Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Bestlibro
Elx
 
Inici: Curial e Güelfa

Capítol 1 el secret
EL SECRET

“Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.”

Era un dia al matí del 1976, tot era el mateix a l'internat religiós, on anava des de petita, Sant Patrici el qual estava dirigit per capellans. Era la primera hora del matí i mentres estàvem llegint aquest llibre la nostra ment estava ocupada pel que li va succeïr a la nostra companya Carla.

Una setmana abans d’adonar-nos de la veritat , els capellans ens van dir que Carla havia decidit abandonar l’internat ja que va decidir que no solia seguir estudiant i que s’anava de viatge. Tot semblava normal fins que uns dies després van vindre els pares de Carla perquè la seua filla no cridava a casa doncs ells es van preocupar. Quan van arribar es van trobar amb Arnau i aquest li va preguntar que com estava Carla i els pares no van entendre res ja que Carla mai havia parlat amb ells d’això. Els pares preocupats van anar a parlar amb els capellans. Arnau va parlar amb el nostre grup d’amics; Joan, Amelia, Rosa, ell i jo (Emma) i ens va contar el que va succeir amb els pares de Carla. Tots van fer memòria i ens vam adonar que ella mai faria una cosa així sense dirnos-lo i que a més últimament estava una mica rara.

Van pasar uns mesos i Carla seguía sense apareixer així que van començar una investigació policial en la qual setmanes després van descobrir el cos sense vida de Carla a un llac que hi havia molt prop de l’internat. Nosaltres no es vam enterar de la noticia fins que de sobte una vesprada mentre estaven descansant els policies van entrar a la nostra habitació per a recollir les seues pertenencies, aleshores ens van contar tot.

Ens va sorprendre tant que vam parlar tots nosaltres y vam decidir investigar pel nostre compte. Van quedar a la biblioteca i vam començar a investigar en llibres antics sobre l'internat i Amèlia va trobar un llibre on havien plans de l'internat, els vam mirar i ens van adonar que hi havia un tipus de passadís subterrani. Aleshores vam decidir quedar a la nit en la biblioteca per a buscar més llibres on diguera on es trobava la porta de aquestos passadissos.

Van arribar amb molta precaució per a que ningú s’adonara de que estaven allí i mentres que buscaven llibres, joan va agafar un llibre i es va obrir una porta secreta.
 Comenta
 
Capítol 2 La habitació
Tots sorpresos vam decidir entrar, hi havia un passadís llarg i fosc, doncs vam entrar i de sobte es va tancar la porta, vam a començar a cridar, però ningú es va escoltar.

Aleshores com ningú ens escoltava, vam decidir investigar el passadís. Havien unes escales, les quals vam baixar i ens vam trobar una porta, la vam obrir i vam descobrir una habitació amb unes caixes. Dins d’aquestes hi havien documents antics del internat però no vam poder mirar amb detall perquè de sobte vam escoltar uns sorolls i vam tindre que eixir ràpidament perquè no ens descobriren. Quan vam arribar a la porta secreta que donava a la biblioteca ens la vam trobar oberta, aleshores vam pensar que els sorolls que vam escoltar eren d’algú que havia entrat al passadís i per equivocació s’havia deixat la porta oberta i vam eixir d’allí més ràpid que un llamp per si tornava.

Era l´hora de comer i vam anar al menjador. Allí vam parlar del que va succeir i Rosa estava molt mal perquè a ella li fan por totes aquestes coses i s'havia quedat traumatitzada, estava pàl·lida. Aleshores vam decidir llevarla a la fermeria y la vam deixar per a que es tranquilizara.

Després ens vam a anar a l’habitació de Joan on estavem solament nosaltres i vam volver a parlar del succedit, i jo vaig d’anar per la nit, tots vam dir que si, doncs vam quedar a les 11.00 de la nit en la biblioteca. Eren les 11.00 de la nit i estavem tots, anavem a entrar i la porta ja estava oberta doncs ens vam asustar perquè això significava que hi havia algú dins, pero vam ser valents i vam anar cap a dins.

Vam entrar al passadís i ens vam dirigir a la habitació que abans haviem trobat, quan vam entrar vam veure que ja no estaven les caixes amb els documents, algú se les havia portat. No savíem que fer, ens vam quedar atemoritzats i l’únic que voliem era eixir d’allí perquè hi havia algú que savia que estàvem investigant i no volia que descubrirem més coses.

Aleshores vam estar pensant en qui podia ser el que va robar tots els documents i no sabiem qui podia ser. Vam decidir que el millor que podiem fer era dormir i que al següent dia parlariem de tot més tranquils.

Al matí següent vaig anar a la fermeria a per Rosa i li vaig contar tot el que hi havia pasat, pero ella portava tranquilizants aleshores estava com dormida i no em feia cas. Recorde que era diumenge i com tots els diumenges els capellans anaven pronte a la capella. Anava pel corridor de les habitacions, no hi havia cap persona, tots els meus companys estaven encara al llit. Vaig pensar que era un bon moment per investigar més profundament el passadís ja que ningú anava a interrompre.

Vaig entrar al passadís i vaig comprovar que la habitació de l’altre dia estiguera igual, tot estava com el dia anterior, les caixes no estaven. Em vaig adonar que mai havien passat d’aquesta habitació, no haviem profunditzat més. Aleshores vaig arribar a una mena d’habitació més extranya que l’altra con una porta molt més segura i gran i amb un pany molt extrany.

 Comenta
 
Capítol 3 la fosca veritat
TERCER CAPÍTOL

Quan estava en la porta a punt d’obrir-la, vaig escoltar la veu d’unes persones, concretament d’homes. Vaig decidir amagar-me a la habitació més propera ja que l’altra estava tancada. Al entrar vaig adonar-me de que eixa era l’habitació on estaven tots el documents del internat, aleshores vaig començar a investigar-lo tot i vaig adonar-me que hi havia una secció on estaven el que pareixien unes cintes de gravació de càmeres de seguretat. No sé com, però se’m va ocórrer buscar la cinta que coincidia amb la data quan va desaparèixer Carla, 10 d’octubre.

Vaig agafar-la i vaig eixir el més ràpid possible per a què ningú em descobrís. Immediatament vaig citar a tots els meus amics la nit següent per veure la cinta junts. Aquella nit no vaig dormir, la curiositat per saber que descobriríem a aquella cinta em turmentava. Al matí següent, quan estavem desdeyunant al menjador, Joan ens va dir que Rosa volia parlar amb nosaltres, que era una cosa seriosa. De seguida vam anar a parlar amb ella, Rossa ens va dir que quan estava a la enfermeria va escoltar a uns capellans parlant, Don Pere, el director, i Don Jordi, el professor de llatí. Parlaven de que no podrien ocultar per sempre el que havia passat, que havien de desfer-se d’això ja que podrien tindre molts problemes. Fins ahí, Rossa no va notar res estrany però després Don Jordi va comentar que Don Eric va dir que era el seu problema i que ell ho solucionaria, que ells no anaven a carregar amb ninguna culpa ja que ho faria per a què pareguera tot un accident.

Va arribar la nit i ens vam veure tots al sala on havia una televisió i un projector on podiem posar la cinta VHS. Arnau era l’únic de nosaltres que controlava sobre tecnología, i recorde que li va costar molt de temps conseguir posar-la. Aleshores vam començar a veure-la, al principi tot anava amb normalitat eren les càmeres de seguretat de les habitacions del passadís, així que vam buscar càmera de l’habitació del pany estrany amb molta seguretat per a veure si passava alguna cosa estranya. Vam avançar la cinta fins que vam veure que entrava algú, era Don Eric, i semblava una mena preocupat, seguidament van entrar Don Cristóbal i Don Pelayo agafant a Carla, que semblava drogada; ens vam quedar petrificats, però això no va ser el pitjor. La van deixar sola i tancada, aleshores vam avançar més la cinta fins que vam veure com entraven Don Jordi i Don Pere que després de parlar una mica entre ells es van acostar a Carla i van abusar d’ella, van començar a tocar-la i després la van violar un després l’altre, vam veure la mateixa imatge però amb Don Jordi i Don Pere fins que Don Eric va entrar i de tant bruscament que el va fer d’un colp la va deixar tendida i sangrant al sostre. No teniem paraules, ens vam quedar bocabadats, i rapidament vam cridar a la policia que no va tardar molt en arribar i li vam ensenyar la cinta VHS. alehores van detindre a tots el capellans que eixien en el video de la cinta.

Es va tindre que tancar el internat per que quasi tots els capellans estàven implicats. Va ser un colp molt dur del que mai em vaig recuperar.

 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]