Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



GafasChachis
Eivissa
 
Inici: Les paraules ferides

Capítol 1 Paraules ferides.
Paraules ferides.

La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel.

La porta va donar accés directe a l'entrada d'un búnquer fortificat. Després Li Huan amb aire enfadat, es situà davant un cadira mal col·locada i es va asseure.

-Les armes de foc.

-Què passa amb elles?-va saltar exclamat Ramírez.

-On són? He de portar-me quatre armes de ràfegues.

Durant la guerra del Golf, de la neu sortiren perillosos ninots de neu que van atacar sense pietat als éssers humans amb les seves branques i pastanagues. Pastanagues passa d'un costat a un altre camp de batalla assots davant tots els amics, va sorprendre els soldats soldats, va començar a obrir foc sobre els ninots de neu. En aquell moment, Li Huan va ordenar soldats enemics d'atac. Van obrir foc amb tots els seu armament, de bombes a ballar per ballar ninots de neu a termonuclears míssils de menjar xinès. Tot havia pres un Nadal molt i atmosfera peculiar amb pastanagues volant, titelles que ballava i menjar xinès fora de les grans explosions. Els cavallers de la patata vam haver de ressorgir amb els seus feroços taurons voladors, i carregats amb milions de llançamisils.

Grans bombes van explotar, esta vegada eren de veritat, arrasant milions de quilòmetres a la rodona.

Llavors Li Huan va despertar. Hi estava somiant despert just enfront del barracó.

S'havia quedat adormit després d'haver passat una nit de festa i alcohol. Li Huan havia de encarregar-se, com tots els dies, de revisar la seguretat del búnquer davant el el terrible ser que es guardava allà, sota vigilància militar. Li Huan és l'encarregat de mantenir a tots els soldats atents i totes les instal·lacions operatives.

Li Huan entrant al búnquer es creua amb un soldat un tant nerviós, portava un passamuntanyes de camuflatge, un vestit de model antic i les botes plenes de terra però no li va donar més importància, i va continuar el seu camí fins a l'interior del búnquer. El búnquer era ampli, amb poca llum i molt humit.

Cap al final d'un llarg passadís situat a l'esquerra de la primera hala hi havia una sala completament plena de tubs d'assaig plens d'animals simbiòtics surant, aparentment sense vida. La primera vegada que Li Huan el va veure li va resultar molt estrany però després de tants anys de treball, ja li és igual.

Cada mes porten animals exòtics que no havia vist mai i les últimes dues setmanes Li Huan podia escoltar a les nits un so esgarrifós que no reconeix i cada vegada que intentava saber d'on venia, el so provenia d'un lloc diferent.

Li Huan va fer les seves inspeccions rutinàries, es va asseure a la seva cadira, i va encendre l'ordinador.

Davant seva s'obren finestres de comandament ple de codis indesxifrables. Li Huan s'encarrega de mantenir les seguirtat del centre operatiu tant informàticament com estructuralment. Li Huan mai va arribar a saber que protegia, però ell igualment ho feia.

En acabar la seva jornada de treball, es va anar a casa seva i es va ficar al llit.

L'endemà, de camí al búnquer, va començar a veure runes estranys, d'aparença metàl·lica brillant, que es podíen albirar en major quantitat a mesura que s'aproximava al búnquer. En arribar, un gran forat es trobava a la porta cuirassada.

 Comenta
 
Capítol 2 capítol 2 comença en desastre
CAPÍTOL 2

En arribar, tota la zona estava enredada en codi policial i s'havia traçat un perímetre de seguretat. Diversos camions tintats cobrien la zona sortint d'ells molts soldats armats. El primer en el que va pensar Li Huan és en que el culpable segurament seria aquell home sospitós que va veure sortir del búnquer i mai abans havia vist. Li Huan li donava voltes al cap intentant saber qui podia ser.

Li Huan immediatament va entrar al bunker amb un destí concret, la sala exotica, on va trobar que faltaben la meitat del material i que hi havia un rastre de sang. Li Huan el va seguir el rastre i el va dur cap a una paret molt gran que es va fraccionar de sobte i Li Huan hi va poder accedir al interior.

Li Huan va percebre una olor estranya i en un tancar i obrir d'ulls, tot era més fosc, donava por, encara així, va seguir caminant cap a una llum roja clara. Va prosseguir caminant intentant aproximarse a la llum, pero cada vegada era més lluny així que Li Huan va tornar a l’entrada i al cap d’una bona estona hi va arribar. Li Huan se'n va anar a casa a pensar que podia haver passat.

Una vegada a ca seva, va reflexionar més profundament sobre l'home misteriós que va veure. Amb una gran memòria fotogràfica va aconseguir teletransportar-se al moment del avistamet d'aquell home a la porta del bunker, i llavors se'n va enrecordar que aquell home portava en la seva mà la clau maestra que donava accés a obrir tot el que hi ha al bunker.

El següent dia, Li Huan es va aixecar per culpa del soroll de múltiples ambulàncies que s’escoltaven de fons. No massa exaltat per allò es va arreglar tranquilament, va esmorzar i va sortir de casa.

A la sortida, el que menys és podía esperar, es que mitja ciutat havia desaparegut aparentment per algun tipus d’animal agressiu. Hi havia restes d’arbres i despeses per tot arreu, però cap cadáver, només alguna mena de polvet que s'arrossegaba per el carrer.

Sorprès, Li Huan va estar uns minuts pensant que podria haver passat i una estona després, va veure com més gent anava sortint de les seves cases tan sorprès o més que ell mateix.

Li Huan va passar part de la seva vida a l'exèrcit, on va aprendre tècniques de rastreig, i era amic dels Apaches, quins li havien ensenyat a rastrejar en tot tipus de bioma.

La neu va tornar a caure, però allò no impedia a a Li Huan poder rastrejar al monstre.



 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  272 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  476 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  975 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]