Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



JoviBclouds
Manresa
 
Inici: Canto jo i la muntanya balla

Capítol 1 Tornada de Campaments


Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.



Eren les 5 de la tarda i començava a fer-se fosc. 

Era l'últim dia de campaments d'esquí a la muntanya abans de tornar a la ciutat. 

Estava impacient per arribar, havia quedat amb el meu millor amic, l'Arnau. 

Les nostres mares des de petites eren grans amigues i, casualitats de la vida, vam néixer el mateix dia. Des de llavors sempre hem estat junts. 

A la tarda, havíem dit d'anar a comprar els regals de Nadal.



Es va fer l'hora de marxar cap a casa. Ja s'havien acabat els campaments. El viatge des de la muntanya fins a la ciutat es va fer etern. Al meu costat, hi tenia una amiga que vaig fer al campament, la Gal·la. 

Estàvem tan cansades que no vam parlar en tot el viatge. 

Amb els ulls tancats, vaig recolzar el cap al vidre. Vaig agafar els auriculars de la motxilla i vaig posar-me música. La fina melodia em va deixar adormida. 

En aquells moments, no sabia on estava. Em vaig despertar de cop en sentir que la Gal·la m'avisava: ja havíem arribat. Per la finestra, vaig veure l'Arnau. Ell m'esperava a l'estació. Ja havíem quedat així abans de marxar perquè al campament no hi havia cobertura. Ens quedaven uns minuts per arribar a l'estació. << Mira aquell noi tan guapo que està esperant a algú a la parada >> L'Arnau és alt, ulls foscos i cabells castanys, despentinat i força atractiu. El que ella no sabia és que aquell tan guapo era l'Arnau. La Gal·la només havia vist l'Arnau, però no havia vist al seu germà gran, l'Aleix. Era un noi alt, amb els ulls verdosos, cabell fosc i ondulat. Era el capità d'un equip de Futbol Americà. Era el més popular i el més desitjat per totes les noies de l'institut, i com és normal amb l'Aleix no hi tenia gaire relació.



Amb la Gal·la, baixàvem de l'autobús, i va aparèixer l'Arnau. Vaig córrer cap a ell a abraçar-lo perquè feia més de 15 dies que no el veia. La Gal·la el va mirar de dalt a baix i ell a ella també. Va haver-hi un contacte visual bastant fort, per la meva part bastant estrany. Vaig fer com si no hagués vist res i li vaig presentar la Gal·la.



L'Arnau i jo ens vam acomiadar de la Gal·la. Vam pujar al cotxe de l'Arnau, un tot terreny, el Mercedes Clase G, que per ells és com un més.



Ens vam dirigir cap al centre comercial de Santa Mònica, al Centre comercial del centre de la ciutat. Vam començar a escollir els regals pels pares i amics i vam comprar algun capritx per nosaltres, com roba. Mentre me l'anava emprovant, l'Arnau em va preguntar sobre la Gal·la. Em va preguntar quants anys tenia i li vaig dir que en tenia 17, igual que nosaltres. El vaig veure molt interessat per ella. No li vaig fer massa cas, però el vaig veure incòmode. Finalment, vam decidir comprar-nos dues dessuadores iguals i una gorra Jordan. Teníem gana i vam sortir de la botiga i vam anar a berenar alguna cosa. Vam entrar al Starbucks, jo em vaig demanar un croissant de xocolata i xocolata calenta amb nata. L'Arnau va demanar un croissant normal i un cafè amb llet.



Quan vam sortir del Starbucks ja era fosc i, com que feia tants dies que no ens veiem, ens volíem quedar més temps junts. Em va demanar d'anar a dormir a casa seva i, evidentment, ho vaig acceptar. Casa seva és molt gran. Hi ha un gran jardí, finestrals per tota la casa, piscina, jacuzzi... A la seva habitació hi té un gran sofà, un llit de matrimoni, una televisió molt gran i un finestral que accedeix al pati. Mentre pujàvem les escales, vaig veure l'Aleix –el seu germà- que entrava a la seva habitació amb una noia que vam suposar que era una animadora. Era prima, alta i rossa. Pel que vaig sentir, vaig entendre que es deia Rachel i que l'animaria al partit. 

Li vaig dir a l'Arnau i vam decidir anar al partit per animar-lo i veure’l.
 


 Comenta
 
Capítol 2 A casa de l'Arnau i l'Aleix
Em vaig despertar a casa de l'Arnau.
Perquè ahir, tornant de comprar, ens vam quedar a dormir a casa seva.
Semblava que eren les 12 del migdia. Vaig mirar un moment el mòbil i eren les 3 de la tarda. Ràpidament, vaig trucar al meu pare per avisar que ens havíem quedat adormits fins molt tard. D’alguna manera, em sabia greu. El meu pare s'ha d'encarregar del meu germà petit, ja que la meva mare va morir quan jo tenia onze anys.

El meu pare no li va semblar malament que em quedés a dormir a casa de l'Arnau, des de sempre ha estat així. Un dia em quedo a dormir jo a casa seva i un altre dia ve ell a casa.

Em vaig aixecar del llit i vaig despertar l'Arnau.
A ell, li agrada moltíssim dormir i li costa despertar-se.
Després de quinze minuts, ens vam aixecar i vam anar la cuina per menjar alguna cosa. No havíem de fer res aquell dia a part de deures. Ens vam preparar una torrada amb mantega i melmelada i ens la vam menjar a l'habitació. Entre que acabàvem els deures i fèiem els llits, el temps va passar ràpid i havíem arribat a les sis de la tarda. Com que era hivern, era fosc.
Volíem relaxar-nos al jacuzzi de la casa. Mentre l'Arnau es posava el banyador, vaig anar al jacuzzi.
Un cop allà, vaig veure que al jacuzzi hi havia el seu germà amb la seva novia. Era l'animadora del seu equip. Li vaig fer dos copets a l'esquena.

-Ens toca a nosaltres - no sabia com reaccionaria- Es va girar, desconcertat, mirant-me d'una manera no gaire agradable.
-No sabia que el jacuzzi anés amb torns -va dir de manera sarcàstica.

Per darrere meu va aparèixer l'Arnau i els va fer marxar de l'aigua. L'Arnau li va dir que ens faria gràcia anar-lo a veure jugar en aquell partit de futbol tan important. A l'Aleix, el vaig veure prou il·lusionat pel fet d’anar-lo a veure. En canvi, a la seva novia, no li va fer cap mena de gràcia i ens va respondre de manera no gaire agradable.

-No crec que el vulgueu anar a veure el partit, de totes maneres en aquest partit perdran -va dir sense mirar-nos mentre s'embolicava amb la tovallola.

-Rachel no trobo el perquè has de respondre així - va contestar l'Aleix, mirant-la fixament i no gaire content.

Jo i l'Arnau ens vàrem quedar desconcertats i l'Aleix i la Rachel van marxar cap a dintre la casa.
Vam entrar al jacuzzi i ens vam posar al dia de les coses que havien passat durant aquells quinze dies que no hi era. L'Arnau va tornar a treure el tema de la Gal·la i jo ja vaig veure que li interessava i no la veia només com la meva millor amiga.
Jo tenia el meu mòbil sobre la lleixa del jacuzzi i mentre ell em seguia parlant sobre la gal·la, em va arribar un missatge d'ella. Em va demanar quins plans teníem jo i l'Arnau per aquest dissabte. Li vaig dir que anàvem al partit i que si volia venir amb nosaltres. Al principi no li va fer gaire gràcia, però vaig pensar que si li deia que venia l'Arnau, vindria. Així va ser, es va animar i vam quedar el dissabte a la tarda.

Es va fer tard i vam entrar a casa, cada vegada feia més fred. Vaig agafar les meves coses i vaig trucar al meu pare que em vingués a buscar. El meu pare estava treballant i no em podia venir a buscar, així que li vaig explicar a l'Arnau. Ell tampoc em podia portar i em va dir que li demanes al seu germà.
Vaig entrar a la seva habitació i li vaig comentar. La seva novia em va mirar amb mala cara i no li feia gens de gràcia, però va semblar que cada vegada que em fa mala cara, ell accepta. Així que va agafar les claus del cotxe i vam sortir de l'habitació.
Ens vam dirigir al garatge i vam pujar al seu cotxe. No vam dir ni una sola paraula fins que vam pujar al cotxe.
Jo em sentia incòmode i ell ho va notar. Va intentar treure conversa.
-Em sap greu que la Rachel es comporti d'aquesta manera amb la millor amiga del meu germà i a més que ets com una germana per mi -no l'havia sentit mai parlar d'aquesta manera tan dolça i em vaig posar vermella-.

- Em fa molta il·lusió que vingueu a veure'm al partit -va dir tocant-se el cabell-. Va engegar el cotxe i ens vam dirigir cap a casa meva.

Un cop davant de casa, es va acostar molt a mi, però els dos no sabíem com reaccionar.
Veia que allò que estava passant, no podia ser. El seu germà és el meu millor amic i sempre havíem parlat que això mai podria passar i que mai ho acceptaria.
Ell em va agafar per la cintura i em va acostar cap a ell. Quan estàvem mirant-nos de tan a prop, vaig sentir pessigolles a la panxa. Això no podia estar passant. Ell té novia, que de fet ja m'odia i el seu germà és el meu millor amic de tota la vida.
 Comenta
 
Capítol 3 Ell i Jo
El meu germà ens va espantar obrint la porta del cotxe. No ens vam arribar a fer cap petó. Per sort. Està bé que no hagi passat res. No podia passar res entre nosaltres.

El meu germà em va rebre amb una abraçada. Feia quinze dies que no ens veiem. Em vaig acomiadar de l’Aleix i vaig baixar del cotxe. Ell havia d’anar cap al camp de futbol americà. Jugava al cap d’una hora.

Un cop vaig entrar a casa el meu pare m’esperava. Em va fer dos petons i una gran abraçada i em vaig dirigir cap a la meva habitació. Vaig desfer la maleta i vaig començar a preparar per la nit del partit.        

Un cop dutxada, havia de triar la roba. No sabia què posar-me. Vaig optar per posar-me uns jeans blaus, una brusa blanca i fina, i les converse blanques amb els costats plenes de frases i paraules fetes per amigues meves.

Em trec la tovallola de sobre i em vesteixo. Surto de l’habitació i vaig a buscar l’assecador que estava al lavabo. Em  vaig treure la tovallola del cap i vaig engegar l’assecador, de sobte vaig sentir una veu que cridava al meu nom. Vaig mirar per la finestra i l’Aleix estava a la finestra. La vaig obrir i li vaig preguntar què hi feia allà, el vaig deixar entrar. 

-Crec que hauríem de parlar - em va dir mirant-me als ulls. 

Jo no sabia com respondre i vaig assentir amb el cap. Va seure a la cadira de la meva habitació i jo a la punta del llit. No sabíem com començar la conversa. 

El meu pare de sobte va trucar a la porta i ens va tallar la conversa que volíem iniciar. Ens va preguntar si volia que ens portés. I vam dir que anàvem amb el cotxe de l’Aleix per així a l’arribar allà i trobar-nos a allà amb la Gal·la i l’Arnau.

Ell va mirar el seu mòbil i va veure que faltaven vint minuts per començar el partit. Ràpidament vam baixar les escales i vam desaparèixer pujant al cotxe. 

Durant el trajecte va haver-hi un silenci bastant incòmode. 

Estàvem a punt d’arribar i hi havia molt trànsit, ens vam mirar i vam saber que havíem d’anar corrent, vam baixar del cotxe vam agafar el seu equipatge i vam córrer fins a arribar-hi. Estava tot el camp ple de gent, el vaig acompanyar cap als vestuaris i ens vam acomiadar amb dos petons i li vaig dir:

-Sort! - em va fer un somriure i va marxar.

Miro cap a les grades i vaig veure l’Arnau i la Gal·la assentats aixecant les mans per avisar que ja estava allà. Ja estava a punt de començar el partit. Em vaig assentar al seu costat i va començar el partit.

-On estaves durant tanta estona? - em va dir l’Arnau una mica molest-.

Ell no sabia que jo havia estat amb el seu germà i que, per poc, ens fem un petó dins el seu cotxe.

  • Ja t'ho explicaré a fora.




Efectivament, l’Aleix ja sortia dels vestidors i tothom aplaudia als jugadors. Estava molt seriós i no mirava cap a les grades, mirava el terra.  

Ja feia una hora i mitja que estàvem mirant el partit i ell ja no jugava. El vaig veure que estava a l’altra banda del camp i em va fer un senyal perquè hi anés. No vaig dir res a ningú i vaig anar-hi. Suposo que l’Arnau no li feia gaire gràcia que marxés sense dir res, però jo sabia que li podria explicar després. 

Ell confiava en mi.

Un cop estava allà on l’havia vist, no hi era. Jo estava enfadada perquè m’havia enganyat i estava al mig de les grades sola.

Que sentir que em cridaven , i vaig recordar com em va cridar l’Aleix des de la finestra de casa meva. Miro sota les grades i hi era ell. No sabia del tot què hi feia allà sota, però no li vaig ni preguntar. No m’importava en aquells moments. Em va abraçar i em va mirar els ulls. I sí, em va fer un petó. Jo no sabia si allò estava bé, perquè ell tenia novia i el seu germà era el meu millor amic de tota la vida. Però el petó no s’havia acabat encara. Sense dir-me res, em va agafar la mà i vam sortir corrents de sota les grades. Jo no sabia on anàvem. Em va dir que confiés amb ell i jo vaig confiar.

Ens dirigíem al cotxe i jo trucava a l’Arnau per dir-li que havia marxat amb el seu germà i que no es preocupés, que ja li explicaria tot demà. Ell confiava en mi i no es va enfadar. Vam entrar al cotxe i encara no em volia dir on anàvem. Ja era fosc i ja havíem arribat al lloc estàvem a sota les lletres de hollywood. Eren unes vistes impressionants es veia tota la ciutat. Sota la lletra H s’hi va asseure i jo al seu costat. Fluixet li vaig dir que això que estàvem fent no estava bé i què no podíem seguir així. 

Em vaig posar sobre d’ell i ens vam tornar a fer un petó diferent de l’anterior. Ell controlava el petó. El petó va durar molt i ningú ens va molestar. Ens va costar molt trobar aquell moment d’intimitat. Ell es va aixecar i va anar a buscar una manta al cotxe. Em vaig quedar adormida a sobre d’ell després del llarg dia.
 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]