Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



JoviBclouds
Manresa
 
Inici: Canto jo i la muntanya balla

Capítol 1 Tornada de Campaments


Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropava. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tot plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil·litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.



Eren les 5 de la tarda i començava a fer-se fosc.

Era l'últim dia de campaments d'esquí a la muntanya abans de tornar a la ciutat.

Estava impacient per arribar, havia quedat amb el meu millor amic, l'Arnau.

Les nostres mares des de petites eren grans amigues i, casualitats de la vida, vam néixer el mateix dia. Des de llavors sempre hem estat junts.

A la tarda, havíem dit d'anar a comprar els regals de Nadal.



Es va fer l'hora de marxar cap a casa. Ja s'havien acabat els campaments. El viatge des de la muntanya fins a la ciutat es va fer etern. Al meu costat, hi tenia una amiga que vaig fer al campament, la Gal·la.

Estàvem tan cansades que no vam parlar en tot el viatge.

Amb els ulls tancats, vaig recolzar el cap al vidre. Vaig agafar els auriculars de la motxilla i vaig posar-me música. La fina melodia em va deixar adormida.

En aquells moments, no sabia on estava. Em vaig despertar de cop en sentir que la Gal·la m'avisava: ja havíem arribat. Per la finestra, vaig veure l'Arnau. Ell m'esperava a l'estació. Ja havíem quedat així abans de marxar perquè al campament no hi havia cobertura. Ens quedaven uns minuts per arribar a l'estació. << Mira aquell noi tan guapo que està esperant a algú a la parada >> L'Arnau és alt, ulls foscos i cabells castanys, despentinat i força atractiu. El que ella no sabia és que aquell tan guapo era l'Arnau. La Gal·la només havia vist l'Arnau, però no havia vist al seu germà gran, l'Aleix. Era un noi alt, amb els ulls verdosos, cabell fosc i ondulat. Era el capità d'un equip de Futbol Americà. Era el més popular i el més desitjat per totes les noies de l'institut, i com és normal amb l'Aleix no hi tenia gaire relació.



Amb la Gal·la, baixàvem de l'autobús, i va aparèixer l'Arnau. Vaig córrer cap a ell a abraçar-lo perquè feia més de 15 dies que no el veia. La Gal·la el va mirar de dalt a baix i ell a ella també. Va haver-hi un contacte visual bastant fort, per la meva part bastant estrany. Vaig fer com si no hagués vist res i li vaig presentar la Gal·la.



L'Arnau i jo ens vam acomiadar de la Gal·la. Vam pujar al cotxe de l'Arnau, un tot terreny, el Mercedes Clase G, que per ells és com un més.



Ens vam dirigir cap al centre comercial de Santa Mònica, al Centre comercial del centre de la ciutat. Vam començar a escollir els regals pels pares i amics i vam comprar algun capritx per nosaltres, com roba. Mentre me l'anava emprovant, l'Arnau em va preguntar sobre la Gal·la. Em va preguntar quants anys tenia i li vaig dir que en tenia 17, igual que nosaltres. El vaig veure molt interessat per ella. No li vaig fer massa cas, però el vaig veure incòmode. Finalment, vam decidir comprar-nos dues dessuadores iguals i una gorra Jordan. Teníem gana i vam sortir de la botiga i vam anar a berenar alguna cosa. Vam entrar al Starbucks, jo em vaig demanar un croissant de xocolata i xocolata calenta amb nata. L'Arnau va demanar un croissant normal i un cafè amb llet.



Quan vam sortir del Starbucks ja era fosc i, com que feia tants dies que no ens veiem, ens volíem quedar més temps junts. Em va demanar d'anar a dormir a casa seva i, evidentment, ho vaig acceptar. Casa seva és molt gran. Hi ha un gran jardí, finestrals per tota la casa, piscina, jacuzzi... A la seva habitació hi té un gran sofà, un llit de matrimoni, una televisió molt gran i un finestral que accedeix al pati. Mentre pujàvem les escales, vaig veure l'Aleix –el seu germà- que entrava a la seva habitació amb una noia que vam suposar que era una animadora. Era prima, alta i rossa. Pel que vaig sentir, vaig entendre que es deia Rachel i que l'animaria al partit.

Li vaig dir a l'Arnau i vam decidir anar al partit per animar-lo i veure’l.


 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2912
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  886 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  231 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  113 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  205 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  251 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]