Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Hoyan
Sant Agustí Des Vedrà
 
Inici: La Bruixa

Capítol 1 La Bruixa 1. Un dia inoblidable
La Bruixa

1. Un dia inoblidable

La Marta, la seva mare, s'aixecà una altra vegada a veure la seva filla. Seguia igual, envoltada per un mantó de llana que havia fet la seva àvia feia molt de temps per ella. La va voler agafar i s'escoltà un crit des de la porta, que era la seva metgessa Maria per veure la ferida infectada que tenia al coll. Li va dir que no l'agafés més fins que l'avisessin els metges, ja que ella també podria agafar la infecció i empitjorar aquella desesperada situació. La mare no podia més, estava molt nerviosa i un poc pàl·lida, a més a més el pare no arribava i la seva família no vivia a prop d'on estaven.

Ja era l'hora de sopar. Em portaren una sopeta calenta i una poma, no em va agradar gens, però ho havia de fer, ja que em deien que em donaria proteïnes. Una vegada vaig acabar, m'ho van recollir i em van recomanar que me n'anés al llit per poder descansar.

Aquella nit fosca es va fer massa llarga, no podia adormir-me. Estava pendent de la respiració de la meva filla, no volia que li passés res.

Vaig aixecar-me molt de matí, estava esgotada, va entrar na Marta i la seva companya Cristina. M'informaren que jo ja estava recuperada i que segurament, al sant demà, em podria marxar de l'hospital, però em va donar la mala notícia de què n'Alexandra encara es quedaria un parell de dies més, exactament tres dies, ja que no estava recuperada del tot. Em van recitar un tractament que havia de prendre'm diàriament. Una pastilleta per llevar-me el mal d'estómac i una tranquil·litzant; en canvi, a n'Alexandra li van recomanar beure un líquid que havia de prendre cada quatre hores per treure la brutor del cos i una crema que s'hauria d'aplicar al coll per tancar la ferida i curar-la, aquell hauria de ser presa a cada menjada.

A la tarda vaig tenir visita. Era la meva germana gran, na María José, havia d'agafar un tren de tres hores per arribar. Pareixia l'única preocupada per aquella situació, vaig tenir l'ocasió de desofegar-m'hi una mica parlant amb ella. Li vaig dir si podria fer-me el favor de comprar-me totes les medicines que m'havien donat i de seguida se'n va anar. Tornava a ser l'hora de sopar. Avui tocava unes llenties molt fades amb un iogurt de llimó. Tot pareixia un malson. Vaig voler aixecar-me per anar-me al bany. Em costava un poc, però amb paciència hi vaig arribar i, de cop i volta, vaig notar un cop al cap i vaig quedar adormida a terra inconscientment. Vaig somiar que el meu marit, en Francesc, va tenir un accident amb la seva moto venint cap aquí, no recordava res més. L'últim que record-ho és que em vaig despertar al llit. Al meu costat estava na María José agafant-me de la mà amb companyia de na Cristina. Em van dir que no tenia res, per sort. Vaig agafar el telèfon ràpidament per trucar-lo i no mel va agafar. Vaig fer un segon intent i em va contestar que estava de camí perquè hi havia molt de trànsit.

Quan va arribar, es va disculpar per haver trigat tant. Ja estava més tranquil·la perquè ja no havia d'estar tan pendent de n'Alexandra. Li vaig encarregar a ell que es quedés amb la seva filla una nit que jo necessitava anar a la meva casa a descansar i a veure la meva veïna Anastàsia que sempre es preocupava per mi i per la meva família, ja que a vegades ens portava regals, galetes... Em tractava com si fos la seva filla. És una de les que més em va ajudar amb el tema de l'embaràs de n'Alexandra, ja que en aquells moments també tenia la ferida al coll.

Per fi vaig arribar a casa. Em sentia lliure. No recordava on havia deixat les medicines que m'havia de prendre. Vaig pensar que me les podria haver oblidat a l'hospital o al cotxe, vaig buscar un poc i estaven dalt la taula del menjador principal. Seguidament vaig poder arreglar un poc la casa, em vaig dutxar, també vaig poder anar al supermercat per anar a comprar unes quantes cosetes i, per finalitzar el dia, vaig anar cap al llit. L'endemà em despertà una mica preocupada per la meva filla però estava en mans del meu marit. Ara tocava anar a veure a l'Anastàsia i contar-li tot el succeït. Una vegada allí li vaig contar tot el que m'havia passat, fins i tot els petits detalls. Vam parlar fins a l'hora de dinar, em recomanà que estigués tranquil·la que ella em podia ajudar amb tot i si algun dia necessitava que cuidés n'Alexandra, ella estaria disposada a fer-ho. Jo li vaig donar les gràcies per tot el que feia per mi i per la meva família. A continuació, vaig rebre una trucada de l'hospital, necessitaven la meva assistència.

 Comenta
 
Capítol 2 Una familia estranya Capítol 2: La medicina
Ara tocava anar a veure l'Anastàsia i dir-li tot el succeït. Una vegada allí li vaig contar tot el que m'havia passat, fins i tot els petits detalls. Vam parlar fins a l'hora de dinar, em recomanà que estigués tranquil·la, que ella em podia ajudar amb tot i si algun dia necessitava que cuidés n'Alexandra, ella estaria disposada a fer-ho. Jo li vaig donar les gràcies per tot el que feia per mi i per la meva família. A continuació, vaig rebre una trucada de l'hospital. Necessitaven la meva assistència. N'Alexandra havia d'entrar a quiròfan una altra vegada, ja que la ferida que tenia al coll havia empitjorat.

Mentre que n'Alexandra estava dins, vaig posar-me a pensar en el que m'havia dit l'Anastàsia. Em va comentar que la seva amiga Esperança havia tingut un fill que també van haver d'operar-lo del coll per una infecció molt greu. Volia intentar comunicar-me amb ella d'alguna manera, i vaig comentar-li a na María José si podia anar a casa de l'Anastàsia perquè em donés el seu número de telèfon, el correu o l’adreça per poder contactar amb ella d'alguna manera, i això va fer.

Quan la meva germana va aconseguir la seva adreça, va anar buscar n'Esperança per informar-se del que li havia passat al seu fill. En arribar a la casa va tocar el timbre, li va obrir un nen. La meva germana li va explicar que volia parlar amb la seva mare si podia ser. El nen va anar a buscar-la i minuts després va sortir una dona baixeta de cabells negres. Es va presentar, era n'Esperança. Li va comentar el problema de la meva filla, fins i tot li va ensenyar fotografies de com era aquella infecció. N'Esperança li va donar la resposta. Havia coincidit amb el seu fill, en Guillem. Era una massa de teixit d'una part de l'organisme on les cèl·lules pateixen un creixement anormal i no tenien cap funció fisiològica. Aquestes cèl·lules tendien a envair altres parts del cos, és a dir, en aquest cas, el coll. Tot el succeït del meu fill va començar amb uns fongs que es van endinsar fins que van causar un tumor i havien d'operar-lo. La meva germana li va donar les gràcies i va tornar a l'hospital a informar-me de tot.

Una vegada allí va sortir n'Alexandra del quiròfan. La ferida no estava millorat gaire, de fet pareixia haver empitjorat més del normal. Na Cristina em va explicar que suposadament això en una setmana estaria curat del tot i la ferida tancada. Ja ens podíem anar a casa. Haviem de seguir aplicant-li la crema i que seguís prenent aquell líquid per extreure la brutor de dintre del coll.

Quan vaig arribar al meu pis em vaig posar a llegir tots els papers dels tractaments que m'havien donat. Resulta que em va cridar l'atenció un nom molt estrany: toxina botulínica, que s'aprofita per usar-la com a medicament en el tractament de certes malalties neurològiques i com a producte cosmètic de les arrugues facials. En definitiva, era un tractament per dir-ho d'alguna manera, perillós, que l'únic que feia era empitjorar el tumor del coll. Ho va llençar a terra. I llavors la mare va decidir anar a denunciar a l'hospital.

Quan vaig arribar allí vaig informar-los i els hi vaig dir les que m'havien mandat aquesta medicina era una infermera que es deia Cristina. Els de la recepció van intentar esbrinar qui eren, però no els hi sortia en la llista d’enfermeres. Allí és quan em vaig adonar que m'havien enganyat en tot aquell procés i l'únic que havien aconseguit era empitjorar aquella infecció. Vaig decidir denunciar-los i anar a un altre hospital privat, quan de sobte vaig rebre una trucada de l'ambulància. Vaig agafar-lo i em preguntaren si el meu marit es deia Francesc; jo vaig contestar que sí. En aquell moment em comenten que havia mort.
 Comenta
 
Capítol 3 Una família estranya Capítol 3: La mort


Vaig decidir denunciar-los i anar a un altre hospital privat, quan de sobte vaig rebre una trucada de l'ambulància. Vaig agafar-lo i em preguntaren si el meu marit es deia Francesc; jo vaig contestar que sí. En aquell moment em comenten que havia mort.

Jo no podia suportar tot el que m'estava passant, em vaig fer moltes preguntes a mi mateixa. El policía m'havia dit que algú el va atropellar en una rodona que a la vegada s’havia desmaiat. També em van dir que el varen portar l’hospital on estava abans la meva filla.

Vaig agafar el meu cotxe i vaig anar ràpidament a l'hospital. Resulta que vaig arribar i el tenien al quiròfan. En Bartomeu, l'infermer, em va comentar el succeït i encara no sabien que farien amb ell.

La dona va quedar esperant a la porta de l'hospital, mentre que en Bartomeu va anar a preguntar que farien amb ell. Em van contar que el més segur i la millor opció era amputar-li la cama, ja que la moto s'havía caigut damunt. Pero hi havia un problema, i era que havien de portar el seu marit fora d'Espanya i ella no podia permetre’s malgastar molts de diners, ja que se n’havien gastat bastants amb tot el procés de n'Alexandra, les seves medicines...

Després de quatre hores en Francesc es va despertar. Al costat de la seva habitació hi havia un home. Jo tenia l'habitació 107 i ell la de davant, la 124. A ell me'l vaig trobar a l'hora de l'accident i em comentà que anés al dormitori de la seva dona, que ella també estava ingressada per l'accident, a més a més estava de part.

Una vegada que vaig entrar al quart vaig començar a parlar amb ella un poc sobre la meva filla, quan de sobte li van començar les contraccions. Ràpidament vaig a anar a cridar la infermera perquè acudissin a ella. Ella estava a punt donar a llum!

Jo vaig anar a avisar el seu home perquè l'acompanyés.

Una vegada que el seu marit es va anar amb la seva dona a l'habitació, a en Francesc li feia molt de mal la cama. Li vaig explicar per què estava tan preocupada, ja que no podíem sortir d'Espanya pels diners.

Ell es queixava molt. El mal cada vegada se'l menjava més. Del peu li anava pujant cap a la cama a poc a poc fins que li va arribar al maluc. Cada vegada augmentava més.

Jo pensava que era normal, després del succeït… No obstant això, no em contestava... S'havia adormit? Jo pensava que sÍ fins que vaig veure que no movia el pit. Vaig començar a moure'l. No contestava. Vaig trucar les infermeres amb el botó d'emergència. Van arribar de seguida fins que el xiulet de la màquina era constant. Això havia acabat.

Per altra banda, na Maria una vegada que va donar a llum, es quedà inconscient, perquè no podia suportar-ho més. Llavors quan varen treure el fetus, desgraciadament el varen trobar mort per falta d'oxigen i també per culpa de l'accident. Els metges no podien fer res per poder salvar-lo.


En Miquel, el marit, es va quedar en xoc per escoltar les dues coses a la vegada i no ho va poder suportar. En Bartomeu li diu que ha d’esperar fora de la sala, per poder tornar la seva dona en vida, es va quedar molt pensatiu i a la vegada recent perquè la seva dona visqués i no morís.

Al principi tot anava bé però, de cop i volta, s'escoltà un soroll molt fort i ràpidament en Miquel es va aixecar, va obrir la porta i va veure la seva dona morta.

 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]