Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



andreabm
Castellódelaplana
 
Inici: Estudi en lila

Capítol 1 EL SENTIMENT DE RESPONSABILITAT.
El dilluns a mig dia, nosaltres tres ja estàvem de camí cap a Barcelona.

Davant nostra estava sentada la mare de Clara, jo estava sentada al costat de Jerònia. Nosaltres dues érem amigues d’ella des de la infància I havíem compartit molts moments juntes. Ens vam passar tot el camí plorant, ja que la volíem molt I estàvem molt preocupades per ella. Ens sentíem una mica responsables de la seva desaparició.

Una vegada vam arribar a Barcelona, el primer que vam fer va ser anar a la policia. Aquesta ens va dir que encara no ens podien notificar res ja que feia poques hores de la desaparició. Ens van dir que anàrem a un hotel a descansar I que tornaren demà a primer hora.

Per a nosaltres dues van ser uns moments molt durs, estàvem tots molt preocupats.

Quan vam arribar a l’hotel vam agafar dues habitacions, una per a la seva mare I l’altra per a nosaltres dues. No vam sopar pràcticament ja que de la mateixa preocupació no teníem ganes de res.

Una vegada ja en l’habitació, no paràvem de pensar en aquella nit. Aquella nit que pensàvem que havia sigut d’allò més agradable I ara s’havia convertit en una preocupació i una por molt gran.

La mare des de l’altra habitació no parava tampoc de pensar, es sentia culpable per les bronques que havien tingut recentment. Eixes setmanes anteriors s’havien barallat I Clara havia passat prou dies fora. La seva mare, Maria, no sabia res d’allò que la seva filla havia fet últimament. Li donava por les amistats que podia haver fet Clara, ja que era una adolescent que es fiava molt de la gent, cosa que era bona en alguns moments però molt prejudicial per a ella en altres.

La mare va decidir anar a la nostra habitació, a preguntar-nos si sabíem alguna cosa de Clara que poguera ajudar per a la investigació.

Maria es va alçar del llit, es va ficar les sabates I va vindre. Quan la nostra porta va ser colpejada, el nostre cor es va accelerar molt. Vam obrir i vam veure a Maria.

Aquesta va entrar I ens va parlar dels seus dubtes, ahí és quan nosaltres no vam poder retindre més les llàgrimes I no podíem parar de plorar.

Ens vam tranquil·litzar una mica I li vam contar a la seva mare tota la història des de el principi.

Tot va començar a principi de juny, nosaltres estàvem totes molt agobiades pels exàmens. Vam proposar nosaltres tres anar de viatge. En un principi, tot va quedar en l’aire.

Un mes més tard, Clara ens va cridar un dia plorant dient-nos que volia quedar per a parlar. Nosaltres vam quedar, I li vam preguntar el motiu del perquè ella estava tan afectada, ella ens va contar que s’havia barallat amb el xic que duia coneixent durant mesos I a més en casa l’ambient no era molt bo. Nosaltres la vam animar I vam estar parlant amb ella durant molt dies.

Com vam veure que no millorava I que la situació anava a pitjor, ja que sempre deia q la seva mare no l’entenia I es barallaven molt últimament, vam pensar fer una escapada les tres juntes a Barcelona.

Un cap de setmana allí per a desconnectar ens aniria prou bé. Clara va decidir no dir-te res ja que tu no li hagueres deixat, a més d’estar barallades.

Eixe cap de setmana va ser magnífic, durant el dia vam anar a la platja i a visitar la ciutat, mentre que per la nit ens abellia un poc de festa.

Vam anar a una discoteca de Barcelona molt coneguda, on hi havia molta gent. Nosaltres anàvem a tots els llocs les tres juntes, ja que no ens ho coneixíem molt. Al cap d’una estona vam conèixer a un grup d’amics.

Aparentment eren molt agradables, no tenien vergonya I eren atractius. Encara que a mi no sé molt bé el perquè però no em van donar bona sensació. Tant a Jerònia com a mi no ens va agradar la manera en la que actuaven, no volíem tenir cap amistat amb ells. En canvi, a Clara li van caure molt bé I els va donar el telèfon. Nosaltres li vam dir que no devia, però ella no ens va fer cas.

Una vegada ja vam tornar, ella seguia tenint contacte amb un d’ells. Ell sempre li deia que a veure quan tornava, que la volia veure, I coses per l’estil.

Nosaltres sempre li diem que no es fiés tant, ja que no el coneixia.

Un dia ens va dir que havia pensat en tornar a anar, li vam dir que no, que no podíem fer tants viatges I menys si era per a veure a un xic una mica estrany. Ella no ens va dir res més I el dia següent la vam cridar I no ens el va agafar.

Pensem que va quedar amb ell, no vam poder fer res per a parar-la.

La mare després d’escoltar tota l’historia es va quedar tota la nit pensant, on podia haver anat la seva filla, que havia fet, que seria d’ella en aquests moments…
 Comenta
 
Capítol 2 DESESPERACIÓ.
Aquesta nit no vam dormir pràcticament, a les set ja estàvem les tres despertes esperant l’hora d’anar a la policia. Els minuts pareixien hores, i les hores dies, això era molt desagradable.

Vam anar a la policia i li vam contar tots els fets com ho havíem fet la nit anterior. Mentre ho contàvem a la policia ens anàvem donant compte que si nosaltres no ens menejàvem no hi hauria res a fer. Una vegada ja havíem declarat, vam eixir al carrer amb Maria. Les tres juntes vam decidir començar a investigar, ja que la policia al tindre més casos no pensàvem que anés a fer molt.

Ens vam ficar amb contacte amb uns dels millors detectius del país , amb la seva ajuda recuperaríem a la nostra amiga i amb vida. Vam anar capturant informació, ens menejàvem pel voltant de la discoteca on ens vam donar conter al caps d’uns dies que feien coses molt estranyes. Allò pareixia una màfia, ens va donar molta por.

Estàvem totes desesperades però no podíem deixar anar a Clara i nosaltres no fer res. Al cap d’un mes, ens van contar que hi havia un grup d’homes joves que intentaven lligar amb les jovenetes i quan ja les tenien, se les emportaven per a vendre-les al mercat negre, per a prostituir-les. Quant vam sentir això teníem por de que fora ja massa tard.

Vam començar a mirar per tots els llocs d’oci nocturn, allí ens van donar informació sobre les cases on les tenien amagades fins que les enviaven a un altre país. Vam anar una per una, no la trobàvem, ja no sabíem que més fer. Sols ens quedava per veure una casa, teníem una mínima esperança de que fos allí. Per a entrar a eixes cases ens teníem que fer passar per la dona de la neteja, la de correus...

Quan ja anàvem a entrar a l’ultima casa alguna cosa em deia que Clara estava allí i viva. Que la podríem recuperar i tornar a casa.

Ens vam ficar dins de la casa i vam començar a mirar el més dissimuladament possible, habitació per habitació. La meva sorpresa va ser que la segona porta que vaig obrir es on estava Clara, em va faltar gairebé res per caure desplomada al terra.

Quan la vaig veure no podia creure en les condicions que es trobava. Anava sense roba, estava molt blanca i pàl·lida i anava drogada.

L’únic que vaig poder fer va ser cridar a la seva mare, jo em vaig quedar en “shock”. La mare només la va veure, va començar a plorar. Pobra dona no podia parar, era un moment molt dur.

La volíem traure d’eixa casa però allò no era tan fàcil ja que la porta estava vigilada. Vam inventar un pla de fugida, on la mare es quedaria amb Clara en l’habitació per vigilar-la. Mentre que Jerònia i jo eixíem per la porta per a entretenir al vigilant. Quant la mare va fer la intenció d’alçar-la del llit per a poder traure-la amb la meva ajuda per la finestra, es va donar compte que no portava roba íntima. Sols desitjava que no la hagueren violada, encara que tot apuntava a que si.

Ens va costar el nostre temps per vam aconseguir traure-la d’eixa casa, allò ens pareixia un acte molt valent per la nostra part. Una vegada la vam recuperar la vam portar al hospital, on van començar a explorar profundament tots els mals que li havien pogut fer.

Ella seguia amb l’efecte de la droga, ja que era molt forta. Li van fer moltes proves, va eixir que havia sigut violada i a més li havien contagiat una malaltia per relacions sexuals.

Nosaltres tres no ens ho podíem creure, com en cosa d’un mes la situació havia canviat tant.

El dia després ja no li feia efecte la droga però estava molt afectada per tot el que havia viscut i els metges no sabien si era el moment més adequat per a explicar-li la seva situació.

Tant ella com nosaltres tres estàvem molt afectades, aquest fet va canviar la nostra vida. I pensar que tot això havia vingut per un grup de xics que van intentar lligar amb nosaltres... No podíem tindre més ràbia i més impotència.

 Comenta
 
Capítol 3 NO SABER QUE PASSARÀ.
No podíem més, ja sols pensàvem en tornar a veure-la. Vam decidir buscar per tots els hotels de la ciutat. Quan ja quasi ho donàvem tot per perdut, vam tindre un mínim d’esperança i vam anar a un altre lloc.

Vam decidir entrar en un prostíbul per a veure si l’havien dut per a utilitzar-la de prostituta. Vam buscar durant prou de temps fins que la vam veure eixir d’una habitació.

Ens vam quedar molt impactades i no sabíem que fer, ni com traure-la de ahí.

Ens vam fer passar per unes clientes bisexuals, les quals una d’elles volia mantindre relacions sexuals amb ella.

Quan vam poder entrar a l’habitació on ella es situava ens vam donar conter que estava més destrossada del que pensàvem, havia sigut violada i manipulada tant física com mentalment.

No sabíem molt be que fer, però ella necessitava la nostra ajuda. Com vam poder amb molt d’esforç, vam aconseguir traure-la i portar-la fins al cotxe. La vam dur a l’hospital, on li van començar a fer proves per si tenia alguna malaltia, també van començar a tractar-la ja que ella no estava dins d’ella.

Per a nosaltres també eren moments molt durs, de veure com ho passaven els pares i veure com ella ja no era la persona que sempre havia sigut, una persona molt alegre i amb moltes ganes de viure. Ara se li veia molt deprimida i sense sentit la seva vida.

Van començar a fer-li un tractament allí en l’hospital, va estar durant uns mesos. Més tard la van dur a un pis on estava en més dones que havien passat per situacions similars. Això les feia més fortes i feia que cregueren ser més segures de si mateixa.

Tot ens costava un gran esforç, ja que sols la podíem veure una vegada a la setmana. Van ser uns mesos molt durs i molt infeliços.

Nosaltres no ens vam quedar de braços creuats, vam decidir anar a per el xic que havia fet tot açò. Vam ficar en mans de la justícia tot el que havia ocorregut.

Quan ja havia passat quasi dos anys, vam començar a enviar-nos mensajes on ens amenaçaven a nosaltres i a totes les nostres famílies.

Ens deien que teníem que llevar eixa denuncia o sinó algú de nosaltres acabaria sense vida. Això va causar un temor i un respecte que no era ni normal.

Nosaltres vam decidir no contar-ho a la policia i fer com si no passara res. Uns mesos més tard, tot seguia igual i els mensajes eren més freqüents.

Vam anar negociant amb ells, vam retirar la denuncia per a que ens deixaren tranquils. Però no tot va quedar ahi, més tard també ens demanaven diners. La situació era insostenible, aquesta encara seguia en aquell pis. Degut a que no estava en condicions per a viure a soles.

Es va fer una persona molt desconfiada, ja no es fiava de ningú. Abans no era freqüent en ella, però últimament no es relacionava, pensava que tots li volien fer mal.

Ella no els ha tornat a veure mai més, nosaltres vam decidir tornar a ficar la denuncia i a més sumar-li totes les amenaces que havíem tingut. Ells metres ens buscaven per acabar en nosaltres, es tractava d’una banda molt perillosa. Encara que nosaltres no podríem superar-los, tampoc ens anàvem a donar per vençuts.

Estem esperant que la justícia actue, per ella i per totes les dones maltractades. Ja que mai tornen a ser com eren, els arruïnen la vida.

No sabem que passarà...
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]