Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Daura
Elx
 
Inici: Curial e Güelfa

Capítol 1 Res hi ha d’especial.
“Inici donat”

Guiomar, el fill de la bona dona anomenada Curial, estava a la casa del marqués de Montferrat. El marqués el va acceptar a la seva casa com a criat, però a poc a poc, es va fer més amic l’un de l’altre, sobretot perquè Guiomar tenia molt bona mà amb els cavalls i el marqués era un enamorat dels cavalls, en tenia desenes, tots ben cuidats i forts i Guiomar s’encarregava de domesticar-los.

Com que feia una labor fantàstica i es coneixia els cavalls del marqués per tot el món, el marqués li donava tot el que volia a Guiomar.

Un dia, la mare de Guiomar va aparèixer, ja que estava quasi deambulant de la fam que passava. Guiomar es va alegrar molt de tornar a veure la seva mare, però no sabia si el marqués l’acceptaria.

A la fi, com que el marqués estava tan orgullós de Guiomar, va deixar que sa mare es quedara, però amb una condició, que fora donzella de la seva germana Güelfa. Guiomar i sa mare van accedir-hi i la mare es va allotjar amb Güelfa.



Quan Güelfa se’n va assabentar, no li va fer molta gràcia que una desconeguda habitara per allà, a més no es fiava que fora bona, ja que era la mare de l’estimadíssim del marqués, Guiomar.

Però quan va veure aquella dona, el cor se li va eixir del pit, va sentir com si de l’estómac li eixiren papallones, un sentiment d’alegria, d’admiració; els seus ulls brillaven en veure eixa bellesa; tenia els ulls blaus cristal·lins com el cel, tenia els llavis carnosos, la pell blanca i fina, com si fora una princesa, el seu cabell, era llarg, ros i arrissat era la més meravellosa bellesa que hi existia, la boca si le quedava mig oberta en veure eixa refinada figura; portava uns malucs marcats, unes cames que li produïen perduda, uns braços forts però sense tonificar, s’imaginava ja com podria veure-la tota nueta, acaronant el seu cos i fer-li petons i, quan va escoltar la seva veu en presentar-se, les seves orelles es van quedar endormiscades per la dolçor d’aquella veu, tot una, tot el seu cos s’havia estremit, i el seu cor i la seva ànima estaven volant en la imaginació per coneixer-la.



-Curial: Bona vesprada, em dic Curial, soc la mare de Guiomar.

Güelfa, sense paraules, amb el cor mig accelerat va contestar com va poder.

-Güelfa: Jo soc Güelfa, la germana de Ludovico, el marqués,

i la teva companya.

Curial va fer un cop de vista a tota l’habitació i es va adonar que solament hi havia un llit i li va preguntar…

-Curial: Güelfa bonica, on està l’altre llit?

Güelfa tota roja li contesta.

-Güelfa: no n’hi ha, demà anirem a per un, hui dormiràs al llit i jo al terra.

Curial, com que sabia el que era dormir al terra li va dir de compartir el llit, Güelfa tota emocionada li va dir que sí.

A l’hora d’anar a dormir es van apropar les dos, Güelfa estava molt nerviosa, i s’excitava en sentir els pits de Curial sobre si mateixa, però el que no s’imaginava era que Curial també estava nerviosa, també havia sentit coses que mai havien passat pel seu cor.

Se li havia fet el cor grandíssim, havia recuperat les forçes de deambular al veure aquella jove. Güelfa tenia els ulls marrons xocolata, portava pigues per tota la cara que a Curial li feia al·lucinar, tenia els cabells llargs, castanyers i llisos, uns llavis seductors, que li demanaven a Curial que la besara, la seva figura era perfecta, com si estigués treta de les pintures, solament se li passava pel cap fer coses inimaginables per a la societat, segurament les matarien si fessin alguna cosa.



I allí estaven les dos, una al costat de l’altra, sentint-se l’una a l’altra, desitjant complir el que passava a la imaginació, allí estaven les dos….

 Comenta
 
Capítol 2 Un amor impossible
CAPÍTULO 2

Al dia següent, Curial i *Güelfa es van alçar. Encara que no van poder dormir, ja que van estar pensant, cadascuna pel seu compte.

Però això sí, pensaven la una sobre l'altra, s'imaginaven les coses que poden succeir, a més estaven inquietes, a penes van poder dormir dels nervis en estar en el mateix llit.

Aquell dia, ja que Curial era la donzella de Güelfa, havia d'ajudar-la a realitzar totes les seues tasques, una d'elles era provar-se vestits amb un sastre. A Curial no li cabia en la seua ment poder veure a Güelfa canviant-se, ni ella ajudant-la; però així va succeir.

Curial es va posar molt nerviosa en veure el tors nu de Güelfa, i les mans se li van paralitzar en haver d'ajudar-la a llevar-se el vestit, no seria capaç ni de recordar el color d'aquell vestit, solament es va quedar amb la imatge dels seus pits; eren absolutament perfectes.

Sentia com si levitara per l'aire, com si fora una al·lucinació, un desig inassolible, però no, estava passant de veritat, i això li provocava major agitació. El cor li bategava tan fort que per un moment va pensar en la possibilitat d'aquest eixint desbocat del seu pit. Mai havia sentit aqueixa sensació, no coneixia el perquè d'eixe sentiment.

A l'hora per a sopar, es van asseure els quatre en la taula; Ludovico, Guiomar, Güelfa i Curial.

Ludovico estava molt content perquè hui Guiomar li havia ensenyat un nou cavall de pura raça que era simplement fantàstic. Com recompensa, Ludovico enmig del sopar li va oferir a Guiomar casar-se amb la seua germana, Güelfa.

En aqueix moment, a Curial se li va trencar el cor. No sabia què fer, una tristesa li va envair per tot el seu cos, però el pitjor va ser quan Guiomar va acceptar, almenys el seu consol va ser veure a Güelfa alçar-se i anar-se corrent a l'habitació.

Ella, sense pensar-ho dues vegades, va eixir corrent darrere d'ella.

-Güelfa -la va cridar, un sentiment de preocupació l'embargava-, com estàs? -li va preguntar.

-Deixa'm sola, només necessite descansar -va respondre aquesta.

-Sembla que el que necessites és soltar tot allò que portes per dins...

-És que no ho entenc -va començar Güelfa, sanglotant entre les seues llàgrimes-. Com el meu germà pot ser així? No li ha importat el que sent. -Mirant fixament al sòl, va assumir la seua derrota-. Em casaré amb un home a qui a penes conec.

-I que sents?

-Perquè en realitat… A mi no m'agraden els homes.

-Llavors?, què és el que t'agrada?

-A mi m'agraden les dones, però sé que si li ho dic al meu germà em bandejarà, si no succeeix una cosa pitjor… Però no em puc renunciar al meu cor, necessite ser jo mateixa -es va lamentar.

Curial li va respondre, a penes sense paraules:

-I no hi ha manera que no et cases amb ell?

-L'única manera és que el teu fill renuncie a casar-se amb mi.

-Crec que això es pot arreglar, jo parlaré amb ell -va assegurar, confiada.

-De debò faries això pel meu? -va preguntar amb esperances, rebent un assentiment per part de Curial-. Moltes gràcies.

Li va fer una forta abraçada a Curial, cosa que provoca una felicitat instantània per a ambdues. Les dues es van anar a dormir, i van tornar a dormir juntes, com si aquella fora l'última nit que compartirien.

Al matí següent, Curial es va alçar d'hora i es va anar a les quadres a parlar amb el seu fill.

-Bon dia, mare -va saludar quan la va veure aproximar-se.

-Bon dia. Venia a parlar sobre el que va passar en el sopar d'ahir.

-Què passa. mare?

-Vols casar-te amb Güelfa?

-Clar que sí mare -va contestar excitat-. Ni t'imagines el poderós que seria llavors.

-Poderós?

-Sí, mare. Poderosos, els dos, ens esperaria una vida plena de luxes i comoditats.

-No et comprenc, fill.

-Mare, no ho veus? Jo em case amb Güelfa i enverinem al marqués.

A Curial se le partió el corazón al escuchar las palabras de su hijo, no comprendía su pensamiento.

-Curial: Pero hijo, si el marqués te ha ayudado mucho, ¿por qué quieres hacerle ese mal?

-Guiomar: Por ambición.

-Curial:¿Y Güelfa que? Estará destinada a casarse contigo, vivir la muerte de su hermano y después obligada a obedecerte.

-Guiomar:¿Qué más da Güelfa madre? Nosotros viviremos como Dioses.

A Curial le fastidió muchísimo que a su hijo le diera igual el cómo viviría Güelfa, no pensaba en que su hijo podría ser un asesino, si no pensaba en la vida que le esperaba a su pobre amada.

Curial no sabía qué hacer, y fue hablar con Güelfa.
 Comenta
 
Capítol 3 El comiat
Curial: Güelfa necessite parlar en tu sobre el meu fill.



Güelfa: qué ha passat? Ho has convençut per a que no es casse?

Curial: No, es alguna cosa molt mala, vol matar al teu germà

Güelfa: com es això possible?

Curial: vol cassar-se amb tu per a així heretar la riquesa del teu germà

Güelfa: això no ho permetré, vaig a parlar en el meu germà….





Güelfa disposta a parlar en el seu germà se va corrent de l'habitació.



Güelfa: LUDOVICO!! LUDOVICO!!!

Ludovico: qué passa germaneta?

Güelfa: he parlat amb Curial i diu que el seu fill te pensat cassar-se en mi per a després assessinar-te i heretar la teua riquesa

Ludovico: (rient) però com va a ser això possible?

Güelfa: si, de veritat, m'ho acaba de dir Curial…

Ludovico: i te vas a creure el que te diga eixa vella pobreta que ve del carrer?

Güelfa: no parles aixina d'ella

Ludovico: yo parle com me dona la gana, si tens qualsevol problema te’n vas per eixa porta…

Güelfa: aixopò faré

Ludovico: no seràs capaç



Altra volta en l'habitació…. Curial i Güelfa parlant….



Güelfa: el meu germà és panoli, diu que això son bestieses i xafarderies i que això no va a passar

Curial: i qué fem? Ens quedem esperant a que tot passe?

Güelfa: això no ho podem permetre, que més dona lo que pensen ells? No vull estar aguantant tota la vida injustícies d'homens, jo me valc per mi mateixa, sola, i si no puc així, m'anire a altra part

Curial: estic d'acord

En eixe moment entra Guiomar a l'habitació cridant….





Guiomar: (dirigint-se a curial) se pot saber qué fas? Qué vols que acabe amb tu també?

Curial: no vaig a permetre que sigues aixina i que t'ixques amb la teua

Guiomar: tu vas a permetre el que a mi me done la gana!!

Güelfa: no li parles aixina a ta mare

Guiomar: li parle com yo vullga, i si tens qualsevol problema t'aguantes, perquè així van a funcionar les coses com yo diga, i o me feu cas, o acabaréu soterrades (se marxa de l'habitació)



Güelfa: que fem curial?

Curial: jo no soporte que li parle així a la persona de la que estic enamorada

Güelfa: com??

Curial: res res(ruborisada com una tomaca)

Güelfa: te referixes a mi? (en to de sorpresa i entusiasmada)

Curial: si (en veu dolça i timida)

Güelfa sense pensar-se'l dos voltes li agarra de la mà, se li acosta a la orella i li diu….



Güelfa: te vullc

Se miren als ulls, no tenen paraules per a expressar el que senten l'una per l'atra, simplement se funden en un petó

Elles no tenien clar el que fer, pero sabien que si se quedaven allà seria impossible el seu amor, i ademés segurament acabarien maltractades i oprimides per Guiomar i Ludovico, decidixen agarrar unes menudes coses necessaries, li furten diners a Ludovico, deixen una carta explicant el seu amor i que se’n van a qualsevol lloc on siguin bé rebudes.



Ludovico al veure la carta se quedà bocabadat, amb molta sorpresa, no esperava això per a res, i parlà amb Guiomar, tal va ser el seu enfadament que envià tancar a Guiomar a la presó, elles van anar a parar a un menut llogaret perdut en mig del bosc, van tindré alguns problemes per la seua relació, però no deixaven de voler-se, i d'allà a on els tiraven s'anaven sense problema, ja que la seua única preocupació era estar juntes.



 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]