Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



cadiresverdes
Sabadell
 
Inici: El Navegant

Capítol 1 Primer quadern.
<div style="\&quot;text-align:" justify;\"="">Nuvolet, m’anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d’allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Nuvolet representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m’acompanyarà al llarg d’aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l’estrenyen, blanca per l’aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d’haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures:



01-01-1993

El papa m'ha regalat les llibretes de l'avi perquè avui faig deu anys. Estic molt content, però la mama encara no m'ha felicitat.



08-01-1993

Avui la mama m'ha fet donar-li diners a un home que m'ha donat, a canvi, una bosseta per a la mama. Crec que la mama està molt orgullosa de mi, feia molt que no la veia tan contenta.



10-01-1993

La mama i el papa segueixen discutint. El papa s'ha enfadat molt quan ha vist les bossetes de la mama. Potser ell no està tan orgullós de mi...



20-01-1993

Fa dies que estem dormint a l'hospital, la mama està en una habitació i no la puc veure. El papa diu que és culpa d'ella i jo estic molt trist perquè ningú em vol dir el que està passant. No entenc per què si jo ja soc gran, la mama sempre m'ho diu.



13-09-1996

Des que va morir la mare, tot ha canviat molt. El pare no ha tornat a ser el mateix tot i que se que s'esforça molt per ser-ho.



En el moment en què els metges ens van dir que la mare havia mort, ell es va quedar paralitzat i pràcticament no va poder dir res en una setmana, però ara la nostra relació s'ha enfortit molt.



31-12-1999

Torno de la festa de la meva xicota i per celebrar el meu aniversari. Vull confessar una cosa perquè no hi ha manera que se'm tregui del cap. Avui jugant a '' l'ampolla ''. En Pep m'ha fet un petó i tot i que he fet ganyotes, el meu cos ha reaccionat d'una manera molt diferent de quan em besa la Mandy, però no soc ''marica'', com els de la classe del B, quin fàstig em fan!



18-01-2000

Avui els meus amics m'han animat a presentar-me a l'equip de futbol de l'institut. No ha acabat gens bé tot plegat. M'he barallat amb un noi que no parava de riure's de com corria i al primer cop m'he quedat immòbil. Tots han començat a cridar-me dèbil i a sobre per rematar-ho l'entrenador m'ha ajudat. Encara m'ha fet quedar pitjor. Estic molt decebut, no li vull explicar res al pare. Tot i que m'ha preguntat ja tres cops què em passava avui.



25-02-2000

Des que va passar això, arribo a casa i només vull dormir. Passo de saber res de ningú. No contesto a la Mandy i no m'entenc ni a mi mateix. Esquivo en Pep tant com puc.
 

 Comenta
 
Capítol 2
CAPÍTOL 2

31/12/2000

Espero que demà el pare em doni el cotxe que vull. Només necessito escapar d'aquí. Des del meu error ningú vol saber res de mi. Tant de bo no ho hagués explicat. El meu pare m'ha dit que m'estima igual i que res ha canviat, ja s'ho pensava feia temps. Jo no hi estic d'acord, m'odio per ser com sóc; per aquest motiu m'he ingressat a un centre de rehabilitació sexual. No li he explicat res al pare, en una setmana me'n vaig. M'agradaria compartir-ho amb els meus amics, però no em parlen. Per això ho escric aquí, per així i perquè el psicòleg de l'institut m'ho va aconsellar.



05/01/2001

Avui és nit de reis, tots els nens són feliços i demà tothom rebrà regals i el meu serà curar-me.



08/01/2001

Ahir vaig arribar, no he pogut escriure abans, ja que ho tenia tot empaquetat. A la tarda em deixaran agafar el mòbil, així que em disposaré a explicar-li al pare perquè no m'esperi a casa, almenys, no durant un gran període de temps. Veig moltes cares noves i en vàries ocasions, me n'adono que molta gent està aquí en contra de la seva voluntat.

Penso que aquí m'acceptaran més, però no vull gaires vincles personals.



15/01/2001

Hem fet moltes activitats. En una teràpia en grup em va cridar l'atenció un noi molt atractiu; sento que estic pecant. L'únic problema és que és ell qui fa les preguntes, però això li dona més emoció.



17-01-2001

Per fi l'he conegut. Ha sigut tant màgic... sento que torno a viure. Vam enraonar tres minuts, però ja va ser suficient per entendre tot. Ell fa veure que no ha notat el mateix que jo, però sé que això és real.



20-01-2001

L'única raó per la qual segueixo aquí és ell. Que contradictoris són els meus pensaments, sento que m'odio per no fer cas al meu cor. Si estimar a un altre noi és una malaltia perquè em dona tanta felicitat? Estic fet un embolic.



23-01-2001

El pare m'ha trucat cinc cops aquest matí. Finalment li he agafat la trucada i he pogut notar molta tristor en la veu, semblava trencada. Em destrossa decebre-lo, ell és el que més estimo.

M'ha insistit que torni a Perpinyà, però jo ja no sen on és la meva llar.



27-01-2002

M'agrada tant quan em fa moixaines a la mà i ningú ho pot presenciar. La tendresa, l'afecció, l'estima i la predilecció és el que em fa sentir lliure i per fi lliure i alleugerat. Em sento en un conte de fades que tota la vida he anhelat, i ara jo en soc el protagonista.

M'entusiasmen les classes que ens fan de literatura, en gaudeixo molt del coneixement.



20-03-2002

Aquests mesos han estat forassenyats. Hem viscut moments molt romàntics que em faria falta una vida sencera per oblidar.

La nit més dolça de l'any i amb la lluna observant-nos des de dalt del cel, fent-nos sentir les persones més afortunades del planeta.

No em puc treure del cap les paraules que va pronunciar "Saps que? Moriria per no baixar mai del núvol en el qual em trobo quan ets a prop. Realment tu ets el meu núvol; quan surt els sol estàs per fer el cel i la meva vida més bonica, a la nit en canvi, hi ets sempre, molt tendre i quan et toco sento que em desfaig.

Ets el meu nuvolett".

Al principi no em feia a la idea que algú m'anomenés d'aquesta manera, però finalment m'ha acabat agradant; vaig començar a dir-li a la gent i ara quan algú es refereix a mi me'n recordo d'ell.
 Comenta
 
Capítol 3
23-03-2002

No em va fer por, no sé si va ser per l'afecte o la dolçor amb què ho va fer o per l'atracció que sentia cap a ell, però em vaig sentir preparat. No pensava en res anteriorment, ja que només tenia ganes de fer-ho ja. Crec que és una de les experiències que he tingut durant tota la meva vida. Molta gent diu que fa mal però a mi no me'n va fer gens. No tinc paraules per explicar el que sento. Per fi ha passat!

24-03-2002

No puc deixar de pensar que fou massa perfecte. Tot i que penso que potser ell ja tenia experiència amb altres nois. Sabia exactament el que havia de fer en cada moment. Tinc por a no ser tan especial com ell ho és per mi.



26-03-2002

Amb les dues eines que em deixen veure la vida tal com és, avui especialment sento com s'obren. Tinc la sensació que algú m'ha tret la bena que no em deixava acceptar la realitat que era davant dels meus nassos. Aquesta persona sóc jo mateix.



Diàriament sento com les persones que m'ajuden a ''ser normal'' són les que tenen un problema. No em sento culpable per estimar algú igual que jo. Només em sento diferent i això també m'agrada. La gent del meu voltant és primmirada i com a conseqüència em donen ganes de fugir quan surti el sol de la nit, però no ho puc fer sense abans acomiadar-me de la persona que m'ha donat forces per despertar-me dia rere dia.



28-03-2002

Ahir no vaig gosar explicar i mirar-lo directament als ulls. Em vaig adonar que encara no sóc capaç d'afrontar-ho tot. Quan per fi he trobat una ànima que m'aporta tot el que necessito l'he de deixar anar. El meu pare sempre m'ha dit que no he de deixar anar qui ho ha donat tot per mi, però ell no ha fet res, només m'ha fet sentir especial. Per això sé que són els meus sentiments els que m'han fet canviar, gràcies a ell, però no per ell.



30-03-2002

El fet que l'home que havia d'ajudar-me a canviar sigui igual que jo, m'ha fet reflexionar: tot el que vaig viure quan era petit em va fer creure que els humans estem fets per estimar a persones del sexe oposat i sentir-ne tan sols atracció per unes determinades. Aquí dins, però, on en teoria m'havia de "curar", m'he adonat que el que tinc no és cap malaltia, que puc estimar a qui vulgui, sigui del sexe que sigui, i que mereixo ser feliç fora d'aquestes muralles.



A la gent li aterra allò que és diferent, però ara penso que el fet de ser diferent em fa ser qui sóc i no lluitaré per canviar-me.



03-04-2002

Ahir vaig voler acomiadar-me d'ell, però no vaig poder. El vaig mirar als ulls i no vaig ser capaç de dir-li adéu.



Avui ha vingut a veure'm, sap que alguna cosa m'inquieta, i no he pogut negar-me a explicar-li. M'ha agafat de les mans, m'ha mirat d'aquella manera tan especial i m'ha dit: adéu, nuvolet. Espero arribar a tenir algun dia el coratge suficient per fer el que faràs tu. Si és així, et buscaré i ens tornarem a veure. Et mereixes ser feliç i deixar de torturar-te. El meu cor s'omple de felicitat al saber que lluny d'aquí podràs posar punt final a aquesta etapa borrosa i començar des de zero. No t'oblidaré mai...



Abans que pogués acabar de parlar, els meus ulls ja s'havien omplert de llàgrimes i sense saber com, vam acabar abraçats, en silenci, però ha estat el millor acomiadament que he tingut mai.



05-04-2002

Ho vaig pensar molt bé abans de fer res. Era una operació arriscada, ja que, si m'enganxassin, segurament acabaria tancat a aïllament i déu sap el que m'haguessin fet. Per sort, ahir al matí em va sobtar trobar les meves coses al costat del llit, segurament me les havia deixat ell. Sabia perfectament per on havia de marxar, fer exactament el mateix recorregut que feia amb ell moltes nits per veure les estrelles (en els dos sentits). Un cop vaig ser al bosc em vaig sentir perdut, com enmig d'un desert. No sabia on anar ni què fer, no tenia res ni ningú que m'acompanyés, era un viatge que havia de fer sol.



07-06-2002

Sento no haver escrit abans. He estat molt ocupat aquest període de temps. Vaig tornar a casa. El pare va plorar en veure'm i com era inevitable jo també ho vaig fer. L'abraçada la vaig sentir eterna i vaig desitjar que mai acabés, però això només em va fer més fort. Més que mai. Tot seguit vaig retrobar-me amb tota la gent que es feia dir els meus amics, la meva segona família. Quina ironia. La teva família t'ha de donar suport a i acceptar sempre, mai ha de limitar-te a tu ni a la teva felicitat. Gràcies papa per sempre fer-ho, tant de bo m'hauria adonat abans.



Vaig fer les maletes i em vaig acomiadar d'on vaig néixer. Em vaig acomiadar dels meus orígens perquè ja no em representen. Ja no sóc la mateixa persona que va fugir per por a no ser acceptat per ningú (ni per mi mateix).



Aquí tot és més tranquil i diferent. Quan em llevo obro la finestra i veig una nova vida. Una nova oportunitat. Tot és verd, fins i tot trobo que les flors floreixen millor aquí. El sol em dóna a la cara i a l'instant se'm forma el somriure que tant t'agradava. Darrere hi ha una ciutat que m'espera.



Ara sóc la persona que sempre he sigut, però aquest cop sense por.



Fins aviat.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]