Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



joviatbgidoge
Manresa
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 Un clau treu un altre clau
AMOR IMPOSSIBLE

 

Capítol 1: Un clau treu un altre clau

 

Per a què fer cas a la raó?

La festa només va començar. 

Entre ells, les diferències van fer que l’atracció passés a un altre nivell. La bellesa i la sintonia d’aquelles úniques mirades van fer que la connexió del destí es creués, que els afortunats d’ells trobessin al seu estimat. El desig de trobar a la persona adequada. Però algo passava entre les famílies. Els esdeveniments volen separar una i una altra vegada la connexió que hi havia entre ells fins acabar amb el seu amor.

Els protagonistes d’aquesta història eren el Leandre i l’Hero. 

El Leandre era un noi senzill i jove de 20 anys. Atractiu, d’una estatura de 1’89, amb un cabell marró i uns ulls de color àmbar. Era conegut per la reclamada fama de la seva família en els negocis en Grècia.

L’Hero era una noia més complicada. Tenia 18 anys des de feia poc i no sabia del tot com era la maduresa en la seva edat. Mai li havien trencat el cor. En general, no sabia quèera l’amor. Era morena, amb una pell de color marfil i delicada i uns ulls intensos de color blau cel. La seva família també estava involucrada en els negocis.

Junts eren l’enveja de tota Grècia, la seva bellesa no era cap problema alhora dels negocis.

Curiosament les famílies ja havien tingut conflictes anteriorment. El pare de l’Hero, en Julio, i la mare del Leandre, la Mina, van tenir una aventura quan tenien la mateixa edat que els seus descendents. Però van tenirmolts problemes entre ells i, malauradament, van donar per fet un amor impossible. D’aquí la rivalitat entre les famílies.

Aquell mateix dia, se celebrava una festa cerimonial amb les famílies més adinerades. La distància no era un problema, l’Hero vivia a Sestos i el Leandre a Abidos, dues illes de l’Arxipèlag distants una de l’altra, a Grècia.

Per a aquella cerimònia, tothom havia d’anar d’etiqueta i moltes famílies aprofitaven per fer negocis i amics amb molt poder.

Quan va arribar la nit, la majoria de famílies amb bona fama i gran poder empresarial es trobaven en aquella festa immemorable. Les famílies del Leandre i la de l’Hero no es van mirar ni es van dirigir la paraula fins a mitjanit.

L’Hero anava vestida amb un vestit de seda, molt bonic de color vermell. El seu cos, la seva figura esvelta i la seva bellesa ressaltava entre totes les dones presents. Portava unes sabates de taló en combinació amb el vestit i el seu maquillatge era natural.

El Leandre en canvi anava vestit amb esmòquing negre, senzill, i amb una corbata del mateix estil.

Quan per fi va començar la festa i van obrir el banquet i el ball, el Leandre es trobava amb el seu amic, en Fidel. Un noi atractiu, ros i amb una mirada angelical, però alhora un noi fidel i intel·ligent. Físicament, era tot el contrari que el Leandre.

L’Hero i el Fidel eren casualment amics i, a més, les seves famílies també es feien molt. A més havien d’estar junts pel bé dels seus progenitors i pels negocis que els unien.

 

Perquè no vas amb el Fidel, Hero? -li va insistir el seu pare uns minuts més tard després que s’iniciés el banquet.

- És el que estava pensant - va dir distreta durant uns segons - Si em disculpeu.

 

D’aquesta manera va començar la recerca del Fidel.

 

L’Hero i en Fidel eren uns grans amics des de petits. Ella, però, no sabia si en realitat el que sentia pel seu amic Fidel era veritable amor, d’aquells que llegia en llibres que lafeien imaginar el seu amat i il·lusionar-se. Necessitava ser lliure i no ser controlada diàriament pels seus pares que, a desgrat d’ella, ja li tenien la seva vida organitzada.

Quan va trobar el Fidel, va veure que estava amb un noi de mirada dolça com la mel i un cos musculós i alt, era el Leandre. Així va ser com va començar aquesta història i de com el destí estava a favor pel seu amor. En Fidel els va presentar.

 

Encantada, em dic Hero - li va dir, amb un petit somriure.

Igualment, jo sóc el Leandre - li va respondre amb el mateix entusiasme.

 

Es van donar la mà i aquell tacte entre ells dos va començar a ser addictiu i durant aquells segons un somriure va aparèixer en el rostre de l’Hero.

El Leandre se la va quedar mirant amb una esperança mai vista en els seus ulls.

En Fidel ho va notar i dissimuladament va posar l’excusa que anava a per una beguda.

Quan finalment en Fidel se’n va anar, en Leandre i l’Hero es van mirar uns segons de més. La connexió era total i mai havien sentit res d’igual. Durant el banquet les seves mirades s’havien creuat més d’una vegada.

Cap dels dos sabia que els seus pares eren rivals. Els seus progenitors mantenien la seva història enterrada i acabada. No volien que els seus fills cometessin el mateix error que ells van cometre.

Els dos no eren conscients del mal que es farien per haver-se conegut.

No importava ni com ni quan, ni els minuts que van estant parlant, però el Leandre des d'aquell instant va saber que l’Hero era la seva estimada.

 

 

Els descendents seguirien els mateixos passos que els seus progenitors?

La nit va acabar amb un petó entre les estrelles, un valsapassionat i, en poques paraules, un nou amor per descobrir.

Des d'aquell instant van saber que entre ells, una nova història començaria i que les casualitats de la vida van fer d’aquell instant un moment inoblidable.
 Comenta
 
Capítol 2 Sense voler volent
CAPÍTOL 2: Sense voler volent

 

Hero

 

L’endemà em vaig despertar amb un somriure als llavis. La nit passada havia estat esplèndida. Vaig gaudir durant aquelles poques hores d’aquella curta vetllada. No sé ni què, ni com va passar aquell precís instant, però era la primera vegada en la meva vida que no sentia un buit en el meu interior.

No sabia si el que sentia era amor o si era desig o si estava enamorada.

L’únic que sabia era que aquell suposat jove, en Leandre, em va fer sentir la més afortunada noia en el món durant tota la nit.

Només pensava en si ell sentia el mateix per mi o si el tornaria a veure.

I de cop me'n vaig adonar. 

Me’n vaig adonar que si els meus pares el rebutjaven, no sabria pas què fer i...ostres, en Fidel, que en seria d’ell? Els meus pares només em repetien una i una altra vegada que en Fidel i jo estàvem predestinats des de ben petits. No els podria decebre.

La felicitat i la confusió s’apoderaven en el meu interior i,quan encara els meus pensaments no van arribar a cap conclusió, vaig sentir una veu que se'm feia massa familiar.

Vaig córrer ràpidament al saló i em vaig trobar a la meva tieta.

Semblava que feia segles que no la veia, però en aquell precís moment, es trobava allà, amb el seu somriure de sempre i els seus braços oberts per donar-me la benvinguda.

 
Cressida! - vaig exclamar.

 

La meva tieta Cressida és la germana del meu pare, i una dels meus familiars amb qui tinc més confiança. Una gran part de la meva infància la vaig passar amb ella i,pràcticament, és com la meva segona mare.

 
Hero! No saps lo feliç que estic per tornar-te a veure! Mira tu, si ja estàs feta una dona!

 

Li vaig somriure divertida. Cada vegada durant els últims anys que ens veiem em deia sempre aquelles mateixes paraules.

Els meus pares no hi eren en aquell precís moment i vaig gaudir una mica de la meva llibertat. Vam esmorzar juntesi, finalment, vam anar a la meva habitació.

Li havia d’explicar massa coses.

 

 

 

 

Leandre

 

M’havia enamorat. Aquelles van ser les primeres paraules que van sortir de la boca d’en Fidel.

En Fidel i jo érem amics de tota la vida, i també veïns des de sempre.

 
No m’he enamorat Fidel - vaig insistir.


No em diguis que no, vaig veure com la miraves.

 

“On viurà?” Em vaig preguntar.

 
- Fidel, tu no sabràs per casualitat on viu l’Hero?

 

Em va somriure convençut.

 
T’ho diré si admets que estàs enamorat.

 

No m’ho vaig pensar dues vegades.

 
Estic enamorat - vaig dir dubtós al cap d’uns segons.

 

D’acord - va treure un quadern i d’ell va arrencar una fulla - Aquesta és la seva direcció, la casa està protegida per guàrdies, però pots entrar per la porta de darrera del jardí. Si algú et pregunta, jo no t’he dit res, el seu pare és perillós i està planejant des-de la nostra infància el meu casament amb l’Hero.

 

D’acord, en tindré cura.

 

L’havia de tornar a veure.

 

 

 

Hero

 

Li vaig explicar tot. Li vaig explicar sobre el Fidel, les amigues i sobre els meus pares. Li vaig explicar de la vigilància que havien posat a casa nostra. Durant els últims mesos, ens van robar un documents molt valiososdels negocis dels meus pares i la majoria de vegades no podia sortir sola, sense protecció. 

Per últim li vaig explicar la nit meravellosa que vaig passar.

 
Tieta Cressida, ahir vaig conèixer a un noi… Un noi extraordinari. És un amic d’en Fidel, i… Es que Cressida, no sé que fer. Vam ballar tota la nit, i mai he sentit res com el que sento ara mateix.

 

La meva tieta va somriure misteriosament.

 
Què passa? - li vaig qüestionar ansiosa per conèixer la seva resposta.

 

Res, res… És que mai tan brillat tant els ulls parlant d’una persona - va fer una breu pausa i vaig baixar la mirada - A mi em passava el mateix en la teva edat,quan parlava del teu tiet Adonis...No serà pas que t’has enamorat, no?

 

No ho sé Cressida, de veritat que estic molt confosa…

 

“No sé que fer la veritat.” Vaig pensar per dins.

 
I aquest suposat noi té nom? - em va preguntar després d’uns segons.


Leandre - li vaig dir segura - es diu Leandre.

 

Em va mostrar una mirada de sorpresa, però ràpidament la va dissimular i va canviar de tema. Va passar el dia volant, però dins meu, sabia que ella m’ocultava alguna cosasobre en Leandre, no fins que vaig veure la seva figura darrere la finestra.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]