Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



AM alex.sule
Manresa
 
Inici: El Navegant

Capítol 1 La Tempesta
El nostre planeta estava sent atacat, per unes tempestes que no paren mai, en la civilització d’aquell planeta era avançada però no sabien que estava passant van haver de posar una alerta mundial, ja que alguns països d’allà estaven en perill i van caure tots els països pobres per culpa de l’aigua que estaven sent inundades i mataven a la gent que hi vivia.

En els països rics van fer reunions i pensant que hi poden fer per acabar aquella crisi però no estaven trobant cap solució, i van pensar que haurien d'investigar-ho més a prop així que van buscar un lloc on no afectaven tant les inundacions i van trobar un vall on l’aigua sempre anava cap a baix de la vall i seria un lloc bastant estable van començar a posar unes tendes de campanyes al principi i que ho anirà canviant per uns centres d'investigació preventius, van contractar a una persona perquè anés a dalt cap al núvol per mirar que podia fer o veure que hi ha o la cosa que ho està provocant va tardar una mica a arribar i en fer-ho li va començar a explicar un científic, la situació ràpidament.

- Gràcies per haver vingut, estem en problemes i segurament ja ho saps

- Si, per això he vingut

Va dir l’explorador

- Necessitem que vagis a dalt de la muntanya per investigar que està passant-ho trobar algun remei per poder acabar amb tots els núvols que estan provocant aquests problemes, hauràs de ser ràpid si volem continuar amb vida, nosaltres intentarem investigar i construir alguna cosa que permetí mantenir el cel sense tants núvols, pluges o tempestes

- Perfecte, faré tot el que està al meu alcanç de la meva mà per poder ajudar-vos

- Val digui'm el seu nom, ho necessitaràs per poder-te donar unes quantes coses pel teu viatge

- Em dic Frank

- Val agafi aquest paper d'aquí

(li dóna un paper que posava Justificant que segurament era per agafar aquells objectes que li havia dit)

- Dóna-li a la persona de la tenda de campanya d'aquí el costat, no li cauen bé les persones tingui compte, ell et dirà que has de fer.



- Gràcies que vagi bé

S'acomiada fent un gest amb la mà per dir-li adéu mentre ell s’en va cap a l’altra tenda de campanya i el científic entra cap a la seva tenda de campanya per poder continuar el seu treball.

En arribar diu

- Hola, hi ha algú

Surt una persona molt gran, amb molts músculs, semblava un ferrer, en Frank estava pensant que ja sabia perquè li cauen malament les persones.

En Frank va dir-li amb una mica de por

- He vingut per uns objectes que m'ha dit el científic i que havia d'anar a qui

- Si no em dónes un justificant no et penso atendre, va dir amb una veu molt greu que feia tremolar a tothom

En Frank li va donar el Justificant tremolant i el ferrer ho va agafar amb rapidesa i força i li va dir una mica enfadat

- Entra i no em facis perdre el temps

Per dintre era molt gran i hi havia espades i escuts i una cosa en particular que era una motxilla molt gran però d'una mida perfecte d’en Frank que ell era d’un metre vuitanta

- En aquesta motxilla hi ha menjar per dies, hi ha una petita ampolla (que es tanca amb un tap de suro)

Mentres camina cap a una espada li va dir al Frank

- Aquesta espada és per tu, és la meva obra excepcional, ni se t’acudeixi trencar-la o ets home mort!

En Frank va apreciar molt aquella espada

I després li va donar un escut

- Allà fora hi ha molts perills que no coneixem per què vam fer un tractat de pau fa molts anys i en aquest temps de crisis podria haver-hi algú que se li acudeixi atacar-te però també et pots trobar-te algú que et vulgui ajudar, no et pensis que som amics ara m’han obligat a fer-ho!

Van sortir cap a fora i li va senyalar per on havia de passar mentres li deia

- Hauràs de passar cap aquell bosc maldit on diuen que hi ha persones que van desaparèixer sense deixar rastre i diuen que si és desesperant molt acaben convertint-se en uns follets estranys, després hauràs de pujar cap aquella muntanya on viuen un tipus de conills molts allargats però molt forts però podrien estar atrapats a sota de la neu que déu està caient durant aquests dies i després si trobes alguna manera d'arribar al núvol,serià perfecte i ara et toca a tu així que has d'anar de pressa, està a punt de començar a ploure una altra vegada vés abans que es posi pitjor

Se'n va anar abans que ell digues alguna barbaritat com encara estàs per a qui sense fer res!

I va continuar sense anar de pressa i sense anar lent

Després d’una estona va començar a ploure i no va tardar molt després que comences a ploure que ell havia arribat al bosc i de moment anava tot bé en el seu camí exceptuant de què cada vegada que ell anava cap a l'ho més profund del bosc anava plovent cada vegada més fort i havien alguns animals cada un mes diferent que el següent i en aquell bosc anava sonant una música que no podia ser la veu d'algú i per a ell era entretingut anar caminant mentres ho escoltava.

Passava el temps i ell estava mullant sé cada vegada més i semblava que estava al mateix lloc perquè després d'una estona sempre veia el mateix arbre que li hi havien dibuixat a unes persones, estava pensant que s’estava perdent però es va recordar que no podia desesperar-se o si no es convertiria en un follet, això era el que li havia dit el ferrer, però seria cert?

En un moment en Frank estava sentint la música més fort i tampoc veig les mateixes coses d'abans estava convençut de què estava arribant les seves forces es van revitalitzar i va continuar.

Va arribar al centre del bosc hi havia menys arbres però eren més alts i amb fulles que eren grans i feia que no caigui aigua de la pluja era com un petit refugi on habitaven molts animals, però hi havian uns éssers molt estranys semblaven de fusta i tenien una gran gorra molt allargat per als costats i possiblement serà per protegir-los de la pluja i va pensar podrien ser els follets, ells eren els que feien aquella música i ho feien amb una trompeta que sonava molt bé, tots semblaven feliços menys un que estava assegut al costat d'un arbre ell estava plorant i en Frank va anar a preguntar perquè estava plorant

- Perquè plores?

El follet es va espantar i va començar a mirar en Frank fins a decidir-se a contestar

- Un amic meu m’ha agafat la meva trompeta i l'han llançat al riu que està aquí a prop

- L’anem a buscar?

Va dir en Frank

- No puc travessar l’altra banda del riu

- Aniré jo a buscar-lo, no et preocupis

En Frank tenia la mania d’ajudar a Tothom així que li va prometre que ho faria

- Moltes gràcies estic eternament agraït! És la meva font dels poders del bosc

puc crear arbres, plantes i altres coses amb la meva trompeta

- Em podries dir on està aquell riu

- Si, està cap allà assenyalant-li amb el seu dit de fusta

- Tingui cuidado, hi han uns esquelets armats que es mouen per allà

Va dir en Follet

- Val aniré amb compte no et preocupis

En Frank va dir adéu amb la mà i va anar cap al riu com si fos normal trobar-te esquelets

a prop d’un riu encara així no era normal però ho faria per ajudar aquell follet

Va arribar el riu i va anar cap on anava l’aigua fins a sentir el so d’aquella trompeta però de forma horripilant així que va treure l'espada i l’escut i va ser molt silenciós i va observar allò que passava va veure uns esquelets un tenia una espada gran i un escut d’una dimensió molt gran era ell el qui tenia la trompeta i havia de ser el comandant d’aquells altres dos que només tenen una espada estaven dient-li al comandant que han d'estar aquí però el comandant deia que no, que hem de marxar aquesta tempesta ha afectat a tots els altres i havien mort per culpa de l'aigua.

Per culpa de l’aigua van morir la resta va pensar en Frank com els hi podia afectar l’aigua a aquells esquelets en vida pròpia i poder morir si ja estan morts i va pensar en què si agafava aigua i els llençava moririen

però van comentar alguna cosa important

- No pot ser que està fent el nostre líder al núvol, maldit traïdor

En Frank va aprofitar aquell moment per agafar l’aigua i llançar-lo als dos primers amb una sola espada i gràcies a allò es van desfer mentres que el gran el comandant va cridar cap en Frank

- Ens estaves espiant ara veuràs l'ho que és bo

En Frank es va protegir amb l’escut dels dos atacs que va fer però l'escut no aguantaria molt

així que ràpidament va agafar l’aigua se li havia trencat l'escut i com el comandant tenia un escut molt pesant i no es podria moure ràpidament va donar la volta i li va llençar a l'esquena el comandant va morir.

En Frank va anar corrent a agafar la trompeta i marxar corrent però va pensar a agafar aigua que podria utilitzar contra el líder suprem que havien comentat ho va fer i va anar de pressa, mentres estava corrent per anar on estava el follet va pensar perquè els humans no els hi afecta aquella aigua ell sabia que hi havia alguna cosa molt gros en el qual ara estava involucrat.

En arribar el follet es va alegrar i ho va agafar ràpidament

En Frank li va comentar el que havia passat i el follet va dir-li que li hauria d'acompanyar que si no tots estaven en perill i en Frank li va acceptar i com el follet sabia el camí per sortir cap a les muntanyes seria més fàcil i van anar molt de pressa abans que arribés el perill.
 Comenta
 
Capítol 2 Un camí cap a l' esperança


En Frank i el Follet van sortir d'aquell bosc i van trobar una cova per refugiar-se de la pluja i de la nit

En Frank es va tombar al terra i va agafar un Sandwich de la seva motxilla i va anar bevent de l'aigua que també estava de la motxilla, però no aquella que ell va agafar, ell tenia molta gana, no havia menjat des de quasi tot el dia i ells dos van començar a parlar de l'assumpte que havia passat

- Saps que estaven fent aquells esquelets?

- Des d'aquell tractat de pau després en passar alguns dies ens van atacar contínuament i no van parar i encara estem així molts de nosaltres van morir per culpa d'ells i es fan dir "Els Núvols negres" alguns de nosaltres sabem el que volen fer i volen conquistar el bosc per controlar-ho i com els humans no vindrien aquí per aquell tractat de pau que veu fer fa uns anys no vindríeu exceptuant tu que has vingut a veure què passa.



En Frank li va contestar

-Val, ho entenc, així que ells són els causants del problema però que passa amb el Líder Suprem al qual havien nomenat.



-No se sap molt d'ell, però hi ha un rumor que diu que no és un esquelet ningú la vist així que tampoc sabem si és veritat.



En Frank es va acabar el Sandwich i estava bostejant va dir- li al follet

-Bona nit, fins demà

-Igualment

Mentres dormien en els centres d'investigació d'aquella vall

Les tendes de campanyes es van treure i ara hi ha uns petits recintes fets amb un tipus de metall diferent de la nostra època en el qual ho han inflat que ha fet que es construeixin fàcilment i que siguin segurs de les tempestes i de l'aigua.



A dintre d'algunes havien instal·lat uns ordinadors i generadors i s'ha utilitzat com un centre de control per saber que està passant en tot moment en els altres països per rebre informació o donar-la hi havia bastants tècnics, científics i unes persones que escoltaven aquella informació que rebien dels altres països després un d'ells l'hi deia als científics i aquell científic els hi comenta als altres científics. La conversa que tenien era com aquesta

-Si, l'escolto bé

Un altre diu

-Barcelona ha caigut, sembla que ha quedat inundat

Un altre que s'escolta de fons

-LA PRESSA "LA BAELLS" S'HA TRENCAT I AMB ELLA BERGA!!

Però un va ser important, es va sentir que l'aigua que sortia de la pluja no era com la nostra i que tenia un virus que no es coneixia, ho van explicar als científics per poder investigar i no van tardar molt com estava plovent van agafar una ampolla i van agafar aigua van agafar un gota i la van posar en una càpsula i ho van mirar amb un microscopi no es veia res, van continuar mirant i al final d'uns trenta minuts ho van veure per uns segons era un virus que va adaptar una cosa de l'aigua, era que podia ser transparent però no era suficient poderós per ser transparent al complet i gràcies allò van veure com era i van veure quins components estava fet, van pensar que seria la seva salvació, ja que podien trobar una solució, uns van començar a fer un plànol per poder construir una màquina que utilitzes la cura que encara no estava acabada per utilitzar-la i fes una barrera en forma de càpsula per fer desaparèixer l'aigua contaminada d'aquell virus i fer desaparèixer l'artificial creada per aquells núvols.



Quan es va fer de dia en Frank i en Follet van despertar-se d'ora per emprendre el viatge cap a les muntanyes en Frank no tenia gana, ell volia anar de pressa per saber que devia estar passant allà i conèixer més aquella tribu de conills que li havia comentat el ferrer i mentres pujaven parlaven de com serien aquella tribu.



En Frank li deia

-Estic segur que seran baixets, menjaran pastanagues com s'ha dit sempre dels conills, saltaran molt alt i seran prims de braços i cames

-Doncs estic segur que no

Va dir el Follet

-Seran molt grossos i no saltaran tant i ser...



Quan de sobte van caure unes roques grans i es van posar a cobert mentres en Frank li diu molt ràpidament

-Compte, anem cap aquella cova de pressa

Les roques van caure però amb elles la neu que estava acumulada va tapar la sortida de la cova i es van quedar atrapats

El follet estava tremolant de por i en Frank li anava tranquil·litzant dient-li

Tranquil tot anirà bé crec que vaig veure una llanterna a la motxilla ahir a la nit

Quan la va trobar la va encendre i en veure la llanterna semblava vella i tampoc funcionava molt bé i si no li va dir el ferrer que tenia una llanterna significava dues coses que estava allà per equivocació i que no tenia molta bateria

Ells dos van observar com estava la cova i van pensar que no podrien sortir per al lloc que havien entrat però en Frank va veure que la cova continuava i va dir

-Per aquí follet, vina hem de continuar per aquí

-Però saps per on anem?

-No però és l'única manera per sortir d'aquí

Tot tremolant va seguir en Frank

Passava el temps i no trobaven res van continuar, semblava que havien mòlt per aquell tunel però seguien sense trobar la sortida i les piles de la llanterna estaven gastant

-Se sentien uns sorolls i el fullet li deia

--Que ha sigut aquell soroll

No ho sé

En Frank va pensar que podria ser el vent així que li va dir

-Podria ser el vent, si hi ha vent ha d'haver una sortida

Van córrer cap on sonava el vent i cada cop s'escoltava més fort però la llanterna se li van gastar les piles però la sort els hi va somriure i van poder veure un raig de llum i això era la sortida no quedava res i en Frank va dir

-La sortida del túnel!

-Però és massa petita, no?

Va dir el Follet en veure que la cova també estan tapades per les roques

En Frank va mirar per la petita ranura que es veia i va intentar apartar les roques però eren massa grans per ell i el Follet va dir

-Això és inútil, no tenim sortida.



-Doncs intenta fer alguna cosa productiva abans de parlar!

Li va contestar en Frank amb mal humor i fent així una discussió en la qual cada vegada anaven cridant més fins que algú de fora els va sentir i els va dir

Ell hi ha algú allà dintre

En Frank i el Follet es van espantar però a la vegada van cridar

-Si, estem aquí!

-Necessiteu ajuda?

-Sí!

-Ara os aparto les roques.



Amb una força descomunal va treure les roques sense alguna dificultat

Qui ho va fer, va ser un conill! Aquell conill era d'una estatura alta dos metres com a mínim era molt prim i tenia forma mig humana però la diferència era les seves orelles allargades, la cua de l'esquena amb forma d'una bola i la seva força.



-Que feu per aquí vosaltres dos,

En Frank i el Follet li van explicar el que els hi havia succeït fa poc

I ell ho va entendre dient-los

-Sí que heu tingut problemes, però en el nostre poblat també hem tingut alguns problemes, si ens ajudeu seria molt més fàcil

-Clar que t'acompanyarem

Van dir els dos i a la vegada van tornar a refunfunyar

El conill es va donar conta i per intentar calmar-ho va dir el seu nom

-Jo em dic Màx i quins són els vostres noms

-Jo em dic Frank, encantat de conèixer

-Jo no tinc nom

Va dir el Follet i en Màx li va dir

-Doncs et posaré un nom, cada ésser viu necessita un nom, però deixem que ho pensi és difícil posar noms tan de pressa

-Moltes gràcies!

Va dir el Follet alegrament.



-Em podríeu fer un favor, podríeu fer uns treballs per ajudar a la nostra aldea de la neu

-Clar que sí

Van contestar els dos

-Potser tardem unes hores però primer menjarem i avisaré al líder de què ens esteu ajudant

En arribar a l'aldea els hi va dir.



-Veniu us ensenyaré la meva casa

Totes les cases del poble estaven fetes com antigament amb pedra, fusta i palla per al sostre.



-En entrar a casa va dir-los que se seguessin i que ara vindria

-Jo no necesito menjar

Va dir el follet

-Entesos

Va dir el Màx

Després d'uns minuts va arribar i va començar a preparar el menjar i al portar el menjar va portar herbes del bosc i unes pastanagues de qualitat

En Frank no amb moltes ganes de menjar va dir

-Bon profit

I en Màx va dir el mateix.



Després de menjar ells dos tenia molta energia i es van preparar per treballar

En Màx deia que s'havia de fer i també els ajuda amb la feina un dels treballs eren treure la neu del sostre i després portar-los cap a un altre lloc amb la intenció de no molestar a ningú, també agafar menjar i entre altres coses

En Frank i el Follet van acabar esgotats però també enfadats per la baralla d'abans

En anar cap a casa d'en Màx va preguntar perquè havien vingut per aquí

Van contestar

-Hem d'anar a dalt del núvol perquè estaven succeint diverses coses que havien d'acabar i que sembla que també t'afecta a tu amb aquesta neu

En Màx es va enfadar i va dir que els ajudaria.



Ja era molt tard, estava molt fosc

Van menjar i mentrestant van parlar i els hi va dir

-No hauríeu d'estar enfadats això és com aquí encara que estiguem enfadats sempre ens ajudem perquè no ens volem fer mal i sempre estat units ajudant a cada un incloses les més difícils.



En Frank i el Follet s'ho van pensar però no van dir res.



Es van preparar per al pròxim dia amb més menjar i mirar si podien arreglar l'escut però li van dir que no, estava massa destrossat i que no tenen suficients materials per reparar-lo

En tornar a casa d'en Màx els hi va dir d'on dormirien i van dormir-se ràpidament no sabien a què s'estarien enfrontan.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1126 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  285 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  270 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]