Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



chafiaa05
Vic
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 Haig de canviar
Haig de canviar

                T: Recordes quin va ser el tracte, Marta?

                ...

                T: Marta, sis plau, mira’m... Ja sé que aquesta situació no et resulta gens agradable, per a mi tampoc no ho és. Contesta’m. Et recordes del tracte?

                S: Sí.

                T: Me’l vols repetir, per favor?

                S: Doncs, que si arribava a pesar menys de 40 quilos hauria d’ingressar.

                T: I saps quant peses aquesta setmana?

CAPÍTOL 1:

20-03-2019

Són les 21.00h del vespre i encara estic escoltant el petit tros de la gravació amb la Tània, el meu xicot ens va gravar avui a les 18.00h sense el nostre permís, ell estava al nostre costat, en marxar la Tània, em va dir que us he fet un enregistrament de so i me'l va enviar, jo no em vaig enfadar. Perdona estima't diari Didi per no presentar-me però és que aquell tema et juro que em treu de polleguera, total, jo sóc la Marta una noia de 15 anys i no m'agrada menjar, bueno de fet no és que no m'agradi però és que el meu cos no suporta que li enviï nutrients, ja que quan menjo alguna cosa, tinc nàusees i normalment sempre acabo vomitant, la veritat mai tinc gana, això és una cosa increïble però jo una persona de 15 anys sense menjar res en un procés de creixement puc acabar morint, però això no ho penso permetre, he decidit que durant el dia només faci un àpat, el dinar, i ja està, no penso menjar res més. El pitjor que m'espera és estar ingressada a l'hospital, de moment això encara no ha passat perquè per anar-hi necessito pesar 40 quilos i jo en peso 45 més o menys, estar ingressada és un dels meus malsons, ja que no podré anar a l'institut, no podré sortir amb les meves amigues ni amb el meu xicot, no podré sortir a passejar, ... No podré fer res durant aquells dies!

La meva millor amiga la Tània, es preocupa molt per mi, no em vol perdre i jo no la vull perdre, jo i ella ens coneixem des de petites, hem crescut juntes, sempre que decideixo no menjar, ella em recorda l'hospital.

Estima't Didi he de deixar d'escriure, ja continuaré demà després de tornar de l'institut, perquè ara haig de dormir i a més a més crec que bé la meva mare, ho dic perquè sento com unes passes lleugeres que s'acosten a l'habitació i la meva mare es creu que ja estic adormida. Ara apagaré el mòbil. Adéu, fins demà.

21-03-2019

Hola Didi són les 17:00, tinc una mala notícia que no m'ha agradat gens ni mica. Avui a les 16.00h a l'escola, ens han pesat a tota la classe, un en un, per un projecte, jo, els números aquells del diable, que encara els tinc gravats el cap, que m'ha marcat la balança em tenen molt nerviosa de por.

Didi te'n recordes que ahir et vaig dir que pesava uns 45 quilos més o menys, doncs no, perquè en realitat en peso 42,5. Jo a principis de mes  pesava 45, i en 20 dies he baixat fins a 42,5 quilos.

Tinc molta por, però és que a més a més en tot el dia, crec que no han entrat gens de nutrients a la meva sang, perquè avui el dinar l'he vomitat tot i l'hora d'esmorzar jo no he menjat res.

Didi et tornaré a parlar quan torni, ara no puc, tinc hora el metge a les 17.30h. Adéu.

Hola estima’t som les 18:00 un moment terrible, encara tinc els ulls inflamats per tant plorar com una boja, la meva mare m'ha intentat tranquil·litzar, per sort ho ha aconseguit, per això he decidit escriure com em sento. Doncs Didi a l'hospital m'han dit que he baixat molt de pes en molt poc temps i que finalment hauria d'ingressar el començament d'abril. Ai Didi torno a tenir els ulls plens de llàgrimes així que et deixo un momentet per tranquil·litzar-me, d'aquí a 15 minuts torno.

Hola de nou Didi som les 18:12 encara no han passat els 15 minuts però t'he decidit escriure, ja que ja m'he pogut tranquil·litzar abans. Bueno com estava dient, que el final ingressava, doncs que allà em posaran nutrients a la sang i que m'hi quedaria com a mínim 15 dies però és que a més a més m'obligaran a menjar els àpats que allà donin, perquè diuen que si comencem amb obligació, el teu estómac s'haurà de començar a acostumar costi el que costi. Estima’t me'n vaig, he quedat per anar a casa de la Tània tot aquest cap de setmana, ho sento, no t'hi puc agafar, ja que ningú sap que estic escrivint un diari personal i a més a més si t'agafo i començo escriure mentre estic allà deixaré plantada a la Tània. Adéu ens veiem dilluns.

24-03-2019

Hola Didi són las 17:00 acabo de tornar de l’escola, aquests 2 dies t'he trobat a faltar, allà a casa de la Tània no he vomitat ningun dels dinars que he menjat i per mi estic súper contenta però tampoc he esmorzat ni he sopat, ja que no podia, esque si menjava, vomitava segur.

Avui al dinar de l'escola l'he vomitat. Per compensar el dinar, menjaré 1 iogurt a l'hora de sopar, serà el meu primer sopar d'aquest mes.

Aquesta setmana tenim molts exàmens així que no et podré escriure perquè necessito estudiar però el cap de setmana t'escriuré segur. Adéu en veiem dissabte o divendres a la tarda.

29-03-2019

Hola Didi, som dissabte, les 10.00h en concret, m'acabo de despertar, però es que si no t'escric ara no tindré temps d'escriure després, ja que me'n torno a anar a casa de la Tània però aquest cop torno avui a la nit, canviant de tema aquesta setmana ha estat molt dura, els exàmens han estat molt difícils, tinc molta por de suspendre. Aquesta setmana he vomitat 3 dinars o sigui que en tota la setmana només n'he menjat 2, sense vomitar-los, vinga adéu que ja sentó el timbre de la porta, segur que és la Tània així que no la vull fer esperar, adéu ens veiem avui a la nit o demà.

31-03-2019

Hola Didi, el final no t'he pogut escriure ahir a la nit, estava cansada, així que t'escric ara, a les 11.00h del diumenge. Ahir amb la Tània vam jugar molt i a més a més vam fer una festa de pijama cap allà a les 20.00h i a les 21.00h vam mirar pel·lícula. A si demà me'n vaig a l'hospital, estic molt trista, només intento no pensar-hi, per això avui aniré a casa del meu xicot i tampoc et podré agafar. Doncs adéu ja ens veurem, abans que me n'oblidi, t'agafaré amb mi a l'estança a l'hospital de tal manera que quan pugui t'escrigui que m'ha passat, doncs adéu fins demà.
 

 Comenta
 
Capítol 2 Temps a l'hospital
CAPÍTOL 2:

1-04-2019

Bon dia Didi som les 8:00 h i estic al cotxe, camí cap a l'hospital, tinc molta por, encara no sé quants dies m'hi quedaré, estic tremolant, et tornaré a escriure a l'arribar.

Ja som les 9:00 estic en un llit, m'han dit que em tregui la samarreta que portava per posar-me una bata verda d'allà l'hospital, ara estic sentint que està dient la doctora amb la meva mare, sento que diu que m'hi quedaré 5 dies i que em podia aixecar quan vulgui per sortir al passadís a moure'm una mica. En sentir allò em va tranquil·litzar una mica, a continuació la meva mare va seure en una cadira que se situava el costat del meu llit, veia com la doctora s'allunyava i sortia per la porta, després de 3 minuts va tornar a entrar i em va donar un horari on deia quan em posaran nutrients a la sang i quan havia de menjar algun àpat, aquell horari l'havia de complir o m'havia de passar més dies allà. La meva mare se'n havia d'anar a treballar així que em va fer dos petons i es va acomiadar de mi, la doctora també tenia feina així que també va sortir. Ara tenia tota l'habitació per mi sola així que agafaré el mòbil, posaré música i passejaré per les xarxes socials. Adéu Didi després t'explico més coses.

2-04-2019

Hola Didi som les 00:35 no puc dormir així que he decidit escriure tot el que he fet durant el dia. Després de passar-me 3 hores a les xarxes socials, em van portar el dinar, era pa amb truita d'espinacs, m'he l'he menjat i no l'he vòmit, em va semblar extraordinari, tot seguit vaig gravar tik toks, ja que tenia ganes de moure'm una mica i el final em vaig acabar cansant i em vaig quedar ben adormida, em vaig despertar al sentir la veu de la mare, ja eren com les 18:00 de la tarda, a l'obrir els ulls vaig identificar la mare i la doctora, la doctora em va dir:

  • -Es hora del teu tractament, ja ho he preparat tot, ara el que has de fer tu és apropar-me el teu braç, així jo et punxó i et poso l'agulla, te la deixaré durant 1 hora així passant els nutrients i així cada vegada en el teu horari.-


Quan la doctora va acabar de col·locar-ho tot va sortir, la mare es va quedar el meu costat per consolar-me, vam acabar la tarda parlant mare i filla, per allà a les 21:00 h la mare va marxar, al quedar-me sola vaig tornar a fer el mateix, passejar per les xarxes socials mentre escolto música, vaig deixar el mòbil cap a les 23:30 h per dormir, però com veus Didi, encara estic desperta, no paro de mirar el sostre.

3-04-2019

Son les 00:45 h et deixo Didi ja t'explicaré més coses, ara intentaré dormir.

Som les 13:00 h, m'acabo de despertar, hi ha l'esmorzar al meu costat, no hi ha ningú, l'esmorzar és un croissant amb un got de llet, no tinc gana però intentaré menjar-m'ho i després anar a passejar per l'hospital, no em toca tractament fins a les 18:00 h així que tinc molt de temps lliure, no voldré el dinar si em menjo això ara, però no passa res, intentaré no està a l'habitació a l'hora de dinar.

Som les 17:30 estic a l'habitació sola, acabo de venir de la sala de gimnàs i estic esgotada ara esperaré el tractament. Quan acabi ja t'explicaré

Som les 19:00 h m'ho acaben de treure, em trobo el costat del meu xicot, diu que no li importa passar la tarda amb mi, així que adéu Didi fins demà, ara és hora d'estar amb el meu xicot.

4-04-2019

Hola Didi som les 11:00 h m'acaben de treure el tractament, la mare està el meu costat, el final ahir el meu xicot va marxar a les 21:00 h però vam passar unes 2 hores molt divertides. Avui em faran les analítiques de sang i em posaran sobre la balança per veure quan peso i si tot va correcte sortiré avui a la tarda. Som les 14:30 h m'acabo d'acabar el dinar, a les 15:00 h he de sortir per anar cap a la balança que hi ha sala de gimnàs, aquell aparell dirà com s'acaba tot.
 



 Comenta
 
Capítol 3 per fi surto de l'hospital
Capítol 3:

Hola una altra vegada Didi, estic molt nerviosa, té agafat amb mi per desfogar-me encara que sigui una notícia bona o dolenta, estic situada a davant de la balança, et deixo un moment aquí el meu costat mentre estic sobre la balança.

Ja estic i estic súper alegre la balança m'ha mercat 43,5 brutal aniré corrents cap a la doctora a dir-li per veure que em dirà, adéu Didi.

Hooola, wow ara estic súper feliç fins i tot no se m'oblida l'escena amb la qual he estat amb la doctora. Didi té la reproduiré perquè en tinc ganes:

"Jo: Hola doctora, tinc uns resultats agradables què me'n dius?

Doctora: Deixa'm veure el tiquet

(Jo li he donat el tiquet informatiu de la balança)

Doctora: Molt bé, ara ja estàs millor, aquests dies no has vomitat, això vol dir que ja te'n pots anar a casa, nosaltres d'aquí un mes et tornarem a fer una revisió però de moment ja pots anar cap a casa."

I fins aquí l'escena, demà ja estaré a casa meva. Ai que bonic!

5-04-2019

Ja estic a casa meva i estic súper alegre som les 7:30 h m'estic preparant per anar a l'insti, tinc moltes ganes de trobar-me amb les meves amigues i amb el meu nòvio.

Adéu Didi al migdia ja t'explicaré com m'ha anat el dia.

Hola som les 15:00 h acabo de tornar de l'insti les classes avui m'han estat complicades de seguir però he agafat el ritme quan led meves amigues m'han ajudat. Avui a la tarda sortiré amb el meu nòvio per donar un vol pel passeig marítim,així que adéu Didi et deixo per anar a maquillar-me i a vestir-me amb un vestit súper bonic.

Som les 21:00 h acabo de tornar, la tarda ha durat però per mi a passar molt ràpid i molt divertida, ja que després del passeig hem anat a estirar-nos sobre la fina sorra de la platja mentre miràvem el cel i explicàvem històries.

Me'n vaig a dormir que tinc molta son.

6-04-2019

Diiiiidy som les 7:40 m'acabo recordar que ahir a l'insti ens van donar deures que no he fet, els faré en el cotxe a veure si acabo, vinga adéu.

Didi som les 15:30 al tornar de l'institut la mare  estava asseguda sola en una cadira i en silenci, i va passar una conversa que té la reproduiré ara mateix, jo li vaig dir:

Hola, mama que fas aquí asseguda sense fer res?

Marta seu si us plau, jo i tu hem de parlar

(Jo m'assento el seu costat i de cop em diu:)

Se que el teu diari Didi t'ha fet molta bona companyia en aquests dies, però l'hauràs de deixar per sempre,...

(En sentir allò em van començar a sortir llàgrimes, la mare no em va fer cas i va continuar: )

..., ja que tens uns estudis a complir, el diari et treu temps que podries estar fent deures i em refereixo els deures no fets que et tocaven presentar avui, tu deixaràs el teu diari a canvi d'unes bones notes, ara ja no et fa falta com abans, ara els teus problemes els pots explicar a mi o al teu nòvio o a les teves amigues, fixa't que en realitat tens molt bona companyia i que hauries d'estar més amb ells perquè t'ajudin i arribis a un bon futur.

La conversa es va acabar aquí, vaig escoltar la mare i em vaig quedar sense paraules.

Didi aquí acaba tot, ara et diré un adéu per sempre ja no tornaré a explicar-te la meva vida, al que si sé és que mai t'oblidaré, et guardaré a l'armari per tal de llegir-te d'aquí un bon temps.

Adéu.    
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]