Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



El Tortuga
Palma
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 L'esperança de Leandre.


Màscara de pedra


ㅡLeandre! Apaga el foc de la forja! ㅡcridà Lorde, el ferrer de la vila.

ㅡSí, cap! ㅡcontestà ell.

Lorde, era un home corpulent, fort i alt. Duia el cabell llarg i roig i li queia per damunt les espatlles.

Leandre, en canvi, era un jove prim, pàl·lid i esquifit. Tenia el cabell de color roure i despentinat. Leandre fou abandonat a les portes de la vila Krumbael quan era un nadó. L’infant va ser descobert pels soldats que feien guàrdia. Des de llavors, Lorde l’ha fet de pare, l’ha cuidat i l’ha educat en el món de la forja.

ㅡLeandre! Vine a ajudar-me amb l’espasa que ens ha encomanat el fill del conseller! ㅡcridà el ferrer.

ㅡSí, mestre! ㅡcontestà el jove.

En acabar la feina, Lorde ordenà a Leandre anar a caçar, ja que d’aquí a dos anys passaria a formar part de l’exèrcit i volia assegurar-se que estava entrenat.



Es feia tard, Leandre sabia que havia de tornar abans que es posés el sol, ja que és el moment en el qual tanquen les portes de la vila. El cérvol pasturava i Leandre va pensar que era un bon moment per disparar la fletxa contra el jove animal. Així doncs, en va agafar una del buirac i tensà l’arc. Estava a punt de disparar quan l’animal es va alarmar. Leandre es va pensar que la bèstia l’havia sentit, però va observar que la mirada del cérvol es dirigia cap a un altre costat. D’entre els arbustos sortí un monstre enorme i gris, semblant a un llop. Feia devers dos metres d’alçada i tres d’amplària, però el que més cridava l’atenció era la cua formada per vuit serps verinoses. Leandre va aprofitar que la bèstia es cruspia la presa per fugir el més ràpid possible i passar desapercebut. Prudentment va fer unes passes a cap endarrere i arrancà a córrer en direcció a la vila.

Quan ja es podien veure les llums de les cases de Krumbael, Leandre va relliscar amb una pedra humida torçant-se el peu esquerre. El jove intentà no cridar i seguir el seu camí, però en aixecar-se va veure un home vestit de negre, amb una màscara de pedra que ocultava el seu rostre. 

ㅡPobret meu, tu no tens la culpa de tot això però hauràs de formar part del nostre exèrcit ㅡdigué l’emmascarat, sarcàsticament.

ㅡQuè vols dir? ㅡpreguntà Leandre.

Llavors l’emmascarat deixà inconscient a Leandre d’una puntada de peu i el ficà dins un carro portat per dos cavalls negres com el carbó.

Al cap d’unes hores, Leandre es va despertar amb mal de cap dins el carro. Era de día i els cavalls cavalcaven veloçment per les muntanyes.

ㅡOn sóc? ㅡva demanar Leandre cansat.

ㅡDins el meu carro ㅡdigué l’emmascarat mentre manejava els cavalls.

ㅡOn anem? ㅡcontinuà Leandre, ara un poc més conscient del que passava.

ㅡA veure al savi.

ㅡQui és aquest savi i qui ets tú?

ㅡDeixa de preguntar i posa’t allò ㅡva contestar l’emmascarat a la vegada que senyalava la bossa que hi havia al final del carro.

Leandre va obeir. Dins la bossa hi havia dues botes, uns calçons i una capa negres. També hi havia una màscara de pedra semblant a la del segrestador.

ㅡJa hem arribat ㅡdigué l’emmascarat al cap d’unes horesㅡbaixa del carro i segueix-me, sobretot no et separis de jo.

La ciutat era tenebrosa i sinistre. La gent que passejava pels carrers anava vestida de negre i amb una màscara de pedra al rostre, que es podien diferenciar entre elles per petits detalls quasi imperceptibles. El més estrany era que tots els ciutadans eren aparentment barons joves i tots anaven armats com si fossin soldats.

Varen caminar pel que semblava el camí principal. El carrer estava poc il·luminat encara que hi hagués molta gent. 

Caminaren fins a arribar a una torre de pedra amb una porta immensa de fusta amb un mànec d’or. Al costat de la torre hi havia una caseta petita on hi havia un gos fermat amb una cadena. El gos va començar a bordar i de la torre sortí un vell alarmat per la presència dels dos individus. 

L’ancià devia tenir uns noranta anys però caminava perfectament recte. El seu cabell blanc i llarg anava acompanyat per una inmensa barba blanca i bruta, que li arribava fins al melic. Vestia una túnica marró fermada per un cinturó improvisat. 

ㅡQui sou? ㅡdemanà el vell.

ㅡSóc Deal, venc per a l’experiment. ㅡcontestà el segrestador.

ㅡMolt bé, passeu, passeu. ㅡva dir el vell amb gestos de benvinguda.

ㅡNo aneu tan de pressa, que és aquest experiment del qual parlau? I encara més important, qui és l’experiment? ㅡdigué Leandre preocupat.

ㅡNo ho sap? ㅡdemanà l’ancià.

ㅡNo ㅡdigué Deal.

ㅡCuriós.

Llavors Deal va empènyer a Leandre cap a la torre i tancà la porta darrere seu.

La torre era per dedins una espècie de laboratori enorme en el qual hi havia tota mena d'objectes estranys i animals de tota classe.

ㅡSeguiu-me. ㅡdigué el vell.

Varen pujar per unes escales de fusta fins a arribar a una sala gran amb tan sols una cadira al centre.

ㅡSeu allà ㅡva dir l’ancià senyalant a la cadira.

ㅡPerquè?! ㅡcridà Leandre.

ㅡTu simplement obeeix.

Leandre es va dirigir a la cadira i es va asseure, va respirar i va desitjar que no passés res dolent.

El vell ordenà a Deal sortir de l'habitació, es va passejar per la sala i va dibuixar uns símbols desconeguts per a Leandre amb un pinzell de color vermell sang. Després va posar unes pedres al voltant de la cadira on se situava Leandre i les va banyar amb vi. Tot seguit es va situar enfront de Leandre a una distància considerable i pronuncià unes paraules inintel·ligibles.

Després d’això, un miracle va ocórrer, les línies dibuixades s’esfumaren i les pedres es trornaren color blau cel. L’habitació es va il·luminar.

Leandre intentà cridar però no li va sortir cap paraula de la boca, s’intentà aixecar però no es podia moure. Llavors tot va tornar fosc per a Leandre.

 Comenta
 
Capítol 2 La bèstia
ⅠⅠ


La bèstia

 

Leandre es despertà a una habitació amb les parets de pedra gastades, s’aixecà i va obrir la porta de fusta que diferenciava l’estança i les escales de la torre. Va sortir de la cambra i va baixar les escales silenciosament, li va costar baixar les escales, notava un gran pes dins seu.

ㅡHola? ㅡva demanar el jove sense cap resposta.

Va sortir de la torre i el sol va il·luminar-li la cara cegant-lo per uns instants. Va observar les muntanyes davant seu i el poble darrere.

ㅡNo hauries de sortir de la torre tan tranquil. Nosaltres, els Lapis Faciem, estem en guerra amb els Fera Hominum, homes salvatges que viuen en tribus a les muntanyes ㅡdigué l’ancià a la porta de la torre.

ㅡQuanta estona fa que dormo?

ㅡDos dies.

ㅡDos dies?! Això és impossible! ㅡva cridar Leandre.

ㅡÉs la veritat.

ㅡPerquè em noto tan estrany?

ㅡAixò no t’ho puc dir.

Leandre es va exclamar i va fer unes passes cap enrere. L’ancià no digué res, tan sols se’l quedà mirant.

ㅡDemà a la nit aniràs al pati d’armes del castell i els generals observaran si ets apte o noㅡdigué l’ancià.

ㅡApte per a què? 

ㅡPer a lluitar contra els Fera hominum.

ㅡPerò jo no sóc del vostre regne i a més no sé quasi lluitar.

ㅡT'asseguro que sí.

ㅡCom pots estar tan segur?

ㅡRecordes el que et vaig fer fa dos dies?

ㅡSí, em vares torturar.

ㅡNo, no et vaig torturar, vaig fer que del teu interior cresqués un poder insuperable, tinc entès que vas veure a Deal transformat al bosc ㅡdigué el savi mirant firmament al jove.

ㅡCom? ㅡLeandre va fer memòria per recordar el que va veure ㅡNo diràs que aquell llop tan extravagant era en Deal?

ㅡEfectivament, i tu et transformaràs en una bèstia tant o més poderosa que el Deal.

Llavors Leandre va entrar a la torre i no va sortir de la seva habitació en tot el dia, ni tan sols per menjar.

Va arribar la nit de la prova, Leandre, acompanyat per Deal, es va dirigir al pati d’armes. Allà es trobaven els quatre generals de l’exèrcit esperant-lo, tots ells amb una màscara de pedra al rostre.

ㅡTransforma't ㅡdigué un d’ells. 

Leandre intentà transformar-se però no va saber com fer-ho. 

ㅡCom? ㅡdemanà el jove.

ㅡHas de tenir la ment en blanc, i sentir el teu poder amagat.

Leandre va intentar no pensar en res, va tancar els ulls i aixecà els braços. 

Els ulls del jove van tornar de color or, el cabell flotava per l’aire i el jove brillava d’un color groc brillant. Quan semblava que estava a punt de transformar-se va caure esgotat, quan es va aixecar es notava poderós però va pensar que aquell poder no era per tant. En aquell instant, unes ales color d’or li sortiren de les espatlles, Leandre va començar a flotar i a poc a poc es va anar transformant en un gegant drac d’or.

Els generals es van quedar bocabadats en veure la majestuosa criatura que s’enlairava cada cop més. Deal, amb la cara il·luminada per la brillantor del drac, observava incrèdul a Leandre ara transformat en un drac.

Leandre va rugir feroçment i una gran flamarada va il·luminar el pati d’armes cegant als generals. Moments després, Leandre va anar descendint fins a aterrar suaument a la sorra que cobria el pati mentre tornava al seu estat original. Leandre es va quedar de peu mirant firmament amb els seus ulls grans i brillants de color groc després de l’espectacular transformació. 

ㅡPassaràs a les primeres files ㅡdigué un d’ells encara impressionat per aquella majestuosa actuació.

Ningú no va dir res més. Leandre va anar a la torre encara preocupat pel que acabava de passar, havia d’anar a la guerra d’un regne que no era el seu.

Leandre va passar la resta de la nit en blanc pensant en la guerra que li esperava, va pensar que encara que pogués tornar al seu poble no trigarien a trobar-lo i a matar-lo.

Al dia següent va anar a l’entrenament de l’exèrcit, li va semblar dur, però cada dia li semblava menys.

Va passar una setmana sencera i els soldats estaven preocupats perquè ja feia molta estona que els Fera Hominum no els atacaven i es pensaven que podrien estar tramant alguna cosa.

Un bon dia, van encomanar a Leandre estar a les primeres files per atacar als Fera Hominum, li van explicar que ells no tenien cap tipus de poder però que els superaven en número. Van explicar-li també que cavalcaven damunt uns animals molt ferotges.

Leandre es va dirigir a la porta del castell volant transformat en aquell drac d’or. El jove ja es va habituar a aquella forma, és més, li agradava observar a la gent des de dalt.

En arribar va observar que l’exèrcit ja estava preparat per a anar a la zona de la batalla. Leandre va aterrar i es va transformar de nou en la persona humana que era, o que semblava. 

Es col·locà en les primeres files com li va ordenar el seu general i es van dirigir cap a la zona de batalla. Van caminar tres hores, quan van arribar al lloc de batalla, varen observar que no hi havia ningú, els soldats s’espantaren, el general demanà calma.

ㅡTranquils, soldats, no us esvereu, esperarem ㅡva dir el general amb veu tranquil·la.

Leandre va observar les muntanyes que els rodejaven, eres unes muntanyes precioses, amb uns arbres enormes i verds. De darrere un arbre va veure una persona mig amagada.

ㅡSón a les muntanyes! ㅡva cridar desesperat Leandre. ㅡÉs una trampa!

En dir aquestes paraules, varen sortir milions de soldats d’entre les muntanyes.                                                   

«Massa tard» va pensar Leandre.

ㅡAmolleu les vostres bèsties interiors! ㅡcridà el general mentre es transformava en un enorme gos de tres rostres.

Leandre adoptà la forma del drac, s’enlairà a una distància considerable i amollà una gran flamarada als soldats enemics matant a més de cent d’ells. Després volà cap a una altra zona i va fer el mateix, va observar la mirada dels soldats, tenien por però confiaven en els seus superiors, va pensar que era tant aquell valor que tenien que els Màscara de pedra no havien pogut acabar amb ells. 

Els Fera Hominum reculaven, gràcies al foc de Leandre van poder acabar amb molts d’ells. Llavors Leandre va veure una dama entre els arbres, vestia una túnica de pell com els Hominum, era tanta la bellesa de la dama que era capaç de matar amb la mirada. Va fer un gest exagerat col·locant una fletxa a l’arc que sostenia amb una mà, apuntà al drac que havia badat pels subtils moviments de la donzella. Va envestir la fletxa contra Leandre i quan aquest es va voler adonar ja estava estès damunt el terra banyat amb sang. Va fer una darrera mirada a la donzella i es desmaià.
 Comenta
 
Capítol 3 Hero
 
ⅠⅠⅠ


Hero

 


ㅡAixeca escòria ㅡdigué el soldat Hominum que guardava la cel·la on es trobava Leandre i un altre presoner. 

Leandre s’aixecà amb dolor, ja que la fletxa de la donzella l’havia ferit de ple. Les escames de drac el varen protegir però el que més mal el va fer fou la caiguda després de desmaiar-se.

Es girà cap a l’altre presoner, Leandre no havia parlat amb ell encara, era un home vell i no sabia si parlaria el llatí, ja que duia uns estranys símbols dibuixats a la cara. L’home era vell, es tapava la seva calba amb la caputxa de la caçadora de pell marró.

ㅡBon dia, senyor, em dic Leandre. 

L’home l’observà amb aquells ulls petits i vells. El mirà fixament, després el va analitzar de dalt a baix sense perdre cap detall.

ㅡSom Sapis, venc de Nix, una tribu del sud la qual fou conquerida pels Hominum fa dos anys ㅡcontestà el vell.

ㅡSi, n’he sentit a parlar.

ㅡEscolta’m, tu vols sortir d’aquí, és veritat?

ㅡHome, i tant. Però després he de buscar una al·lota. M’ajudarà? ㅡli va demanar Leandre.

ㅡI tant! És presonera d’un altra cel·la? ㅡdemanà Sapis.

ㅡN-no, és una Fera Hominum… ㅡva dir Leandre amb veu tremolosa.

ㅡNo et jutjaré, si és el que vols, t’ajudaré. Guàrdia! necessit que em vegi el doctor! Em sembla que m’he obert la ferida!

ㅡPse, com si et mors aquí mateix ㅡdigué mentre anava a cercar al metge.

ㅡJa! Quin novençà aquest guàrdia ㅡdigué murmurant l’ancià.

Moments més tard arribaren el guàrdia i el metge. Mentre el soldat obria la porta de la cel·la, Sapis va dir a Leandre que ell s’encarregués del soldat, ja que ell era més jove. 

ㅡAra! ㅡCridà Sapis amb veu ronca.

Leandre es llançà contra el soldat i el va colpejar fins a deixar-lo inconscient. El vell, en canvi, agafà el bisturí del metge i el va matar a talls.

ㅡPer què l’has matat? ㅡcridà Leandre.

ㅡVols ser el següent? ㅡli va demanar ell.

Leandre no volia problemes, ja en tenia prou. Va anar a obrir als altres presoners perquè fos més difícil per als soldats capturar-los a tots i fugí amb Sapis per un carrer fosc. 

Sota els seus peus no hi havia terra, sinó sorra, el regne era com una espècie de desert. Llavors va entendre per què les cases eren tan baixetes. 

ㅡAnem a cercar a la dama ㅡordenà Sapis. ㅡSaps on es troba?

ㅡEstava batallant la darrera vegada que la vaig veure ㅡcontestà ell.

ㅡAnem bé, llavors ㅡva dir sarcàsticament Sapis.

ㅡÉs allà! ㅡDigué Leandre assenyalant cap al carrer major.

Leandre es sentí la persona més afortunada del món. Va córrer cap allà sense pensar en res.

ㅡAlto! No badis, pensa que els altres guardes ens estan cercant ㅡva dir Sapis.

ㅡEl vell té raó ㅡdigué una veu desconeguda.

Es varen girar i van veure una tropa de guardes, eren cinc comptant el que els manava, no podien sols.

El vell es va treure la caçadora lentament i va esperar uns segons. La va llençar al cap del soldat de més alt rang tapant-li d’aquesta manera la vista. Va agafar a Leandre i els dos varen córrer fins al carrer major.

Ara, la dama es trobava molt endavant. Leandre va entendre que els Hominum havien perdut la batalla per la manera de caminar dels soldats. 

ㅡPosa't la caputxa; sinó, et reconeixeran ㅡva dir-li Sapis.

Leandre es va posar la caputxa i varen caminar amb pas àgil entre la gent. 

ㅡQue faràs quan la tornis a veure, Leandre? ㅡli demanà el vell.

ㅡNo ho sé, no sap qui sóc. 

ㅡCom que no saps qui és? Estàs de broma? Llavors perquè estem perdent el temps d’aquesta forma? ㅡcridà ell.

ㅡAlerta! ㅡva cridar un soldat de darrere de les files.

Un centenar de monstres sortiren de l’horitzó, eren els Lapis Faciem, els companys de Leandre. Volien conquerir la capital entrant pel camí principal. Leandre no volia consentir que matessin a la seva estimada, però tampoc hi havia moltes opcions. Finalment va decidir salvar al seu nou amic i fugir amb la dama. Es va transformar en la seva aparença de drac i s’encarà contre els altres monstres. Les bèsties es quedaren bocabadades, no s’esperaven trobar Leandre per allà, però el més sorprès no va ser altre que Sapis, Leandre no li havia parlat sobre la seva vida ni el que podia fer. Leandre llançà una gran flamarada contra els monstres, aquests cridaren de dolor. Leandre sense cap compassió, ja que ells l’havien convertit en aquell monstre, tornà a escopir foc per matar a més d’un. Llavors va enlairar-se donant una ventada amb el moviment de les seves ales i d’aquesta forma aixecar pols per tapar la vista de les enormes bèsties. 

Mentre Leandre lluitava feroçment contra els monstres, Sapis intentava posar ordre i fer fugir a la gent el més ràpid possible. 

Leandre lluitava valerosament sabent que no podria tot sol, les bèsties feien tot el que podien per matar a Leandre. Leandre també feia tot el que podia i més. No volia morir per cap de les maneres. Leandre estava malferit quan va arribar l’exèrcit dels Fera Hominum  ajudar-lo. Entre tots van aconseguir fer recular a les bèsties, la majoria van fugir però l’important era que havien mort molt pocs. 

A Leandre el dugueren a un bon Hospital. On li varen dir que estaria allà dos mesos. Leandre sortí al cap de tres setmanes, no se sap molt bé si va ser gràcies a la part de drac o a les seves ganes de viure.

ㅡL’has trobat, Sapis? ㅡli demanà Leandre després de sortir de l’hospital.

ㅡSí, amic meu, he descobert a on viu la teva estimada.

Sortiren al carrer, tot estava destrossat, les cases ensorrades i els carrers cremats. Arreglar aquella ciutat no va ser fàcil.

Tots dos varen anar a la casa de la dama. Varen tardar deu minuts a arribar.

ㅡBon dia ㅡva dir Leandre després de que la dama obrís la porta. ㅡEl meu nom és Leandre, parles el llatí?

ㅡAhà! ㅡafirmà ella dubtosa. ㅡJo som Hero. Encantada de conèixer-te, Leandre.

Hero era una al·lota d’uns disset anys, el seu cabell castany queia per les seves espatlles acabant amb uns subtils tirabuixons. La seva bella cara era coberta de pigues i els seus ulls de color marró vermellós brillaven com dos diamants en reflectir-s’hi el sol.

ㅡBé, jo us deixo sols. ㅡdigué Sapis sortint d’aquella casa de pedra.

ㅡPassa a dins, ets benvingut ㅡva dir Hero amb la seva veu melodiosa.

Leandre va entrar a la casa, era una casa petita però molt ben ordenada. Varen passar per la cuina on hi havia un nen petit amagat darrere una cadira. Els seus ulls eren d’un color marró vermellós, el seu cabell curt i vermell estava despentinat rebelment. El nen era pàl·lid però no tant com Leandre. 

ㅡCom et noms? ㅡva demanar-li Leandre amistosament.

ㅡEs nom Bronson. No sol xerrar amb desconeguts ㅡcontestà Hero en nom d’ell.

ㅡQuants anys tens Bronson? ㅡli demanà Leandre.

ㅡSet ㅡva dir Bronson, moments després se n’anà corrent cap al carrer.

ㅡJa tornarà, és molt tímid. Digue’m, ets el que es va transformar en drac quan varen venir els Lapis Faciem? ㅡLi digué la noia.

ㅡS-sí ㅡva dubtar Leandre.

ㅡLlavors ets un Lapis Faciem? 

ㅡNo. Un d’ells em va segrestar i em varen fer un d’ells, jo en realitat sóc de Krumbael, un poblet d’Abidos. Just anava a ser nomenat soldat quan em van segrestar ㅡes sincerà Leandre.

ㅡD’Abidos! Jo vaig néixer a Sestos, la ciutat del costat ㅡdigué la noia.

Qualcú va entrar de cop a la casa. Era Sapis, duia a la mà una espasa, segurament l’havia anat a comprar a la ferreria del costat. 

ㅡSón els Lapis Faciem, han tornat! Volen venjar-se de la teva traïció, Leandre! ㅡva dir el vell preocupat.

ㅡNo! Hem de trobar a Bronson! ㅡva dir Hero, preocupada per les paraules del vell.

ㅡJo l’aniré a cercar, vosaltres fugiu a les muntanyes del darrere. Hero, no et preocupis, el trobaré ㅡva decidir Leandre.

Hero li va donar un petó a la galta i se’n va anar amb Sapis. “Confio amb tu”, foren les paraules que li digué Hero a Leandre. El jove el tocà la galta on li havia besat la noia i va anar a cercar a en Bronson, es va jurar donar la vida si feia falta per trobar el nin. Va pensar en dirigir-se als Lapis Faciem, i així ho va fer. 

Quan va ser allà va veure un malson, els cossos dels homes d’Hominum estaven estesos al terra banyats en sang, la gent que intentava fugir empenyien a Leandre.

ㅡSurt d’enmig que molestes! ㅡva cridar un.

ㅡÉs cap a l’altra direcció! ㅡDigué un altre.

ㅡBronson! ㅡva cridar el jove amb un silenci com a resposta. ㅡBronson on ets?

ㅡHero? ㅡdigué una veu. ㅡHero, ajuda'm!

ㅡAra vinc, no pateixis, sortirem d’aquí, t’ho jur ㅡel consolà ell entre la gent.

Leandre va seguir avançant seguint la veu del nen. Quan va ser devora ell, el va agafar amb els braços i va començar a córrer en la direcció oposada. Bronson tenia una petita ferida a la cama dreta. Leandre el consolava amb paraules tendres. 

El crit ensordidor d’un dels monstres va interrompre els consols de Leandre. Una bèstia gegant i peluda es col·locà davant el camí de Leandre tallant-li el pas. No tenia altra opció, s’havia de transformar en Drac.

ㅡPuja’t a la meva esquena. ㅡva dir-li a Bronson Leandre.

El nen s’hi col·locà com pogué. Llavors, Leandre va surar a l’aire com ho solia fer abans de transformar-se, li va costar més que les altres vegades, ja que duia al nen a les seves espatlles. Va brillar com mai ho havia fet i a poc a poc es va anar transformant en un gloriós drac daurat. Bronson quedà bocabadat al igual que els altres monstres que els envoltaven. 

Va acabar la transformació, i Bronson es trobava damunt el llom del drac. Varen volar alt i Bronson es va sentir gloriós i majestuós. Notava les escames humides de la criatura. Leandre es va dirigir a les muntanyes on havia fet anar a Sapis i Hero.

ㅡOn és Hero, drac d’or? ㅡva dir el nen.

ㅡDe camí a les muntanyes, no et preocupis, segur que estarà bé ㅡcontestà el drac amb veu ronca i greu.

ㅡI tant que estarà b. ㅡdigué Bronson. ㅡL’exèrcit li demanà si volia formar part de l’exèrcit encara que fos una al·lota. Però era més forta que la majoria d’homes.

Durant la resta de viatge no tornaren a dir res més.




….

 


Mentrestant, Sapis i Hero seguien caminant entre els boscos per arribar abans a la muntanya. Sapis anava a poc a poc, però Hero semblava que sabés on estava cada pedra del bosc i sovint havia d’aturar a esperar a Sapis. 

El camí era tranquil, hi havien tants d’arbres al bosc i els Lapis Faciem eren tan grans que no podien passar per allà. 

ㅡI vostè d’on ve, senyor? ㅡdemanà Hero fingint tenir interès en la vida d’aquell home.

ㅡEt pots dirigir a mi pel meu nom, em dic Sapis, venc de Nix, una tribu del Sud. 

ㅡDe Nix? ㅡdigué Hero agafant el ganivet que duia dins una bossa. ㅡNomés fa un mes que la guerra amb vosaltres va acabar.

ㅡJa, però ha acabat, no tens ordre de matar-me ㅡva dir el vell serenament.

Hero va donar-li l’esquena i seguí caminant. 

Varen caminar mitja hora, i passaren davant una cova gegant per la qual sortia un fum espès.

ㅡCom és que surt fum de la cova? ㅡva demanar Sapis. ㅡÉs la casa d’algun ermità?

ㅡNo, la llegenda diu que allà hi viu el Lapis Faciem suprem, un drac vermell que mesura el mateix que un poble petit. Segons la profecia, un nen damunt un drac vindrà i matarà al monstre suprem i acabarà amb els Lapis Faciem. Però no és més que una llegenda. ㅡva respondre Hero.

Hero no semblava molt convençuda de que la profecia fos certa, però Sapis no va deixar de pensar en el que li havia explicat Hero.




….

 


Al cap d’una estona, Hero i Sapis trobaren al mig del camí a Leandre i a Bronson.

ㅡSapis, Hero! ㅡvan dir Leandre i Bronson al mateix temps.

ㅡLeandre, Bronson, quina sort que esteu bé ㅡva dir Hero mentre abraçava a Bronson. ㅡGràcies per salvar al meu germà, Leandre.

ㅡNo ha estat per tant ㅡva dir Leandre. ㅡTan sols he…

Les paraules de Leandre foren interrompudes pels llavis d’Hero, un profund petó deixà sense alè al jove enamorat. Sapis va somriure orgullós i Bronson va fer una ganyota d’oi. 

Els joves es miraren als ulls, després varen desviar la mirada simultàniament i rigueren nerviosos. 

Va arribar el capvespre i Leandre va pensar en anar a caçar amb Bronson, entre tots dos varen caçar un conill que va servir per sopar. Varen fer un foc, el qual també utilitzaren per entrar en calor. Durant la nit, Bronson va estar parlant amb Leandre, s’havien fet amics, el nen li contà la profecia del nen i el drac que salvaren tota una regió d’un enorme drac. 

A mitjanit tots dormien menys Sapis que feia guàrdia. El descans de Leandre i companyia va ser interrompuda per un fort soroll que provenia de la cova del drac. Els joves s’aixecaren de sobte.

ㅡEl drac ㅡva dir Bronson.

ㅡNo existeix cap drac ㅡva dir Hero convençuda.

ㅡLeandre, anem ㅡdigué el nen fent cas omís a les paraules de la seva germana.

ㅡNo hi anireu ㅡva dir Hero.

Massa tard, Leandre i Bronson no l’escoltaren i volaren cap a la cova.

ㅡLa profecia ㅡdigué Sapis observant el drac.




….

 


Varen arribar a la cova on hi havia un drac vermell. Leandre obligà a Bronson a esperar a fora. Una dura batalla es va formar dins la cova, el foc intens feia suar a Bronson tot i que era defora de la cova. El drac vermell semblava més fort, però Leandre no es rendiría. 

El drac vermell cremava la pell de Leandre però ell resistia, o això pensava ell. La intensa batalla semblava estar de part del drac vermell, Leandre tenia ferides per tot el cos i, inevitablement, moments després es va trobar a terra amb el drac vermell a sobre.

ㅡFeia temps que esperava aquest moment Leandre ㅡva dir el drac vermell. ㅡEt demanaràs qui sóc i perquè sé el teu nom. Molt bé, t’ho diré, sóc el teu pare que et va deixar a les portes de Krumbael.

Leandre es va sorprendre, la ràbia i l’odi es va apoderar d’ell i volia matar-lo, però no es podia moure. 

Segons després va entrar Bronson amb un tirador, alarmat pels crits de Leandre. Va apuntar al drac i miraculosament, la pedra va donar de ple a l’ull del drac de color vermell. Leandre va aprofitar i el mossegà al coll. El drac vermell va ser abatut per un drac i un nen, la profecia es va complir. 

Més tard van arribar Sapis i Hero. Hero va abraçar a Bronson i besar a Leandre. 

Leandre i Hero van anar a la ciutat on s’hi van quedar a formar una família feliç. Sapis, en canvi, va decidir anar a viatjar món i no es va tornar a saber res d’ell. La història de Leandre va ser coneguda arreu del món i es feren cançons de gesta dedicades al seu heroísme. Leandre fou una veritable llegenda. 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]