Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Gerard illazquez
Sabadell
 
Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast

Capítol 1 Situació actual
Era un d'aquells divendres de resplendor, i ella com sempre hi era pendent de tot el que l'envoltava, desde feia gairebé quatre anys era perruquera ( el somni de la seva vida ).

Per començar es diu Rosa i té 40 anys , i és una dona que es passa tots els dies ocupant-se de les persones del seu voltant junt amb les seves companyes Anna i Sara a la perruqueria i a casa amb els seus fills Pol i Gerard, i el seu home Santiago, és molt aficionada tot tipus de menjar especialment als pollastres a l'ast. Viu alegrament pentinant els clients i clientes i xafardejant, a casa la cosa també avança "bé", tot seria perfecte si nos sigués per la incògnita que duia al cap dia darrer dia... quan podria, degut a la seva situació econòmica, canviar (el conjunt de rajoles dels collons de la seva perruqueria que tan se'n estima) com diu ella.

Sembla fàcil però canviar un conjunt de rajoles costa "una pasta" que no es fàcil aconseguir i desde fa un temps se'n adonà que hi estaban en un mal estat increïble, i que del color blanc brillant que hi tenien quan va obrir la seva perruqueria de barri, habian passat a ser de color negre, principalment per la merda que porten a les sabates els seus clients i cosas de tota mena. Després de revisar comptes per a les rajoles i veure que potser degut a que venen més clients a la seva perruqueria ens els últims temps i que, si la cosa va bé, pots permetres pagar noves rajoles d'aqui potser uns sis mesos, va tancar la perruqueria a la mateixa hora de sempre, les set de la tarda.

L'endemà al ultima hora de tancar la perruqueria, i entrà una noieta adolescent amb una melena molt cuidada, i va dir:

-Bona tarda

La Rosa alça el cap i veiè aquella melena de la qual s'en va enamorar i va respondre:

-Bona tarde jove benvinguda a perruqueria la Rosa, quin es el vostre nom:

-Valeria

-Molt bé Valeria que vols que et faci en dia de avui?

Amb un to feble va resondre ella:

-M'agradaria que em puguessis fer unes extensions roses.

La Rosa va assentir, també pensant que les extensions no són els més barat, el contrari és de lo més car, i es va posar mans a la obra... i es va adonar de que

aquella jove hi era molt semblant a ella quant tenia la mateixa edat.

Més tard al acabar la Rosa diguè:

- Són trenta-tres amb cinquanta.

- Tingui.

- Vale gràcies que vagi molt bé adeú!.

A continuació quan ja s'hi dedicava a tancar la perruqueria s'hi quedà reflexionant i a través de la semblança de apariència de la Valeria es va parar a pensar en la seva vida quan era una recent adolescent i com ha canviat fins avui dia...

Realment, ser perruquera no era el somni de la seva vida , el seu somni com a adolescent era arribar a ser una persona que guanyés un bon sou i tingués una excelent calitat de vida entre altes com crear una dolça família, però aquell somni es va quedar en res després de veure que degut a la seva preparació i poca dedicació pels seus estudis qualsevol carrera important es quedava lluny del seu abast, ja era impossible.

Llavors a partir d'allà i d'aquella situació, el seu somni va ser convertir-se en perruquera el qual si va poder aconseguir, i també crear una família junt amb el seu marit; però en canvi a la Rosa li ha portat problemes ja que el seu marit està en atur i mantindrels a tots tres sent perruquera no es feina fàcil (a part de pagar les seves dos companyes que treballen a la seva perruqueria, i a més de canviar les rajoles que tant la molesten) i es una lluita constant en el present.

Desde fa uns anys, la Rosa viu amb la mateixa situació dia darrer dia, aguantant com pot, pensant en com evolucionarà tot, (la relació amb els seus fills i la seva educació, la relació amb el seu marit, com es sent ella...etc), però ella es feliç o ho intenta ser-ho amb el que té, ella sap que no es fàcil, encara així intenta conviure amb això.
 Comenta
 
Capítol 2 Temps de canvis
Després de sis mesos, podem dir que la Rosa i la seva vida ha canviat en gran mesura amb el temps, ha arribat l’estiu i és l’últim dia de feina abans d’agafar vacances, per a ella, aquests sis mesos no han passat volant però tampoc se li han fet curts, (una mica de tot) .

Ja era hora de tancar i la Rosa amb un somriure destacat veié com les seves companyes acabaven de recollir i digué:

-Ja hem acabat noies!!!!

L’Anna i la Sara se la van quedar mirant sobtadament i respongueren a la vegada:

-Sí!!

-Estic molt orgullosa de vosaltres, gràcies per aquest preciós temps treballant juntes.

Al tancar totes tres es van abraçar i es van desitjar bona sort per aquest llarg temps de vacances d’estiu ... i ja quan la Rosa hi era dintre del seu cotxe que no hi estava molt lluny de la seva perruqueria, disposada a marxar, va treure les mans del volant i es quedà pensant,(com feia en varies ocasions durant la seva vida), amb la mirada hipnotitzada, com la seva vida havia canviat en gran part en tan sols sis mesos, ja que el seu marit havia trobat feina com a empresari feia ja poc més de quatre mesos i mentre mirava la entrada de la seva perruqueria,(com ella havia predit temps enrere), canviar les rajoles de la seva perruqueria que ara hi eren de color grisós i recentment canviades; pensant ara en els seus fills, pensà en fer-lis una sorpresa i preparar un pollastre a l’ast on tothom sortiria guanyant.

Al arribar a casa el seus fills la van rebre alegrament i el seu marit encara no havia arribat de la feina com ja era de costum des de feia poc, ja que eren les cinc de la tarda i ell arribava a les sis habitualment, alhora que ella havia acabat en el seu últim dia de feina abans de les vacances de estiu, els seus fills també , i quan arribés el marit la mateixa història, un conjunt d’alegries. Més tard quan va arribar el marit, tots es van abraçar i de sorpresa, els nens van entregar les notes a els seus pares, (el qual la mare, ja es preguntava perquè tardaven tant a dir re ja que els seus fills eren bon estudiants i normalment no tenen re que amagar). Els seus pares al observar les notes van quedar bocabadats i era normal perquè els seus fills van aconseguir excel·lents a gran part de les matèries cosa que resultava destacable perquè encara que seguessin bons estudiants, aquells resultats eren feina difícil per a qualsevol.

Al arribar la nit, la Rosa acabà el pollastre a l’ast i al trucar els seus fills perquè anessin a parar taula, i quan van arribar es van sorprendre alegrament de que la seva mare hagués preparat un deliciós pollastre a l’ast com ella ja esperava. A continuació ja quan tothom hi era taula en un debat deferents temes com era habitual en aquella casa, va sorgir la pregunta sobtadament sobre si aquell any anirien a algun en especial de vacances... com no podia ser d’una altre manera, els pares que ja havien planejat un emocionant viatge Italià ara que s’ho podien permetre durant dos setmanes.

Transcorregudes les tres setmanes la família es va preparar i després d’una llarga espera ja era camí a Itàlia... com es pot veure la vida de la Rosa i la seva família havia canviat considerablement en poc temps , després de un temps de reflexió i una mica de desesperació amb la situació de la seva vida, tot va fet un gir i la Rosa era més feliç que mai.

Durant tota la estància a Itàlia de dues setmanes, la família hi va ser més unida que mai y la Rosa va disfrutar com mai ho havia fet, era una de les úniques ocasions en que ella podria desconnectar de tot, aquelles dues setmanes van fer que ella i la seva família es donessin compte de que tot anava vent en popa i més valia disfrutar-ho abans de que arribessin un altre cop les obligacions i treballs.
 Comenta
 
Capítol 3 Canvi d'aires
Tornada a la rutina podem dir que la situació en aquesta família seguia correcta, va començar el col•legi y els treballs de cada un, després de un maravillós viatge a Itàlia tocava tornar a fer-se amb les rendes de la rutina de cada any ara que ja era septembre.

Durant els primers quatre mesos, és a dir el primer trimestre per als mes petits , la Rosa portá un bon nivell de gent que hi venia a la seva perruqueria y en Santi ja establia un bon treball de empresari que estaba molt bé y va ajudar molt a la família, també els nens com ja era de costum van aprobar tot aquest primer trimestre exitosament.Com ja era nadal, van montar el arbre tots junts i van decorar la casa com només ells sabien entrendre y van deixar que el temps passes fins el dia de nadal distretament y com no en millor manera que en família on en algunes ocasions es posaven a pensar en com era la situació feia un any i com habia arribat a canviar fins ara.

Ja era dia vint-i-cinc i la família ja hi era reunida reunida amb avis tiets sogres nebots...etc i sort en aquest any en Pol i en Gerard van rebre molts regals fabulosos per part de en Pare Noel que semblava que hagués rebut els seus dessitjos. Van ballar nadales i es van fer un tip de riure durant el sopar nadalenc on no podia faltar el plat especial, per a qualsevol época de l'any per a ells, el pollastre a l'ast, que com no podia ser d'una altre manera tots van acabar maravellats; aquell plat fet per la Rosa sempre hi era en els moments mes dolços y sense cap dubte aquell nadal va ser un de ells. Més tard va vindre any nou on la Rosa i la seva família ho van celebrar amb amics que coneixien de tota la vida i que sabrien que anirien ben acompanyats i finalment els reis que van vindre ben carregats però no al mateix nivell que el Papa Noel que es va maravellar, va ser un nadal inolvidable i que segur que per a tots ells recordarien en quant hi poguessin.

Temps passat nadal, com tots podem dir lo bo s'acaba ràpid i això es exactament el que va passar amb la Rosa i companyia que el Nadal s'els hi va passar volant y el segon trimestre es presentava amb mal peu... Després de tant llarg temps amb tanta estabilitat, els problemes van arribar, i aquesta vegada van atacar de manera més profunda....

Era un dijous tranquil quan el Santi va arribar a casa després de unes proves médiques i els resultats van detectà que tenia tuberculosi bastant greu, aquesta notícia va ferir a la família com si estiguessin en un camp de batalla. Durant temps recent les paraules es van convertir en paraules ferides per el dolor i la ràbia.

Poc després de un més de la terrible notícia tot ja hi era en un canvi d'aires, el Santi era ingresat y els demés van intentar suportar com podien tal situació que a tal moment es desbordaba; la Rosa portava al seu cap moment darrere moment, el pensament i ràbia de perquè havia tingut que tenir tan mala sort durant la seva vida i encara pitjor el saber que no podia fer res. Tal i com era de esperar els nens el qual un ja entrava y l'altre hi era en plena adolescència es mostraven diferents i apart els seus resultats academics van afluixar. La Rosa visitava el seu marit dia darrer dia i els seus fills en quan hi podien, tots tres sabien que aquell pare de família era un guerrer i que lluitaria per la seva vida i per viure amb els seus en quant hi pogués però la tuberculosi no era gens fàcil...

Apenes dos mesos després, desgraciadament, va acabar morint...
Ja res era el mateix, tot va canviar, per a ells, per als amics, per a tothom.







 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1280
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  410 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  87 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  55 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  87 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  96 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]