Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



GafasChachis
Eivissa
 
Inici: Les paraules ferides

Capítol 1 Paraules ferides.
Paraules ferides.

La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel.

La porta va donar accés directe a l'entrada d'un búnquer fortificat. Després Li Huan amb aire enfadat, es situà davant un cadira mal col·locada i es va asseure.

-Les armes de foc.

-Què passa amb elles?-va saltar exclamat Ramírez.

-On són? He de portar-me quatre armes de ràfegues.

Durant la guerra del Golf, de la neu sortiren perillosos ninots de neu que van atacar sense pietat als éssers humans amb les seves branques i pastanagues. Pastanagues passa d'un costat a un altre camp de batalla assots davant tots els amics, va sorprendre els soldats soldats, va començar a obrir foc sobre els ninots de neu. En aquell moment, Li Huan va ordenar soldats enemics d'atac. Van obrir foc amb tots els seu armament, de bombes a ballar per ballar ninots de neu a termonuclears míssils de menjar xinès. Tot havia pres un Nadal molt i atmosfera peculiar amb pastanagues volant, titelles que ballava i menjar xinès fora de les grans explosions. Els cavallers de la patata vam haver de ressorgir amb els seus feroços taurons voladors, i carregats amb milions de llançamisils.

Grans bombes van explotar, esta vegada eren de veritat, arrasant milions de quilòmetres a la rodona.

Llavors Li Huan va despertar. Hi estava somiant despert just enfront del barracó.

S'havia quedat adormit després d'haver passat una nit de festa i alcohol. Li Huan havia de encarregar-se, com tots els dies, de revisar la seguretat del búnquer davant el el terrible ser que es guardava allà, sota vigilància militar. Li Huan és l'encarregat de mantenir a tots els soldats atents i totes les instal·lacions operatives.

Li Huan entrant al búnquer es creua amb un soldat un tant nerviós, portava un passamuntanyes de camuflatge, un vestit de model antic i les botes plenes de terra però no li va donar més importància, i va continuar el seu camí fins a l'interior del búnquer. El búnquer era ampli, amb poca llum i molt humit.

Cap al final d'un llarg passadís situat a l'esquerra de la primera hala hi havia una sala completament plena de tubs d'assaig plens d'animals simbiòtics surant, aparentment sense vida. La primera vegada que Li Huan el va veure li va resultar molt estrany però després de tants anys de treball, ja li és igual.

Cada mes porten animals exòtics que no havia vist mai i les últimes dues setmanes Li Huan podia escoltar a les nits un so esgarrifós que no reconeix i cada vegada que intentava saber d'on venia, el so provenia d'un lloc diferent.

Li Huan va fer les seves inspeccions rutinàries, es va asseure a la seva cadira, i va encendre l'ordinador.

Davant seva s'obren finestres de comandament ple de codis indesxifrables. Li Huan s'encarrega de mantenir les seguirtat del centre operatiu tant informàticament com estructuralment. Li Huan mai va arribar a saber que protegia, però ell igualment ho feia.

En acabar la seva jornada de treball, es va anar a casa seva i es va ficar al llit.

L'endemà, de camí al búnquer, va començar a veure runes estranys, d'aparença metàl·lica brillant, que es podíen albirar en major quantitat a mesura que s'aproximava al búnquer. En arribar, un gran forat es trobava a la porta cuirassada.

 Comenta
 
Capítol 2 capítol 2 comença en desastre
CAPÍTOL 2

En arribar, tota la zona estava enredada en codi policial i s'havia traçat un perímetre de seguretat. Diversos camions tintats cobrien la zona sortint d'ells molts soldats armats. El primer en el que va pensar Li Huan és en que el culpable segurament seria aquell home sospitós que va veure sortir del búnquer i mai abans havia vist. Li Huan li donava voltes al cap intentant saber qui podia ser.

Li Huan immediatament va entrar al bunker amb un destí concret, la sala exotica, on va trobar que faltaben la meitat del material i que hi havia un rastre de sang. Li Huan el va seguir el rastre i el va dur cap a una paret molt gran que es va fraccionar de sobte i Li Huan hi va poder accedir al interior.

Li Huan va percebre una olor estranya i en un tancar i obrir d'ulls, tot era més fosc, donava por, encara així, va seguir caminant cap a una llum roja clara. Va prosseguir caminant intentant aproximarse a la llum, pero cada vegada era més lluny així que Li Huan va tornar a l’entrada i al cap d’una bona estona hi va arribar. Li Huan se'n va anar a casa a pensar que podia haver passat.

Una vegada a ca seva, va reflexionar més profundament sobre l'home misteriós que va veure. Amb una gran memòria fotogràfica va aconseguir teletransportar-se al moment del avistamet d'aquell home a la porta del bunker, i llavors se'n va enrecordar que aquell home portava en la seva mà la clau maestra que donava accés a obrir tot el que hi ha al bunker.

El següent dia, Li Huan es va aixecar per culpa del soroll de múltiples ambulàncies que s’escoltaven de fons. No massa exaltat per allò es va arreglar tranquilament, va esmorzar i va sortir de casa.

A la sortida, el que menys és podía esperar, es que mitja ciutat havia desaparegut aparentment per algun tipus d’animal agressiu. Hi havia restes d’arbres i despeses per tot arreu, però cap cadáver, només alguna mena de polvet que s'arrossegaba per el carrer.

Sorprès, Li Huan va estar uns minuts pensant que podria haver passat i una estona després, va veure com més gent anava sortint de les seves cases tan sorprès o més que ell mateix.

Li Huan va passar part de la seva vida a l'exèrcit, on va aprendre tècniques de rastreig, i era amic dels Apaches, quins li havien ensenyat a rastrejar en tot tipus de bioma.

La neu va tornar a caure, però allò no impedia a a Li Huan poder rastrejar al monstre.



 Comenta
 
Capítol 3 Paraules Ferides
CAPÍTOL 3

Va poder seguir el seu rastre gràcies a que el monstre al parèixer era gran per les marques que deixava pel camí amb una especie de substància peculiar que Li Huan al principi va ignorar.

Al cap d'unes hores, el rastre va començar a esvair-se poc a poc però no va impedir a Li Huan encara que tinguès por, poder seguir el rastre del monstre. Així va poder identificar de quina mena de monstre es tractava i on podia ser en unes hores si seguía un instint animal.

Hi havien arbres romputs, empremtes per tot arreu, i un líquid viscós que pareixia alguna mena de baba de color blava. Gràcies a això, Li Huan va poder rastrejar el monstre que havia matat a mig poble. El va rastrejar fins una granja propera a la ciutat la qual anys enrere era la font de menjar més productiva. Li Huan va revisar tot al voltant de la granja tractant de trobar més empremtes però no va trobar res, així que va pensar que el monstre hi havia de ser dins de la granja i no s'havia mogut des de fa ja una estona. Aprofitant això Li Huan va cridar al FBI i als seus companys de quan anava l’exèrcit per veure si el podien acorral·lar.

Mentre Li Huan esperaba, es sentia el terror, entre els arbres, a la ciutat, etc, i cada vegada estaba més nerviós. Li Huan intentà mantenir la calma, es va amagar en els fencs de palla prop de la zona d’animals.Algun que altre soroll es va sentir però res que poguès parèixer el monstre. Després una bona estona d'espera, Li Huan es va cansar d'esperar a que aparegués aquella bèstia que havia matat a la gent del poble.

Així que es va aixecar i va decidir fer una passejada d’exploració mentre els seus companys militars arribaven. Va estra al costat de la granja prop del mar i va estar allà per una bona estona mentre meditaba cantant els seus poemes i nadales habituals, fins que es va quedar adormit en un arbust bastant gran replet de bitxos.

El que él no sabía és que quedar-se dormit era el pitjor que podia fer, encara que necessités descansar, perquè al cap d'una estona va començar a sentir gemecs d'ovelles que semblaven estar morint-se. Alterat pel que sentia, es va aixecar alterat per veure que passava.

Podí comprovar que un monstre amb una boca que s'obria tant vertical com lateralment havia mossegat a les ovelles i huia cap al graner en el qual anteriorment Li Huan s'havia refugiat. Casualment, els seus companys militars arribaven saltant d'un helicòpter que donava voltes en l'aire a causa d'un tornado que s'havia format en els últims minuts pero no va afectar gaire encara que molts de soldats podien haver-se ferit.

Tots ells, es van dirigir al graner per capturar el monstre. A l'entrar per finestres i buits, al graner sumit en la penombra de la nit, el monstre mossegava un cadàver d'ovella que s'havia portat i va parar quan de sobte va veure que molts soldats entraven.

Així, li van disparar tots alhora ya que el monstre no tenia sortida i van acabar amb ell. D'aquesta manera, com per art de màgia, totes les morts que havia causat el monstre, van reviure i tot va tornar a la normalitat, excepte per les persones que dirigien el búnquer, que van ser arrestats per fer semblants experiments i que la ciutat encara estaba en les condicions que el monstre va deixar arrasant cases o edificis.

Quan tot va acabar, Li Huan va ser recompensat pels seus mèrits pel fet de que gràcies a ell, es va poder frenar el terrible monstre i tot va acabar. L’únic problema es que la ciutat tenía destroces per tot arreu però amb la col·laboració de tothom anys més tard la ciutat estava com sempre i tots els arxius del experiment, les restes abiotics dels tubs d’ensaig i les aportcaions económiques a cualsevol mena de experiment parescut van ser eliminats.

 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]