Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Ancla0425
La Llagosta
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 Ingres a l'hospital
Terapeuta: Robert M.  Subjecte: Marta P

T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?



T: Marta, si us plau, mira’m… Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Recordes el tracte, Marta?

S: Sí 

T: Me’l vols repetir, si us plau?

S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.



T: I saps quan peses aquesta setmana?

S: Sí, abans de venir m’he pesat

T: Llavors ja saps les conseqüències, no? 



T: Marta, hauràs d’ingressar aquesta tarda. És que no entenc perquè no menges…

S: Sí que ho faig però em costa molt. 

T: Aquesta tarda ingressaràs i ja està.



Quan la Marta va arribar a casa va començar a fer les maletes. Ella només vivia amb el seu pare, perquè la mare havia mort anys abans per un càncer. La Marta li va anunciar al seu pare que hauria d’ingressar. El seu pare no va dir res i es va posar a plorar i la va abraçar.



A la tarda la Marta i el seu pare van agafar un tren baix des del Raval fins a l'hospital del Mar. Quan van arribar a la recepció, li van assignar l'habitació. De companya tenia una noia amb obesitat, es deia Júlia. La seva habitació estava a la tercera planta al número 148. A l'hora de sopar la Marta va deixar el plat tal com li van donar i com a la Júlia n’hi havien posat molt poc, es va menjar el de la Marta.



Al dia següent la doctora Laura li va comunicar que com a mínim hauria d'estar sis mesos ingressada a l'hospital per estar en el pes adequat per a la seva edat. La doctora també li va dir que hi havia una sala a la planta alta on anaven tots els adolescents a passar l'estona, a relacionar-se i a oblidar-se dels seus problemes. Va insistir-li que anés a fer una ullada . La Marta al final va decidir anar a veure quin ambient hi havia a la sala. Quan va arribar es va trobar a la Júlia amb un grup de nois, i li van dir que s’unís amb ells ella va acceptar. Des d'aquell moment es van fer inseparables (el grup estava format per 6 persones: la Júlia, l'Eloi, que tenia un tumor al ronyó, l'Arnau, que tenia càncer d'estómac, en Joan, que estava en coma, la Carlota, que tenia bulímia i la Marta).



Van passar els mesos i el grup estava molt unit. La Marta estava enamorada de l'Eloi. Però a l'Eloi li agradava la Carlota. La Marta cada cop anava pitjor ja ni s'esforçava a menjar, perquè veia que l'Eloi no li feia cas. Després de tres mesos els metges van decidir que es trasdallaria perquè no millorava per culpa dels seus amics però ella no volia. Van fer un pacte entre els metges i la Marta: si no millorava, marxaria a un altre hospital.



El pare de la Marta li va comunicar que el seu avi Josep havia mort de gran. Com que el pare de la Marta era fill únic es va quedar amb tota l'herència de l'avi. Eren molts diners. A partir d'aquest moment, la Marta no podia suportar la malaltia i la mort de l’avi alhora. Va agafar depressió tot i que feia tot el possible per millorar i no ho aconseguia. Quan la Marta ho va explicar tot als seus amics, l'Eloi va decidir anar a parlar a una altra habitació a soles. Quan van arribar a l'habitació, la Marta el  va abraçar i ell li va fer un petó. Llavors van decidir iniciar una relació més que amisosa. Quan la Carlota se’n va adonar, es va enfadar amb l'Eloi perquè s'agradaven mútuament i estaven començant a sortir. Com que la Júlia i l'Arnau estaven de part de la Carlota van deixar el grup per les banyes de l'Eloi a la Carlota amb la Marta. Després de dos mesos la Marta va millorar i els metges li van donar l'alta. Com que la Marta no podia veure a l'Eloi, va tornar a decaure i va tornar a l'hospital. Quan va tornar, va veure que l'Eloi estava amb la Carlota. Abans que la Marta agafés l'alta, l'Eloi va prometre esperar-li. Estava molt decidida. Necessitava parlar amb ell i clarificar perquè l’havia enganyat.
 

 Comenta
 
Capítol 2 El pla de fugida
El pare de la Marta la va ajudar a instal·lar-se un altre cop. Quan van acabar d'instal·lar-ho tot el pare de la Marta va baixar a parlar amb el metge:

-Hola senyor Riera, vostè és el pare de la Marta?

-Si soc jo, em dic Roger

-Fa temps que vull parlar amb vostè però no m'agafaves les trucades

-Ja, ho sento molt, no les agafava perquè tenia molta feina al treball

-Bé no passa res, m'he fixat que la Marta s'ha ajuntat amb un grup de nois que no són molt bona influència per a ella. T'havia explicat alguna cosa?

-No, no m'ha dit res, sí que és veritat que la noto una mica estranya últimament, ja no m'explica les coses que fa i tot el que li passa, abans m'ho deia tot però ara no em diu res.

-El grup amb el qual s’uneix la Marta en si són tots molt bons xicots però hi ha un noi que em sembla que li agrada i amb les condicions que estan els dos i amb l'estat que té ell és impossible els vagi bé.

-Jo vull el millor per a la meva filla i si tu consideres que l'hem de traspasar a un altre hospital per a mi cap problema.

-Canviar-la d'hospital no perquè en aquest tenim els millors especialistes en la seva malaltia però si vols la podem canviar de planta encara que no hi hagi cap adolescent en cap altre

-Sí, el que li vagi millor a ella i per a la seva malaltia. Quan tingueu la nova habitació i tot no li digueu a ella, si us plau, truqueu-me a mi, que aquesta vegada sí que l'agafaré perquè prefereixo que ho sàpiga per mi que no pas per una altra persona, si us plau.

-Sí, tu tranquil, ja et trucaré.

Mentre que el pare de la Marta i el metge parlaven, la Marta va decidir anar a parlar amb l'Eloi i preguntar-li perquè l’havia enganyat. Quan va arribar a l'habitació de l'Eloi el va veure assegut al llit. Va decidir apropar-se:

-Hola, què fas aquí un altre cop?-li va dir l'Eloi.

- Ens vam prometre esperar-nos, i segur que tu estaves esperant que jo marxés per anar-te’n un altre cop amb la Carlota i jo, a fora, esperant com una ximple quan molts nois m'han demanat sortir amb ells i jo negant-me perquè suposadament estava sortint amb tu.

-Jo sempre t'he estat esperant.

-I per què abans t'he vist amb la Carlota?

-Perquè com et trobava tant a faltar em vaig posar molt trist i ella m'estava ajudant.

En aquell moment la Marta no sabia què dir. Se sentia molt avergonyida per haver-li dit tot allò, però no va fer falta que digués res perquè l'Eloi es va aixecar i es van abraçar.

Va passar una setmana i el grup es va tornar a unir, un dia va tornar el pare de la Marta a l'hospital per explicar-li la decisió que havien pres amb el metge. Ella s’hi va negar a canviar-se de planta però el seu pare l'obligava. Ella pensava que encara que la canviessin de planta podria baixar amb els seus amics, però no va ser així. La tenien les 24 hores del dia vigilada i fins i tot  l’acompanyaven al lavabo.

Un dia a la nit va veure que no la vigilava ningú. Llavors va decidir anar amb l'Eloi.

-Hola Eloi,

-Marta ¡T'he trobat molt a faltar!

- Jo també t'he trobat a faltar!

-Com és que vens ara?

-Perquè és l'únic moment que m'han deixat sola i com que ningú vigilava he decidit venir-te a veure.

-Jo ja no puc viure sense veure't, Marta!

-Jo tampoc. S’em fa molt dur i difícil.

-I si fugim d'aquest hospital i marxem a un altre lloc a viure? Total pel que ens queda de vida

-No sé jo, Eloi...

-Sí, va serem feliços i no tindrem a ningú que no ens deixi estar junts

La Marta va accedir i van començar a planejar-ho tot. Van decidir que marxarien el cap d'una setmana i agafarien un bus nocturn. Després un taxi que els portaria fins a l'aeroport del Prat i un cop allà agafarien el primer vol que trobessin i  marxarien d'aquí ja. La Marta va estar unes quantes hores amb l'Eloi i després va tornar a la seva habitació. No volien que els enganxessin per no aixecar sospites dels seus plans. Marxar per poder estar junts. Estava molt il·lusionada amb el plànol de fugida. L'únic que la retenia aquí era el seu pare però va pensar que estaria millor sense ella i els problemes que ella li ocasionària, tenia massa feina.
 

 Comenta
 
Capítol 3 Adeu
El doctor Joanet va trucar a la porta de l'habitació de l'Arnau i de l'Eloi i els va anunciar que l'Arnau s'hauria de fer una quimioteràpia. L’Eloi li va preguntar si el podia acompanyar. Ell va dir que sí, però l'Eloi no es va recordar que ell i la Marta fugien al cap de dos dies i la quimioteràpia estava programada després de tres.



No podia deixar a l'Arnau. Llavors va decidir anar a dir-li a la Marta:

-Hola, Marta

-Hola, Eloi. Que et passa? Per què vens tan seriós?

-Ho sento, però haurem d'ajornar la fugida, perquè en tres dies li fan una quimioteràpia a l'Arnau i haig d'estar amb ell.



-No passa res, però no vull quedar-me aquí molt més temps.



-No, tranquil·la li fan la quimioteràpia i marxem.



- I amb la Carlota, parles?

- Sí, t'haig de ser sincer. Ella va intentar tenir alguna cosa amb mi però li vaig negar perquè estava amb tu.



- Bé, si et torna a dir alguna cosa m'ho dius i li diré quatre coses.



-D'acord, que sàpigues que t'estimo.



- Sí, el mateix em vas dir l'altra vegada I mira el que vas fer.



Va haver-hi un silenci incòmode un parell de minuts.



-Canvian’t de tema- va dir l'Eloi nerviós- me’n vaig amb l'Arnau.



- Sí, millor. Després passo a veure com esteu.



(La Carlota va intentar tenir una cosa amb l'Eloi perquè li agradava molt però ell no volia tornar amb ella.)

Al cap d'una estona, quan l'Eloi tornava cap a la seva habitació pels passadissos es va trobar amb la Carlota. L’'Eloi no volia ni  saludar-la però com que ella el va parar, va decidir parlar amb ella:

-Eloi? - va dir la Carlota emocionada.



- Carlota?

- Sí, quant de temps. Per un moment pensava que m'estaves evita'n.



- La veritat és que intento no estar amb tu molt temps perquè he tornat amb la Marta.



- I això? M'agradaria tenir una conversa

- No, ara no és el millor moment, millor no parlis mai més amb ella - va dir l'Eloi la veu alçant.- Adéu.



- No faré el que tu diguis que ho sàpigues. Parlaré amb ella i punt - va marxar molt enfadada.



Després de dues hores, l'Eloi va tornar amb la Marta i van començar a planejar la fugida.



Van planejar-ho tot: agafarien un bus, després un taxi i anirien cap a l'aeroport però amb els nervis del viatge i tot, la Marta cada cop menjava menys i s'anava aprimant més i més.



El dia abans que marxessin mentre l'Arnau s'estava fent la quimioteràpia, l'Eloi estava a la sala d'espera i la Marta a la seva habitació agafant una mica de roba i posant-la a la motxilla. Quan de sobte va entrar a la seva habitació la Carlota, que ja sospitava alguna cosa:

-Què estàs fent?-li va dir la Carlota.



-Res, què fas aquí?

-Venia a dir-te que estàven molt millor sense tu, i que marxis, ja que aquí l'únic que fas és molestar.



-Però què dius Carlota?

-Doncs el que sents, que l'Eloi i jo estàvem molt millor sense tu, ens ho pàssavem genial i ens volíem, fins que vas arribar tu i ho vas arruinar tot.



-Mira Carlota, l'Eloi i jo ens desitgem i tu no pots fer-hi res.



Quan la Marta va acabar de dir la frase, la Carlota va marxar enfadada de l'habitació i la Marta va seure al llit desesperada. I de sobte es va començar a marejar i es va estirar al llit.



El metge va anar a anunciar a l'Eloi que tot havia sortit molt bé i l'Arnau estava perfectament, que ja podien entrar a veure'l:

-Hola Arnau, què tal estàs?

- Genial, tinc tot el que podria demanar, el meu millor amic donant-me suport sempre -(l'Arnau ja no tenia família, els seus pares havien mort en un accident de cotxe).-Eloi sempre estaré al teu costat, t’ho juro.



-Jo també Arnau- va dir l'Eloi, sentint-se malament perquè sabia que no el veuria mai més després d'aquell dia- Bé, amic, me’n vaig perquè descansis.



Quan l'Eloi va sortir de l'habitació de l'Arnau va anar directe a la de la Marta. Quan va arribar va veure a la Marta adormida, era una cosa estranya, ja que la Marta mai dormia. Va decidir cridar-la:

-Marta?...



-Marta, escolta'm- com que no li responia va decidir fer-li un copet, tampoc responia, va prendre-li el pols i es va adonar que li anava molt lent.



Va anar corrents a trucar a les infermeres i elles la van agafar en una llitera i la van portar cap a una sala d’urgències ràpidament. La Marta s'estava morint i l'Eloi no podia fer-hi res.



Al cap d'una estona va arribar el pare de la Marta. I tots dos van anar a la sala d'espera. La doctora va sortir i els va donar la notícia, la Marta s'estava morint. Quan l'Eloi va sentir això se li va partir el cor, li va caure una llàgrima, el pare de la Marta va començar a donar-li cops a les cadires, les parets i tot el que trobava  al mig. La doctora li va demanar que és calmes i li va dir que la Marta havia despertat i que anessin a acomiadar-se’n.



El primer a acomiadar-se va ser el pare:

-Hola papa

-Hola filla, vull que sàpiguen que t'estimo moltíssim

-Gràcies per tot papa ets el millor del món, t'estimo molt i vull dir-te que no estiguin trist sense mi gaudeix de la vida i passa't-ho bé, d'acord?

-Ho intentaré però no et prometo res.



-Una cosa papa, ha vingut l'Eloi?

-Sí filla li dic que entri?

-Sí, si us plau

-Fins aviat papa- va dir la Marta començant a plorar.



-Adéu, filleta meva

El pare de la Marta va sortir i li va dir a l'Eloi que entres:

-Hola Marta- va dir l'Eloi plorant.



-Hola Eloi, bonic, no ploris que ja sabíem que això tard o d'hora arribaria.



-Ja però tan d'hora...



-Bé, no hem pogut ni marxar, però no passa res, promet-me que tu sí que marxaras i aniràs a viure la vida i t'ho passaràs molt bé

-T'ho prometo però no sé si ho podré superar. No t'oblidaré mai Marta

-T'estimo Eloi

-I jo a tu Marta

En aquell instant la Marta va tancar els ulls i l'Eloi li va fer un petó al front.



Va ser una història d'amor amb molts obstacles i amb molts problemes però ells ho van poder superar tot fins al dia que va morir la MARTA.
 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]