Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



lasmostacho
Sabadell
 
Inici: Estudi en lila

Capítol 1 Un missatge de l'Ayla
Poc temps després l’inspector demana l’ordinador al seu company Wellington per poder investigar més profundament el cas. Després de dues hores de busca van aconseguir obtenir tota la informació emmagatzemada al mòbil de la desapareguda.


-Ho tinc! - va cridar emocionat l’inspector.

-Que ha passat? - es va preocupar l’ajudant.

-He trobat un escrit que va fer però que mai el va treure a la llum. He d'enviar-li urgentment a la mare de la noia.


Ràpidament l’inspector va enviar-li per e-mail l'escrit, que deia:


Benvolguda senyora Octavia,

permeti'm informar-li de que hem trobat un missatge de la seva filla, escrit el dia d'abans de la seva desaparició, on deia:

Se que us sentireu confusos, i no sabeu el que m’ha passat, però deixeu-me que em presenti: Em dic Ayla Salvà i tinc 16 anys, com ja sabreu sóc de Mallorca, però per raons que no entendreu si no ho explico detalladament, estic a Barcelona.

Tot va començar el 7 de juliol, era un dia de molta calor amb un sol resplendent i les meves amigues i jo vam anar a la cala Domingos, i allà vaig trobar al meu àngel de la guarda. Malgrat que aquell dia hi hagués un sol radiant, la mar estava revolta, però jo que sóc molt tossuda m’hi vaig endinsar dins del mar. Les meves amigues es van quedar prenent el sol, i em vaig quedar sola a l'aigua. En una d’aquelles onades fortes va venir una que em va fer perdre el coneixement per uns instants, i quan em vaig despertar estava estirada a la sorra envoltada de gent. Però entre totes les persones, destacava un noi, el socorrista, un barceloní de 18 anys anomenat Iker. El noi només va estar 5 dies a Mallorca per temes de treball, i jo, vaig anar en busca d’ell. Per una simple raó, em vaig enamorar d’ell. I al veure que marxava l'únic pensament que em va passar pel cap era buscar al noi fins trobar-ho.


Aquesta és l'única informació que hem aconseguit, seguirem treballant fins trobar-la no es preocupi.

Molts ànims.

Una salutació, l'inspector.



Uns minuts després, l’inspector va rebre un correu de la mare on li donava les gràcies. Però per ser més concrets us posaré el seu e-mail:


Senyor inspector, gràcies per la seva informació, jo intentaré seguir buscant informació sobre ella també, i si saps qualsevol cosa més avisa’m.

El que si t’he de dir es que l’Ayla portava uns dies dient-me que volia anar a Barcelona, però mai em volia dir la raó per anar. Llavors jo ja sospitava alguna cosa. Però mai m’imaginava que seria per una cosa així.


Gràcies per tot el que estàs fent per la meva filla, t’ho agraeixo de tot cor.

Una salutació, Octavia.


Uns dies després la mare va trucar a l’inspector dient-li:


- He pensat que podríem anar als ports i aeroports per preguntar alguna cosa d’ella. – va dir la mare amb veu tremolosa.

- D’acord! – va respondre l’inspector ben decidit.


A l’inspector com li va semblar bé, van anar al port i no van obtindre una resposta. Però a l’anar a l’aeroport van preguntar si una noia anomenada Ayla havia agafat un vol a Barcelona i també van preguntar el dia i la hora en que la jove ma marxar. I, finalment, li van respondre que la noia havia marxat el dia 9 de juliol a les 10 de la matinada.


Després d'aquell viatge entre carreteres, ports i aeroports,, que va resultar una pèrdua de temps, l'inspector va notar una dèbil vibració provinent del seu telèfon, el va agafar i va veure una notificació de l'indret on era la noia. Ell emocionat va dir-li a la dona concentrada en la carretera, encara que estava exaltada pel crit que havia fet anteriorment:


- Ja sabem on es la seva filla! – va cridar l’home molt entusiasmat.


I ella a continuació va fer un sospir de descans, encara que sabia que faltava un llarg camí que recórrer fins poder tornar a notar el cos de la seva filla entre els seus braços.
 Comenta
 
Capítol 2 Cap a Barcelona!
Estàvem en un racó de l’aeroport, sense maletes només amb el necessari per fer el viatge a causa de la pressa que ens vam donar per agafar el primer vol que vam poder comprar, esperant a que sortís l’avió que anava en direcció Barcelona, el prat. Asseguts en un unes cadires que estaven unides per una barra de metall estàvem asseguts l’Octavia, en Wellington i jo.

Al cap de 10 minuts vam escoltar una veu pels altaveus de l’aeroport que deia:

- El vol en direcció Barcelona va amb un retard d’una hora ja que hi ha molt tràfic aeri, disculpin les molèsties.

En el moment en que va sonar el soroll que surt quan deixa de parlar, un segons després l’Octavia va fer un crit d’impotència al no poder fer res per poder arribar quant més ràpid possible a Barcelona i poder-se retrobar amb la seva filla de nou. Les explicacions d’aquell crit també eren pel fet de que potser la ubicació que li havia sortit del parador on era l’Ayla no era permanent i havíem d’anar el més ràpid que poguéssim per tal d’arribar a l’indret on es trobava ella.

Va passar una hora i els altaveus es van tornar a encendre, però ara la noticia era bona. Van anunciar que la porta d’embarcament ja estava oberta i que els passatgers del vol podien anar fent una fila per poder embarcar. De sobte un munt de gent es va dirigir a fer la fila, amb els bitllets i els passaport o DNI preparats per anar el més ràpid possibles.

Nosaltres tres vam fer un esprint per poder entrar dels primers a l’avió.

Ja érem dins l’avió amb els cinturons posats i ven acomodat per començar a enlairar-nos i fer el vol de aproximadament mitja hora.

Al aterrar ja teníem preparat el cotxe que havíem alquilat abans d’entrar per la porta d’embarcament, que utilitzaríem per anar de l’aeroport fins la ubicació que m’havia arribat al meu mòbil .

Portàvem una llarga estona al cotxe, estava conduint l’Octavia, i estàvem buscant aparcament ja que no podíem deixar el cotxe en mig del carrer. L’indret on en algun moment havia estat l’Ayla era un bar que, per fora, estava pintat amb colors foscos i un gran rètol de color rosa potent que deixava cec qui el mirés. L’interior tampoc era molt diferent, era molt fosc amb una llum nítida que amb dificultat es podia veure amb claredat. Hi havia un home assegut en un racó de l’indret amb un ordinador portàtil ple d’adhesius de grups de música varis. Ens vam apropar i li vam preguntar si havia vist a la noia i ell va respondre:

- Si, que jo recordi es deia Ayla Salvà, s’ha assegut a la taula del costat i em mantingut una conversació. Ella ha vingut amb un home de uns vint anys, però ha estat una hora llarga i ha marxat i ella s’ha quedat sola bevent una Cerveza sense alcohol.

M’ha explicat que fa poc que està aquí a Barcelona i que abans vivia a Mallorca i poca cosa més.

- L’estem buscant perquè s’ha escapat casa seva i ha vingut aquí a Barcelona, perseguint un home que com diu ella és el seu àngel de la guarda. – vaig dir jo.

- Si ens podries donar alguna informació d’on anava o on està allotjada per poder trobar-la que la seva mare està molt preocupada. – va afegir el meu company Wellington.

- El problema és que no m’ha dit cap d’aquestes dues informacions, m’ha donat el seu número de telèfon...- va respondre l’home.

- A doncs perfecte!, ens el podria donar?- vaig dir emocionat al pensar que cada cop estàvem més a prop de trobar-la, o això pensava.

- Si per suposat. És 608 631 100. Espero que us vagi bé.

Al acabar de parlar amb aquell home que encara no se ni com es diu ens vam asseure en una taula sota de una bombeta que il·luminava una mica més que les demés i ens vam demanar tres begudes, ja que encara no havíem begut res des de que havíem pujat a l’avió. Vam estar una hora o potser una mica més allà petant la xerrada i estàvem tots més tranquils ja que teníem el telèfon de l’Ayla i ens quedava poc per poder retrobar-nos amb ella i acabar amb la nostre feina i un cas més resolt.

Al sortir d’aquell bar després d’haver pagat vam agafar el telèfon i vam marcar el número que ens havia dit l’home que hi havia al bar. Vam pressionar al botó de trucar i després d’esperar uns segons amb un nus a la gola de nervis, va contestar una veu masculina que va dir:

- Hola?, qui és?
 Comenta
 
Capítol 3 El final
Ens vam quedar quiets durant uns segons, com si algú hagués congelat la imatge fins que vam tornar escoltar aquella veu robusta que sortia del telèfon.
  • -Hola?

    -Hola sóc l’inspector Pere i trucava per què estic seguint un cas d’una noia que s’ha fugat de la seva casa, i pel que he pogut descobrir aquest és el seu número de telèfon. És diu Ayla Salvà i és nascuda a Mallorca.

    -Ho sento però no se de qui em parla, aquest telèfon és meu i no conec a cap noia que és digui així...

    -Perdoni no és per tafanejar però acabo d’escoltar una crit amb poca intensitat que provenia a prop seu i...

    -Que diu vostè, està boig!

Em va semblar molt extrany que respongués un home però aquest va penjar en un tres i no res. De cop, sense pensar-ho, vaig tornar a entrar al bar enfadat, sabia que aquell home m’havia mentit sobre el que ens havia dit ja que se li notava a la car, però li havia donat un bot de confiança. I al veure que a l’Ayla li passava alguna cosa vaig entrar com un petard a aquell local i li vaig dir...
  • -Diguem la veritat o truco a la policia per ocultar informació i per encobriment d’un delicte de segrest.

    -Val val, tranquil·litzi’s! Et diré la veritat però que sàpiga que m’estic jugant la vida, per això no li he dit la veritat.

    -D’acord comenci. Atraparem a qui l’hagi amenaçat abans de que li pugui fer alguna cosa.

    -Quan ha vingut la noia al bar, em estat parlant com l’he estat explicant fa una estona, però m’ha dit que l’home que l’acompanyava l’estava agredint físicament i psicològicament, però m’ha demanat que no li digués a ningú, ni que hi anés a la policia perquè sinó la podia posar en problemes més greus. I uns minuts abans de que vingués vostè i la gent que l’acompanya havia vingut aquest home a dir-me que com se’m acudís dir una sola paraula a algú em mataria.

Al escoltar aquelles paraules, em vaig quedar congelat, no sabia que dir. Em van venir mil pensaments al cap. L’Ayla estava sent agredida! No m’ho podia creure...

Quan vaig tornar a recuperar la consciència del que estava passant, ràpidament, li vaig dir:
  • -Si no li fa nosa dir-m’ho, li agrairia moltíssim si em pogués dir quin home és el que l’està agredint i on viu.

    -Però... ja li he dit que si dic alguna cosa em mataran... –va dir el home amb veu tremolosa-.

    -Vostè estigui tranquil, mantindrem totes les dades en anònim. –va dir amb un to segur l’inspector-.

Uns minuts després l’inspector va aconseguir que li donés les dades de aquell home en qüestió i del lloc on habitava. Aquell home es deia Iker i vivia al carrer del Bruc número 6.

Aquell mateix dia, vam anar corrents a aquella direcció. No sabíem el que ens trobaríem, ni tan sols si hi estaria l’Ayla, però jo tenia esperances.

A l'arribar a l’immoble, vam picar i una veu masculina va dir:
  • -Qui es?

Nosaltres vam respondre que érem els de correus, cosa que vam fer per dissimular i que així ens obrís la porta.

El noi, innocent, ens va obrir la porta, i nosaltres vam entrar corrents a aquella casa. Vam escoltar uns crits d’una veu familiar per a nosaltres, l’Ayla estava allà.

Al entrar a una habitació que hi habia al final de la casa, fosca, i amb una llumeta molt petita, vam veure l’Ayla estirada al terra. Estava feta pols.

La policia va arribar ràpidament quan la vam trucar, i se’n van endur a aquell fastigós noi. La mare de l’Ayla, va anar corrents a abraçar-la, i en aquell moment se’m van omplir els ulls de llàgrimes.

Tot ja habia passat, vam tornar a l’aeroport, tot estava molt més tranquil. L’únic que volíem fer era tornar a Mallorca i tornar a la pau i a la normalitat.

I si, vaig resoldre un cas més. Un cas que per a molts no li donaran importància, però us asseguro que d’aquest cas no m’oblidaré mai. He conegut a persones que estimen de veritat la seva familia passi el que passi, i crec, que ha sigut el cas més especial de la meva vida.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1312
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  422 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  88 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  55 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  91 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  99 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]