Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



jordi pitarch blasco
Benicarló
 
Inici: Joc de trons

Capítol 1 El misteri de la decapitació
El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran. El viatge va ser llarg, però esperaven que valgués la pena.

Una vegada arribaren a la ciutat, la qual estava plena de gent per tot arreu comprant, parlant, fent espectacles… Bran es va quedar admirat en veure-ho, perquè era la primera vegada que hi anava i no s’ho esperava. Ells provenien d’un petit poble del nord on no hi havia tanta gent pels carrers, sinó que estaven a casa perquè feia molt de fred durant tot el dia.

Es van dirigir tots cap a la zona més cèntrica, en la qual s’anava a realitzar el decapitament en unes hores. Van arribar massa prompte, perquè encara no hi havien ni muntat el cadafal. En aquell moment se’ls va ocórrer anar a fer una volta per la ciutat, perquè no sabien si hi podrien tornar alguna altra vegada. Durant aquest passeig, van decidir separa-se, perquè cada persona volia anar a un lloc diferent. Sense que cap dels adults se’n adonés compte el Bran es va quedar sol.

Bran en un primer moment no se’n va adonar que anava sol, però al cap de cinc minuts quan ja estava completament perdut s’hi va adonar. Es va ficar a plorar davant d’un grup de gent que estava caminant pel carrer. El seu caràcter alegre que havia mantingut des que havia arribat a la gran ciutat va desaparèixer ràpidament. Es va posar a buscar a algun dels seus familiars entre la multitud, però no hi trobava ningú. Va seguir els seus passos per veure si trobava la plaça on havien de decapitar a un home però no la va aconseguir trobar. Es va gitar al sòl brut i ple de pedres menudes i va començar a plorar molt fort, fins que una persona més o menys de la seva estatura i amb el rostre tapat, que anava amb moltes presses es va parar i li va preguntar perquè plorava. Aleshores li va explicar el que hi havia passat i aquest li indica per on s’hi anava a la plaça, li va dir un lloc on es podria refugiar si no trobava els seus familiars i també li va dir que la decapitació era a l’endemà, no avui.

Es va sorprendre un munt al sentir això i llavors es va preguntar per què havien anat aqueix dia i no a l’endemà. Mentre hi anava es va ficar a  pensar sobre que hi estarien fent els seus familiars en aquella gran ciutat plena de gent. Una vegada va estar-hi no els va veure en cap lloc d’aquesta, però ell no perdia l’esperança de trobar-los.

Passaven les hores i Bran encara no havia trobat a ningú, així que com ja era quasi de nit va decidir anar al lloc on li havia dit aquella persona d’abans, per poder-se refugiar durant la nit, amb l’esperança que a l’endemà al decapitament pogués trobar els seus pares. No li va ser complicat trobar un lloc on refugiar-se. Es va allotjar en un petit edifici abandonat que hi havia un poc pels afores. En un primer moment, es pensava que hi estava sol, però al cap d’uns instants es va adonar que hi havia més gent i que no era tan petita com pareixia des de fora. Eren en total un grup de set persones. Estaven morts de fam i dormien en el sòl. Es van presentar tots i li van preguntar a Bran sobre què feia allí i ell els va explicar la història sobre que hi havia succeït durant aquell dia, i que no perdia l’esperança que els seus pares  el trobessen l’endemà a la decapitació.     

Va ser una nit molt llarga per a Bran perquè no es podia acostumar a dormir al sol, quan normalment ho feia sobre un grup de palla amb els seus germans. Durant la nit va entrar una altra persona a l’edifici i es va gitar al seu costat. No hi podia veure molt bé la seva cara però si podia notar quina olor feia, la qual li era familiar, però no es va adonar de què.        

El sol va sortir com cada matí qualsevol, però amb uns pocs núvols que venien per l’oest amb intenció de deixar unes gotes. Bran es va despertar de bon matí i va anar ràpidament cap a la plaça on s’havia de celebrar la decapitació. Aqueix dia hi havia molta més gent que el dia anterior i l’forca ja estava preparada, llesta per a decapitar l’home que hi havia traït al rei. Bran no sabia exactament per què l’havien de decapitar, però ell pensava que havia fet alguna cosa molt roïna per a merèixer això. A mesura que hi passava el temps cada vegada hi havia més gent a la plaça, però cap decapitació. Va passar tot el matí i ningú va pujar a la forca. En aquell moment la gent va començar a especular sobre què podia estar passant per a què no decapitaren a ningú. Bran aleshores va sentir que dues dones parlaven sobre la persona que anaven a matar. En un principi no hi va caure, però després va saber qui era la persona que havien de matar…


 

 Comenta
 
Capítol 2
Al cap d’un moment d’haver sentit la descripció que va dir la dona, es va adonar que es referia a la persona amb qui s’havia trobar quan estava perdut. En un primer moment va decidir no dir res, però a mesura que la dona anava dient més característiques sobre aquest personatge, Bran va descobrir que era pràcticament igual que ell a excepció que no tenia bigot. Bran va fer com si no hagués sentit res i va continuar buscant a la seva família. Després d’haver fet vàries voltes entre tota la multitud va començar a pensar que l’estaven seguint.

No anava errat Bran, l’estaven seguint. Després de quasi mig matí buscant la seva família, per fi va aconseguir veure’ls, però en aquell precís moment una persona amb indumentària de guàrdia reial el va detenir. Un dels seus germans va aconseguir veure’l i li va dir a la resta de la família que allí estava Bran i van decidir anar darrere d’aquell guàrdia.

Bran estava espantat per què no sabia perquè l’havien detingut. Va ser curt, el recorregut, ja que la seu de la guàrdia reial es trobava pràcticament al costat. El van ficar entre reixes tot sòl. Ell va preguntar per què estava allí i li van respondre que ell ho sabia millor que ningú. Va ser en aquell precís moment quan va començar a sospitar que l’havien confós amb la persona que havien de matar.

La seva família va arribar a la seu de la guàrdia reial i van preguntar per Bran, però aquests li van dir que no hi havia ningú amb aqueix nom. Aleshores li van dir que acabava d’entrar amb un altre guàrdia. El guàrdia tot enfadat els va contestar que aqueix no era Bran, si no l’home que havien de decapitar aquell dia, ja que el dia anterior es va escapar de la presó mentre el portaven cap allí. El pare de Bran va dir que això no podia ser que estaven equivocats, que el seu fill no havia fet res, i el guàrdia li va dir que si no era ell es pareixia molt. El pare de Bran va demanar de veure al seu fill i el guàrdia li va respondre amb un no rotund, indicant-li que aquest tipus de presoners no poden ser visitats per cap persona a causa del seu delicte.

Tota la família d’en Bran va sortir molt trista de la dependència, sense saber perquè estava empresonat, si ell havia arribat just ahir amb ells.

En un primer moment van pensar que devia ser un error que devien comés els guàrdies però no ho pareixia. De sobte  sa mare va dir que si el seu fill es pareixia molt al que havien de matar haurien de trobar-lo ells abans que fora massa tard.

Uns minuts després va sortir un policia a la plaça dient que en una hora anaven a fer el decapitació. La família de Bran al sentir això van començar a córrer per veure si trobaven a algú que fos pràcticament igual a Bran. Després de molt de buscar entre tot el rebombori que hi havia en aquella ciutat en dissabte per la tarde, no van trobar a ningú que es assemblés al seu fill. Però ells seguien amb l’esperança que aquell home anara a veure la seva suposada mort davant del poble.

Hi havia molta gent que portava una roba pareguda a la de Bran, però ningú que s’hi assemblés ni el més mínim a Bran. Cada vegada tenien menys esperances de trobar-lo, i se’ls acabava el temps, en quinze minuts l’anaven a ajusticiar i ells encara no havien trobat cap prova que els ajudara a trobar-lo.

Ells que pensaven que aquell viatge a la gran ciutat seria divertit i ho passarien bé i ha estat tot el contrari, en dos dies han hagut de patir dos vegades, una el dia d’abans buscant Bran i en aqueix moment buscant  la persona que es s’assemblava molt a Bran.

Quan ja creien que estava tot perdut i quedaven 5 minuts per a que mataren a Bran, a un dels seus germans li va parèixer veure a l’altra punta de la plaça a algú que es pareixia molt a ell. Va avisar el seu pare que es trobava justament al seu costat mirant cap a un altre canto i van anar corrents a buscar-lo. L’home anava amb presses i els va costar una mica arribar on ell estava. Una vegada van aconseguir estar al seu costat van veure que era pràcticament igual a Bran. El pare va dir que el paregut era espectacular.

L’home en un primer moment no se’n va adonar compte que el seguien dues persones, va ser quan els va tindre al costat parlant quan va començar a sospitar que alguna cosa no estava anant com ell volia.

El pare i el fill van tirar a terra a l’home que pensaven que era a qui realment havien d’ajusticiar. El van agafar entre els dos, mentre tota la gent que els envoltava els mirava immòbils, sense saber què fer davant aquella situació.

Quedava únicament un minut i ja estaven portant Bran al lloc on l’havien de matar.

 

 

 Comenta
 
Capítol 3
Pare i fill ràpidament van agafar l’home ques’assemblava a Bran i van anar corrents cap al lloc on anaven a assassinar en Bran. Van arribar justament en el moment en el qual Bran també aplegava escoltat per quatre guàrdies. El pare de Bran va començar a cridar dient que la persona que tenien agafada era la persona que havien de decapitar i no al seu fill, el qual havia arribat el dia anterior a la ciutat amb ells.

Un guàrdia es va acostar a ells i els va dir que no fessen cap rebombori, i que ja tenien a la persona que havien de matar. En aquell moment els va ensenyar la cara de l’home que portaven i el guàrdia es va quedar sorprès. Tenien la mateixa cara i més o menys la mateixa estatura. Va cridar a dos guàrdies més per a què vegeren el paregut. També es van quedar esbalaïts, eren com dues gotes d’aigua, com germans separats al nàixer, etc.

Els tres van començar a dubtar i en aquest moment els cridà un altre guàrdia que estava enrere, que pareixia que fos el que manés. Els diu que va que es farà tard, i no podem estar aquí tota la vesprada. Però els guàrdies no sabien què fer, si  creure als pares de Bran o no. Llavors Bran que anava amb les mans a l’esquena amb un nuc que li feia molt de mal va dir que no havia fet res dolent per a què li fessin això. Una vegada que venia a la gran ciutat i li passava això. Ja no tornaria a vindre a la gran ciutat en tota la seva vida.

El superior dels guàrdies estava molt enfadat, i també es va sorprendre del paregut que tenien.

Durant la conversa que mantenien els pares i els guàrdies l’home es va alçar i va aconseguir soltar-se del pare i del fill, però no va poder fugir, perquè estaven totalment rodejats per gent per tots els costats.

Els guàrdies en veure que intentava anar-se’n saltaren cap a baix on estaven els pares i l’agafen. Aquest acte, els va fer sospitar encara més sobre si s’havien equivocat o no de persona, però com no estaven totalment segurs, van decidir que haurien de pensar que fer.

Els quatre guàrdies van anar a un racó on ningú els pogués escoltar i a Bran i l’altre home els van deixar amb un altre guàrdia. No es sentia res de la conversa que estaven mantenint perquè hi havia molta gent parlant per darrere d’ells, el més segur és que especulaven sobre què estava passant, per què no l’assassinaven i per què hi ha dues  persones pràcticament idèntiques. Tot això eren preguntes sobre les quals no hi havia resposta.

Al cap d’uns moments van tornar els guàrdies amb una cara que més o menys semblava contenta i els va dir que no matarien a Bran, perquè pareixia que era bona gent i des de la presó havien dit que el presoner es portava fatal, mentre que la persona que ells havien detingut avui, es va comportar de meravella durant les hores que va passar allà dins.

El van soltar i els van deixar veure la mort d’aquell home en primera fila, per a poder gaudir més sobre la seva mort, després del que havia fet. Bran va decidir no mirar-lo, perquè es pareixia molt a ell i pensava que després sempre veuria en els seus somnis aquell home mort. Es va ficar darrere del seu pare per no veure res.

Després dels últims fets, tota la família va decidir tornar al poble, del qual Bran no tornaria a sortir per a què no li passaren coses com les que havia viscut aquest cap de setmana.

Durant el viatge de tornada al poble, Bran va estar contant la història sobre tot el que li havia passat durant el cap de setmana, mentre els altres escoltaven meravellats. Com el viatge era llarg, li va donar temps contar-la diverses vegades. Després d’haver-la dit tantes vegades, va arribar a la conclusió, que aquell home des de que el va veure en primer lloc plorant al carrer, fins que el van agafar son pare i el seu germà, li havia ficat una trampa per a què l’agafessin a ell i no a l’autèntic. Hauria sigut un molt bon pla, però l’únic que no va fer bé, va ser anar a veure com mataven a Bran sense res que li tapés la cara. Bran creia que no s’havia tapat la cara perquè era migdia, ja que el primer dia a la vesprada sí que la portava tapada.

Una altra cosa que encara no podia trobar-li el sentit, era aquell home que va anar a mitja nit a on ells dormien i es va ficar al seu costat. Tenia una olor molt familiar, però no aconseguia saber de què era.


 

 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0715
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  39 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  71 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  110 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  160 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  18 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]