Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



AMS
Barcelona
 
Inici: La Bruixa

Capítol 1 Una notícia esgarrifosa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s'hauria convertit. A què s'hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s'hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s'entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l'aiguamoll. Tenia el clatell cobert d'una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s'endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

Al seu voltant únicament se sentien plors i crits de desesperació provinents de la família més propera. Tot havia començat aquell mateix càlid matí quan la Madison va aparèixer a la casa sense alè xisclant, amb desesperança. Ella havia estat la primera a assabentar-se del crim succeït als afores de Cleveland i amb prou feines podia assimilar-ho, només tenia nou anys. D'igual manera havia reaccionat la seva mare, la senyoraFitch, que encara intentava despertar-se del malson en el qual creia estar immersa. La senyora era una dona amb una elegància pulcra i un gust impecable tot i que aquell dia no semblava la mateixa. Els cabells foscos d'atzabeja que hores enrere havia pentinat i recollit amb tanta delicadesa ara li queien per l'esquenaesvalotats. Vestia amb una brusa blanca llisa que li accentuava la figura i amb una faldilla blava a ratlles fins a sota dels genolls. Portava uns tacons de conjunt destrossats després de tant córrer cercant de la seva filla menor i encara portava a lamala bufanda de ganxet que estava cosint poc abans que el malson comences. El pare de la morta també era allà, intentant amb totes les seves forces no ensorrar-se, tot i que era un esforç inútil perquè les llàgrimes queien a balquena. Els darrers mesos havia estat molt dispers i amb prou feines li havia dedicat un somriure a la seva petitona que cada dia volia jugar amb el pare. L'últim membre de la família present era l'àviaGraceque amb vuitanta-sis anys mai havia experimentat similar sentiment d'aflicció. Uns metres més lluny hi havia una dona jove de color, sola, plorant desconsoladament. Portava un uniforme negre i blanc que permetia deduir que era part del servei de la casa. Va començar a treballar a la casa com a minyona quan la Madison nasqué. Ella tenia només setze anys i ho feia per ajudar a pagar les factures de casa seva. Malgrat el tracte que rebia i les males condicions de treball, mai va dimitir perquè estimava massa a les criatures per a fer-ho. La senyoraFitchera pura superficialitat, ja que les seves preocupacions es basaven principalment en ella mateixa i la imatge que es donava de la família. Sempre trobava alguna excusa per no atendre les necessitats de les seves filles, de manera que, qui realment les va criar va ser laLucy, la minyona. El senyor, en canvi, sí que tenia preocupacions majors perquè es feia càrrec del negoci familiar que consistia en la producció de nous pacanes característiques de Mississipí. El pare del senyorFitchva ser anys enrere el fundador de l'empresa però aquest morí molt jove i el senyorFitchl'heretà amb tan sols vint-i-set anys. Aquest negoci els va conduir a la riquesa i el luxe, van comprar una mansió als afores de Cleveland i és, des d'aquell moment, el lloc on viuen.

Pocs dies després van començar les flors i el condol dels amics que lamentaven la desgràcia que li havia ocorregut a la pobra família. LaLucyfeia esforços desmesurats per continuar treballant com se li exigia i ajudar a la Madison que començava a sortir del xoc. Un matí laLucyestava ajudant a la nena a vestir-se quan dos policies entraren sobtadament a l'habitació per arrestar-la, acusant-la d'haver mort lakaty. La minyona estava tant desconcertada com espantada, no tenia cap mena de sentit. Ella no tenia cap mòbil i probablement era de les persones que més s'estimaven a la criatura, tot i que això no importava. Després de plorar la mort de la petita volien un culpable a qui acusar i, com a la societat del moment el racisme era una dura realitat, van acusar l'única persona de color de la casa, laLucy. Fins al judici va haver de romandre al calabós on era tractada amb la mateixa dignitat que un animal i sense cap mena de dret. La investigació tot just havia començat però ja es donava suposat que ella era la culpable.

Una clara tarda del calorós estiu laLucyestava estesa al terra de la seva cel·la, acalorada, amb la ment en blanc, quan de sobte algú la cridà. En aixecar-se, veié un home de mitjana edat, escanyolit i molt alt. Tenia els cabells curts i foscos amb alguna cana perduda per la cabellera. Va començar presentant-se com el seu advocat, el senyor Montgomery. Per l'expressió del seu rostre es podia veure que no estava gaire a gust amb el cas que li havia tocat però estava disposat a ajudar. En sentir-ho laLucyno s'ho podia creure i encara estava processant la informació, per fi algú l'ajudaria a demostrar la seva innocència.
 Comenta
 
Capítol 2 El misteri de la família Fitch
-Aquest més les despeses han pujat. Els diners només arriben per pagar l'aigua i el gas, no sé què farem per pagar els deutes que cada vegada són més grans.- Cada mes es repetia la mateixa història: com arribar a final de mes?

Tothom sabia que el sou d'una persona de color era molt inferior al d'una persona blanca i tot i treballar a balquena no es podien pagar totes les despeses. Per aquest motiu, decidia a ajudar, la petitaLucyva buscar un treball com a minyona. Ràpidament va saber d'una parella que esperaven un fill i buscaven algú que es fes càrrec: els senyorsFitch. Recordava els primers mesos, incòmoda, a la casa sense trobar ben bé el seu lloc peròalnéixer la Madison tot canvià.

La veia corrent a l'immens jardí ple de rosals, feliç, al gronxador, i cridant el seu nom:Lucy, vine, engruixem més alt que vull tocar els núvols,Lucy,Lucy,Lucy... De sobte es despertà. La veu era greu i ronca, va deduir que era un altre cop el senyor Montgomery que venia a prendre-li declaracions per començar a estudiar el seu cas.

El senyor Montgomery, en veure el rostre de desesperació a laLucy, per experiència, va reconèixer la seva innocència tot i que sabia que seria més complicat demostrar-la davant un jutjat ple de persones disposades a acusar el més dèbil. És per això que tan aviat com va poder es va posar a investigar sobre la família.

Efectivament aquella tarda havia anat a la comissaria per prendre-li declaracions sobre el dia del crim i ella hagué d'explicar tot el que sabia. Recapitulà fins al dolorós matí de l'assassinat i narrà els fets tal com els recordava. Aquell dia laLucyhavia matinat per acabar de recollir i netejar la casa de la nit prèvia. Aquell vespre la grandiosa casa brillava més i s'havia vestit de festa. La mansió estava a vessar de flors i ornamentació i els convidats mai paraven d'arribar. ElsFitchcelebraven el 20è aniversari de l'empresa familiar i havien decidit fer-ho exageradament per demostrar el gran progrés de l'empresa i el seu bon resultat. La jove minyona havia estat molt enfeinada amb els preparatius i feia dies que treballava sense parar. Durant la nit, primer ficà al llit a les germanes i després baixà a la festa per fer de cambrera. La festa acabà tard, però això a la senyora no li importava. L'endemà, en despertar-se, la casa devia estar impecable, per això, laLucyes llevà ben d'hora. Després de recopilar tota la informació necessària va marxar, però no hi havia dia que no vingués a veure-la, suposo perquè en part sentia llàstima.

LaLucyajudava com podia però sempre havia estat una persona molt discreta que no tafanejava les coses dels altres. Ella no coneixia gaire els secrets de la famíliaFitchtot i que coneixia a algú disposat a ajudar que els podia esbrinar: la Madison. La germana gran de laKatyhavia estat la més afectada i faria qualsevol cosa per col·laborar. Un matí l'advocat es reuní en secret amb germana de la víctima. Ella no dubtà en dir que sí i sabia exactament amb qui parlar per esbrinar tots els misteris ocults en la família: amb l'àviaGrace. L'àvia era la persona que més coneixia l'empresa i havia estat a boca de canó des de la seva fundació, si hi hagués algú que no s'alegrés de la gran prosperitat de l'empresa ella ho sabria.

El mateix matí, després del seu encontre secret fou a visitar la mare de son pare a la biblioteca. En començà els problemes de malucs, per comoditat, la família de l'anciana va decidir instal·lar-la allà on passava llargues hores, sola, cosint, immersa en els seus pensaments. Únicament hi havia una persona que veritablement li dediqués el seu temps, la minyona. Després d'atendre les seves necessitats sempre seia per xerrar amb ella però se l'havien endut feia uns dies que se sentia oblidada. L'àvia estava concentrada, intentant que els trèmols de la mà no li impedissin acabar la bufanda de ganxet que setmanes enrere havia començat, quan un soroll provinent de la porta la desconcertà. De sobte aparegué el cap de la seva néta major i inevitablement un somriure se li dibuixà a la cara. Amb prou feines venia algú a veure-la i ja s'havia acostumat a passar les llargues hores sense cap mena de companyia, només amb les seves reflexions. La Madison entrà a l'habitació una mica amoïnada perquè temia generar sospites en preguntar sobre l'empresa però canvià d'opinió en veure les espurnes que saltaven dels seus ulls de felicitat. Sense rumiar-s'ho dos cops l'àvia va relatar la història sencera del negoci familiar, des del seu origen fins al moment. Fins i tot li ensenyà un llibre que contenia documents i fotografies dels seus primers anys. La Madison gaudia aprenent sobre les seves arrels però no trobava res sospitós que pogués beneficiar a laLucy. Continuava fullejant acuradament el llibre que l'àvia li havia prestat fins a trobar una foto del dia de la inauguració. Tot i semblar normal a primer cop d'ull, alguna cosa no acabava d'encaixar. A la imatge apareixia son pare de petit, l'avi i l'àvia amb un nen d'uns quatre anys als seus braços a qui no va ser capaç de reconèixer. El seu pare era fill únic o això era el que sempre li havien dit però el més estrany va ser la contestació de l'àvia en preguntar-li sobre el nadó. Ella va aclarir que només era el fill d'una veïna que estava present el dia de l'obertura de l'empresa, ara bé aquesta resposta no va ser prou bona per a convèncer a la seva picardona néta.
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  272 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  476 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  975 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]