Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



mfarrecanigo
Barcelona
 
Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast

Capítol 1 Canvis
La meva perruquería s’anomena: “Marta’s hair”. Sí, por sonar una mica egocéntric, m’ho imagino, no seràs la primera persona que ho pensi, i poster tampoco l’última.

Tot va començar quan de petita tenía el cabell molt curt. Si si… Com un bulet. Sense exagerar! A més portava serrell, és a dir, era tot un personatge.

Me mare no em deixava treume´l i em vai prometre a mi mateixa que quan sigués gran tindría la meta propia perruqueria, y el meu cabelo sería MEU. Per tan ningú tindría cap dret a dir-me que tinc que fer amb el meu cabell.

Por a poc, vaig anar fent-me gran i vaig fer el módul de perruqueria. Jo sóc una persona molt pesada, quan vull una cosa, vais per alló i no paro fins aconseguir-ho.

Des de que estío a apuesta perruqueria, el meu somni ha sigue canviar les fatigoses rajoles que hi ha ara per unes altres.

És per això que he decidit que fa unes setmanes sería el moment perfecto per començar les canvis.

Em vais dinar a trucar a milers de persones i llocs, vais fer moltísims projectes, i finalment, en només dos setmanes i mig ja ho tinc tot a punt per ser ejecutat.

Bueno, no del tot. M’he adonat que tinc que anar a la Xina a buscar les Materials necessaris per fer les rajoles. No sin quaselvols rajoles, ni molt menys…

Són disenyades per mí; grises, tal i com vais dir. Instalats aniràn tres funcions diferents, la primera será per moments com ara, que paso un Fred dins de la perruquería! L’Alex, el meu marit, no em creu. Però el calefactor no xuta! I als meus clients lis explico la meva situció, i es per això que he comenta a donar mentes als meus clients. Fins I tot als mes habituals tenen el seu nom bordat a la manteta! Per tant apuestes rajoles, amb tan sols un “clik” comença a funcionar un calefactor, que es situa abaix, als peus, i el calor puja cap a munt, llavors es manté

La segona función serà per l’estiu. La perruquería no es caracteritza per ser molt gran la veritat… Tot el contrari. És molt petita, i no es que no màgradi, però a l’estiu, quan ja hi son 4 persones a dins allò sembla una sauna, no ho podría descriure millor. Per aquest motiu he ideat unes rajoles que no sols fessin de calefactor quan tinguéssim fred, sino que també actuéssin de ventilador expulsant un aire molt agradable (Obviament amb tan sols un clik)

La tercera funció va ser que en un clik, com funcionen les altres, es rentaría el sól tot solet.

Aixó va ser la millor funció de totes.

Vaig pensar en tot el cost que em supondría aquesta inversió.

Perquè abans pensava que només tendría que demanar un préstec de no gaire, però ara tot el cost havia pujar. A més un vitge a la xina!

Com faria això ara? Com explico això al Alex?

Després de donar-li voltes al cap, vaig decidir ser directa, dir-li tot. Ell m’entendrà. No?

Estava molt nerviosa, ja no em quedaven ungles, el cor es sortia de la velocitat a la que anava. I no em podía concentrar gens ni mica. Un dia, dos dies, tres dies… No tenia el valor d’aceptar un No per resposta. Ho sento però no podia permitir allo.

“Sí, ho faré ara”- Vaig dir-me a mi mateixa quan aquest matí vaig posar un peu a la perruqueria.

No podía amb la mesa ànima, i de sobte, al arribar a casa vaig veure al Alex i li vaig dir:

“Mira, potser no ho veus res bé. Però he de dir-te que tinc aquest projecte, tinc moltes ganes. Perque sí, soc conscient de que és molt car, però tombe soc conscient dels diners que faré quan estigui tot fet. Si ja tinc clientes, imagina’t quan la meva perruqueria sigui la més moderna del barri, o no sols per lo moderna que vagi a ser ara, sino perque quan entri algú estará cómode, a més jo també! Treballaré millor, i tots aquests diners els tornarem a guanyar!”

Alex em va mirar, estava bocabadat, però em va dir…
 Comenta
 
Capítol 2 alucinant
Era un dia a Tailàndia i un home anomenat Kike, la seva mascota era un gos i també un mico. Al cap del temps, se li va morir el mico i li va regalar l'amic un lleó acabat de néixer, s'alimentava de biberons ia les deu de la nit es despertava per mossegar alguna cosa, algunes vegades agafava sabates, xancletes, etc.Creció més i es va encapritxar amb l'amo i amb el gos; l'estoneta l'escalfador va saltar i es va produir un incendi. El lleó va ajudar al gos i l'amo Kike a sortir de la casa, el lleó es va quedar atrapat en una xarxa de tela metàl·lica, es va salvar pels pèls, es van creure que era salvatge i el van ficar en una gàbia i al cap d'una setmana el deixarien en llibertat. Quan va passar aquesta setmana, el van deixar lliure i el van deixar anar a la plana d'Àsia. Al cap del temps es va acostumar amb el seu gos a viure a casa seva, però trobaven a faltar al lleó, els veïns el van animar i li van motivar ensenyant-li més animals, però com veia tots els tipus d'animals menys el lleó, el trobava a faltar, llavors va anar a buscar-lo a la plana d'Àsia. Quan va arribar a la plana d'Àsia, va trobar una manada de lleons i se li van acostar a poc a poc i un d'ells li va saltar d'alegria i el va abraçar. Al temps, va recuperar al lleó perquè l'afecte que li tenia era massa gran, llavors l'alcalde li va donar una gàbia amb moltes coses i joguines per al gos i el tigre i també una altra gàbia com una mena de jungla. A la setmana següent el van felicitar per haver recuperat el lleó i pels seus recompenses, un dia el gos va fugir perquè li va semblar que no el volia, se'n va anar a un bosc proper i es va amagar en uns matolls d'allà, passaven lasa hores i el gos tenia molta fam i set i el gos va dir: ! He de trobar aigua i una mica de comer¡, va veure un llac i es va tirar molt ràpidament perquè estava assedegat i no es va adonar que al llac hi havia moltes piranyes i li van mossegar per tot arreu, va sortir pitant de l'aigua i en sortir, callar en una planta plena de pues, ho va passar molt malament.
 Comenta
 
Capítol 3 tot correcte
Era un dia a Tailàndia i un home anomenat Kike, la seva mascota era un gos i també un mico.



Al cap del temps, se li va morir el mico i li va regalar l'amic un lleó acabat de néixer, s'alimentava de biberons ia les deu de la nit es despertava per mossegar alguna cosa, algunes vegades agafava sabates, xancletes, etc.Creció més i es va encapritxar amb l'amo i amb el gos; l'estoneta l'escalfador va saltar i es va produir un incendi. El lleó va ajudar al gos i l'amo Kike a sortir de la casa, el lleó es va quedar atrapat en una xarxa de tela metàl·lica, es va salvar pels pèls, es van creure que era salvatge i el van ficar en una gàbia i al cap d'una setmana el deixarien en llibertat. Quan va passar aquesta setmana, el van deixar lliure i el van deixar anar a la plana d'Àsia.



Al cap del temps es va acostumar amb el seu gos a viure a casa seva, però trobaven a faltar al lleó, els veïns el van animar i li van motivar ensenyant-li més animals, però com veia tots els tipus d'animals menys el lleó, el trobava a faltar, llavors va anar a buscar-lo a la plana d'Àsia.



Quan va arribar a la plana d'Àsia, va trobar una manada de lleons i se li van acostar a poc a poc i un d'ells li va saltar d'alegria i el va abraçar.



Al temps, va recuperar al lleó perquè l'afecte que li tenia era massa gran, llavors l'alcalde li va donar una gàbia amb moltes coses i joguines per al gos i el tigre i també una altra gàbia com una mena de jungla. A la setmana següent el van felicitar per haver recuperat el lleó i pels seus recompenses, un dia el gos va fugir perquè li va semblar que no el volia, se'n va anar a un bosc proper i es va amagar en uns matolls d'allà, passaven lasa hores i el gos tenia molta fam i set i el gos va dir:



! He de trobar aigua i una mica de comer¡, va veure un llac i es va tirar molt ràpidament perquè estava assedegat i no es va adonar que al llac hi havia moltes piranyes i li van mossegar per tot arreu, va sortir pitant de l'aigua i en sortir, callar en una planta plena de pues, ho va passar molt malament.



Finalment. Aquest conte una mica estrani, però així la profesora de Català em pujarà la nota.



És per així que estic contenta de poder pensar aixo.



Natalia si ho llegueixes pujam èigualment.



De vegades no entenc com una persona pot importarte tant.



Jajajjaj estic cansada i em queden 1000 paradles.



De veritat espero qe no ho llegueixis, I si ho fas espero que no t’enfadis molt.



I llavors el vaigncjknsakcnsncajlknckcnw
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]