Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Dharlin213
Palma
 
Inici: Les paraules ferides

Capítol 1 El silenci pot fer bé, com pot fer mal
La neu era blanca

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments.

Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel.

Quan estava a quasi un metre de la porta, s’obre, un home d’uns quaranta anys em mirava molt seriós. Vaig entrar , és veritat que em feia un poc de por però no volia que pensessin que m’ intimidaven d’aquella manera. Quan ja hi era a dins de la casa, em va dir:

-I bé? Tú ets...?

-Soc en Li huan però em diuen Lin - estava molt nerviós però ho controlava - I vostè ? -vaig vacilar-lo durant uns segons

-Em diuen Fede , i aquesta és la meva dona, es nom Nicole .

Després d’aquesta presentació em va mostrar la meva habitació, era petita amb una sola finestra , un llit i un armari . Quan estava mirant l’habitació em va venir un sol pensament, en realitat era un nom Angie, aquell lloc em recordava a ella, tan simple, tan senzilla, tan bonica . Vaig tornar del meu cap i em vaig adonar que l’home s’havia anat. Segurament no suportava l’idea de que un noi desconegut visqués a ca seva .Però ,que podía fer? Només assegurar-se de que res em succeeixi. Per què si allò passava , la seva vida no tornaria a ser-hi la mateixa.

Com ja era de nit vaig decidir anar-me a dormir, el problema era que no

podia. Cada record , cada pensament i cada paraula em feia recordar tot el que ha succeït en aquests dos anys. El reformatori va ser dur però vaig saber com controlar-lo, per sort vaig conèixer a en Martí, un noi un poc boig i quasi sempre amb un somriure acompanyat d'unes paraules que et feien riure i sentir bé.

A la setmana estava un poc més tranquil però a la vegada sentia un dolor al pit. Pareixia que em faltès alguna cosa, o bé, exactament algú, no sabria com explicar-lo però és una sensació de rebre una cosa molt significativa per a tu, i que d'un dia a un altre, ja no hi stiguès. Sentia un buit dintre del meu cos. Per a aquestes ocasions un psicòleg em va recomanar escriure per deixar fluir les sensacions que tenia dins. Vaig escriure aquest poema :


Des del dia que et vares anar t'extrany,


no sé si podré aguantar aquest any ,


el teu record em fa cada vegada més dany,


no crec que et pugui oblidar,


perquè ja es tard per a parlar,


dels sentiments que tinc dins que no puc expressar.




g"així completaba la tercera lletra del seu nom. Però... Perquè vaig fer això? En aquell moment no ho sabia , cal recalcar que em vaig fer la lletra amb un cuter.

Al final Nicole em va ajudar a curar i tapar les meves ferides,la sensació que tenia quan estava amb ella era com si em protegís , com si per primera vegada en dos anys a algú li importès. Vaig mirar-li d'una forma estranya ja que no era normal que una desconeguda m'ajudès.

Unes hores després, vaig escoltar música de la ràdio, hem de tenir en compte de que encara no tenia mòvil ni ordinador, per recomanació del psicòleg. Va sonar una canción que es deiaI still see your shadows in my roomla lletra deia algo així com:


Veig les teves ombres a la meva habitació,

no puc recuperar l'amor que et vaig donar,

aquest és el punt on m'agardes i t'odio,

no puc cambiar-te...




Exactament el que em passava , estava tan boig que la veia per tota l'habitació, com si fos allà per un segon. Vaig seguir el ritme de la cançó quan de cop i volta la porta s'obre i apareixé...

No vaig imaginar-me d'aquesta forma això, crec que no havia necessitat . No sabia com reaccionar a aquella notícia, només podia acceptar-la i res més.

A vegades penso que hauria passat si res m'hagueren dit , en la meva opinió hagués reaccionar millor, però es clar, ells no varen pensar en com m'afectaria a mi . Tot el temps en ells, la pregunta era simple.. Quan pensaran en mi?

 Comenta
 
Capítol 3 No hi ha finals, només punts suspensius....
-Bé, el que ve després és una altra història i un poc el que us vaig contar,

Marti qui sempre va estar al meu costat en els moments més dolents de la meva vida , des de el primer segon que el vaig conèixer ,sempre he sabut que era un bon noi i no era just que estigués en aquella cárcel tan oscura i gris, però l'animo molt a ser un gran escriptor ja que té molt de potencial i el món a de saber que a pesar de totes les coses que passen sempre hi ha un poc de esperança i un somni de tenir una oportunitat a la vida ,és a dir, una altra oportunitat .

Va prometre que si algun dia es converteix en un gran escriptor o una persona famosa sempre em recordaria com aquell noi que mai va perdre l’esperança en ell.

Em va preguntar:

-I tu, no tens somnis?

-No ho sé encara, només vull una vida quotidiana com una altra persona.

-Com pots dir això ?És clar que tens algun somni ,ets una persona molt meravellosa segur que passa alguna cosa de bona d'aquí a uns pocs anys.

-Ja però no sé si podré ,amb els pensaments que arriben d'un segon a una altra-

Me'n va mirar un segon després va assentir amb el cap-

Encara recordo i encara em plantejo si tindré alguna oportunitat de sobreviure en un món tan fastidiòs com aquest , a mi m'agradaria estar i parlar amb n’Angi, encara la recordo… recordo com vaig fer un boig ,com vaig ser un ase en no adonar-me'n què tenia una oportunitat amb ella i què d'un dia un altre la vaig fastidiar i la vaig fer mal .Als meus pensaments va arribar també na Natasha , amb ella vaig tenir uns bons moments ,unes bones abraçades i algun petó ,però mai les puc comparar ,però puc parlar dels sentiments que vaig tenir amb cada una d'elles .Sempre em poso molt malament quan les recordo perquè m'adono que no soc suficient madur per expressar-me per dir les coses com són. Espero que estiguin on estiguin no pensin en mi , perquè pensar amb mi és com tornar a sentir un dolor, quan ninguna d'elles s'ho mereixia, era jo el com ho mereixia tot això . M'agradaria parlar amb totes dues per aclarir les coses com eren . La realitat és que no sóc un mal un mal noi , només no sé parlar dels meus sentiments ni tampoc dels meus pensaments .No sé dir perquè faig les coses. Estic en un moment on no sé res de la vida no tinc cap finalitat M'agradaria ser un ocell blanc que vola per ser lliure.

De cop i volta arribà na Natasha , i jo mentrestant estava assegut al meu llit , va venir amb una mirada fixa , molt decidida , es va seure i em va mirar durant uns segons, i va dir-me…

- Hola Lin .Quant de temps , oi?

- I si uns 3 anys com a molt-Vaig mirar-la un poc nerviòs-

- Fa molt que no parlam.

- M'alegro que estigui aquí, exactament ,per quina raó has vingut ?

-Volia parlar d'algunes coses amb tu.

-De quines coses?

- Mare meva, M'agradaria saber què t'ha succeït perquè et vares anar sense dir-me res.

- És complicat ho saps perfectament.

- No ,no ho sé ,m'agradaria que m'expliquessis tot.

- No vull fer-te mal ,no vull què t'enfadis més que abans.

- Si no vols que m'enfadi per favor explica’m.

-Està bé t’explicaré si vols , tot va començar fa 3 anys no sé com però va succeir com tu saps jo era novio teu llavors la meva millor amiga Angi es va comportar molt rara amb mi com jo no sàpigues que fer un dia d'aquell més , el 18 de desembre vaig anar a cercar-la. Però quan la seva mare em va obrir la porta i va dir que l'esperés a la seva habitació vaig notar un mal pressentiment, abans d'anar li vaig avisar i trucar per el telèfon què l’aniria a cercar , quan vaig entrar a la seva habitació només vaig veure una carta , bé , més que una carta era una nota, deia :

Tu ets un ocell blanc jo ,un peix molt petit em separa una gran paret anomenada realitat i no podem estar junts, i malgrat volguessin estar junts no podriem perquè la suposada terra que ens separa és molt més gran que l'amor entre tu i jo.

Att: A la mar

Quan la vaig llegir no sabia on anar ni a què dir-li el que passava em vaig quedar en shock però deia que era un peix a més de que quan va firmar la va posar , Atentament a la mar, Què volia dir això? em vaig preguntar només podia dir que estava el mar però no hi havia mar a prop nostre de cop i volta vaig adonar-me que a prop de la seva casa hi havia un llac però ja desembre podia estar congelat , així que no vaig dir res a la seva mare ,crec que vaig ser el primer que vaig saber això i me'n vaig anar a córrer al llac , aquell dia plovia , vaig anar com un raig, quan vaig arribar ja era tard no veia ningú vaig pensar que i era dins el llac perquè a la nota deia que era un peix ,llavors vaig enfonsar-me’n per cercar-la i la vaig trobar ,veia molt borrós, però la veia estava pàl·lida, sense color ,sense aire i volia donar-li la mà i endur-me-la a la superfície però no podia , veure-la així em va baixar molt fluix ,però vaig obtenir forces per poder salvar-la , en uns segons, ja érem a terra , vaig trucar a l'ambulància però el mòbil estava ple d'aigua .Així que vaig deixar-la al sol , mentre cercava ajuda .Per mala sort ja era molt tard quan va arribar l'ambulància no hi havia res a fer, només una persona , una persona que estimava molt, També va aparèixer la policia i en varen interrogar no podria dir res i ells van deducir que era jo la que la va matar així que en varen posar uns anys en aquell tipus de cárcel , he tingut alguns problemes, com que tinc un trauma el cervell i moltes vegades em sento malament anímicament , i per últim m'han diagnosticat què em passa alguna cosa al cos ja que a vegades tinc molt fred i no saben per què ,però dedueixen que és pel trauma . Em va mirar d'una forma estranya com si s'hagués perduda en un mar ple de els dubtes i pensaments.

- Vaja , tot això no ho sabia … T’he jutjat molt malament

- Ei , tranqui , no pasa res .- em va abraçar -

-No ho sabia , em varen dir una altra cosa com que t'havies enamorat d'aquesta noia i que havies fugit amb ella però com que estava plovent vareu tenir un accident i no vàreu poder escapar-vos . Jo m'ho vaig creure per això estava tan enfadada amb tu i no vaig visitar te ni res això, sento molt.

Només vaig mirar-la i ara tot té sentit ja entenia perquè de les coses perquè mai em va trucar perquè mai em va visitar i sobretot perquè en mai vaig perdre l’esperança d’almenys veure-la una última vegada,

- Només volia demanar-te l’explicació ja ho entenc tot .Gràcies per la teva comprensió ,

-Només ho sento aquí per això Com t'has enterat que estic aquí.

- Bé com ja en saps en el barri els veïns són molt tafaners i parlant de tot una veïna meva em va avisar de la teva arribada, a més ara que sé tot això m'agradaria proposar-te una cosa-

- Quina?

- Voldries tornar amb mi o intentar-ho?

- Si et sóc sincer , no ho sé la veritat , és que sentia alguna cosa per Angi només que no em vaig adonar els meus sentiments i me n'adono de que l'hagués dit tot el que pensava no hagues passat res això .Saps que no em sento bé anímicament amb aquest trauma, aquesta ferida a l’alma no es pot anar d'un dia a l'altre i malgrat volgués que tot sí normal com era abans o almenys sentir-me bé no podria per fer molt de mal, i sense donar-me t'he fet mal a tu per què n'hi havia alguna cosa de mi que deia que tu i jo no érem el que creien que erem. És a dir, una parella normal però s'estimaven els dos per què el que no t'he dit encara era que estava amb tu no em sentia ple em faltava qualque cosa o qualque persona i era ella , quan estic amb tu me'n recordo d'ella i que només és això una mentira perquè estaria enganyar d'una manera descarada. Així que crec que el millor per als dos és veure'ns però d'una altra forma només com amics i així no ens feim mal .

- T'entenc i comprem molt el teu punt de vista. si tu vols com amics serà així

- Gràcies- me'l va donar un petó a la galta i se’n va anar -

Quan va obrir la porta estava a la meva mare que escoltava a tot , va entrar es va posar a plorar ja que ella no sabia res d'això estava enganyada i només pensava que era un psicópata i un assassí

Li vaig dir unes paraules:

T'estimo mare ,t'estimo perquè ets una de l'estacionament importants de la meva vida que si no haguessin sigut al costat meu no sé si podria haver suportat tot . Una mare com tu no val or, val molt més que això et mereixes tota la galaxia i jo que només dóna problemes que no pot expressar i tampoc dir el que pensa i els seus sentiments a altres persones que no sigui la seva família . Gràcies por todo no sabría com seguír el camí de la vida si no fos per tu .

De cop i volta vam mira-nos i varem plorar .

En aquell moment estava el meu pare la porta escoltant tot el que li estava dient a la meva mare , i va entrar , li vaig veure els ulls plorosos no sabia perquè per on segons després va dir:

-Ho sento molt fi no sabia que trobessis d'aquesta forma aquestes setmanes .Feia com que no m'importava res això com si no et conegués com si res hagués succeït però dins meu estava trist perquè no volia no parlar te'n volia dir-te que som amb tu i sense adonar-me'n he fet molt de mal, només em comportava d'aquesta manera per a que tu pensessis que no era tan greu el que va passar. però m'he equivocat ara entenc com són les coses.

no passa res pare volia desaparèixer i fer com si fos fós normal , t'agraeixo molt la teva sinceritat.

Dies després va arribar en Marti a la casa i va venir per anunciar dins d'una setmana s'aniria a viure a un altre lloc del país aquesta notícia em fa sentir molt malament el principi pensava que mai més tornaria a veure aquell bon amic i quasi considerat germà , s’aniria dins de poc temps vaig reconèixer que no sempre estaré amb ell , però sempre hi ha un però va proposar me que aniré a viure amb ells i que junts lluitem contra el món aquesta proposta va sentar molt bé per un moment vaig pensar que podria anar amb ell pel pais i pel mon però vaig pensar per un moment si la meva família em deixaria anar, així que vaig proposar els vaig dir:

- Mare ,pare, us he de fer una proposta - em vàrem mirar inquiets.

- Digues fill no passa res- La meva mare tan comprensiva com sempre-

- Segueix- el meu pare un poc seriós-

- Volia proposar-vos i preguntar-vos si podria anar a viure a una altra part del país , amb en Martí ja que dins d'una setmana s'anirà i com crec que ja estic del tot bé m'agradaria viure amb ell-

- No sé si és molt arriscat que te'n vagis una altra vegada- va dir la meva mare-

- Jo penso que és una bona idea- va dir el meu pare amb un somriure-

- De veritat- vaig dir jo sorprenent-

- Sí és clar pots anar però hauràs de trucar-nos Qualque setmana oi?

- Clar que sí Moltes gràcies per donar-me Aquesta confiança- la meva mare no em veia molt convençuda però al final va estar d’acord -

Una setmana després ja amb les maletes preparades vam anar a l'aeroport amb en Martí i cercant el passaport vaig trobar-me amb un partit full que deia .

Tu ets un ocell espero que puguis volar molt tard i que arribis als nuvols i els teus somnis Adéu,

Att : el teu peix

Tot i així vaig volar cap als meus somnis com sempre he volgut

 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1280
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  409 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  87 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  56 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  87 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  96 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]