Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



mijuab
La Seu D'Urgell
 
Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast

Capítol 1
Quan acabo de llegir el llibre, el torno a deixar a la prestatgeria de la biblioteca. Està molt bé, penso, mentre miro al meu voltant si hi ha algú. Veig un grup d’amics que venen de fer deures i un senyor gran que llegeix el diari. Replego les meves coses i me’n vaig.

***

Em dic Paula i tinc 16 anys, visc a Barcelona amb els meus pares i el meu germà, m’agrada molt llegir, faig quart d’eso, tinc un grup d’amics fantàstics i us podria explicar moltes altres coses de la meva vida. Però escric això per explicar-vos una història molt sorprenent que em va passar l’any passat quan vam anar de vacances amb els meus pares i el Marc, el meu germà.

Tot va començar quan vam arribar a Eivissa, suposo que ja sabeu on és, una de les illes Balears, al costat de Mallorca. No en el moment de baixar de l’avió sinó quan vam arribar a l’apartament, just al costat hi havia una casa, no gaire gran, amb quatre animals al jardí i em va cridar l’atenció. Era una casa molt bonica i cuidada. Volia descobrir què hi havia allà, en aquella mena de granja. “Animals que normalment estan en una granja estan en un jardí amb gespa?” Vaig pensar.

L’endemà al matí els vaig dir als pares s’hi podia sortir, i com que em van deixar, vaig decidir acostar-m’hi. No és veia ningú, només hi havien els mateixos animals que havia vist el dia abans quan vam arribar. Vaig creure que potser s’hi hi havia algú era dins la casa. Vaig estar una bona estona observant aquella colla d’animals. Hi havia una vaca, una ovella, una cabra, tres gallines i un gall, l’animal que em va sorprendre més va ser aquell gall de plomes lluents i de diferents tons de gris, negre i vermell. Aquella au va ser l’únic animal que es va adonar que jo era allà, es va acostar a la tanca que recollia aquell jardinet de ciutat i em va mirar des de dins, tenia una mirada curiosa, em vaig fixar que tenia un ull verd i l’altre blau, com passa a vegades amb alguns gossos. Jo també el mirava i vam estar així un minut. Finalment, de la casa en va sortir un nen, vaig pensar que devia tenir algun any més que jo. Just en aquell moment, el gall va tornar amb els altres animals.
 Comenta
 
Capítol 2 Operació P.A.
Va marxar tan ràpid que el nen només em va veure a mi observant des de fora. Llavors se’m va quedar mirant i es va apropar.

Hola, és molt estrany aquest jardí - Li vaig dir mentre mirava la casa.

Tu sí que ets estranya! - Em va respondre. Abans que em digués res més vaig girar cua i me'n vaig anar. Sí, ja ho sé, potser vaig ser una mica “borde” però ho vaig fer.

De lluny vaig sentir que em deia: - Torna quan vulguis curiosa…- Però no em vaig girar. Vaig tornar a l’apartament on m’estaven esperant els pares i el Marc per anar a fer un volt per la ciutat.

Què feies tanta estona?, va canvia’t que marxem! - Em va ordenar la mare.

Tanta estona?, doncs sí, vaig mirar el rellotge i ja passava mitja hora des que els pares m’havien dit que tornés.

Vaig pujar a la meva habitació i vaig agafar els primers texans que vaig trobar, em vaig posar una samarreta de màniga curta i em vaig canviar les bambes esportives per les converse. Vaig baixar les escales ràpidament i vam marxar. Durant tot el dia no em va marxar de la ment el que aquell nen m’havia dit. - Torno o no torno? - Pensava jo tota l’estona.

Després de passar-nos tot el migdia i tarda fora, vam tornar a l’allotjament. Vam arribar-hi a les vuit i set minuts del vespre, ho sé perquè vaig mirar el rellotge just quan vam entrar a la casa. Ens vam posar tots quatre a fer el sopar, vam sopar i cadascú va anar a la seva habitació.

La veritat és que aquell noi no feia pinta de ser gaire simpàtic, o si més no m’ho semblava a mi en aquell moment, però jo tenia moltes ganes de treure’n l’entrellat a tot plegat. A més, una cosa que no us he dit… jo no el coneixia aquell noi, però no era gens lleig, amb això també m’hi vaig fixar, tenia el cabell castany clar i uns ulls verds maragda preciosos.

L’endemà em vaig llevar a les nou en punt del matí, en acabat d’esmorzar, ja eren les deu i els vaig dir als pares que no trigaria gaire. Vaig dirigir-me altre cop a la casa. Quan hi vaig arribar no hi havia ningú, com la primera vegada. Tampoc hi havien els animals. Vaig veure que hi havia un timbre i el vaig trucar. Al cap de tres minuts de la casa en va sortir una dona, i, abans que li digués res ja em va dir quan em va veure: - Hola maca, tu deus venir a veure l’Ignasi oi? Ja m’ha parlat de tu, passa, passa. Jo no entenia res, qui era aquella dona? - Segurament és família d’aquell noi, que es deu dir Ignasi- Li ha parlat de mi? Pensava jo. No sabia què fer, no coneixia aquella casa ni aquell noi, només l’havia vist el dia abans i tampoc havíem conversat gaire, per no dir gens. La dona em va insistir que entrés a la casa i al final ho vaig fer. Era una casa bastant gran, de dins ho semblava més que de fora perquè tenia uns passadissos molt amples. Llavors, en entrar al menjador, vaig veure un noi assegut al sofà mirant el mòbil. Era el del dia abans. Va aixecar el cap i em va dir hola amb un somriure i em va fer un gest perquè m’assegués. La senyora ens va dir que ens ho passéssim bé i va marxar.

- Hola, em dic Ignasi, i tu?

- Paula.

Ell va riure i em va dir:

Per cert, aquella senyora és la meva àvia, i sí,li vaig dir que algun dia vindria una amiga a casa.

Vaig començar a lligar caps. Vam començar a parlar, a explicar-nos la vida... i jo li vaig dir com de curiós em semblava aquell pollastre del jardí.

Llavors, va començar la nostra: Operació P.A. , que vol dir Operació Pollastre a L'ast.

Aleshores, em va sonar la campaneta dels missatges del mòbil, vaig agafar-lo de la butxaca de la jaqueta i vaig veure que eren els pares.

- Merda!

- Què passa?- Em va dir l’Ignasi.

- Els meus pares, m’han enviat un whats. Em diuen que torni a casa d’aquí mitja hora perquè volen marxar a fer una excursió.

- És que volen aprofitar tot el temps possible i cada dia sortim a visitar algun lloc.

- Jajajaja - Va riure ell, i em va dir: - Tranquil.la, ens podem veure un altre dia.
 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0000
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  0 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  0 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  0 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  0 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  0 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]