Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Taller La Masia5
MUSEROS
 
Inici: Canto jo i la muntanya balla

Capítol 1 Dies oscura
Vam continuar mullant-los, durant dies vam crear un escenari, un teló de plutja que cobria mars, rius i muntanyes. Els animals continuaven buscant amagatalls amb pors per si decidíem buidar les panxes amb aigua freda i fosca, inclús alguns llamps i trons, que no havien pogut fer foc per les muntanyes. Des de els cims de les muntanyes baixaven rierols, arrasant amb tot al seu pas fins crear grans rius esperant desembocar a la mar que es trobava un par de quilòmetres més enllà. 

La mar ens ho va agrair i els pantans també, ens miraven amb un gran somriure donant-nos les gràcies per replenar-los, perquè durant tot el any no ens havien vist gairebé. 

Els animals ens miraven demanant un descans, per poder ixir a plenar la panxa, ens miraven tristos i desitjosos de veure el sol, però nosaltres estàvem enfadats amb el nostre ja no amic, el sol. Ens havia impedit buidar-nos durant quasi tot el any i ara que ho havien aconseguit no pensaven parar fins quedar-nos bé. 

Ens donava pena que tots ens volgueren evitar, no es plat de bon gust que sempre que apareguem tots se’n vajen, fugen els seus amagatalls queixant-se per la nostra aparició. 

Nosaltres més enfadats amb això, hem decidit aguantar el màxim possible. Se n’anem turnant, demanant favors i recuperant amistats amb tots el mars, per poder plenar les panxes i continuar amb el nostre espectacle. 

Sabem que no està bé aguantar més dies dels que ens toquen, però volem resistir el més possible.

Fa una setmana que estem ací quan un petit ocell ha sortit del seu amagatall per demanar-nos que parem, que necessiten menjar. 

Ens ha demanat perdó per tenir-nos fàstic, que entenen que som necessaris però que cada volta que apareixem ells deuen amagar-se i no sortir fins que nosaltres ens anem. 

Tots els nostres, hem decidit donar una treva per a que puguen sortir a menjar. Això si, amb el sol no hem volgut ni parlar, és el nostre enemic. 

Quan tots plegats han ixit, els nostres companys els trons i els llamps han parat junt amb nosaltres.

Ens hem espantat quan ha aparegut l’arc de Sant Martí, el gran cap de tot l’ecosistema. Ens ha demanat que col·laborem tots junts, que hi tenim que fer torns, perquè tots els éssers vius necessiten de tot una mica. 

Nosaltres ens hem emprenyat una mica, la lluna i el sol son els que més temps ocupen, i els més volguts. Al sol el volen perquè porta caloret els dies d’hivern, i els dies d’estiu per disfrutar a la vora de rius, mar i muntanyes i a la lluna perquè introdueix moments de calma i de descans, però i nosaltres ? Volem un reconeixement. 

L’arc de Sant Martí, després d’una eternitat amb nosaltres, ha explicat que som essencials, que sense nosaltres molts d’ells moririen. 
Finalment, i amb moltes disputes per mig, hem decidit un horari, nosaltres els núvols i els nostres companys els llamps i els trons podrem aparèixer un parell de dies cada dues setmanes, però tindrem que deixar un temps des-de que arribem per a què tots els éssers vius recolecten menjar per un parell de dies. També i per que és necessari, cada tres mesos tindrem que buidar-nos de forma salvatge i feroç, perquè els nostres companys els rius, rierols i pantans viuen gràcies a nosaltres. 

 Comenta
 
Capítol 2 Tota pedra fa paret
TOTA PEDRA FA PARET

Havien passat segles i segles mantenint la treva que vam signar per poder tenir pau entre tots els elements de la natura. I més o menys ho vam aconseguir, només petites discussions per malentesos. Hi havia un equilibri natural entre tots nosaltres però en entrar al segle XX i XXI tot va anar canviant una mica.



Què com va canviar tot? Varen aparèixer els dotze savis prou voltes, i direu qui són els dotze savis? són els responsables de la pau i l’equilibri a la terra, eren les plaques tectòniques, encarregades de produir un terratrèmol per avisar-nos de que alguna cosa anava malament. Però no només varen produir terratrèmols, les discussions i diferents opinions entre els savis produiren tsunamis quan xocaven entre ells.



Tots nosaltres no ens explicaven el per què els savis ens estaven fent tants avisos.



Quina era la qüestió? No teníem ni idea, l' Arc de Sant Martí ens havia convocat a desenes de reunions a les quals no trobàvem la resposta.



Les conseqüències van ser moltíssimes, els ocells varen haver d'emigrar a nous llocs més segurs a causa dels terratrèmols, molts dels nostres amics rosegadors, felins, insectes, mamífers… moriren arrossegats per l’aigua dels tsunamis, a més, els oceans i els mars, ens varen reclamar moltíssim per poder plenar-se, però tampoc podíem fer-ho ja que perjudicàvem més a la resta de l’ecosistema, estàvem al bell mig de la disputa, ara no érem els responsables però si que havíem de triar entre ajudar els oceans i mars o haver de reprimir els nostres companys d'ecosistema.



Després de meditar-ho molt, tots nosaltres junt amb els trons i llamps ens varem reunir dalt la muntanya més alta amb l’Arc de Sant Martí, ens va dir que els savis anaven a aparèixer, que enviàrem un últim avís sinó voliem desaparèixer.



A les dues setmanes, hi ha un nou terratrèmol amb l’aparició del savi més jove, venia de missatger, i ens va sorprendre a tots.



-Benvinguts i benvingudes, la presència d’un savi com jo, no és per casualitat. El món té un gran problema, i el principal focus són els humans. Han pensat que vosaltres els rius, els mars i les muntanyes sou els grans contenidors de totes les seves escombraries, que vosaltres éssers vius heu d'anar amuntegant-se a espais molt reduïts, que els núvols havíeu d'omplir els pantans que ells buiden per utilitzar tanta aigua sense cap motiu. Hi ha un gran problema i és el canvi climàtic. Els humans han infestat les nostres terres amb finques, carreteres, cotxes i autobusos, han tallat a milers dels nostres amics de moltes famílies diferents com els arbres.



Aquesta situació ja no és cap tonteria, alguns humans estan pensant en nosaltres però molts d’ells no se’n adonen. Els dofins, les tortugues i més espècies marines s’enganxen amb els plàstics, els peixos s'han d'alimentar de plàstics perquè els microcosistemes dels quals en depenen desapareixen. I aquestos són només uns pocs exemples dels molts que ens afecten a tots nosaltres.



Al consell dels savis s’escolten històries d’arreu del món, les glaceres es desfan a causa de l’augment de les temperatures, i amb aquesta pujada de temperatures molts éssers vius estan desapareguent. Hi ha una caça excessiva d’animals que no són per necessitat i també un excessiu consum d’aigua.



Tots nosaltres necessitem fer alguna cosa per sobreviure, no estem en una bona època, ens juguem molt i hem d’ajudar a què els humans no desapareguen, sinó conseguir una harmonia entre nosaltres.



És la primera volta que un dels savis eixim a la superfície de la terra, m’han triat a mi també per dir-vos perdó perquè no pensàvem que se’ns aniria de les mans, ho hem deixat pasar massa temps i és l’hora d’intervindre, el nostre error és haver pensat que provocar els terratrèmols i els tsunamis us serviria d’avís per entendre-ho.



I les nostres disculples exclusives als oceans per produir aquestos tsunamis i buidar-los i a tots aquells sers vius que han perdut la vida amb les nostres decisions. A partir d’ara prendrem part i surtirem més a la superficie per informar-nos directament de vosaltres sobre el què passa.



Fins aviat companys i companyes! - el savi se’n va anar i tots plegats ens quedàrem reunits per comentar el què ens havia dit el savi.



La solució no era fàcil i solament nosaltres no ho anàvem a conseguir, els humans eren essencials, però tota pedra fa paret. I nosaltres estàvem disposats a construir un mur. <div style="\&quot;text-align:" justify;\"=""> 
 Comenta
 
Capítol 3 L’últim avís dels savis
Després d'haver rebut l'últim avís dels dotze savis, i la visita a la superfície d'un d'ells, en concret del savi mes jove vam decidir que era hora de canviar, i que si no començàvem a canviar nosaltres no anàvem a moure a la resta. Perquè nosaltres, l'ecosistema, som un gran factor determinant en la humanitat però sense els humans no aconseguirem res.

Però el nostre problema era que no sabíem com solucionar el gran problema que és el canvi climàtic. L'arc de sant marti ens va convocar a tots, ja que com sabeu és el responsable de la nostra zona, perquè entre els d'una mateixa espècie féssim reunions. Nosaltres els núvols, ens ajuntem urgentment amb els trons i llamps per proposar algunes idees i solucions. El dia del consell van aparèixer als dotze savis i després haver parlat els altres grups de la nostra zona, un dels savis em va donar la paraula, ja que era el núvol més velli per tant amb més experiència però no per això amb més saviesa.

Jo vaig començar a relatar les solucions que havíem trobat però estava enfadat, clar que ho estava, un dels savis va demanar permís per parlar de nou.

-Si em deixeu voldria fer una reflexió, pense que no deuriem d’haver arribat aquest extrem. Vosaltres sou els que esteu en primera línia, nosaltres deixarem d'estar-ho fa molt de temps, sabeu de primera mà el problema que tenim amb les accions de tots els humans, estan arrasant amb tot el nostre ecosistema, matant i talant els nostres boscos, matant a molts de nosaltres , caçant-nos, malgastant l'aigua que vosaltres fabriqueu amb molt d'esforç i amb moltes hores, carregant-la i transportant-perquè tots sobrevisquem. No hem estat uns bons savis, no hem entès que el món ha canviat, que tot ha evolucionat i que els humans han perdut els valors i el respecte cap a nosaltres, ja no hi ha sintonia entre els dos factors més importants per no extinguir-nos. Fa molt segles quan l’home va descobrir el foc la relació amb nosaltres va anar disminuint, ja que van començar a creure que ja no els fèiem falta, no li vam donar molta importància a aquest esdeveniment ja que vam entendre que era normal que estigueren tan contents i que s'oblidaren de les reunions, però el temps va anar passant i al veure que l'equilibri no es descompensava no vam fer res. Però uns centenars d'anys més tard, va ocórrer un esdeveniment que ens va fer plantejar-nos que fer i nosaltres sent egoistes i pensant només en nosaltres vam decidir que no feiem falta en primera línia, que érem massa importants per exposar-nos tantíssim així que ens refugiarem sota els oceans.

Així que des que ens vam amagar la informació que ens arribava des dels supervisors de zones i continents era més escassa ja que no hi havia molts canvis. Però amb el passar dels anys ens acostumbrarem a rebre poca informació i fer els nostres veridictes així. Efectivament ho hem fet malament. El problema d’haver arribat a aquest punt tan difícil ha estat la manca de diàleg, principalment del nostre costat amb tots vosaltres doncs us deixerem a la vostra sort i sense ensenyar-vos que aquest poc diàleg només porta problemes. I també amb tota la humanitat, els humans van deixar de comunicar-se amb nosaltres, i són culpables d'això però nosaltres no vam fer res per apropar-nos i entaular un diàleg i comunicar-nos amb ells com havíem fet durant tants anys. 

El problema després de tants segles és que els humans han perdut la Capacitat de poder parlar amb nosaltres ja que els seus avantpassats van perdre aquest coneixement. No sabem la forma d'entendre'ns, no els podem culpar, no els han ensenyat. Així que la nostra missió és intentar recuperar aquesta comunicació. A dia d'avui és impossible tornar a comunicar-nos com milers d'anys enrere però si que entenguen les nostres advertències, per exemple vosaltres núvols, llamps i trons cada vegada que intenten destruir alguna cosa, talar arbres o construir algun edifici que no és essencial per a la seva supervivència podríeu descarregar aigua dels vostres cosins,  els mars i els oceans, això si, muntanyes i rius tindreu que ajudar-lis a que es puguen recuperar més ràpid soltant més aigua o fabricant més. Sou els que podeu paralitzar més dràsticament la humanitat. Els rius amb ajuda de les terres, hauríeu de fer-vos més profunds i així els oceans i pantans podrien enviar més peixos i animals marins, així els humans amb la prohibició de pesca, utilitzaren menys els rius per por, això sí, perfavor oceans dieu-lis als vostres fills que no fagen mal a cap humà tan sols que els facen fer-se enrere. Amb això aconseguirem que vagen menys diumenges a passar el dia i per tant menys plàstics i ampolles estaran per terra o l'aigua.

Després els pantans podrieu limitar els litres que doneu, és a dir, fer un càlcul del que necessitarien per viure mínimament però sense cap carència.

Això millorarà la relació amb els vostres fills ,els peixos, que tindran més espai i els pescaran moltíssim menys. Els dies de caça massiva els núvols carregaran amb més força perquè els siga impossible i que tinguen que  marxar cap a casa. Vosaltres -va dir assenyalant als animals més grans- el millor serà que us amagueu i que no us vegen tant, així us caçaran menys, farem torns per alimentar-vos i que no patiu. Aquestes són algunes de les mesures que podem prendre perquè els siga més difícil fer les seves activitats que ens perjudiquen a tots.

Nosaltres ens comprometem a sortir a primera línia, com fèiem abans, hem de començar quan abans a millorar aquest món perquè si no, desapareixerem tots, els humans i nosaltres. Recentment hem parlat amb el cel,  bueno els núvols han parlat amb l'atmosfera i ha dit que no creu poder aguantar molts anys més si això continua així. Està perdent la vista per culpa de tots els gasos, tant dels cotxes com de grans indústries, i si l'atmosfera perd la vista no podrà cobrir-nos a tots i finalment ens quedarem sense oxigen.

Algú de vosaltres podria de nit traure peces als cotxes perquè circulen menys i facen servir més els transports públics, així ajudarem a l'atmosfera i a nosaltres mateixos. Hem de deixar de ser egoistes, deixar de banda les nostres diferències i treballar perquè el que tant hem tardat a construir no desaparesca. - els savis van tancar la reunió i es varen anar. 

Començarem a fer el que ens savis ens havien proposat, varem notar xicotets canvis. Però per a que mentir, la contaminació continuava pujant i els humans no s’assabentaven de res, nosaltres estavem posant tot el nostre esforç, però uns pocs anys més tard, una regió del món amb els seus representants van decidir rebel·lar-se i intentar solucionar el problema ells sols. 

Els savis no rebien informació de la part oriental del món, nosaltres sabíem el que ens explicava l'Arc de Sant Marti, que havien començat a morir alguns humans i a infectar-se encara moltíssims moltíssims més. No va ser fins gairebé un mes més tard, quan ens assabentarem que estava passant de la mà de govern oriental, un virus havia aparegut, no sabien d'on provenia, però hi era molt greu.

Els savis van intentar comunicar-se amb els responsables de l'ecosistema d'allà i tan sols van rebre una resposta:

-Portem anys sacrificant-nos per els humans, ells fa anys que ens han perdut el respecte i aquesta manera és l’ùnica que els farà veure que tota la natura està per damunt de totes les seves decisions.

Els savis una mica desesperats per aquesta revolta i veient els tantíssims infectats i morts intentaren arribar a un acord amb orient. Però el diàleg resultava molt complicat, orient estava tan decebut i enfadat amb els savis que no els volien escoltar.

El problema es va anar fent cada vegada més gran, els màxims responsables d'Orient van ocultar informació, nosaltres estem sense informació, no som conscients del que passa per Orient, en poc temps es va començar a estendre per occident. Van començar a revelar-se moltíssimes zones. Els nostres amics d'un país proper, al mateix continent ens van enviar un missatge

-Amics i germans, amb aquest virus aconseguirem l'equilibri que tant hem estat buscant, a casa nostra els carrers estan pràcticament deserts, no hi ha cotxes a les carreteres i la producció de grans multinacionals s'ha frenat, tan sols es veuen uns quants cotxes de persones que van a anar a treballar, bars i comerços estan tancats, menys els supermercats, només es pot sortir per l'essencial sinó el propi govern posa multes perquè no està permès sortir. És una mesura exigent, ho sabem, però ens encantaria que participareu, sou els únics que quedeu per signar el pacte. Us prometem que veureu les millores en menys de dos dies, els nostres animals van tranquil·lament per mig de les ciutats, hi ha un consum més responsable tant de menjar com d'aigua. Nosaltres, l'ecosistema, estem fora de perill d'aquest virus, no ens passarà res. Els savis porten anys fallant-nos i sense ells arribarem a aconseguir un equilibri i no arribar a l'extinció del món sencer. Per favor amics, confieu en nosaltres, l'única manera de frenar el canvi climàtic és aquesta, tan sols frenarem quan els humans recuperen el respecte i l'empatia amb nosaltres, ja que ells sense nosaltres no podrien sobreviure- ens la va llegir l’Arc de Sant Martí, alguns com nosaltres, el núvols no ho veiem clar, estaven morint humans, però ho varem votar democràticament i va ixir que ens uniriem. És va decidir que els rossegadors ho extendrien més rápidament, així que companys nostres d’altres països varen venir i ens varem portar el virus, els rossegadors i alguns insectes començàren a entrar per petits pobles , després començaren a les grans ciutats, es colaven a les cases per xicotets forats o quan s’obrien les portes, i tal com ens van dir en pocs dies ho varem començar a notar.

Ara, tots nosaltres ens estem recuperant després de tants anys la energia que ens faltava i curant-nos, fent temps a tots per a què es poguen reproduir, alimentar i eliminar la contaminació. Portem més o menys un mes lliures allà on anem, i ens sentim poderosos per sentir tot allò que els humans porten segles sentint, es perillòs, tenim que tenir els peus a terra i no deixar-nos empapar pel poder. Petits grups s’estàn adonant que ho estaven fent malament i que ens estaven destruint, es un gran pas, estem contents. Però també sabem que si pararem ara el virus la gent surtiria al carrer com si no hagués pasat res. Hi ha que esperar, i esperarem, perquè el món està en les nostres mans i anem a lluitar per a que tots puguem viure en un equilibri i una empatia constant
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]