Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



monicacanigo
Barcelona
 
Inici: Curial e Güelfa

Capítol 1 A casa d'Aran
La bona dona,pelgran amor que sentia per son fill, no solament volia que es quedés sempre amb ella, sinó que a més es tingués per content amb la pobresa que son pare li havia deixat. La noblesa de cor, emperò, que es troba en molts homes pobres, també es va ficar en aquest, i ben aviat, ja en la seva infantesa, li va fer avorrir aquella vida. I veient que la seva mare no li donava cap solució, va fugir-ne pobrament i a peu. Va anar-se’n a casa del marquès de Montferrat, que en aquell temps era un jove fadrí, el qual feia poc que havia heretat, a la mort de son pare, el regiment i senyoria de la seva terra. El marquès tenia una germana, una minyona de poca edat que es deia Güelfa.



Curial era un nen feliç, sempre estava content, com tots els seus amics, com un nen més. La seva casa no era gran cosa, semblava que les parets s'anaven a caure en qualsevol moment, no tenia moltes coses, però tenia tot el que un nen vol tenir: una família.

Tota pobressa no teia molt valor per a aquest nen, ell simplement es dedicava a viure com qualsevol altre.

Una tarda, el seu pare, Joaquim, va posar la ràdio i va sonar aquella cançó que tant els agradava escoltar amb la seva dona, Roser, i es van posar a ballar tan enamorats com sempre. Curial, al principi ho va trobar estrany ja que tan sols tenia vuit anys, però en el fons li va fer sentir que els volia moltíssim a ell, i la seva mare. Aquella tarda li va invadir un sentiment de felicitat absoluta, com si res més existís per a aquesta preciosa família.

Al dia següent tot va canviar, es va aixecar aquell matí, ple de soroll i tristesa .Va veure a un home estrany a la casa parlant amb la seva mare plorant en una cadira vella de fusta al costat del seu pare tumbat al llit. Aquell home era el metge, que portava les pitjors notícies.



El seu pare havia mort, aquesta família tan unida d'un dia per l'altre va passar a estar trencada, deixant en ells un gran dolor d'aquells que penses que no et vas a recuperar mai.

Va passar el temps i poc a poc el dolor es va anar difuminant en ells. Curial va començar a assimilar que tendría que treure a ell i la seva mare endavant, ja que el seu pare s'havia portat amb el poc que tenien.



Curial estava començant a donar-se compte que de aquella situació no sortiria res bé i que no aconseguiria sortir endavant encara que la seva mare no en pensés al mateix.

Pel cap alt de la muntanya on es trobava la seva humil casa es trobaven vivint els marquesos de Montferrat, persones en una molt bona posició econòmica, política i social. Un dia, fart de aquella vida tan avorrida, pobre i sense gràcia, es va aixecar ben d’hora per anar a demanar-lis treball del que fos, qualsevol cosa li servia en aquelles circumstàncies tan pèssimes en las que estava.

Un cop en allà, en el cap alt de aquella muntanya davant de aquell meravellós castell va picar al timbre, aquest va ressonar i una dona, que per com anava vestida semblava ser la criada, els va obrir.

Al comunicar-li qui era ell i el que volia, avisà al seu senyor per explicar-li aquella situació, i aquest va fer que entrés a la sala d’estar. Ells es varen asseure a les butaques que estaven al costat del foc, així es mantingueren calents. Curial li va comentar la situació que estava patint amb la seva mare a causa de la mort del seu pare.



L’actual marquès va simpatitzar molt amb el marrec ja que a ell li havia succeït el mateix amb la única i gran diferència de que ell havia heretat una gran fortuna acompanyada de moltes riqueses i un bon títol nobiliari que li concedí moltes avantatges que Curial mai no havia imaginat.

Després d'una llarga conversa Aran com a cap absolut de la casa, va decidir emprar-lo com a aprenent de majordom. Pel fet de la gran confiança que aquest li havia transmès. Van quedar per començar a treballar al dia següent.

Curial va tornar molt content a casa seva. Li explicà a la seva mare mentre sopaven el bé que li havia anat en la seva recerca de treball. La Roser, al veure el alegre que estava el seu fill no va poder evitar sentir-se feliç pel. Al matí següent curial es va aixecar ben d'hora ja que no tenia altre remei que emprendre la seva marxa a peu. Un cop allà ...

 Comenta
 
Capítol 2
Un cop allà, al castell dels marquesos de Montferrat es va trobar a una de les minyones esperant-lo a la porta del darrere de l'habitatge. Quan es va trobar amb el marquès, aquest li va ensenyar fins als llocs més recòndits de la casa. Mentre ho estaven visitant, en un dels salons de la casa es trobava la preciosa Güelfa, una noia no gaire alta, joveneta, esvelta, gairebé sense múscul, amb una taca de naixement a la part inferior de braç fregant el canell, de color marró clar. Tenia el cabell castany, del color de les fulles dels arbres en caure a la tardor, el tenia a l'altura de les espatlles i ondulat. Els seus ulls eren grans i blaus i a més uns llavis carnosos. Tenia una pell molt pàl·lida i per aquella vestimenta tan elegant i per la postura en què es trobava es podia percebre que era una dona responsable i treballadora.

Quan es van anar acostant a ella Curial es va començar a posar nerviós i notava que el cor li anava a mil per hora, pensava que se li sortiria del pit. En arribar a on estava ella, Aran li presentà a la seva germana petita, Curial no podia dir ni un paraula. En aquell mateix moment quan es van mirar als ulls van caure enamorats, l'un de l'altre, tot va desaparèixer per a ells, no existia res més. Una vegada que ja es coneixian l'amo de la casa va seguir ensenyant-li la resta d'aquell castell, però Curial ja no li prestava atenció, no podia parar de pensar en ella, ella tampoc podia deixar de pensar en ell, definitivament allò havia estat amor a primera vista.

Un cop acabada la visita, arribà l'hora del menjar i Aran aprofità l'aprenent per fer-li una petita prova que simplement consistia en servir el menjar. Allò no hagués estat un problema si no estigués Güelfa a taula, al costat del seu germà. Tot anava bé fins que Curial va trepitjar una mica d'aigua que hi havia a terra i va caure a plom a terra. No es va fer mal i va poder seguir amb la feina. Quan els senyors van acabar de menjar ell es va poder retirar a menjar amb els altres treballadors ja que ell era del servei i el seu lloc estava amb la resta dels empleats.

Quan tots els treballadors es van anar a seguir amb la feina, Curial es va quedar sol i la Güelfa va aprofità per parlar una estona a soles amb ell. Ella li va preguntar si es trobava bé després d'aquella relliscada que havia tingut lloc a l'hora de dinar, ell li va contestar que estava tot bé i que no es preocupés. Després d'una llarga i bastant trivial conversa ella va sortir corrent al sentir al seu germà que anava en direcció a on es trobaven ells. Aran va anar a reclamar a Curial per encomanar-li una tasca.

Aquesta tasca era netejar tots llibres de la prestatgeria d'un dels salons i ordenar-los alfabèticament per poder trobar-los més fàcilment. Ell assentí i es va posar mans a l'obra, quan va acabar, Aran li va donar permís per anar-se'n i això va fer.

El jove baixant la muntanya semblava l'home més feliç del món i en arribar a casa la seva mare no va poder evitar preguntar-li com li havia anat el dia i el motiu pel que estava tan content. Ell li va explicar amb tot luxe de detalls tot el dia de treball. Per la relació tan fort que tenien de mare i fill ell es va veure amb tota la confiança per explicar-li a la seva mare aquell idil·li que havia tingut i es van quedar parlant durant molt de temps.

Aquella nit no va poder dormir molt bé tot i el cansat que estava després d'aquell llarg dia de feina. A Güelfa li passava el mateix, no va poder dormir en tota la nit pensant com es vestiria al dia següent ja que a l'endemà ho tornaria a veure.

Al matí següent els dos es van aixecar amb moltes ganes de veure. Ella va sortir ben d'hora a cavalcar amb el seu cavall pels voltants del castell, quan inesperadament el cavall es va posar a dues potes mentre ella queia inconscient a terra.



 Comenta
 
Capítol 3 Malson
Ell tot content va anar a treballar ben aviat sabent que aquell dia podria ser el seu dia de sort i que finalment podría estar amb la Güelfa d'una vegada per totes.



Mentre pujava per la muntanya va veure a la llunyania al marquès de Montferrat que hi era, a la bonica terrassa de fora del castell, amb un increïble esmorzar i un gran llibre per llegir.



Quan Curial va arribar fins a ell, van entaular conversa i evidentment va sortir la encantadora Güelfa. El seu germà gran no sabia on era i per això Curial va anar a la busqueda dissimuladament per tota la casa durant una llarga estona, un dels llocs en els quals va buscar va ser a l'estable i ràpidament es va adonar que el cavall de la Güelfa no hi era i per això va poder intuir que ella havia sortit a cavalcar feia ja una estona.



En aquest mateix instant va decidir sense pensar-ho començar la recerca de la seva estimada. Durant aquesta mateixa recerca va poder veure el cavall de la marquesa trotant per la muntanya amb una mirada en la qual es podia veure la por de l'animal.



En aquest moment va poder sentir que alguna cosa dolenta estava passant. No gaire lluny d'allà va trobar a la Güelfa tirada a terra inconscient. Va intentar reanimar-la com va poder i poc a poc va anar reaccionant, en obrir els ulls el primer que va poder veure va ser al seu amor, en el qual tant havia estat pensant.



En aquell moment tan romàntic en què es trobaven no van poder evitar deixar-se portar i besar-se com mai abans ho havien fet amb ningú. Aquest petó els va canviar la vida per complet i estaven molt feliços perquè sabien que ja podien estar junts i no haver d'amagar aquella meravellosa història que vivien. Només hi havia un petit problema, i és que Güelfa no sabia si el seu germà s'ho prendria molt bé aquesta relació entre un home de camp, simple i rude amb una preciosa dona delicada i bonica com una fina flor.





Un cop conscient van tornar a la casa a què Güelfa pogués descansar i poder comunicar al seu germà el que tenien. Quan van entrar per la porta i el marquès els va veure entrar el primer que va fer va ser ajudar a la seva germana i preguntar-li que li havia passat.



Quan la van deixar descansant a la seva habitació i Aran li va fer una mena d'interrogatori per esbrinar el que havia passat. Curial li contà tot el que havia passat tot i que una cosa si tenia clara i era que no li pensava dir aquell petó que s'havien donat sense estar ella davant. Unes hores més tard Güelfa ja s'havia recuperat del tot i va decidir anar a buscar a Curial per fi explicar al seu germà que estimava a Curial i pensaven passar junts tota la vida. El marquès s'ho va prendre no massa bé, però podia entendre que l'amor és cec i no sap de riqueses, ni de possibilitats.



Aquell dia es pas súper ràpid, ja només li quedava uns minuts de treball per poder anar-se'n a casa i poder explicar-li a la seva mare, amb la qual tenia tanta confiança, aquell moment tan especial i que tant havia somiat. Només li quedava un una tasca i és que havia d'anar al paller a agafar una mica de menjar per als cavalls, en ser ja fosc va haver de encendre un fanalet. A l'entrar en aquesta vella caseta deixà el fanalet damunt d'una antiga taula. En un desafortunat ensopegada el fanalet va caure a sobre de la palla i allò va començar a cremar-se sense cap control. Curial va voler sortir com més aviat d'aquell infern en flames, però malauradament la porta es va bloquejar i quedà tancat.



Quan el marquès i Güelfa es van voler donar conta ja era massa tard els germans i tot el servei que hi havia en aquell moment a la casa van sortir al jardí i no van veure més que aquella gran flama al costat d'un enorme núvol de fum que s'havia format i que possiblement ho estiguessin veient des de sota la muntanya inclosa per desgràcia la seva mare.



 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]