Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



jablasa
Lleida
 
Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast

Capítol 1 Comença el somni


“Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria.”

-Quan falta?

-No ho sééééé

-I ara?

-Shhhh, estic intentant llegir! – va dir l’Alaska enfadada tancant el llibre de cop.

-On és la tieta?

-Vols callar, petita brossa?!

-Mira cap allà Alaska! – va dir en Marc senyalant cap a l’entrada de l’aeroport.

L’Alaska va seguir amb els ulls les indicacions del seu germà petit, i va veure a la tieta Tamara d’esquena.

Els germans, en adonar-se’n van córrer emocionats fins saltar damunt seu.

-Tieta, si que estàs forta! - va dir en Marc

-Què feeeeuuuu!!! –va dir indignada la “senyora”.

-Però tu, però tu ets...! –va intentar dir l’Alaska sense poder-se creure el que estava veient.

-Ets un home amb vestit? –va preguntar en Marc encuriosit.

-Marc calla, que no veus qui es?! És la Caitlyn Jenner! – Va afirmar l’Alaska

avergonyida.

- Seguretat! – Va cridar la Caitlyn.

En sentir el crit, l’Alaska va agafar el braç al seu germà i va arrencar a córrer fins sortir de l’aeroport.

-Nois! – va dir una veu coneguda.

-Tieta! – van cridar alhora l’Alaska i en Marc tot saltant damunt seu.

- Sí que heu crescut, amorets meus!

- Quina vergonya... -va xiuxiuejar l’Alaska.

- Corre tieta!!! - va xisclar en Marc desesperat.

- Què passa, amorets? – va preguntar tranquil.la la tieta Tamara.

- Ara t’ho expliquem! – va dir mentre parava a un taxi.

Al pujar al taxi l’Alaska i en Marc li van explicar a la tieta tot el que els havia passat a l’arribar a l’aeroport.

-I què, amorets, què us ha semblat l’aeroport de Roma?

- M’ha semblat un aeroport. – diu en Marc en to sarcàstic.

-Amoret meu, ja sabem que és un aeroport, què et pensaves que era, una estació de tren? – va dir innocentment la tieta.

- Era ironia... va xiuxiuejar en Marc.

- Per cert tieta, m’estic llegint un llibre molt interesant que és de l’escriptora Noemi Carrasco. Saps qui és?

-Noemi Carrasco?, ara mateix no em ve al cap.

-Ja hi arribem? – pregunta en Marc.

-Ja hi som!, aquest és el meu xalet, al costat del Coloseu. No us ho volia dir però l’habitació de convidats dona al Coloseu...

- Què vol dir que l’habitació de convidats dona al Coloseu? – va preguntar l’Alaska.

- Amorets meus això ja us ho explicaré més endavant.

- Haurem de dormir els dos junts? – va dir en Marc amb cara de fàstic.

- Eh tu, petita brossa, fàstic em fa a mi dormir amb un sac de mocs com tu! – va dir l’Alaska indignada.

- Amorets meus, he llegit en una revista que compartir habitació amb els germans va bé per enfortir la confiança mútua. – va dir la tieta intentant frenar la baralla.

Un cop instal·lats a l’habitació, la tieta els va avisar que es preparessin per anar a fer una volta per Roma; tot seguit van sortir de casa i van fer un “tour” turístic passant pel impressionant Coloseu, que estava situat al costat de casa, per la magnifica plaça Espanya, per l’espectacular i sagrat Vaticà, pel fòrum romà... fins arribar a la increïble i inigualable Fontana di Trevi.

-Amorets meus aquí a Roma hi ha una tradició que diu que si tires una moneda en aquesta font désitges que tornaràs, i si en tires dos, és per aconseguir un nou romanç, però també podeu desitjar el que vosaltres vulgueu.

- Puc tirar-ne una, puc tirar-ne una, puc tirar una... va dir en Marc amb insistència.

- Sí, mira, té amoret meu, aquesta moneda és tan especial com la font així que aprofita-la. - va dir la tieta.

- D’acord tieta.

- Alaska, amoret meu, tu també en vols una? – va dir la tieta agafant-ne una del moneder.

- No, gràcies tieta, però jo prefereixo tirar una moneda pròpia ja que el desig que diré és per a mi.

Tot seguit en Marc i l’Alaska van agafar les seves monedes i les van tirar a l’aire, amb la mala sort que la moneda de l’Alaska va caure al cap d’una noia que passejava per allí.


 Comenta
 
Capítol 3 El gran somni
Alaska!, sento molestar-te però estic a l’ambulància de camí cap a l’hospital, en Marc ha tingut un accident, hauries de vindre ràpidament a l’hospital central de Roma. – va dir la tieta amb la veu tremolosa.



Si tieta, però, però, que ha passat? – va dir l’Alaska espantada.



Ara quan arribis t’ho explico tot. – va dir la tieta.





Tieta, on està el Marc? – va dir l’Alaska tot entrebanca’n-se amb les paraules.



Ha passat tot molt ràpid, quan m’he n’he adonat en Marc ja estava estirat a terra i un cotxe parat darrere seu amb un noi a dintre que també semblava que estava ferit. Ho sento molt Alaska, havia d’haver tingut més cura. – va dir la Tieta molt afectada per la situació.



Tranquil·la Tieta no ha sigut culpa... – va dir l’Alaska disminuint el to de veu, fixant-se amb la parella que estava darrere la Tieta.





Que us ha passat? – va preguntar l’Alaska.



L’Òscar... – va dir la Noemí.



No, no, ja ho explico jo! – va dir l’Òscar.



Fa una estona anava amb el cotxe a buscar a la Noemí a la perruqueria, quan De sobte ha sortit un nen al mig de la carretera i no he pogut frenar a temps. – va dir l’Òscar amb els ulls plorosos.



Príncep meu, no hi ha set culpa teva, tu no ho podries haver evitat, el nen ha passat pel mig de la carretera sense mirar si passava algun cotxe. – va dir la Noemí.





El mínim que podem fer, és venir-lo a veure cada dia fins que es recuperi, nosaltres li farem companyia i, així segur que no s’avorrirà en cap moment. – va dir la Noemí molt contenta.





Estic d’acord! – va dir l’Òscar.





Jo també estic d’acord, en Marc estarà molt content que li feu companyia. – va dir la Tieta tot mirant a l’Alaska.




<div justify;\"="" style="text-align: justify;">

L’Alaska es va apropar a la Noemí per dir-li alguna cosa, quan de sobte, la Noemí i l’Òscar es van fer un petó. Trencant-li, sense adonar-se, el cor a l’Alaska.





-Alaska despeeertaaattt!!! – va cridar en Marc mentre sacsejava a la seva germana.



-On estem? – va dir l’Alaska mentre obria els ulls.



-Com que on estem?! Estem a Barcelona?! –va dir en Marc en to irònic.



-És a dir... que tot ha sigut un somni?! – va dir l’Alaska.



-Que dius?! Va, aixecat! Que hem d’anar cap a l’aeroport, que amb aquest pas perdrem el vol per anar cap a Roma i la Tieta s’enfadarà.
 Comenta
 


INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1280
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  410 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  87 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  55 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  87 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  96 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              

[Web creada per Duma Interactiva]