Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



joviatblacr
Manresa
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 Perduda enmig d'un mar de foscor.
Perduda enmig d’un mar de foscor



Tota aquesta inseguretat va començar fa tres mesos enrere, un dia d’agost, durant les festes del poble de la seva àvia, aprofitant que la seva àvia era de viatge. La conversa va anar de la següent manera.



-Mama, puc sortir aquesta nit,oi?



-Fins a quina hora?



-Fins a les tres...



-Fins les dues, com a molt tard, Marta. Sigues puntual!



La Marta era tossuda, les coses s’havien de fer sempre a la seva manera.

Era la típica rossa, amb ulls clars i alta. Vivia amb la seva mare a Barcelona, però havia anat a passar les vacances d’estiu a casa l’àvia, en un petit poble de muntanya. El seu pare va morir quan ella era petita, així que la seva mare va fer-se càrrec d’ella, des de ben petita, tan bé com podia.



Les seves amigues li havien ofert alcohol i va seure en un petit carrer vora de la plaça del poble. Amb totes elles, van beure per primer cop com si no hi hagués un demà. Cansades de beure, es dirigiren a la plaça del poble, on hi havia música des de feia hores. Era la 1 de la nit. Encara tenia una hora per gaudir amb les seves amigues, tot i que sabia que no arribaria puntual a casa.



Van decidir situar-se al centre de la plaça. Entre moviments, crits, cants i glops ja s’apropaven les dues de la matinada. La Marta va decidir allunyar-se durant uns minuts per tal de recuperar-se després que el cap li donés voltes. Passats uns minuts se’n va tornar amb el seu grup d’amigues per acabar de gaudir del que li quedava de nit.



-Marta! Vine un moment que necessito parlar amb tu- li va dir el Nil, el seu xicot de feia vora un any.





-Digues... - va respondre ella, rient.





-Últimament he estat reflexionant sobre la nostra relació i he arribat a la conclusió que això no va enlloc, que vivim a molta distància i... això ens fa mal- es va explicar ell. I va afegir: No et vull fer mal -amb certa compassió.



Ella va mirar-lo, rient, i va dir:





-Nil, no diguis tonteries -va replicar.





-Has begut,oi? -va preguntar sense esperar resposta- Ja en parlarem demà o quan estiguis sòbria.





-Que estic bé Nil, parlem-ne ara!





-Que no Marta. Fins demà!- va exigir amb força.



Després d’aquesta conversa, la Marta no sabia com prendre’s les paraules del Nil.



No sabia si sentia de debò el què li havia dit. Demà, seria un altre dia i ja ho parlarien amb més tranquil.litat.



Va fer un últim glop d’alcohol del vas d’una amiga seva.



S’escolta sonar l’inici de la seva cançó preferida, la qual canta amb totes les seves forces junt amb el seu grup d’amigues, que cap d’elles n’és 100% conscient del què fa, però sembla no importar-els-hi aquest fet.



Aquesta cançó acaba i en comença una altra. ‘Bailando por ahí’, una de les cançons de reggaeton antic preferida de mig poble.



Eren ja vora les dues, la Marta es despedeix de les seves amigues per tornar-se’n a casa abans de que sigui massa tard.



La seva casa es troba dos carrers més amunt de la plaça del poble, just al costat de l’església. Ella decideix anar tirant sense pressa ja que ja fa tard, no val la pena afanyar-se. A més a més, sap que les bronques de la seva mare no són gaire fortes a diferència de les que els hi fan a les seves amigues.



Segueix el seu camí cap a casa, perduda en els seus pensaments.



Les llums del carrer en el què es troba, són apagades, quant del fons del carrer apareixen unes ombres acompanyades d’unes veus masculines. No hi fa cas a aquest fet.



En mida que aquestes ombres se li apropen, van agafant la forma de cossos masculins.



Se’ls creua, segueix caminant, aquest cop més ràpid.



Falta només un carrer per arribar a casa seva, quan de cop veu les ombres masculines reflexades al terra just darrere seu, ella avança més ràpid. S’espanta, però en cap moment para de caminar. Les veus cada cop són més properes tot i haver caminat tan ràpid com les seves cames li permetien.



Ja veu l’entrada a casa seva 20 metres enllà. Segueix caminant sense parar, els homes fan el mateix just al seu darrere.



Allarga la mà per obrir la porta de l’entrada de casa seva, però algú ho fa abans que ella.
 Comenta
 
Capítol 2 Perduda enmig d'un mar de foscor.
De seguida, unes mans la subjecten amb força i la duen dins d’un vehicle. Està beguda, així que no n’és conscient del què passa. Al cap d’uns quants minuts després, la treuen del cotxe. No li sona l’entorn on es troba, l’únic que sap és que la por la té saturada. 

Deuen ser les 7 del matí, quan pugen tots dins el cotxe i la deixen allà tirada, i nua. Ella, paral·litzada per la por, no fa més que plorar. Està en xoc després del què acaba de passar.



Es vesteix i marxa direcció cap a casa seva. Al arribar a casa seva, necessita donar-li explicacions a la seva mare sobre el per què no havia dormit aquella nit a casa. 

No sabia si fer-ho perquè temia davant les amenaces d’aquells homes. Va pujar les escales, les cames li tremolaven , tal com li havien fet durant tot el camí cap a casa seva. Va arribar finalment a la porta del pis, va trucar esperant que la seva mare l’obrís, i així va fer.



 La seva mare, amb aires de preocupació la va abraçar amb força, s’imaginava el què li havia pogut passar a la seva filla. En aquell any ja hi havien hagut cinc casos de violacions en el poble.



 La Marta, envoltada dels braços de la seva mare, va acabar plorant. Va desfogar en aquella abraçada tota la impotència que sentia, sense creure el que li acabava de passar. 

-Marta, només diga’m si t’han fet mal. Ja en parlarem de la resta en un altre moment.



-No, mare. No n’era del tot conscient del què passava…

-Val, sé que és un moment difícil, però quan no sigui tan recent ho haurem de denunciar. -Va dir la seva mare.



-Però és que mare… Si se’n enteren de la denúncia no vull ni imaginar el què em faran.



-No pateixis, estem juntes en això, i si tot surt bé la justicia se’n farà càrrec. -Va replicar la seva mare-.



-Però si us plau, d’això no en diguem res a ningú, prefereixo que no se sàpiga el què ha passat.- Va suplicar la Marta-.



-Confia en mi. 

I darrere d’aquesta conversa la Marta va a fer una llarga dormida fins les 2 del migdia d’aquell mateix dia. El pes que tenia a sobre feia dos hores enrere, havia disminuït. 

El dia transcorre ràpid després de l’ocorregut. 

Ja és el dia següent quan la Marta es lleva ben d’hora al matí, degut als malsons sobre aquells homes amenaçant-la. S’aixeca del llit, i se’n va a la cuina on està la seva mare.



-Has dormit bé filla?

-No he pogut dormir gaire bé, així que et mentiria si et digués que sí.



-Ostres… 

-Mare, prefereixo no denunciar els fets d’ahir. Realment no crec que valgui la pena ni molt menys que se’ls posi a presó. A més a més, s’acabaran venjant de mi si s’acaba sabent. Els rumors en aquest poble volen massa ràpid. -Va explicar-se.-

-Com tu desitgis, m’agradi o no és la teva decisió… Això sí, proposo que anem a passar el dia a la platja. Bé, si et trobes millor. -Va proposar la seva mare.- 

-Realment tinc ganes de desconnectar una mica d’aquest poble.



-Perfecte, ara faig les bosses i marxem a passar el dia al poble del costat tal com fèiem fa 7 anys enrere.



-Mama.



-Digues Marta.



-Només et volia donar les gràcies per tot el què m’ajudes, a vegades no ho valoro… Però gràcies de veritat.



-Nena, et mereixes això i més, així que no em donis les gràcies i som-hi.



Mitja hora després ja eren dins el cotxe direcció al seu destí. Aquest trajecte va durar uns 10 minuts, que li van passar molt ràpid mentre mirava per la finestra el paisatge estiuenc que feia tants anys que no veia.-

-Ja som aquí. Com canvien les coses,no?

-Així és. Per últim cop hi vam venir amb el pare…-va afegir la Marta.-

Es van situar vora l’aigua, on van posar les tovalloles.



Es van desvestir i van anar corrent cap a l’aigua com si fés anys que no la veiéssin.



 
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  337 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]