Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Sergi_Tarrés
Figueres
 
Inici: El Navegant

Capítol 1 La família
Nuvolet, m’anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d’allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Nuvolet representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m’acompanyarà al llarg d’aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l’estrenyen, blanca per l’aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d’haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures. 

Sabia que la vida no era fàcil però jo em vaig sortir de tots els obstacles que tenia i vaig intentar arribar al meu objectiu. A veure millor no començar així…



Dimarts,24 de Febrer

Avui després de sortir de la universitat ha arribat un home molt ben vestit y m’ha dit que si volia ser treballador del Marina Unstent, sense pensar-ho vaig acceptar.



Dissabte,30 de març

Avui m’han pujat de categoria i sento que en un futur puc arribar a ser capità. A més avui he fet el meu primer embarcatge i estic molt content.



Dijous,30 de Desembre

Avui he arribat a capità i em sento bé però no puc parar de pensar en la família, sento que estar lluny d’ells em perjudica i no em fa estar feliç amb mi mateix ni amb els qui m’envolten.



31 de Maig de 2060

Senyor Becker:

Sento dir-li que després del tràgic accident el dijous, 23 d’Abril no vull seguir al mando del Marina Unstent, no puc suportar més estar lluny de la meva família i no puc viure més accidents com aquests en el que han mort 18 persones. Ho sento.

Comandant Nuvolet:

No pots dir-me això en aquest moment, he apostat per vostè i ara no pot deixar-me així després de l’accident de l’altre dia. Si tu em deixes hi haurà conseqüències.

Van passar els anys i el comandant Nuvolet va deixar el seu treball i va començar a treballar al bar de la seva mare.



Any 2090:

Han passat els anys i ja sento que no puc aguantar més servint cerveses i posant entrepans de fuet que oloren a porc. Sento que he de tornar a treballar i ser l’home que era fa 30 anys.



Senyor Nuvolet:

Hola Nuvolet, he de dir-te que sento l’incident que vam tenir fa 30 anys, estava nerviós i molt estressat. Vull demanar-te que tornis a ser el nostre capità i comandis el Marina Unstent i tornis a ser navegant i millor persona.

Senyor Becker:

Senyor accepto però vull ser una persona molt més important del que era abans, vull tenir un vot “electoral” a l’hora de proposar noves idees.

Al cap dels anys la mare del senyor Nuvolet va morir i ell va intentar anar al seu enterrament però no va poder ser ja que el van advertir de que si anava tornaria a perdre el treball de la seva vida i aquesta vegada no tornaria a recuperar-ho.
 Comenta
 
Capítol 2 El Navegant
Any 2198:

Hola a tots sóc el fill del senyor Nuvolet, per desgracia ja ha mort però el seu esperit sempre estarà entre nosaltres. Os fico en context…

Jo sóc professor de socials i a tots els meus alumnes els hi explico la història de superació i de treball del meu pare. Hi ha alumnes que no s’ho creuen però si realment és real i tot això jo ho vaig viure. Un moment recapitulem una mica…

Any 2169:

El meu pare s’enamora d’una de les senyores del vaixell i li demana que si vol sopar amb ell i aquella senyora accepta ràpidament. Quan arriba l’hora de sopar el meu pare és molt nerviós ja que a ell li agrada aquella senyora però no sap si ell li agradarà, però ell surt molt decidit i amb les idees molt clares que eren demanar-li sortir a aquella dona.

Arriba l’hora de sopar i està molt nerviós però quan veu que a la senyora es queda assombrat ja que és una dona molt guapa.

  • Dona: hola capità!!!

    Papa: com sap que jo sóc capità? Li agradaré?

    Dona:vine i assentat amb mi.

    Papa:ho sento jo no puc quedar-me a menjar,tinc mal de panxa.




La senyora es va quedar decepcionada però va pensar que li tornaria a demanar quedar.

Va passar el temps i la dona pensava que li estava preparant una sorpresa però no es que al meu pare li feia molta vergonya demanar-li que sigui la seva nòvia.



Any 2171:

La dona tornava a pujar al mateix vaixell en el que havia passat les seves vacances 2 anys abans i aquesta vegada el meu pare li demana sortir i en aquest cas li diu que SI!!

Finalment puc dir que aquesta senyora és la meva mare i em sento molt orgullós de com es van conèixer el meus pares.

Quan jo em feia gran el meu pare em deia, fill tu has de ser professor que són persones molt honrades i tenen un treball molt bó.

Llavors en aquell moment em vaig proposar que volia ser professor perquè el meu pare es sentis orgullós de mi i de tot l’esforç que vaig fer per aconseguir aquest treball.

Però malauradament quan jo estava a  l’universitat em vaig enterar de la pitjor notícia, el meu pare havia mort i el vaixell s’havia enfonsat. Vaig pensar que després del tan gran disgust havia de deixar la carrera i els estudis i ajudar a la meva mare, però ella em va dir que no. Que jo havia de seguir amb els estudis i ara havia d’estudiar  més que mai per demostrar que jo sóc fort i poder fer el que jo més vull SER PROFESSOR.

Finalment, després de 8 anys llargs de dues carreres vaig aconseguir el meu propòsit, ser professor i ara només faltava la part més difícil trobar una escola que em vulgui com a professor i ja està.

Després d’un any de practica a una escola em van agafar i en aquell moment vaig ser la persona més feliç del món perquè havia aconseguit aquell propòsit que tenia en ment i ara ja podia explicar la història i geografia per la qual havia estudiat.

Però va arribar el moment en que un alumne em va preguntar si jo tenia pares, li vaig contestar que només tenia amb la meva mare però vaig contestar que el meu pare havia sigut un dels millors navegants de la història.

Sergi Tarrés Carvajal

3r ESO A
 Comenta
 
Capítol 3
El Navegant(3r Capítol)



Miro per la finestra i ja no conec ningú, com tampoc ningú ja no em coneix, si bé alguns saben qui sóc i fan veure que respecten aquest nen pobre,sense roba ni calers. Moriré aviat sense haver trobat el meu lloc en un món que va massa de pressa. I aquest hidroavió que s’enlaira em sembla un misteri més fàcil d’entendre que les peripècies que m’han portat tan lluny, sense que cap d’elles m’ajudi a saber el que sóc. 

Hauria de dir, més aviat: a saber el que era, de tant que ja només sóc passat. Potser tot és degut al fet que m’ha tocat viure a banda i banda de dos segles tan diferents, i que he vist arribar d’una en una totes aquestes espantoses meravelles. No sóc el més vell d’aquesta illa, però mai no gosaré preguntar als altres vellards si, com jo, amaguen un desfici en veure com les coses han canviat.

Quan era petit i mirava per la finestra, a la meva ciutat natal, no hauria pogut veure ni el fum d’un tren. Res d’allò que permet als homes d’avui pensar que senyoregen el món no existia, aquest món tan encongit que sembla cabre dins la butxaca dels més ambiciosos. Quan era petit, el món era fet de femta de cavall i de cels sense màquines; el món era simple, i jo encara no sabia que era el més inexplicable dels homes.

Però jo tenia l’esperança de poder arribar a ser alguna cosa en la vida. Jo pensava que quan sigui gran m’anomenarien senyor Nuvolet,ja que jo pensava que com el meu pare havia pogut ser jo també podia després de molts de riscos en la meuca vida i per això em vaig inspirar en el meu pare i en la seva història per poder arribar algun dia a ser com ell, NUVOLET.Nuvolet, m’anomenaran un dia.

I… així va ser, després de molt esforç i dedicació en aquest treball vaig poder arribar a com sóc o com em podeu dir ara: Senyor Nuvolet. Jo era el menor dels meus 3 germans i sempre teníem la pressió d’arribar a on és ara el meu pare. Era el més pàl·lid també, el menys visible, cosit de boira. No sé a quina edat vaig començar a observar-me les mans per veure si eren fetes d’una altra matèria que carn sota la pell. Parlava sol per intentar que la meva veu sonés i semblés com les altres, i mai no ho aconseguia del tot. A casa, mirava les meves germanes i no entenia com podia ser tan diferent, no pas pel sexe, sinó per la manca d’energia.

Corrien temps obscurs en el meu barri, jo vivia en una zona petita del nord d’Itàlia i per algunes persones molt perillós però també com era molt menut coneixies a tothom i realment eren bones i umilds persones.

Els primers anys de la meva vida només la meva mare semblava adonar-se sense esforç de la meva presència; per això provava de no perdre-la mai de vista. M’estava a prop seu quan descansava, la seguia mentre rondava a poc a poc per la cuina amb l'àvia; devíem semblar dos esperits vagament materialitzats.

Havia plogut durant més d’una setmana, i quan la pluja es va aturar tothom va córrer a contemplar Tomàs Payrot, un pagès presoner dalt d’un cirerer de la vora de la Tet. S’havia salvat, tres dies abans, grimpant a l’arbre i evitant així una onada que es va endur dos jornalers. I aquesta és una petita part de la meva història de quan jo era petit i gaudia de les meves històries.



Sergi Tarrés Carvajal

3r ESO A
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]