Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



Margarita
La Jonquera
 
Inici: La Bruixa

Capítol 1 La bruixa Circe
La bruixa Circe

Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.

La nena va ser trobada en un petit poble anomenat Alamos. En aquest poble passaven coses massa escabroses i per Simon, un estudiant de criminologia que va començar les pràctiques en aquest petit poble, li resultava difícil acceptar que en un petit lloc tan bonic com aquest hi haguessin morts tan escabroses, ja que ell havia imaginat que era un lloc molt tranquil per realitzar les seves pràctiques…

Que equivocat que estava!

Alamos està connectat a un món màgic anomenat Estrehe; i cada dia els agents de la policia troben persones tirades al llac i al bosc, uns degollats, altres penjats dels arbres, alguns completament secs... Els agents policials no s'explicaven perquè si Àlamos portava molts anys essent un poble molt tranquil ara estaven passant morts tan espantoses.

És que era impossible que no hi hagués una sola mort en el dia en aquests temps perquè sinó com s'alimenten els centenars d'éssers que han cobrat vida pels mites i contes creats al llarg dels segles? És cert, no tots s'alimenten de carn humana, o de l'ànima de les persones però hi ha molts éssers del costat fosc que si ho fan i això està a punt de causar una catàstrofe.

Hola sóc Circe la bruixa i avui els vinc a explicar una història… La meva història, viu entre dos mons, un és el costat humà i un altre és un món encantat ocult als ulls humans.

El lloc d'on vinc hi ha tot tipus d'éssers uns molt bons i bondadosos com les fades, els esperits guardians del bosc, alguns elfs com Teresa i Martín, nereides i molts prínceps i princeses. Altres molt dolents com ara la bruixa Dorencia, el follet Yarlin i l'ogre Alberto.

Estrehe es divideix en dos sectors un és el dels éssers mitològics i l'altre els éssers dels contes.

Alguns dels éssers dolents d’ Estrehe s'alimenten de les pors i pensaments negatius de les persones, uns altres com Dorencia s'alimenten de carn humana i encara que Estrehe està ocult als ulls humans les coses negatives que passen no es poden amagar. Crec que si no fem alguna cosa aviat els humans ens descobriran!.

Jo, la bruixa Circe m'he cansat de convertir les persones que em feien enfadar en animals i m'he traslladat a aquest bell refugi anomenat Estrehe o això ¡pensava! .Anteriorment no hi havien éssers tan malvats com ara, però fa pocs mesos han començant a arribar éssers molt tenebrosos assedegats de sang.

Estrehe està protegit per una espècie de màgia que ens fa invisible per als humans però com ja ho havia esmentat abans no cobreix les tragèdies que provoquem.

En aquest bell lloc hi ha edificacions i espais igualment invisibles als ulls mortals que són bonics com he dit abans. Aquestes edificacions embelleixen moltíssim el lloc passant de boscos encantats habitats per les driodes (filles de Zeus), vampirs i llops que viuen en cabanes luxoses creades per ells mateixos, llacs amb monstres marins, rius amb nereides (nimfes de l'aigua) castells amb reis i prínceps dels contes infantils en fi, des d’arquitectura de l'Edat Mitjana fins arquitectura moderna ocupada per tots aquests éssers.

Avui caminant a la plaça del costat tenebrós m'he trobat al meu amic el follet Yarlin i m'ha explicat que la bruixa caníbal Dorencia, la bruixa del conte Hansel i Gretel, s'estava menjant a una petita nena però li va relliscar riu avall.

Això em va recordar la nena que vaig veure ahir a la tarda quan passejava pel pantà del riu al costat humà. Ha de ser la mateixa persona, jo he fet coses dolentes doncs converteixo a persones en animals quan em fan enfadar però mai atacaria a una nena indefensa. Va en contra dels meus principis, Dorencia sí es mereix estar al costat tenebrós dels contes.

Yarlin també em va explicar que aviat hi haurà la presentació del nou integrant de Estrehe. Se li donarà la benvinguda a la plaça principal.

Ja és divendres al matí m’he despertat ansiosa per la presentació del nou membre. Doncs tinc curiositat si anirà al sector dels contes o dels mites... Espero que no vingui un altre ésser tenebrós al refugi Serien més problemes i més probabilitats que acabin per descobrir-nos… Acaben d'anunciar que la presentació serà a la tarda així que aniré al món humà ja que m'agrada estar informada de tot, i de pas aniré per dolços de xocolata ja que m’ajuden a controlar la meva ira i eviten que converteixi els humans en animals. A la pastisseria hi havia un noi molt confós parlant amb el venedor. Sembla ser nou a Àlamos. Mai l’ havia vist. És molt maco però es veu molt espantat. Què serà el que li està passant?

Vaig acostar-me a preguntar. Em causa moltíssima curiositat però després de tot he de pagar així que aprofitaré el moment per fer alguna pregunta al dependent.

-Hola Fabricio avui m’emporto això

-Molt bé Melania serien 17,50 rupies.

-Dàcord! però explica’ m qui és el nou noi

- Ell és Simon, el nou practicant de criminalística, però m'està explicant que està molt espantat ja que s'havia imaginat que el nostre poble era un lloc més tranquil i li estava comentant que sí era tranquil fins fa uns mesos que van començar a succeir coses inexplicables.

- Han passat coses molt rares últimament

-Sí

-Molt bé Fabricio he de marxar, et veig aviat.

-Ok melania.

En travessar el bosc i arribar a Estrehe em vaig trobar amb la presentació del nou membre, afortunadament no és ningú dolent, el nou integrant és Nessi (el monstre del llac Ness) es va cansar de ser perseguit i que tota l’estona el tractessin de fotografiar així que va decidir prendre unes vacances amb la família i per això va estar un any en el nostre refugi.

-Oh! Quin alleujament! Bé, tornaré a casa meva ja que per ara no passa res dolent. És clar. Si Dorencia no torna a fer de les seves.
 Comenta
 
Capítol 2 La bruixa Circe, segon capítol.
Cada vegada que surto a passejar per les places del meu món m’actualitzo dels nous xafardeigs amb la revista monstruochismes, encara que aquesta vegada no són del tot bons ja que hi havia un article en el qual deia que ultimament hi ha més morts al món humà i s'està posant en una situació molt crítica nostre refugi, així que vaig pensar en dirigir-me al centre de control d’Estrehe per proposar l'expulsió només dels monstres que fan mal als éssers humans. Però em vaig penedir ja que com sabeu jo també els feia mal però vaig aconseguir controlar-me, per la qual cosa pot ser que ells ho aconsegueixin.

En lloc de buscar brega vaig anar a tractar d'aclarir la meva ment al món humà. Llavors al passar per una via de tren vaig veure esperant al criminòleg Simon ... Estava tan bonic com sempre... Llavors vaig aterrar la meva escombra en un arbre proper i vaig anar caminant cap ell.

- Hola Simon! Te'n recordes de mi?

-És clar! Ets la noia de la botiga

- Què tal ? Com et va amb la feina?

-No m'està anant del tot bé... ja que quan vaig arribar al poble el següent dia es va trobar una petita morta en un aiguamoll. Encara estic en aquell succés, ja que pel que vaig estar investigant, és un homicidi. És massa greu com per deixar-ho arxivat, a més la família m'està passant un extra per portar a fons el crim.

- La família? Qui és la família de la difunta?

-Era la neboda de l'alcalde del poble. Com et pots imaginar és un cas seriós.

- Oh! de veritat? Quina pena per l'alcalde…

-Si...

En aquell moment va passar el tren i es van obrir les vies.

Vaig travessar les vies amb ell, nerviosa perquè no sabia què dir. Llavors em vaig acomiadar i vaig marxar per un carreró de tornada on estava la meva escombra. Quan estic així em costa molt mantenir equilibri en l'escombra i em fa por volar, tot i així la vaig agafar i me'n vaig anar molt lluny d'aquell lloc.

Donant voltes pel cel em vaig adonar que hi havia a la plaça central un grup de reporters parlant amb l'alcalde. Em vaig transformar en esquirol i em vaig apropar al lloc per escoltar de què estaven parlant. Com sabeu m'agrada molt la xafarderia. Com us haureu adonat puc transformar qualsevol cosa en animal i jo mateixa no sóc l'excepció. Estaven parlant de la tragèdia de la seva filla que encara no havien trobat més pistes. És clar nosaltres tenim a persones que s’encarguen d’esborrar els nostres rastres però si són molt greus no els poden fer desaparèixer, com va ser el cas de Francisco el Chupacabras que es va menjar totes les cabres del sector Sud del poble. Era impossible reemplaçar totes les cabres en una sola nit.

I un del esborrador més especialitzat és el de crims en humans, jo crec que per ell no ens han descobert encara, sempre està en els crims dels monstres quan encara no se n’han adonat conta els humans, es diu Pedro.

Ara estic en el festival de la plaça dels éssers mitològics, celebren el dia de la independència dels deus de l’olimpo del mandat del Titan Cronos. Tot és massa bonic, la plaça té un aspecte d’olimpo, tot està de color blanc verd i daurat. Tant els homes com les dones mitològiques sense comptar els altres aficionats del sector dels contes estan vestits amb la roba característica de l’olimpo: Vestits blancs túniques blanques i corones de fulles amb molt estil.

Al costat dret hi ha botigues que venen amulets beneits pels propis déus. Segons els venedors. També hi ha clauers i petites escultures i al costat esquerre hi ha una secció de llibres i altra de roba. Per últim el més meravellós del festival és el punt central on fan danses purificadores de l'ànima.

Vaig estar sola però m’ho vaig passar genial, poc a poc convenceré a les meves amigues les bruixes perquè vinguin a veure aquests espectacles que ens donen els altres sectors d’Estrehe, encara no se n’adonen de com es de grandiós conèixer altres cultures en lloc de criticar sense saber res.



 Comenta
 
Capítol 3 La veritat.
El diumenge al matí és com qualsevol altre a Estrehe, els carrers estan plens de gresca per les bruixes promocionant els seus productes al mercat.

Des de la meva habitació el soroll era atordidor, així que millor em vaig anar a provar sort per si em trobava una altra vegada a l'aposto criminòleg, és que ¡Com resistir als seus encants! Té tot l'atractiu que es pot tenir en un noi: els seus ulls són de color canyella, el seu pèl és arrissat i ros, la seva pell bronzejada ... I a part d'això és una bellíssima persona, m'ha tractat molt bé el poc que hem parlat.

Vaig tornar a la via del tren, em vaig asseure a la branca d'un arbre convertida en gat i em vaig posar a pensar en el curt que va ser l'anterior trobada ... Quan de sobte va aparèixer un ocellet que va començar a cantar-me i voletejar però fins que no em va parlar no vaig poder reconèixer-li, Era Nessi! Se m'havia oblidat per complet que li tenia convertit en au, El dia anterior a la nit em va demanar aquest favor i jo l'hi vaig concedir amablement, tenia moltes ganes d'experimentar el que era volar, només li faltava això per descobrir perquè sabia com era viure en l'aigua i també el que era viure a la terra ja que és un amfibi, però no el que era estar en l'aire, m'encanto poder complir-li el seu gran somni. Però estava bastant satisfet amb el que havia recorregut llavors em va demanar que si us plau li tornés a la seva forma original al refugi, llavors vam anar a Estrehe li vaig tornar a reunir amb la seva família i em vaig tornar per l'arbre en què estava abans. Per fi va pasar el criminòleg ... em direu assetjadora? ... A part del aposto que és, també notava alguna cosa especial en la seva aura (coses de bruixes), per això li volia conèixer més a fons.

Tenia una cara molt preocupada i els ulls plorosos ... Que tendresa! ... Em apropi de nou a les vies del tren, però aquest cop decidida a seguir endavant amb la conversa sense posar-me nerviosa i sortir fugint ... Segon intent ...

-Hola Simon. Com et trobes? Et veig una mica apagat.

-Hola Melania. Estic una mica preocupat amb la meva feina, l'alcalde li va dir al meu cap que contractessin a una altra persona per a la investigació de la seva filla si no avançava alguna cosa del cas i estic molt perdut perquè les poques pistes que es podrien haver trobat es van desaparèixer per art de màgia .

En aquell moment, em vaig adonar que si no obtenia alguna pista o alguna cosa que pugui calmar tant a l'alcalde com a la premsa s'hauria d'anar d'Álamos Era el que menys volia!

Per això em arrisqui a dir-li una mica sobre el que havia passat, no estava segura de com havia de tornar tot una mica "normal", li vaig començar a explicar sobre Talfa (el nom de la bruixa Dorencia en el món humà) ... no em acord la primera vegada que ho vaig saber ...

Simón ... Crec que puc ajudar-te una mica amb el cas, al cap ia la fi jo he viscut tota la meva vida aquí i es el comportament normal dels meus veïns.

(Per a un mortal, he viscut el que es podria anomenar una " vida " ja en aquest refugi)

-De veritat faries això per mi!?

-És clar, és el de menys, també ho faig per l'alcalde.

(Li vaig dir allò perquè no fos tan òbvia la meva "obsessió" per dir-ho)

-Oh, clar, no hi havia pensat en això.

-Bé, en aquest poble hi ha moltes persones massa tenebroses, però la principal sospitosa és Talfa, ella té un llarg historial de presumptes segrestos i assassinats dels que s'ha salvat misteriosament.

-No ho hagués sospitat! Ella és molt amable quan va pel carrer! Oh déu! No l'havia investigat per la innocent que es veia.

-Ara bé, investiga-la i demà ens trobem de nou a les vies.

-Okey! Gràcies per acompanyar-me fins a casa meva.

-Fins demà!

-Fins demà!

Després d'aquesta conversa sabia que tot anava a terminal malament, preocupada i trista em vaig acomiadar d'ell quan anava arribant a casa, em vaig anar fins on havia deixat la meva escombra i em vaig anar a tancar a la meva habitació a pensar en la barbaritat del que havia fet, si tot surt malament haurem de desallotjar la llar en què alguns hem viscut centenars d'anys.

Al següent dia em vaig aixecar nerviosa i em vaig dirigir cap a les vies decidida a explicar sobre Estrehe a Simon ... Continuarà ...
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]