hero, suposo que em coneixes com l’esposa de Menelau.

    - Sóc Leandre, guerrer d’Abidos- M’aixeco, no hi faig res nu a l’habitació d’una donzella.



    - No en marxis, deixa’m gaudir l’aroma de l’amor.

    - No vull fer-te mal, mai els meus ulls van veure l’amor i tinc por de no tornar-ho a sentir.

    - Si poguessis evitar que pateixi no viuríem. Destinats a la guerra, al desamor. Destinats a patir i ser arravatats de qualsevol felicitat. No tornaré a plorar,  m’ho prometo. Estima’m, encara que hi morim  per intentar-ho. Gaudim encara que tot hi sigui en contra, tastem el pecat.

    - Hero, tu ets el pecat- Abaixa el cap- La teva boca és l’alcohol. Tothom el vol tastar i al fer-ho, es tornen addictes. Ets la filla de la mateixa Afrodita, germana d’Helena de Troia. Ets el deliri masculí, la desencadenant de la guerra. Ara ja no en puc marxar, he begut el teu desig i ara en vull més- Li cau una llàgrima- Però ens mataran.

    - Si per amor he de morir, així hi serà! Mai m’han estimat, fes-ho, si us plau. Fa massa temps que estic sola- Em cauen petits llacs dels ulls- Estima’m, encara tot, necessito sentir-me viva.

    - Com pretens que funcioni?- Estimar-la no podria ser permès pel meu cor. En canvi, no vull separar-me. Plorem, encara que en sabem que no cura les penombres. Ens agrada veure tragèdies fins que nosaltres en som els protagonistes.



    - Vine, amagat, quan ell se’n vagi. No necessitem que sigui públic. Mentre et trobis al meu costat tindré suficient. Donam el teu cos per respirar.

    - Et deixes portar per la luxúria.

    - Mai he sentit res igual, no marxis.

    - No m’estimes.

    - T’estimaré!- Es neteja les llàgrimes- Aprendré!

    - Això no s’aprèn Hero.

    - Ho faré.-Calla- Venen, la guàrdia s’apropa.

    - Tornaré. Mana els coloms i parla a les petxines, la mateixa deessa de l’amor em demanarà tornar- Em poso el meu uniforme.-Tornaré

    - Ploraré als déus perquè ho facis- Marxo, encara que se’m fa més difícil que morir.



    - T’estimaré, en silenci. Patiré, estripant-me el cor.


 

Torno a Abidos, no trobava a faltar la meva mare. Hero protagonitzava tots els meus pensaments.



 

  • - M’he enamorat, mare.

    - Sestos és una altra illa, una altra vida, no t’ho permetran els déus.

    - Ella és la felicitat, el desig, la bellesa, la saviesa. Ho és tot i a la vegada és tan petita que se’n fa tan fàcil amar-la.

    - Oblida-la, només ets un nen encara.

    - Davant el meu cadàver mare, no tornaré enrere. He decidit morir- Mare plora

    - Oraré als déus per la teva vida.

    - Ora per la dona que et donarà nets, ora perquè puguem gaudir la vida entre el mar que ens separa.

    - Així serà.


 Comenta
 
Capítol 2 Apropar-nos
Ser lluny però sentir-te al costat. Sé que aviat ploraré de felicitat però ara ho faig de

llàstima. T’estimo encara no saber qui ets realment.



Estic fart d’aixecar-me a protegir als rics que mai apreciaran quin és el millor regal del

món. Pensen que els diners i l’estatus donen la felicitat, però només tu en tens la clau.



He fet negocis amb la mort i fins que no et torni a veure no em deixaré matar. En parlo

als coloms i sé que aquestes cartes t’arriben. No vull oblidar la teva fragància ni el tacte

de la teva pell. Ho reconec, moltes vegades he tancat els ulls fort per recordar-te. La

meva mare plora tots el dies però li he dit que soc feliç amb tu. Aviat ens veurem.



Mentre, rellegeixo la teva carta mil i una vegades fins aprendre’m cadascuna de les

paraules.



Mai el palau se t’havia fet tan gran. La teva veu fa eco i et canses d’escoltar-te a tu

mateixa. Cap dia vas estar feta per avorrir-te i mira’t, com un colom a una gavià. Veig

les teves ales, amarrades i amb les plomes desfent-se de la depressió. Em necessites

tant com jo a tu. Encara no és amor però ho serà. Et sobren tots els diners, les robes i

les joies. El que de veritat vols és volar nua. Et fiquen mil productes a la cara per fer-te

bonica quan les teves pigues naturals són el més preciós. Què en sabran ells si mai han

observat una ànima lliure. Queden dues nits per la lluna plena i cada hora se’m fa

eterna.



...



M’amago dins d’un vaixell. Sento que aquesta barca em porta a la mort. Caront sap

que moriré aviat però ho em escollit així. El teu marit ha marxat de viatge. Al teu Palau

només queden dues velles minyones. Ens encobreixen i així em porten fins el Palau. Et

trobes a la muntanya més alta, a dalt de tot. Sembla que el teu marit et vulgui amagar

però va massa tard. Obro l’enorme porta i darrere estàs tu. Em somrius amb totes les

teves dents. Tanco amb rapidesa per només admirar-te jo. Vas nua com si tinguessis

molta pressa però jo no vull córrer. Tenim 3 dies de lluna de mel. Passo els meus dits

pel teu cabell arrissat i pèl-roig, suau, com m’esperava. Ara acarono les teves galtes

amb pigues. La seda et té enveja per la teva suavitat. La teva respiració s’agita i corres

a treure’m la roba. Amb els teu cos nu, comences a córrer pel palau com una nena

petita. Ets tot el que desitjo per ser feliç. Com si fóssim petits, riem fins acabar al teu

llit. Tot continua millor que als nostres somnis. Potser teníem més ganes de tastar-nos

del que pensàvem.



...



Les minyones ploren tots els dies. Crec que el poble de Sestos sospita però mai m’havia

importat menys. Al segon dia has sortit del palau per saludar als ciutadans. Tots veuen

la felicitat que et faig sentir.



- Diu que no és d’Abidos, si us plau – diu un ciutadà patint.



- No heu de preocupar-vos, us estimo massa. A la meva ciutat , al meu regne.



Vosaltres sou la meva família, hem crescut junts com els arbres i serem eterns

com ells. – Comenta amb un nostàlgic somriure.



- Ets la millor donzella Hero, cuida’t.



- Ho faré – El poble plora mentre ella torna al palau.



- Ells de veritat t’estimen – li dic

- No tant com tu – respon.



Amb calma ens dirigim a les saunes, som massa melancòlics com per jugar. Una

vegada, sense roba, acaronem l’aigua mentre ens abracem.



- ¿Saps? Crec que t’estimo – Les llàgrimes d’Hero cauen.



- M’alegro que no sigui tard per dir-ho.



- Ho és. Qui sap si aquesta es l’última lluna junts.



- Qui sap si altres dits estimaran com els de l’altre. – Li miro als ulls.



- Vull morir, no m’agrada patir. – Les seves llàgrimes cauen sense control.



- Jura amb mi que ens veurem aviat. Sigui aquí o a altre món, estarem junts.



- T´ho juro.



Així en gaudim l’última nit. Demà tots ho sabran, això. El nostre cor no ho vol

admetre però d’aquí poc deixarà de bategar. He aprés que els millors petons tenen

gust salat a llàgrimes. He aprés que les millors carones són aquestes on no toques a

l’altre per por de trencar-lo. He aprés que la mort només és una nova vida.
 Comenta
 
Capítol 3 Patim el fi
Desperto sense estar assabentat que mai més ho tornaré a fer. No m’amoïno, al meu costat es troba la teva blanca pell, les teves pigues. El teu pèl-roig cabell cau delicadament complint tots els canons que m’agraden. Les teves delicades corbes criden que les acaroni però obres lentament els ulls verds que mai havien lluït tant.

  • - Hero, han trucat la porta.

    - Anem-hi. – Em somriu.

    - Primer t’hauries de vestir... No sabem qui és.

    - No tinc por. – Diu mentre arrufa les celles.

    - D’acord...


I com ella en demana, anem nus a veure qui interromp el paradís. Hero obre delicadament la gran porta de marbre deixant veure una ploma de paó reial, símbol de la deessa Hera. Mai he cregut en divinitats, només crec en les divinitats que m’han portat la gloria, Ares i Afrodita.

  • - Leandre, Hera sap de la nostra infidelitat.

    - Això no significa res, no tinc por d’ella.

    - Leandre, això significa que aviat farà que el meu marit se n’adoni. – Ric

    - Hera no pot fer res, no té poders d’aquests.

    - Ella protegeix els matrimonis i odia les infidelitats. S’ha topat amb nosaltres i ara farà el possible per veure’ns patir.

    - Llavors patirem, però després d’aprofitar cada segon. Dóna’m el teu cos un altra vegada.


Irresponsables no vam pensar realment les conseqüències. Després d’entregar-nos a l’altre en cos i anima vam començar a riure. Pot ser per evitar plorar. Les nostres agitades respiracions i els somriures que ens llençàvem valien més que qualsevol problema. Sabíem que després de la calma torna el caos.

Corríem per casa nus quan la gran porta es va obrir. El seu aroma a paralitzar a Hero. Ho sabia, la seva reacció m’ho deia.

  • - Així que això fas a la meva absència?!

    - Calcas...


Va empunyar la seva espasa, estava preparat però no va arribar la mort al meu cos.

  • - Calcas no el matis si us plau. Si ell mor, jo també ho faré.


L`home canós va sospirar.

  • - Per ara no el mataré, però no el vull tornar a veure. Hero, com la donzella més bonica que ets no pots morir.


Ella va assentir i sorprès en va manar vestir-me i anar-me. Això no podia ser real. Els deus ens havien perdonat.



No em vaig acomiadar per por que Calcas canvies d’opinió. Al vaixell de tornada vaig dormir tranquil·lament. Calcas ens havia donat el seu perdó, mai més hauríem de plorar.



A l’obrir els ulls vaig sentir el dolor i la ràbia al meu interior. Abidos es cremava, els guerrers empunyaven les espases contra tots els ciutadans. Tot havia sigut una trampa.



Calcas com rei de Sestos va manar destruir Abidos.

  • - Leandre, la festa ja ha començat. Has de lluitar.


El meu company parlava, vaig empunyar la meva espasa. Em vaig dedicar a matar a tots els guerrers que es trobaven direcció la meva casa. A l’arribar les llàgrimes van caure soles, el cos de la meva mare es trobava al terra ple de sang. Mort, l’habitació només olia a mort. La meva mort s’apropava, els guerrers de Sestos no marxarien sense veure’m morir. Vaig escriure’t una carta que mai acabaria. Mentre l’escrivia un guerrer es va apropar per tallar-me el cap. Aquest és el final del nostre amor suposo, al final no hem mort junts. Irònic.

  • - Tinc el seu cap! Podem marxar.


Els guerrers marxen però l’amor no.



Cupido, fill de la deessa de l’amor carnal i del deu de la guerra. Cupido és el resultat de l’amor entre una donzella i un guerrer. Ell tenia una missió, fer arribar la carta tant de bo els seus pares haurien volgut.



‘’Hero, la meva estimada. Mai més et tornaré a acaronar les galtes. Tampoc riuràs pels meus complits ni ens donarem el cos. Vull saber, ens tornarem a veure? Vas arribar a estimar-me? Jo et vaig estimar des del primer dia. Potser tot això sigui un deliri però m’ha encantat tornar-me boig per tu. T’estimo com els deus saben perquè’’

La carta no acabava i la sang acompanyava el papir. Hero plora per última vegada i es pren la vida. No Abans de deixar una resposta.



‘’Saps, cap mestre m’ha ensenyat a amar excepte tu. Ara se que és estimar. Ens veurem aviat Leandre.’’
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]