Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



NAN-7
Barcelona
 
Inici: Història de Leandre i Hero

Capítol 1 I així comença tot
Història de Leandre i Hero

Joan Roís de Corella



En la nostra mar Mediterrània, en la província de Grècia, en les illes que vulgarment s’anomenen l’Arxipèlag, hi ha dues ciutats, Sestos i Abidos, distants l’una de l’altra per espai de mitja llegua, i aquest espai, ocupat per la mar, impedeix que les dues illes en siguen una. En la ciutat de Sestos vivia Hero, noble donzella de gran enteniment, gràcia i bellesa, la fama de la qual relluïa per tots aquells regnes, i en la ciutat d’Abidos vivia Leandre, de gran perfecció, seny i gentilesa. Sols eren diferents perquè, les gràcies singulars que posseïen, les de Leandre eren d’home, i les d’Hero de donzella.



Com es veieren Leandre i Hero

Havia acudit Leandre a una gran festa solemne que celebraven a l’illa de Sestos, i sobre totes les altres donzelles destacava la clara i elegant figura d’Hero, a la qual Leandre amb actitud de tímida tristesa va dirigir la vista, que així ho va decidir la cruel fortuna. Els ulls de la graciosa donzella es creuaren amb la mirada de Leandre, i a l’un i a l’altra els semblà que tenien les entranyes travessades amb fletxes enverinades d’amor, i que els ulls s’enviaven entre si secrets missatges des del més amagat del pensament ferit. I fou tan gran el mal d’aquesta primera vista, que a l’un i a l’altra va fer sentir un profund desig.

No tot és com ho diuen, només sabeu el que us han explicat. Però bé, la veritat és molt més profunda, i només la gent més propera la sap. Potser ara esteu una mica perduts, i molts us preguntareu a què em refereixo. Però per entendre-ho, deixeu-me començar pel principi.

Tot va començar un any enrere del que sabeu. A la mateixa festa que explica el relat del principi. En veure’s es van quedar tan paralitzats, que no van saber reaccionar al que estava succeint al seu voltant. I així és com una simple donzella d’alt rang i un home gentil de pocs diners, van quedar totalment enamorats.

I des d'aquell moment van començar a veure’s. D’un dia per l’altre, tothom va notar el canvi en els enamorats. Estaven més vius, amb més passió. Això va fer que agafessin més confiança i que no s’amaguessin tant. I va arribar el dia, el moment més esperat per part de la família d’Hero; per fi sabien qui era l’home en la vida de la seva filla. Però tota la felicitat i l’entusiasme d’aquells mesos se’n va anar el dia que Leandre va entrar per la porta de casa.  

Hero estava indignada, no es podia creure que la seva pròpia família no la recolzés i que no acceptés l'home de la seva vida, l'únic a qui havia estimat. I per enfonsar-la encara més, i perquè no el tornés a veure, la van prometre amb un senyor d’alt estatus. Segons els seus pares, un home digne d’ella.

Va començar a arribar el fred, i Leandre estava aconseguint llenya. Tenia una cabana, modesta i solitària, enmig del no res. De sobte, Leandre va notar una presència darrera seu. Era una senyora arreglada, que es podia deduir que era de classe alta. No tenia cap sentit que estigués per aquell indret. En veure-la, Leandre la va reconèixer i sabia el motiu de la seva visita.

El dinar ja estava gairebé llest, així que Hero començà a parar la taula. Ja feia dos mesos de la discussió amb la seva família. Ella no s’havia plantejat mai prometre's amb un home per conveniència. Però en veure la carta procedent de la seva família, va canviar totalment d'opinió. I de cop i volta Leandre i la senyora van entrar per la porta, fet que comportà que Hero amagués ràpidament la carta.

En veure-la, Hero va abraçar la senyora. Mentre parlaven, Leandre va aprofitar per deixar la llenya al foc. Evadine, la senyora a qui servia Hero, havia estat atenta als moviments de la seva família. Com a bona amiga seva, els va advertir sobre el perill al que estaven sotmesos si es quedaven molt més temps en aquella cabana.

I així va ser com Hero va prendre la terrible decisió. El que li havia dit la seva senyora, i amiga, la va ajudar a decidir sobre el futur. Hero va recollir les seves coses, i aquella mateixa nit va marxar, abandonant Leandre. Quan arribà a la ciutat, a casa, va fer prometre als seus pares que no fessin mal a Leandre. A canvi, ella es casaria amb l’home que ells trobessin apte. 

Sortí el sol i Leandre es despertà. L’absència d'Hero el va fer dubtar, ja que era estrany, sabent les hores que eren, que no es trobés al seu costat. Aleshores, Leandre decidí baixar cap a la cuina, i va ser allà on va trobar el que li canviaria la vida d’ara en endavant. Hi havia una carta escrita per Hero, on ella intentà explicar la raó per la qual l’havia deixat:

Estimat Leandre, 

No intento que ho entenguis, només espero que em puguis perdonar algun dia. Ho sento, però necessito temps per aclarir les coses amb la meva família. Sé que si t’ho hagués dit en persona, m’hauries aturat, per això he fet el millor pels dos. Segurament quan llegeixis aquesta carta estaré molt lluny. Dona’m temps perquè puguem tornar a estar junts. Només sàpigues que t'estimo i mai t’oblidaré. 

La teva estimada, ara i sempre, Hero.”

Començaren a veure’s els primers raigs de llum, i Hero estava preparada per afrontar el seu destí. Però un inoportú i desafortunat contratemps va sorgir. Semblava que estigués malalta, ja que el seu cos començà a defensar-se. I de cop i volta, va començar a gitar sense motiu aparent.

 Comenta
 
Capítol 2 Penúries d’amor
Després d'un llarg viatge, Hero arribà a casa dels seus pares. Era un dia especial, ja que havien planejat una sorpresa, que per a ella, no seria de bon gust. Tots estaven impacients per la seva arribada. Però ni més ni menys la sorpresa se la va emportar Hero, al veure a Otis parlant amb el seu pare. Quan s'adonaren de la seva presència, van callar de seguida i ell es va dirigir cap a on estava situada. Es va parar davant seu, i seguidament apropà una mà a la seva butxaca per treure una petita caixeta, recoberta d'una tela composta per uns fils curts i molt densos, de tacte suau. Feia una sensació d'ostentació, pròpia d'una riquesa inabastable per a tots. I a continuació es va agenollar i començà a parlar.

No podia creure que aquell moment havia arribat. Era massa jove per acceptar aquell home; vell, ric i rondinaire. Però obligada pel desig familiar d'abandonar a Leandre, va acceptar-ho per protegir el seu amat. I ara, ja no hi havia marxa enrere.

Després d'una llarga nit amb moltes decisions per prendre, Hero, preocupada pel futur, decidí visitar la seva senyora. L'arribada d'Hero al castell el va sorprendre, ja que ella pensava que seguia en aquella cabana. Evadine li oferí un te i una proposta, que Hero no podria rebutjar, ja que ella necessitava escapar d'aquell futur infern.

Una setmana més tard, Hero ja estava gaudint dels seus últims mesos de llibertat. Ja feia tres dies de l’acomiadament de la seva família, incloent a Otis. S'havia encaminat en aquesta aventura amb Evadine al poble més allunyat de la comarca. Ja que no només volia aplaçar la boda amb Otis. 

Durant aquell temps, Hero va estar acompanyant Evadine a diverses reunions importants, visitant altres monarques. La part en la qual més gaudia Hero, era el moment del dia d’anar al mercat i comprar alguns productes. Necessitava sortir d’aquella casa, on Evadine l’obligava a quedar-se. 

Després d’aquests llargs mesos, Evadine concordà amb Hero d’escriure-li una carta a Leandre, on explicà tot el que li havia succeït des de la seva partida:

“Estimat Leandre, 

Perdona la meva absència durant aquest llarg temps, però ho he fet per poder estar amb tu el que em resta de vida. Espero que no estiguis molest amb mi i que segueixis volent passar la teva vida al meu costat. 

 

T’he de confessar que Otis, un home vell però d’alt estatus i acceptat pels meus pares, em va demanar matrimoni, el qual vaig acceptar per obligació. Ja saps que al ser la gran entre quatre germanes, tota l’esperança familiar per la noblesa està posada en mi. 

 

Però per primera vegada en la meva vida, jo mateixa seré la que decideixi el meu futur. Renunciaré a tots els luxes possibles en una vida, només per estar amb vosaltres per 

sempre, perquè et segueixo estimant. Dona’m uns dies, i per fi podrem estar tots junts. I com diuen, és al separar-se quan es sent i es comprèn la força amb la que s’estima. 

La teva estimada, ara i sempre, Hero.“

Leandre, que seguia en aquella cabana, finalment va rebre la carta. Després de llegir-la es sentia més confós que mai. No entenia res, així que decidí anar a parlar amb els pares d’Hero. Esperava que ells entenguessin els sentiments mutus de la jove parella i permetessin el seu amor, per tal que Hero no hagués de renunciar a la vida que duia fins ara. Perquè fos possible el seu futur junts, Leandre decidí començar per anar a Sestos, on vivien els familiars d’Hero.

Quan els pares s’adonaren que qui irrompia a casa seva en aquelles hores de la nit era Leandre, només per confessar-los el que sentia per la seva filla, el van expulsar de casa seva immediatament i el van amenaçar de mort. Es sentien tan ofesos i estaven tan indignats que decidiren apartar Leandre de la seva filla. Aprofitant que Otis va veure el que acabava de succeir des de darrere la porta, els pares el van convèncer que l'única manera que Hero l’estimés, seria apartant per sempre Leandre del seu costat.

Un cop resolts tots els assumptes del viatge, Hero decidí tornar abans per comunicar el seu trencament matrimonial amb Otis. Va ser una llarg camí de tornada, on Hero va poder reflexionar i pensar en la manera correcte de parlar amb els seus pares. Finalment arribà a casa seva, però abans d’entrar escoltà un conversa que li trencà el cor. 

Allà, com del no res, es trobaven el seu pare i Otis parlant de la mort prematura de Leandre, i Hero destrossada, decidí seguir escoltant. Els homes no s'havien adonat de la seva presència, així que seguiren parlant com si res. Aleshores, Otis confessà que havia sigut ell qui s'havia cobrat la vida d’aquell jove. Va ser en aquell moment quan Hero s’adonà que Otis, el seu promès, acabava de matar a Leandre, el seu amor etern. Es va descompondre allà mateix, només durant un instant.

Sincerament ja no tenia ganes de res, i molt menys de parlar amb la seva família. Estava cansada d’aquella vida. D’aquella família, que l’havia tractat com un objecte i l’havia venut al millor postor, perquè en al cap i a la fi és el que havien fet. No volia el mateix per a ella, així que decidí el millor per les dues, ja que Evadine de segur no permetria que li passés res.

Hero ja sabia les conseqüències del que estava a punt de fer. L'únic que li feia fer-se enrere, era que no sabia com reaccionarien, davant d’aquesta acció, les persones del seu voltant, les que realment l’estimaven. Però ella només podia pensar que Leandre se n’havia anat, ara sí, per sempre. I commoguda per aquest sentiment d’angoixa, va decidir posar punt i final a la seva vida en el moment que va empènyer el tamboret dels seus peus al terra i va quedar subjectada només per una corda al seu coll.
 

 Comenta
 
Capítol 3 Veritats ocultes
La notícia del suïcidi d'Hero arribà fins als indrets més remots d'aquella illa. Ningú s'imaginava que les conseqüències d'aquest amor no correspost, provoqués un final tan tràgic. Per altra banda, la mort de Leandre es va veure com un incís pel suïcidi d'Hero. S'escampà el rumor que Leandre no era capaç d'imaginar-se a Hero amb un altre home. Fins i tot, s'arribà a dir que la mort de Leandre havia sigut un suïcidi per egoisme cap a ella. Sabent que d'aquesta manera, Hero també posaria fi a la seva vida.

La notícia es va escampar tan ràpidament, que en menys de dos dies, arribà a oïdes d'Evadine. Encara estava en aquell poble allunyat de la comarca, però en assabentar-se va decidir tornar de seguida a Sestos. Però no es podia creure que Hero hagués pres una decisió com aquella, tenint el compte l'edat d'ella.

Aleshores, Evadine decidí endur-se aquella petita criatura per cuidar-la. Li hauria agradat ser mare, ja que feia poc s'havia adonat que ella i el seu marit no podien concebir un successor. Però va proposar-se cuidar aquella nena el millor possible, com si fos seva. L'agafà amb força, pensant que ara tot canviaria, i va endur-se-la de tornada cap al seu castell.

En pocs dies, Evadine es trobava amb la nena, altre cop al castell. Allà l'esperava el seu espòs, molt estranyat de la criatura que subjectava als seus braços. Evadine se n’adonà i prosseguí a explicar-li, al seu amor, tot el que havia passat i la procedència d'aquella criatura. Ell l'acceptà com a única futura hereva de les seves possessions.

Al dia següent, se celebrà el funeral de la difunta, Hero. S'hi va presentar un munt de gent, fet que no estranyà a ningú. Tot i això, era impressionant veure que hi havia algunes persones que només assistien per mera tafaneria. Fet que era vergonyós i demostrava immaduresa i falta de serietat per part de la gent.

En finalitzar l'enterrament, la mare d'Hero s'apropà a Evadine. Van estar una estona parlant, i després li entregà una carta amb el nom "Evadine" escrit. No s'atrevia a obrir-la, ja que era l'última voluntat de la seva filla. Evadine li agraí de tot cor i guardà la carta tancada fins a arribar a casa.

De segur us esteu preguntant per què, havent mort ja Hero, us estic explicant la vida d'Evadine. Doncs bé, comencem per explicar-vos la veritat oculta en aquesta història. Però bé, jo no he mentit en cap moment. A diferència d'altres persones, només he volgut ometre alguns detalls que sense ells, la història va per un altre camí.

Aquesta nova perspectiva de la història, comença el dia en el qual Hero començà a gitar sense motiu aparent. Uns dies més tard s'adonà que, després de nou mesos, ella i Leandre serien pares. Per això va prendre la decisió de visitar la seva senyora, i Evadine li oferí un viatge per ocultar-se d'Otis durant aquest període d'embaràs. Però durant aquell temps, no van perdre cap minut, i van anar fent contactes per la comarca. Fins al moment que Evadine obligà a Hero a quedar-se a casa pel bé de la criatura. Finalment, quan va tenir-la, va adonar-se que no volia que la seva filla passés pel mateix que ella havia passat de petita. Estava disposada a renunciar a tot, per un futur millor.

Però tota la felicitat que l'esperava, amb la seva filla i Leandre, canvià quan Otis va matar el seu amor etern. Aquest acte li produí tant mal, que decidí que l'única manera que la seva filla fos lliure i capaç de viure una vida digna, una vida que ella no li podia proporcionar, seria abandonant-la. També pensà que l'única manera d'aturar aquell dolor tan fort que sentia al pit, era la mort.

Però bé, us preguntareu, qui soc jo? Com és que sé tants detalls d'una història d'un amor secret i prohibit? Doncs bé, deixeu explicar-me.

Avui és el meu divuitè aniversari. Sí, oficialment ja soc major d’edat. També, això ha tingut com a conseqüència que la meva mare, rectifico, la meva mare adoptiva, m’entregués una carta que ho canviaria tot:

“Estimada Accalia,

Oh, filla meva! Em costa fins i tot començar aquesta carta. Sento que t'he d'explicar tant... Ho sento tantíssim. Hi ha tantes coses que m'hauria agradat viure amb tu. Poder-te haver explicat totes les aventures que he viscut amb el teu pare. A Leandre de segur que li hauria encantat poder coneixe't i potser ja intuïa que existies. Però algú molt dolent va posar fi a la seva vida, i l'única forma que tu no estiguessis patint, era desapareixent jo també.

Només volia protegir-te perquè t'estimaré sempre, encara que no m'estimis com jo a tu, vull que siguis bona i generosa. Tingués un bon cor i no t'enfadis amb l'Evadine, encara que ella no sigui la teva mare biològica, sempre serà la teva mare.

Vull que tinguis un bon futur, un futur on puguis escollir. Lluita per les teves idees i creences. Cada persona és única, i per això, és millor ser diferent que seguir ordres d’algú. Sigues tu mateixa i seràs una noia independent, forta i única. Escolta el teu cor, i ningú podrà aturar-te.

T'estimo tant, tresor, que no existeixen paraules per expressar-ho. Espero que sempre ho recordis, encara que no sigui al teu costat per dir-t'ho.

La teva mare, ara i sempre, Hero.“
 

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]