Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



JoviatARIR
Manresa
 
Inici: Canto jo i la muntanya balla

Capítol 1 Quatre esquís i una sorpresa
Sabia que si parava m’atraparia.

No em podia treure del cap aquella fastigosa i repugnant tragèdia que vaig haver de suportar el dia anterior. Aquells pensaments m’esperonaven a seguir endavant, ignorant la fatiga i el cansament que em perseguia hores enrere. Corria esquivant els arbres que s’interposaven entre la meva salvació i la meva perdició eterna. Cada cop la sentia més a prop. Em venien calfreds cada cop que notava la presència d’aquella bèstia desesperada. 

Portava dies seguint-me per aquells immensos i densos boscos. Sentia els seus gemecs cada vegada més propers i tenia por de que el meu destí fos el mateix que el de la Queralt.

Tot va començar fa uns quants dies, quan la meva dona i jo vam decidir realitzar una sortida per les descomunals valls dels Pirineus francesos. Ho teníem tot a punt per endinsar-nos en aquella aventura. Vam arribar a l’estació d’esquí i la neu ens cobria fins el turmell. Es feia feixuc avançar, per això vam decidir llogar uns esquís; per poder baixar fins la boca de la vall. Ens vam posar en marxa i vam començar a descendir per la pista, tot anava bé fins que vaig decidir fer una foto per immortalitzar el moment. Li vaig demanar a la meva dona que es posés ben arran de la tanca de fusta. Vaig treure el pal selfie i em vaig recolzar a la tanca. Just quan em disposava a tirar la foto, la tanca va cedir... Vam baixar per la vall agafats fins que un arbre ens va separar. Vaig xocar de cap contra una pedra, vaig caure en la profunda foscor de la inconsciència...vaig perdre el coneixement.

***

- Ricaaard!- cridava desesperada.

Em va semblar sentir la seva veu, però no sabia reconèixer d’on venia. Seguia atordit pel cop i no era capaç d’aixecar-me.

- Ajuda!- vaig dir amb un fil de veu.

En sentir-me em va buscar durant una estona fins que em va trobar mig enterrat de neu. Em va ajudar a aixecar-me.

- Estàs bé? - em va preguntar, preocupada.

- Sí, anem a buscar algun aixopluc... –estàvem espantats i esporuguits.

Em vaig adonar que la Queralt coixejava i li vaig oferir els meus pals de muntanya. Al cap d’una hora caminant vam trobar una cova. S’hi estava bé comparat amb el fred de fora. Vam decidir passar-hi la nit. Al vespre, vaig sortir a agafar llenya. Em va costar molt trobar soques seques perquè totes estaven humides per la nevada del dia anterior. Finalment vaig trobar un lloc amb troncs apilats i, curiosament, estaven ben secs. En vaig agafar un parell i vaig marxar. De tornada, anava pensant de quina manera podíem encendre el foc, no teníem cap encenedor. Mai ens havíem trobat en una situació semblant a aquella. Quan vaig arribar a la cova, em vaig trobar la Queralt mig congelada, quasi no podia parlar.

Només em faltava això! Ella em mirava espantada i jo vaig fer tot el que vaig poder per intentar que tornés a escalfar-se. Com que encara no sabia com encendre el foc, la vaig començar a abraçar i a cobrir-la amb tot el que tenia. Per sort, al cap d’una estona em vaig adonar que ja podia parlar. Tot tornava a la normalitat.

Vaig anar provant diverses maneres d’encendre la llenya, fins que fent xocar algunes branques seques amb una pedra aconseguí escalfar aquella freda cova. La Queralt estava endormiscada. Així va acabar aquell dia: els dos dormint arraulits sota l’escalfor del foc i la foscor de la nit. L’endemà, al matí, quan ens vam despertar, vam descobrir que aquella nit havia nevat bastant fort. No podíem sortir de la cova, fàcilment, a causa del gran gruix de neu que havia caigut. Amb l’ajuda de la Queralt i algunes branques, vaig trobar la manera de treure tota aquella neu que cobria la meitat de la sortida.

Ara tocava buscar el camí de tornada...


 

 Comenta
 
Capítol 2 On està
-Necessito sortir! Ajuda!

Ningú va respondre... Corro però no la veig, on està? Sí, ja la veig però una força

em reté. L'he de agafar o moriré. La tinc a la mà no m'ho puc creure! Nooo! Caic al

buit, busco una sortida i…

-Ricard? Ricard, estàs bé?-em va demanar la Queralt amb un posat preocupant.

Tot i això, em tranquil·litzava sentir la seva dolça veu.

-Que ha passat? Per què em mires així?-vaig preguntar.

-Per un moment has perdut el coneixement!!!-va respondre.

-On estem?-li vaig demanar, una mica perdut.

-No t'en recordes? Hem sortit de la cova per tornar a casa i de sobte has caigut al

terra. Suposo que has perdut el coneixement per el fred.

-Sí, deu haver sigut això.-vaig afirmar-No perdem més temps, hem de marxar d'aquí

com abans millor!

La Queralt em va fer un petó, després d'això ja vaig estar recuperat del tot i vam

començar a agafar totes les nostres coses per tornar a emprendre el camí de

tornada. Tots dos desitjàvem que tot anés bé i que poguéssim tornar a casa el més

ràpid possible per poder descansar i oblidar aquella mala passada que ens estava

perseguint durant la sortida. Ens pensàvem que tot ja estava i ja havia passat, però

no era així. Vam arribar a una esplanada plena de neu i vam decidir reposar una

estona.

Quan ens disposàvem a posar-nos en marxa una altra vegada vam veure que una

ombra gegantina s'alçava a uns cent metres de nosaltres. A primera vista semblava

un home gros demanant ajuda i per això ens hi vam acostar. Però quan la vam tenir

al davant... No puc d'escriure amb paraules aquella bèstia! L'únic que puc dir és que

media com a mínim dos metres i mig d'alçada i un i mig d'amplada, es veia ferotge,

despietada i violenta.

Tenia tanta por que em vaig quedar paralitzat i no vaig reaccionar fins que la bèstia

va fer un gemec estrany.

-Corre!- vaig exclamar en veure la Queralt tan espantada.

Ella em va fer cas i vam començar a corre com si ens hi anés la vida, que de fet en

aquell moment ens hi anava. Per un moment em vaig pensar que l'havíem perdut i

que ja no la tornaríem a veure, però no va ser així. Al cap de deu minuts, va saltar

des de dalt d'un arbre i em va caure a sobre. Em va agafar pel coll amb totes les

seves forces i no em deixava respirar. La Queralt es va tirar sobre la bèstia per



defensar-me i li va clavar un dels pals d'esquí a l'esquena. La bèstia em va deixar

anar però després va anar a per la Queralt. Ella amb un gest em va dir que me

n’anés. Jo no la volia deixar però ella insistia. Jo no li vaig fer cas, així que la vaig

agafar per un braç i vaig arrencar a córrer altra vegada. Estava mal ferit i no podia

anar gaire ràpid. La Queralt em va demanar si necessitava ajuda, però jo li vaig dir

que no feia falta parar allà al mig, que ja m'ho curaria quan estiguéssim en un lloc

segur.

Després de fer uns quants metres vam tenir la sort de trobar-nos un refugi on poder

descansar una estona i alliberar-nos d'aquella bèstia un temps.

-Estàs bé?- em va demanar.

Vaig assentir amb el el cap.

-On està?- li vaig preguntar un fil de veu.

-No ho sé -em va dir- des de que som aquí que no la veig per enlloc.

De sobte, sentirem un soroll curiós que provenia de l'exterior. Sabíem que era ella i

havíem d'estar molt atents o ens agafaria per sorpresa.

Estàvem espantats i per això intentàvem no fer gens de soroll per no esverar més a

la bèstia. No sé com va passar, però la bèstia ens va localitzar i al cap d'una estona,

va començar a donar cops per les parets fent ressonar tot el refugi.

De cop, la paret va cedir i va caure enmig de l'habitació on ens trobàvem. Em vaig

aixecar i vaig veure que la bèstia ens estava observant, preparada per tornar a

atacar-nos. Em va saltar a sobre, però la vaig esquivar amb un moviment àgil i

veloç. Darrere hi havia la Queralt que no la va poder esquivar. La va agafar i se la va

emportar. En uns segons els vaig perdre de vista.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]