Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



AMNúriaDongjun
Manresa
 
Inici: Bitllet d’anada i tornada

Capítol 1 El principi de tot
        S: No he pogut pujar de pes. Encara peso 33 quilos.

        T: Em sap greu, però no em deixes un altre opció... Se que a la vostra edat, us fixeu molt en el físic de la gent, però que no te n’adones del mal que t'estàs fent?

        S: No m'ingressis encara, dona’m unes setmanes més sisplau.

        T: Això ja m’ho has dit molts cops i mira com estàs. De cap de les maneres t’ho deixaré passar aquest cop.

        S: Esque tu no m’entens, tu no saps com s’hi passa això y menys el que he patit.

        T: M’has de donar una bona raó perquè no et ingressi.

        S: T’explicaré com vaig començar amb tot això…

        T: Però será només aquest cop. Ni una més.

        S: D'acord...

        T: Endavant, tens tota la meva atenció.

        S: Tot això va començar des de que la meva mare es va anar a treballar a Madrid i no volia que jo hi anés. Vaig haver de quedar-me a viure a casa de la meva tieta, el meu cosí, el David i la meva cosina, la Laura. En aquell moment, em vaig començar a fixar en el físic de les noies, jo no encaixava bé. No estava bé amb mi mateixa. En algunes èpoques deixava de menjar i en d’altres podia arribar a menjar molt, i si m’exedia em sentia malament i feia exercici o ho vomitava. 

(L- Laura) (D-David)

        T: Perquè no et vas quedar a viure amb el teu pare?

        S: No sé res d’ell desde que tenia 5 anys. La mare i jo ens vam venir aquí, a Barcelona. Quan ella es va anar a Madrid, se’m va fer molt difícil no poder viure amb ella.

        T:Com ha reaccionat ella, de que no has pujat de pes?

        S: No sap que estic aixì, creu que peso 45 quilos.

        T: Vull que passis uns dies amb la teva mare i sobretot que li diguis la veritat. Desitjo que comencis el batxillerat sense cap problema i amb molta energia. En un mes, que serà la proxima visita, hauras de tindre més de 40 quilos.

        S: Gràcies

(M- mare)

        M: Hola, que tal? Que t’ha dit el Robert?

        S: Hola, estic bé i abans de que t’enfadis… T’he mentit, no he arribat als 40 quilos. Ell m’ha donat un mes.

        M: Què?!

        S: Escolta’m, vull que sàpigues que em milloraré, aquest cop em recuperaré. Una cosa…

        M: Digues

        S: Puc anar cap a Madrid a pasar uns dies amb tu?

        M: Podrás venir i quedar-te tress setmanes si en una setmana puges 5 quilos més, si arribes als 38 quilos, sense fer exercici, ni vomitar-ho. 

        S: Ho intentaré, t’ho prometo.

        M: Recorda que podrias passar dues setmanes amb mi, si? Passa’m a la teva tieta per dir-li això.

        S: Sí, ara te la passo

(Ti- tieta)

        Ti: Què tal, com estàs germana?

        M: Bueno… la teva neboda m’acaba de dir que no ha arribat als 40 quilos

        Ti: Ya

        M: Hem fet un tracte, ella ha d’arribar als 38 quilos aquesta setmana i la deixaré venir. Si no et molesta podries vigilar-la una mica de que no es descontrol-hi.

        Ti: Perfecte

        M: Doncs et deixo que he d’anar a treballar. Adéu.

Em vaig a dutxar. Quan acabo me’n vaig al saló amb la Laura, a mirar Riverdale a netflix.

        S: M’encanta aquesta serie!

        L: A mi també

        Ti: Algú em pot ajudar a la cuina?

        S: Vaig jo.

Vaig cap a la cuina i porto els plats i utensilis a la taula del menjador. La tieta ha fet per sopar pizza i creps amb xocolata.

        L: Olora molt bé!

        Ti: Sí, David, baixa a sopar i renteu-vos les mans!

        D: Ja vaig!

        Ti: Marta, la teva mare m’ha dit que et deixarà anar dues setmanes a Madrid amb ella, però tu has de cumplir la teva promesa per poder-hi anar. És bo que hi hagi una cosa que et impulsi a millorar-te.    

        S: Sí i ho compliré.

Finalment, m’he menjat 3 porcions de pizza i 2 creps. Me’n vaig a rentar les dents al lavabo de l’habitació. Em sento molt malament amb mi, crec que he augmentat 5 quilos de cop

        L: No ho facis, Marta no ho facis

        S: No ho faré, ho tinc clar, que costi el que costi aguantare. Vull millorar-me, tot això ho faré per vosaltres que meu ajudat en tot aquest procés i sobretot en mi, vull poder mirarme al mirall contenta de mi mateixa o sortir de casa sense tenir que preocuparme. Vull poder estar segura. Aquest cop ho faré bé.

        L: Em tranquil·litza molt escoltar-te dir això. 

        S: Gràcies per estar al meu costat.

Després, miro un capítol de Élite al portátil.

Se'm passa la setmana eternament llarga, però estic aguantat. Avui faig el cinque día. Després de dinar, em pujo a la balança, peso 36 quilos. Només he de pujar 2 quilos més, se’m fa molt difícil, crec que ja estic al meu màxim de pes i que no aguantaré. He de poder aguantar, em repeteixo molts cops, només queden 2 dies, no em puc rendir ara.

        S: Laura, crec que no puc ja

        L: Dos dies més i podràs anar-te’n

Avui es el sisè día, per sort he arribat als 38 quilos. Surto de l’habitació, els hi dic a tots els de casa. Agafo el mòbil i truco a la meva mare.

        M: Hola, com estàs?

        S: Mama he arribat! Peso 38 quilos, puc anar!

        M: Molt bé! Mira li he dit a la tieta que et compri un bitllet per venir en tren. T’aniré a recollir a la sortida. Jo no podré anar en aquell moment, per això has de venir en tren, vale?

        S: Sí, no et preocupis.

        M: No portis molta roba. No et deixis res al tren per venir i ves amb compte. Truca’m 20 minuts abans perquè et vagi a buscar en cotxe. Mira’t l’horari per venir demà al migdía.

        S: Tu tranquila, no em passarà res.

        M: Fins demà.

Me’n vaig a fer la maleta, em guardo unes prendes de roba que més m’agraden, també em guardo les coses necessaries en un neceser. 

Quan acabo, baixo a ajudar a la tieta a acabar de fer el sopar. Després de sopar, tots ens posem a veure una pel·lícula que ens a cridat l'atenció. Al final ens vam quedar adormits tots al sofà.

Al día següent, estic molt feliç, esmorzo una mica de cereals amb llet. Quan arribo a l’estació m’acomiado. Son més de tres hores per arribar, em poso a veure una serie que em vaig descarregar, després m’adormo i quan desperto truco a la mare perquè comenci anar venint. Quan surto la veig al costat del cotxe. 

        M: Com estàs?

        S: Molt bé, però una mica cansada pel viatge tan llarg

        M: Bueno, anem a casa i descanses si vols

Ens anem a la seva casa, és un pis gran i està molt decorat. 

        M: T’agrada l’habitació?

        S: És molt gran, però sí que m’agrada.

        M: He pensat que podries venir-te a viure aquí amb mi i que vagis a un batxillerat d'aquí. Que et sembla?

        S: M'encantaria! Però...

        M: Ja sé que em diràs i fa temps li vaig dir a la teva tieta que ja m'encarrego jo de tot això i que no t’ho digues.

        S: Doncs sí, vull tornar a viure amb tu.

        M: Aleshores quan pugui et portaré a Barcelona perquè recullis el que queda alla i ho portem aquí o sinó ja em passaré jo mateixa.

        S: Una pregunta, perquè tant de sobte vols que estigui aquí? Abans feia tot lo possible perquè em canviïs d’institut a un d’aquí i ara ha sigut molt senzill

        M: Només què et trobava molt a faltar i no volia canviar-te a mig curs, a més ho faig en gran part per la teva salut

        S: Jo també, recordo que feia qualsevol trastada perque poguessis venir a visitar-me, encara que només fos per fer-me una bronca

        M: Doncs ara que estas aquí, t’has de portar bé i millorar-te. Ara sí, però si no millores tornaràs a Barcelona.

        S: Et prometo que faré lo possible, però m’hauras d’entendre que això em costa. He aguantat una setmana, si ho penses bé és poc de temps, però a mi se m’ha fet molt llarg. 

        M: Vull que estiguis bé amb tu mateixa

Em vaig a l’habitació per desfer la maleta, després dino. Surto amb la mare a fer un passeig i quan tornem a casa fem el sopar juntes.

        M: Me’n recordo que des de que eres molt petita t’agradava molt cuinar i sempre em ajudeves.

        S: A sí? Jo no ho recordo

        M: Vols que després de sopar t’ensenyi unes quantes fotos de petita?

        S: Sí

Quan acabem de sopar jo em vaig a dutxar i la mare a rentar els plats. Quan veig unes fotos on estava la mare, el pare i jo els ulls se’m omplen de llàgrimes. La mare m’agafa de les mans, jo m’eixugo les llàgrimes.

        S: No passa res.

        M: Segura

        S: Saps alguna cosa d’ell?

        M: No desde que es va anar i és millor aixì.

        S: No se com li va, però no me’l vull trobar, ens ha abandonat.

Tres setmanes després, la mare em porta a Barcelona a portar-me les coses que tinc allà i jo anar a fer una visita al terapeuta. Ara que ho penso se m’han passat les tres setmanes molt ràpid. Estic mantenint el meu pes, peso 45 quilos i encara em sento malament, però cada cop menys amb mi mateixa. En una setmana he de començar les classes de batxillerat. 

        T: Hola, com vas?

        S: Tinc una bona notícia. Peso 45 quilos!

        T: Molt bé. Vols explicarme que es el que t’ha fet poder aguantar?

        S: Dons la meva mare em va proposar augmentar 5 quilos en una setmana per poder anar i després havia d’arribar als 40 quilos en tres setmanes a Madrid i em va dir que podia quedar-me a viure amb ella alla.

        T: Doncs ha sigut això lo que t’ha fet poder aguantar, estic orgullós de tu. Alguna cosa més a dir?

        S:No

        T: Que et sembla tenir una visita cada dos mesos

        S: Perfecte

        T: El pes normal a la teva edat sería un 50 quilos, lo millor seria que estiguis al voltant d’aquest pes. Després de dos mesos, vull veure’t amb la teva mare per veure com evoluciones i parlar amb ella.

        S: Ja li diré. Adéu.

Quan acaba la cita tornem a casa en cotxe, em vaig a dutxar i quan acabo vaig a ajudar a la mare a fer el sopar.

A la setmana següent… Começo el primer día de batxillerat i no conec a ningú, estic molt nerviosa. Jo he decidit fer el batxillerat artístic. 

Entro a clase i la primera impressió és de sorpresa, veig que la clase esta dividida en tres grups. 

(K-Kiara) una companya

       K: Hola ets nova? Soc la Kiara 

       S: Sóc la Marta i sí

       K: Tranquila, acompanyam que et presento a una amics

       S: No ja em quedo aquí.

       K: No et farem res t’ho passaràs bé 

       S: Està bé

Ens anem cap el seu grup i ara sí que estic nerviosa.

       K: Nois i noies… ella es la Marta

       S: Hola

(B-Bruno) 

       B: Hola

El miro al ulls i sembla que no té cap interès (N-Noah)

       N: Mira bruno una altra noia per la teva llista

       B: Aquesta per a tu

       K: No la emboliqueu amb tot això, Marta no els hi facis cas. Has de venir a la festa d’avui a la meva casa

       S: No crec que pugui a més no coneixo a ningú

       K: Ens coneixes a nosaltres. A les 21.00h, t’envio la direcció

Son les 20.30h i encara no m’he vestit, estic molt estressada, m’he probat com tot l’armari, surto de casa amb unes botes amb taco negras, un top negre i un texà blau fosc

        S: Hola Kiara

        K: Que guapa! Entra!

        S: Està molt animada la festa

Quan entro la Kiara em porta al saló i ella se’n va a la cuina a per alguna cosa per beure. M'assento al sofà on no n’hi ha ningú

        K: Pren una mica d’això, es limoncello, està molt bo

        S: D’acord

Em quedo sola al sofà i un noi alt, moreno i bastant guapo s’assenta al meu costat, està borratxo (F-Ferran)

        F: Hola guapa

De cop i volta fica la seva mà a la meva cuixa, m’intento aixecar i el noi s'aixeca a la mateixa vegada que jo, de repent veig que m’agafa molt fort del canell. El Bruno ve corrents, l’agafa del coll i li dona un cop de puny a la galta. Li comença a sortir sang de la mà,me’l porto a una habitació i tanco la porta. Nose si començar a cridar-li, empentar-li o que fer.
 Comenta
 
Capítol 2 Un secret que ho canvia tot
        S: Però a tu què et pasa, se t’ha anat l’olla!?

        B: M'estàs prenent el pèl? T’he ajudat amb aquell noi que estava tocant-te sense el teu consentiment

        S: Tu no t’havies de ficar!

        B: Si no hagués fet res a saber que t’hauria pogut passar

        S: Però no feia falta que li fessis res

De sobte surt una noia del lavabo de l’habitació. Es una noia bastant bonica de cabell llis i ros, ulls blau foscos i sembla èbria. El Bruno en veure-la, la seva actitud canvia radicalment, intenta tapar-se la cara per a que la noia no el vegi. Sento que ells dos es coneixen, la noia li surt un somriure i s’apropa a ell i ella fica la seva mà a l’espatlla d’ell. (C-Clara)

        C: Hola! No s’havia que estaves aqui. L'última vegada que volies quedar em vas deixar plantada, no m’ho vaig esperar

        B: Podem parlar en un altre moment?

        C: Perquè? Ara estàs amb aquesta noia? Varies molt de gustos

        M: Crec que jo ja me’n vaig, vosaltres heu de parlar a soles

Quan surto de l’habitació, em dirigeix-ho cap al salò i a les escales, algú em torna a agafar del canell i m’espanto, però m’adono que es la Kiara.



        K: T’ho estas passant bé?

        S: Bueno no ha sigut com m’ho havia imaginat. Però ara vull sortir un moment, estic marejada

        K: Pero… que ha passat?

        S: Res, no et preocupis, ara torno.



Surto fora al jardí, a que em doni l’aire, estic una mica agobiada i no vull parlar amb ningú, però just em trobo al Noah que esta acompanyat amb una noia, ella està asseguda a les seves cuixes. Quan s’adona l’aparta i em somriu avergonyit.



        N: Que fas aquí tan sola?

        S: Res prenent l’aire, i tu que? 

        N: Aquí prenent l’aire, igual que tu 

        S: Si ja, prenent l’aire

        B: Per fi t’he trobat, pensaba que t'havies anat 

        S: Doncs estic aquí parlant amb el Noah

        B: Perdona’m si t’he deixat tirada, pero…

        S: No, només que he volgut sortir, a més ella volia parlar amb tu

        B: Però jo no volia

        S: Tant és, no ens posarem a enfadar ara

        B: D'acord, lo que tu diguis

        N: Jo ja me’n vaig, vosaltres si que heu de parlar

Al Noah li surt una rialla i una mirada conflictiva amb el Bruno

        B: Vols quedar-te o et vols anar?

De sobte em comença a girar tot el del meu voltant

        S: M’estic marejant, Bru…

El Bruno m’agafa perquè no caigui al terra del jardí

K: Marta, Marta desperta!

B: Ja ha passat mitja hora i segueix desmaiada

N: Què li ha passat?

B: No desperta

Quan em desperto a una habitació sense llum i fa molt de soroll, no recordo que ha passat, ni on estic. Veig una petita llum a l’altra banda de l’habitació i m'aixeco del llit per obrir la porta, allà hi havia el Bruno amb el Noah, i de cop se’m queden mirant els dos amb uns ulls oberts com plats.



S: Que ha passat?

B: T’has desmaiat, com et trobes?

S:  Estranya

N: Vols aigua o alguna cosa?

S: No, quina hora es ?

N: Les 2:30 h

S: No pot ser! M’he d’anar, m'estan esperant a casa.



B: Et porto amb la moto

S: No fa falta, ja me’n vaig sola ja se el camí

B: No m’arriscaré a que et passi res o a que et tornis a desmaiar

S: Està bé

L’espero a la sortida de la casa de la Kiara i m’acomiado d’ella i el Noah. quan surt el Bruno ens anem i abans de pujar a la moto en dóna la seva jaqueta

        B: Posatela que fa una mica de fred

        S: Gràcies

Oloro la jaqueta, que realment m’encanta la olor, te la seva olor. Després em poso el casc de la moto. Ell m’agafa de la cintura i em puja a la moto, la moto es molt bonica i sembla cara. Quan arribo a casa,ens baixem de la moto, ens mirem fixament

        S: Adeu Bruno

        B: Adeu Marta, espero que et milloris sembles una mica borratxa

Els dies se’m passen molt de pressa i sento que he fet molts amics, estic molt atenta a classe i els divendres i dissabtes surto amb alguna amics, mirem pelis, anem a festes… Realment m’ho passo molt bé. Sento que en aquest moment de la meva vida es quan tot va de la millor manera que es possible

(Tres setmanes després...)

Avui és divendres i estic a casa, la mare està amb unes amigues seves i jo m’he quedat sola a casa. Avui a la nit anire a una festa a la casa de la novia del Noah. (R-Raquel) Ahir em vaig comprar un vestit platejat que és preciós. Al posar-me el vestit penso que quedaria bé el collaret que té la mare i vaig a la seva hav¡bitació a buscarlo. Miro als calaixos i a una estantería que té de coses pero no el trobo i llavors vaig al seu escriptori on té uns calaixos i els obro. Al primer calaix hi han unes cartes i uns fulls del hospital i jo em començo a preocupar.



Parla d’una enfermetat que pot arribar a matar, en aquell moment ja se’m passa de tot pel cap: La mare té una enfermetat? No pot ser ella m’ho hauria d’haver-ho dit. Ella morirá? No en aquests moments no puc pensar això.



Surto de la seva habitació i em vaig a canviar, em poso el pijama de casa i truco a la Raquel per dir-li que no em trobo bé per anar a la festa.



Quan la mare arriba a casa, nota que tinc una actitud estranya

        M: Que passa? Com es que no has sortit?

        S: Mama, vull parlar amb tu d’una cosa seriosament

        M: Diga’m, m’estàs preocupant

        S: Com es que no m’has dit que tens una malaltia i a més que et pots morir? Fa quan que la tens? Digue'm que no és veritat que la tens

        M: Vull que et tranquilitzis. Et seré sincera, si que es veritat.No et volia preocupar, perquè acabes de començar les classes i no volia que et distreguis dels teus estudis, fa 6 mesos.



        S: I que pasará?

        M: En 3 mesos seré ingressada a l'hospital. 

         S: Mama, no vull que et passi res dolent.



        M: Tranquila, tot sortirà bé ja ho veuràs

La mare va a l’habitació i torna amb una caixeta bastant vella i amb molt de pols

        M: Filla, vull dir-te una última cosa

        S: Que passa?

        M: A aquesta caixa n’hi ha una foto…

        S: I de qui és la foto?

        M: Del teu pare, vull que et guardis la caixa tu, però encara no vull que sàpigues qui és ell. Es una foto actual i darrera esta el seu nom i el carrer en el que viu actualment. Vull que ho obris quan estiguis segura per saber qui és i per conèixer-li. Vull que em prometis que quan estiguis preparada l’obris i el busquis. Ell també viu a Madrid

        S: Mama, no, jo no vull saber qui és ni res

Entre llàgrimes la mare em dóna la caixa i jo estic en un embolic, no se que fer amb la caixa. Finalment decideixo guardar-la sota el llit de la meva habitació al fons de tot.



A l’hora de dormir no puc dormir res, només de pensar que la mare no estarà més amb mi, es que jo no podria. Obro la llum de la làmpada, agafo la caixeta. M’eixugo les llagrimes que m’havien caigut

        S: Estic decidida obrire la caixa i miraré qui és el meu pare

Tanco els ulls molt fort i quan obro la caixa...
 Comenta
 
Capítol 3 No em queda res més que un record
De cop sento que la mare truca a la porta, jo m’espanto i tanco la caixa ràpidament i la tiro sota el llit sense pensar-ho dos cops. 

M: Volia donar-te les bones nits

S: Bona nit, mama

M: Bona nit

S: T’estimo

M: Jo també

Quan ella torna a la seva habitació. Em poso a dormir, he tingut un día molt llarg i no vull pensar-ho.

A la nit em desperto perquè he tingut un malson, feia molts anys que no en tenia d’aquest tipus, els vaig començar a tenir quan es va anar el pare. M’adono que estic suant i vaig al lavabo a rentar-me la cara. Quan torno pel passadís, escolto a la mare plorant, prefereixo no molestar-la, no vull presionar-li.

El cap de setmana se’m passa lent, ni la mare ni jo parlem del tema.

(Després del cap de setmana...)

Avui m’he despertat tard i em vesteixo ràpidament, quan surto de casa, veig el Bruno que està esperant-me amb la moto.

        S: Que fas aquí? Que vius per aquesta zona?

        B: El meu pare viu per aquí i he pensat que et podria portar.

S: Anem tard

B: Puja

Quan arribem, entrem corrents els dos i jo casi em caic per les escales, però ell m’agafa de la cintura. Els dos entrem a classe i la Kiara ens mira amb un somriure

        S: Gràcies per salvar-me abans

        B: No ha sigut res. Parlem després, he de parlar amb el profesor

        S: Fins després

        K: Com es que el Bruno i tu esteu junts?

S: M’ha portat en moto

K: No potser, que fort. El Bruno mai porta a ningú en la seva moto, no li agrada que es pugi ningú, és estrany... ell està canviant molt des que et coneix.

Sento que em poso vermella, en veritat el Bruno es un noi molt maco. Per sort comencen les classes i no li haig de dir res a la Kiara

Les classes es pasan molt ràpides. I a l’hora de tornar a casa, el Bruno s’ofereix a portar-me a casa.

        S: No fa falta, me’n vaig amb la Kiara

        K: Perdona, m’ha vingut a buscar el meu novio.

        S: Doncs si no es molestia me’n vaig amb tu

        B: No es una molestia, puges?

I abans de respondre-li el Noah s’apropa a nosaltres

        N: Hola

        B: Hola, com va?

        N: Podem parlar un moment a soles, es una pregunta

        B: Marta no et farà res esperar-te una estona més, 0i?

        S: No tranquil

El Noah està molt nerviós i quan li pregunta, el Bruno sembla que s’ha enfadat. Em sec a un banc, perquè em sembla que ells dos trigaran. No se que li ha preguntat que l’ha enfuriosit tant. Se’ls escolta una mica des d’on jo estic

        B: Que t’he dit que no! I com facis qualsevol cosa, tu i jo acabarem malament. Jo t’aviso!

        N: I per què sempre t’agraden totes les que m’agraden a mi? Que sempre m’he de fotre

        B: Mira, et juro que aquesta sí que es la definitiva

        N: Jo només et dic que aquest cop jo faré lo que faci falta, no te la deixaré a tu perquè al cap d’unes setmanes et cansis i la deixis…

Cada cop escolto menys la conversa que tenen, perquè s'han adonat de que jo els escoltava. Al cap d’una estona el Bruno torna nervios

        S: Estàs bé?

        B: Sí, res important. Puja a la moto que et porto a casa

En tot el trajecte cap a casa no paro de preguntarme de que estaven parlant. Quan arribem a la meva casa tinc el valor de preguntar-li

        S: Què us ha passat?

        B: Res, estem bé, una petita discussió i ja està. et puc fer una pregunta?

S: Endavant

B: Voldries sortir amb mi?

        S: Una cita?

        B: Sí, si no vols ho entenc

        S: No, clar que si, m’encantaria 

        B: Suposo que avui no et perdras la festa que n’hi ha a la meva casa, que et sembla demà a la tarda? Jo et passo a recollir

        S: Tu ets l’especial que fa una festa el dilluns. Demà a quina hora?

        B: Jo sempre he de destacar entre la multitud. Demà a les 6 i porta banyador o biquini, ja se que estem a l'hivern però fes-me cas

Ens acomiadem i entro a casa i m’adono que la mare està al saló i la vec molt preocupada.

        M: Has vingut en moto?

        S: Sí, m’ha portat el Bruno

        M: Que et passa? Estàs vermella

        S: El Bruno, m’ha demanat sortir

        M: Tan de sobte? I t’agrada?

        S: Sí i no estic segura, tinc uns sentiments que no els he tingut mai

        M: Ves amb compte, no m’agradaria que et passés res i recaiguis

        S: Mama, no et preocupis. Tu has d’anar en més en compte que jo.

Vaig a la meva habitació i em poso a fer els deures, per deixar de pensar en ell

Després em quedo dormida. I quan desperto només queden 15 minuts per la festa. Agafo una blusa blanca i uns texans blaus i me’n vaig a maquillar.

Al sortir me n’adono que fa fresquet però no torno a agafar una jaqueta, perquè la festa està a prop

        B: Hola, no tens fred?

        S: Una mica però ja està. Quanta gent n’hi ha!

        B: Entra

Entre tanta gent només veig al Noah, que està agafant una beguda i m’apropo a ell

        S: Avui no estàs acompanyat de cap noia

Ell és riu i em dona un got que acaba d’omplir. Jo l’accepto i parlem una estona. Fins que de cop, una noia èbria empenta al Noah i ell sense vulgue em tira el got d'alcohol a la blusa

        N: Perdo, ho sento molt

La noia que li ha empentat ens demana perdó i es va corrents. Suposo que s’anava a vomitar perquè s’havia tancat la boca amb les mans.

        B: Què t’ha passat?

        S: Res, només ha sigut un accident

        B: Et donaré alguna cosa per posar-te

        S: D’acord

Entro a la seva habitació, ell obra l’armari i jo mentrestant miro una foto que té a la tauleta de nit. M’és molt familiar l’home amb qui està

        S: És el teu pare?

        B: Sí. Té, t’anirà gran

Em dona una samarreta negra i surt de l’habitació. Jo em canvio la roba i l’altra la deixo a una cadira que hi ha a l’habitació, per portar-me’la quan me’n vagi. Surto de la seva habitació i tanco la porta

        N: Que m’han empenyat!

B: No passarien aquestes coses si tu t'allunyes una mica

S: I perquè s’hauria d’allunyar si ha sigut un accident?

El Noah somriu al Bruno, i ell és posa nerviós.

        N: Vols que li digui, Bruno?

        S: Bruno diga m'ho

        B: Serà millor a soles

Torno a entrar a l’habitació. 

        B: No ho he fet amb mala intenció

        S: No tens cap dret per dir-li que s’allunyi! Tens alguna raó?No!

Ell fixa la mirada a la finestra i jo agafo la blusa per anar-me

        S: No em parlis fins que vulguis dir-me que està passant

Me’n vaig de l’habitació deixant-lo sol. Quant tanco la porta sento com s’ha trencat alguna cosa. Inteno sortir entre la multitud i vec a la Kiara

        K: Com es que portes això avui?

        S: Un accident, me’n vaig. Demà parlem, estic molt cansada

Li faig un petó i li abraço. Quan surto veig al Noah que s’apropa a mi

        N: Te’n vas?

        S: Sí

        N: T’ho ha dit?

L’engany-ho per veure si em diu alguna cosa que jo pugui entendre

        S: Sí, tot

        N: I que et sembla, a qui prefereixes?

        S: Podem, parlar un altre día, necessito pensar

Ell s’adona que estic tremolant de fred i em dona la seva jaqueta.

        N: Té, posa-te’la

        S: Gràcies

        N: T’acompanyo a casa

En tot el camí, ell em dóna conversa i jo no dic res.

        S: Ja he arribat

        N: Perfecte, espero que t’aclaris. Bona nit

Li torno la jaqueta i entro a casa, vaig directe a la meva habitació. M’adono que la Kiara m’està trucant

        S: Que passa?

        K: El Bruno ens a fet fora a tots i ha començat a trencar coses

        S: I perquè m’ho dius?

        K: M’ha dit que has de venir per parlar amb ell

        S: Tan malament està?

        K: Mai l’havia vist aixì

Decideixo anar a parlar amb ell. Em canvio i aviso a la mare que torno a sortir.

        M: Has begut?

        S: Ara no mama, he d’anar-me

        M: Està bé, no triguis

        S: Sí, mama

Surto corrents de casa i quan arribo a la seva, està la Kiara afora esperant-me. 

        S: Segueix igual?

        K: Des que li he dit que anaves a venir a parat

        S: D'acord, tu ves te'n a casa, em quedo amb ell

Obro la porta de la seva casa. Ell està assentat al terra al costat d’uns vidres.

        S: Has destrossat tota la casa?

        B: Ja ho pots veure, però el meu pare no torna fins el dijous

        S: Parlem?

        B: Sí

Ens anem a la terrassa i ens assentem al terra

        B: Et seré sincer, no vull perdre't a tu i no soporto la idea de que no em parlis. Tu m’agrades molt, però no només a mi, també li agrades al Noah. Aquest matí vam parlar de tu, ell em va dir que li agradaves

        S: Us vaig escoltar una mica

        B: Ja em vaig adonar. El que vas escoltar és cert. Però aquest cop és diferent amb tu

        S: Com saps que jo sóc diferent?

        B: Realment no ho sé, només sé que m’he enamorat de tu

Em poso molt vermella i intento cambiar de tema

        S: Et vull deixar una cosa clara, tu no pots decidir qui pot ser a la meva vida i qui no. Jo em seguiré parlant amb el Noah com qualsevol noi

Seguim parlant una bona estona i jo li deixo les coses clares

        B: Culpa meva, ho sento molt. Estem bé?

        S: Sí

        B: Encara vols tenir una cita amb mi?

        S: Sí

        B: No em diràs res més després de tota la declaració que t’he fet?

        S: No se que dir, no m’ho esperava. M’has de donar temps per pensar 

Miro l’hora al mòbil, són les 11 i quart. La meva mare s’enfadarà si no torno a casa ja.

        S: És molt tard, m’he d’anar

        B: T’acompanyo

En tot el camí, no paro de riure amb ell. Quan arribem a casa

        B: Espero que somnis amb mi, bona nit

        S: Bona nit

Ens abracem i jo entro a casa. Em vaig a dutxar i després em poso a dormir.

Al día següent, em preparo i quan surt-ho de l’habitació, m'estrany-ho perquè la mare encara no s’ha despertat. Vaig a la seva habitació i veig que encara està dormint, segurament es va dormir tard. Me’n vaig a la cuina i esmorzo una mica. Després surto de casa i un altre cop està el Bruno esperant-me, em surt un somriure

        B: Bon día

        S: Bon día. Què vindràs cada día?

        B: Potser. Anem?

        S: Sí, però podem anar caminant, encara queda temps de sobra

        B: Doncs hauria de portar-me la moto cap a casa

        S: Deixa’l a la meva casa

Ens anem caminant. No sé perquè, però tinc la sensació de que avui serà un mal día

        S: És teva la moto?

        B: Me’l va regalar el meu germà

        S: No sabia que tenies un germà

        B: Ningú ho sap. Ell va tenir un accident amb cotxe i va morir. Ja fa tres anys d’això

        S: Ho sento molt

Quan comencen les classes i la Kiara encara no ha arribat. No se que li ha pogut passar però m’estic preocupant. Decideixo que quan acabin les classes li trucaré.

        S: Hola Kiara, com es que no has vingut a classe avui?

Escolto la seva veu tremolosa

        K: Pots venir a la meva casa? El meu novio m’ha deixa’t

        S: Sí ara mateix vaig

No li dic res a la mare perquè segurament està treballant a la oficina. 

Arribo a la seva casa el més ràpid que puc

        S: Vine aquí, dona’m una abraçada

Quan m’abraça ella trenca a plorar i jo l’animo una mica i parlem

        S: Però t’ha donat alguna raó?

        K: M’havia dit que volia estar sol una temporada.

        S: Segurament en uns dies tornareu a estar junts. Ell t’estima molt.

        K: No se, últimament estava bastant estrany

        S: Tu espera’t uns dies

        K: I si n’hi ha un altre noia? I si ja no li agrado?

        S: No pensis més. Ara mateix sortirem a que et doni una mica l’aire

Avui fa molt de sol, hem fet una volta per unes botigues i l’ha distreta perquè no pensi més

A les 5 i mitja ja estem a la seva casa, jo m’acomiado i torno a casa. Em preparo a per la cita. M’agafo el biquini blanc i a sobre em poso una samarreta blanca, uns texans negres, les botes negres i una jaqueta de cuir negre.

        B: Estàs molt bonica

        S: Gràcies, on anem?

        B: Ja ho veuràs

Em pujo a la moto i l’abraço per darrera. Trigem uns 15 minuts en arribar. Arribem al port. Allà pugem a un vaixell

        S: És teu el vaixell?

        B: Del meu pare, farem una volta

Ens allunyem del port i jo m’animo a tirar-me a l’aigua amb ell

Després de banyar-nos fem la volta, ell em deixa portar el timó i tornem al port. Ja son les 7 i mitja i ell em porta a menjar una mica.

        S: M’ho he passat molt bé

        B: M’agrada veure't feliç

Finalment ell em porta a casa i ens acomiadem. Quan entro a casa escolto una trucada al mòbil de la mare, jo m’estrany-ho perquè no l’agafa. Vaig a l’habitació i la veig igual que al matí. No s’ha mogut res. La crido molts cops pero no desperta. Tornen a trucar i jo contesto (X- Desconegut)

        S: Hola, qui és?

        X: Vostè no és…

        S: Sóc la filla, Marta qui és vostè?

        X: Està bé ella? Sóc una clienta seva

Penjo i truco al 112, perquè vinguin les ambulàncies. També truco al Bruno

        B: Hola, hola, Marta estàs?

        S: La meva mare…

        B: Que li ha passat?

        S: Vine a casa, no triguis

Trenco a plorar com mai ho havia fet, estic molt espentada. No vull pensar en que li ha pogut passar però no paro de ficar.me en lo pitjor. Escolto uns cops molt forts a la porta

        B: Marta sóc jo! Obre'm!

Vaig a obrir-li i ell m’abraça molt fort

        B: Què et passa?

        S: La mare, ella… crec que està morta

Ell m’eixuga les llagrimes. Per quan venen les ambulàncies i jo ja estic trucant a la tieta. Després un d’ells s’apropa

        X: La seva mare ha mort

        S: No, no pot ser. Ella no!

El Bruno m’abraça i jo no paro de cridar amb totes les meves forces

        X: Ha mort dormint.

        S: Que no! Ella no! Feu alguna cosa, ajudeu-la!

        X: Ho sento molt

Després de tot, ells se l’emporten

        B: Vine a casa meva aixì no estaras tan sola

Ell em deixa l’habitació d’invitats i jo ploro tota la nit fins dormir-me.

Al día següent no puc parlar. Ell  no va a classe. Tot i li insisteixo. No deixo de plorar. Jo ja sabia que això podia passar, però jo no ho volia acceptar

A la tarda ve la tieta i em quedo a la meva casa amb ella. Ella trata de no deixar-me sola, per què no recaigui. Els primers dies em negava a menjar.

Poc a poc els dies passen i ho vaig acceptant. Intento tornar a la meva normalitat.

(Dos mesos després…)

La tieta ja ha tornat a la seva casa. Fa 3 setmanes que estic sortint amb el Bruno, ell m’ha ajudat molt amb tot això, no només ell, però ell m’ha hagut d’aguantar día i nit.

Al día següent, endreço una mica l’habitació, perquè està feta un desastre. I quan aspiro per sota el llit, m’adono que esta la caixeta que em va donar la meva mare. Em quedo una estona pensant que faig amb ella.

Una part de mi vol obrir-la per saber qui era, però l’altre no en vol per si podia afectar a la meva vida.

Finalment decideixo que ja he perdut molt, no hi ha res que em pugui afectar tant. I obro la caixa…

Em quedo bocabadada, no puc parlar, estic molt confusa. Quan m’aclar-ho començo a entendre moltes coses. La mare va venir a treballar aquí, perquè ell viu aquí. Per això la mare es va preocupar tant quan em a veure amb el Bruno, per primer cop. Per això ell em sonava. Sempre le tingut a la cara però mai m’he adonat.

En tot el que queda de setmana em quedo a casa, no parlo amb ningú, no mengo. Els meus amics truquen a la porta però jo no dic res, no els hi obro. 

(A la setmana següent...)

El Bruno tira la porta i entra corrents i darrera ve la Kiara

        B: Què et passa?

La Kiara em veu i va directa a la cuina a per aigua i menjar

        B: Que ha passat?

La Kiara ho porta hi ho deixa a la taula. Jo els hi ensenyo la foto que tinc a les mans

        S: Tu ho sabies?

        K: Bruno, no es el teu pare?

        B: Perquè tens una foto seva?

        S: T’estic preguntant!

        B: No se de què m'estàs parlant

        S: Que tu i jo som germans

        K: Estàs segura?

        B: Ell no és el meu pare biològicament!

M’aixeco i surto corrents cap a casa del meu pare i dono un cop molt fort a la porta i ell obre la porta

         S: Papa?

Finalment em desmaio i caic al terra
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]