Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



IFerAï
Esplugues De Llobregat
 
Inici: La Bruixa

Capítol 1 un dia normal, o potser no tant
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

- Oi! Que fas llegint ara? - Va preguntar un home alt de cabell morat i ulls verds.

- Es que estic molt enganxat. - Va respondre l’home que estava amb ell. Aquest tenia el cabell blau pàl·lid, ulls negres i era més baix que l’altre.

- Em sembla molt ve, però aquest no es moment de llegir, estem en un moment molt important del nostre pla. - Va dir l’home alt, una mica enfadat.
- Calmat, calmat. - va respondre amb calma l’altre.- Per cert, ja saps on està el que busques?

- Sí, dema a la tarda anirem on està ell. - Va dir l’home.
Al dia següent, en l’institut FIA, un grup d’estudiants de la classe 3rE caminava cap a la seva aula, mentre parlaven de temes sense importància, com qualsevol dia normal, per que això era, un dia normal.

- Que ens toca ara? - Va preguntar Ethan, un noi de cabell taronja groguenc amb ulls de color marró.

- Matemàtiques. - Va respondre Kyoko, una noia de cabell llarg negre i ulls blau cel.

- Quin rotllo! - Va dir Yuu, un noi de cabell vermell i ulls morats, al escoltar aquesta notícia.

- Oi que sí? A vegades no entenc per a que ens serviran les matemàtiques en el futur. - És va queixar Yuki, una noia de cabells vermells recollits amb una cua i ulls morats blavencs.

- I jo, a vegades, no entenc per què ets la delegada. - Va contestar Kyoko, sense cap expressió al rostre.

- Quin “zasca” t’ha fotut, germaneta. - Va dir-li Yuu a Yuki.

- Fes el favor de callar, Yuu. - Va respondre Yuki.
Després d’unes quantes rialles, Ethan les va interrompre.

- Algú ha vist a Hiro, no acostuma a arribar tard.

- Potser està malalt i no vindrà. - Va raonar Kyoko.

- No crec, avui toca educació de poders, i a ell li encanta aquesta assignatura. - Va respondre Yuu.

- Com no agradar-li, amb lo guai que és. - Va comentar Yuki amb els ulls brillants.

- Per molt que li agradi una assignatura, s’ha de cuidar la salut. - Va respondre Kyoko.
Quan Se’n van adonar, van arribar a l’aula, van agrupar-se al voltant de la taula on s’asseia Ethan i van continuar parlant mentre esperaven al professor. Entretant, Hiro va arribar.

- Què t’ha passat, Hiro, que has arribat tard? - Va preguntar Yuu.

- És que ahir vaig quedar-me despert fins tard veient una sèrie, i avui m’ha costat llevar-me. - Va respondre ell.
Abans de poder continuar parlant, va entrar el tutor de l’aula, en comptes del professor de matemàtiques, Ikuno Izawa, un home d’aspecte descuidat amb cara cansada i avorrida.

- El professor no ha vingut, i con que no ha deixat deures, podeu fer el que vulgueu, en silenci. - Va explicar, remarcant la paraula silenci.
Llavors, mentre alguns companys feien deures o jugaven al mòbil, es clar, en silenci, el professor simplement es va posar una alarma per despertar-se a la següent classe, i es va posar a dormir.

- Quin professor més estrany tenim. - Es va queixar Yuu.

- Potser, però ensenya molt bé educació de poders. - Li va respondre Hiro.
Per qui no ho sàpiga, en l’actualitat, tota la població té poders, així que els instituts han fet la funció d’ensenyar a controlar-los, aquesta nova assignatura es diu “educació de poders”. En alguns instituts hi ha un professor especialitzat en aquesta assignatura, mentre que en altres, com el cas d’aquest, es el tutor/a l’encarregat d’aquesta classe.

Més tard, quan es van adonar, als nostres protagonistes els tocava educació de poders, implantada per Ikuno Izawa, tutor de la classe 3r E. Quan van arribar després de canviar-se l’uniforme, el professor ja estava esperant, i, quan tots els alumnes entren al gimnàs, es va posar a explicar els exercicis.

- Avui estareu com més temps possible amb els poders activats, els pròxims dies augmentarem aquest temps.
Enmig de l'exercici, Els llums es van apagar de sobte, de manera que tots el alumnes es van alarmar.

- Ei! Què ha passat? - Va preguntar un.

- Obriu els llums! - Va demanar un.

- No feu broma! - Va cridar un altre.

- No és broma! - Li van respondre.

- Calleu! - Va cridar el professor, fent-se escoltar per sobre de les veus dels adolescents alterats. - És només un tall de llum, no hi ha cap raó per entrar en pànic.

- No és només un tall de llum, hi han dos homes allà. - Va assenyalar Hiro, que gràcies al seu poder podia veure en la foscor. Al escoltar aquesta informació, el professor va respondre.

- Ethan, il·lumina'ns, si us plau.
Ethan va fer una esfera de llum, de manera que el gimnàs va quedar lleument il·luminat, però aquella llum era suficientment forta perquè tots els alumnes i el professor poguessin veure, que efectivament, hi havia dos homes davant la porta. Aquests homes portaven màscara i duien armes de foc.

- Tu, doneu-nos la joia. - Va exigir un dels homes, assenyalant a Hiro. Aquest, sabent a què es referia , es va palpar el pit, sorprès. Bueno, potser no era un dia tant normal.
 Comenta
 
Capítol 2 sense comunicació, en la major part
després de amenaça, s'hiva apropar el professor a Hiro i li va preguntar.

- De quina joia estan parlant, Hiro?

Ell es va treure una corda de sota la roba, penjant d’aquesta es trobava una joia rodona i verda, semblant a una maragda.

- És refereix a aquesta, em la va regalar el meu pare, poc abans de morir assassinat. - Li va respondre ell.

- Tens alguna idea perquè la volen o perquè et la va donar el teu pare? - Li va tornar a preguntar Izawa.

- No. - Va respondre. - Però quan me la va donar, em va dir que no podia caure en les mans equivocades, o podrien passar coses dolentes.

- Llavors queda clar que és perillosa. - Va sentenciar, i és va dirigir a la resta d’estudiants, que presenciaven l’escena. - Quedeu-vos aquí, jo aniré a negociar amb ells, si això no funciona, per res del món els hi doneu la joia. Ha quedat clar?

- Sí! - Van respondre tots a la vegada.

Dit això, el professor Izawa és va aproximar als dos desconeguts, decidit a fer-los marxar sense la joia. Quan va estar cara a cara amb els homes, els hi va dir...

- Ho sento, però no serà possible donar-vos el que voleu.

- Per què no? - Va exigir saber el més alt dels emmascarats.

- Perquè no sabem que fa aquesta joia, i preferiríem no destruir el nostre planeta. - Va ser la seva resposta.

- Bé, resulta que nosaltres si sabem per a que serveix, i et podem assegurar que no afectara ni al planeta ni a la humanitat, així que us agrairia si me la doneu. - Va insistir l’home. Mentrestant, els nostres protagonistes es trobaven allunyats de l’escena, arraulits amb por, mentre parlaven increïblement de l’absurd que aquesta era, amb cura que no els hi escoltessin.

- No puc entendre com aquests dos paios poden pensar que li donarem un objecte possiblement molt perillós a dos estranys emmascarats que bàsicament ens han atracat en mig de classe. - Va dir Yuu, bastant enfadat, i, encara que intentava parlar fluix, els dos homes el van escoltar.

- Calleu! - Va exigir cridant el més gran, provocant que els alumnes s'espantessin encara més. Al veure això, l’altre desconegut va intentar calmar-lo.

- Calma, calma. No cridis tant, que espantes als nens. - Li va dir. - No aconseguiràs res d’aquesta manera. - Va insistir.

- D’acord, però ningú sortirà d'aquí fins que tingui la joia, si algú ho intenta... - Va començar amb la amenaça el més gran, mentre treia la pistola, que en algun moment havia guardat, i disparava al parquet del gimnàs, sense intenció d’apuntar a ningú, només volia demostrar el dolor que podia causar. I és que, el lloc a on la bala havia caigut es trobava totalment incinerat.

- Escolti! Ja hem entès que si intentem escapar ens matarà, però no calia fer malbé les instal·lacions, que val diners arreglar-les! - Li va cridar Yuu una altra vegada.

- Calla! - Van exigir els seus companys.

- Que estàs boig? - Li va preguntar Yuki.

- sembla que vols que et matin. - Va continuar Ethan.

Els següents moments van estar plens de tensió, però ningú és va moure ni va parlar, excepte el professor, que va assentar-se a prop dels adolescents.

- Ethan, estàs bé? - Va preguntar Kyoko de sobte. - sembles cansat.

- Per ser sincer, no massa, he utilitzat massa energia per il·luminar aquest lloc, i com que no entra sol, no em puc recarregar. - Va explicar ell.

- es veritat, tu utilitzes llum solar, així que sempre que hi hagi sol ten poder ‘’infinit’’ dins del possible, però com aquí no entra sol, el teu poder resulta molt limitat. - Va entendre la noia.

- Aquell home més petit sembla ser mes amable, potser si ho preguntes bé, et deixa obrir el llum, així no utilitzes mes el teu poder. - Va proposar Hiro.

- Doncs anem-hi. - Va sentenciar Kyoko. Es va posar de peu i va ajudar a Ethan a fer el mateix.

- Espereu! Jo també vaig. - Va dir Yuki. Aquesta es trobava tremolant, més per la por que per una altra cosa.

- Estàs segura que vols anar-hi? - Li va preguntar el seu germà, Yuu.

- Sí! - Va respondre ella decidida. Kyoko va somriure.

- Ara entenc perquè ets la delgada, per la confiança que transmets. - Va dir Kyoko, per a ella mateixa.

Així, després de que el professor lis digues ‘’ cuideu be les vostres paraules, no volem accidents’’ es van dirigir al home desconegut.

- Perdoni, senyor... - Van començar a preguntar les noies.

- No hi ha necessitat de formalitats, digueu-me Lucas. - Va dir el mes amable dels homes.

- Perdoni, Lucas, podríem encendre el llum? - Va preguntar la delegada, i va senyalar a Ethan. - El nostre amic està utilitzant el seu poder per il·luminar el gimnàs i s'està cansant.

- Oh, ja veig, es clar, amb una condició, heu de deixar tots els mòbils apagats aquí, on els podem veure. - Els va respondre Lucas.

- Vale. - Van dir els nens, i van tornar amb els seus companys.

- Que us ha dit? - Els hi van preguntar quan van arribar.

- Ha dit que ho farà si deixem els mòbils apagats amb ells. - Va respondre Yuki.

I així ho van fer, van apagar tots tots els mòbils i els van deixar amb ells, ara no es podien comunicar amb l’exterior.

O potser si.

Després, quan ningú s'hoesperava, la porta es va obrir de sobte i va entrar Mika, una noia rosa que havia faltat a les altres classes.

- Perdo professor Izawa, es que estava en el metge... - va començar a dir, però es va callar quan va veure que hi havia dos homes emmascarats al gimnàs.

- Mika corre! Avisa al director i truca a la policia! - van cridar els companys.

I això va fer, va córrer amb l’ajuda del seu poder, super velocitat. Darrere seu l’home alt també ho va fer. Es van escoltar trets, així que Izawa en un intent de protegir a una alumna, va corre darrere d’ell, però no va arribar a atrapar a l’estrany, perquè Lucas el va deixar inconscient abans de creuar la porta.

- L’ha matat? - Va preguntar Ethan

- Estigueu tranquils nois, no l’he matat, només està inconscient. - Va dir Lucas. - Sento haver fet això, però el meu company l’hauria matat.
 Comenta
 
Capítol 3 final del segrest
Dit això, es va treure la mascara, deixat veure a un noi d’uns vint anys de cabell ros cendra amb ulls marrons, i es va allunyar de l’espantat grup.

- Això vol dir que podem confiar en ell? - Va preguntar Ethan, amb l’esperança de poder sortir.

- De certa manera si, doncs podria haver matat al nostre professor perfectament però no ho ha fet, es mes, es podria dir que l’ha salvat, doncs l’altre home l’hagues matat sense pensar-ho. Per altra banda, no hem d’oblidar que per la seva culpa estem atrapats aquí. - Va raonar Kyoko.

Quan es van adonar, l’altre home va arribar. Se'l notava enfadat.

- Perquè t’has tret la mascara si es pot saber?

- No fiquis cares llargues home! Et faràs vell abans d’hora. M’he la he tret perquè es incomoda. - Va intentar calmar-lo Lucas. - Canviant de tema, que ha passat amb la noia al final? - Preguntà ell, pujant el to de veu per a cridar l'atenció del nois.

- No he tingut sort, ha escapat. - Va enfadar-se més l’altre.

- No et preocupis, no pot ser tant dolent- Va respondre ell.

- Si que ho es, la noia avisara al director o a qualsevol professor, llavors trucaran a la policia i ens ficaran a la presó.

I així va ser, que poc després es va escoltar a la policia des de fora dient.

- Som la policia! Entregueu als ostatges i qualsevol condemna es suavitzara.

- No fins que no em donin el que vull. - Va respondre el que encara portava la mascara, l’altre només va sospirar.

- Ja rendeix-te, no et la donaran. Perquè no ens entreguem i vivim en pau quan acabi la condemna? - Va dir cansat, sorprenent als alumnes.

- Com? Rendir-nos i prou? Aquella joia en conjunt amb el meu poder fara que regni a l’univers sencer. - Va insistir.

- Saps que no es bona idea, alteraràs totes les dimensions, acabara en un apocalipsis o una cosa semblant.

- No es veritat, ho milloraré tot.

- Mira al teu voltant – Va exigir-li Lucas – De moment només a has aconseguit espantar a uns vint nens, que un home acabi desmaiat, per no morir, i que un munt de policies vulguin posar-te a la presó. Tu creus de veritat que això es millorar-lo?

- Perquè dius això ara? Pensava que estaves de la meva part! – Va sentir-se traït l’altre.

- Estava! Estava de la teva part fins que em vaig adonar que això no està bé – Va respondre Lucas.

- On? On no està bé?

- En el sentit que vas assassinar a un home només per aconseguir una joia que dona la immortalitat, i, que al no aconseguir-la, vas anar a per el fill per tal de dur a terme un pla totalment egoista que només portara destrucció i mort. - Va soltar Lucas.

- Com? - Va preguntar Hiro, al escoltar-lo tot. - O sigui que tu ets qui va matar al meu pare?

- Si, ell va matar al teu pare, i després, pensant que era dèbil, em va utilitzar per al seu pla, ho sento, a tots. - Va respondre Lucas, arrepenjat de les seves accions passades.

- No ho has de sentir, tu no ets el dolent d’aquesta historia, es ell. - Va dir Hiro.

En aquell moment, mentre ells estaven distrets, l’home malvat es va disposar a treure la seva pistola, i matar a Lucas i a Hiro. Kyoko, que es va assabentar d'això, va utilitzar el seu poder per a noquejar-lo i entregar-lo a la policia.

- Ho sento, pero no permitire que matis al meu amic. - Va sentenciar



 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]