Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS



jacintferran
Les Borges Blanques
 
Inici: Curial e Güelfa

Capítol 1 Bona Idea?
Títol: CURIAL E GÜELFA

Nom capítol: Bona idea?
La bona dona, pel gran amor que sentia per son fill, no solament volia que es quedés sempre amb ella, sinó que a més es tingués per content amb la pobresa que son pare li havia deixat. La noblesa de cor, emperò, que es troba en molts homes pobres, també es va ficar en aquest, i ben aviat, ja en la seva infantesa, li va fer avorrir aquella vida. I veient que la seva mare no li donava cap solució, va fugir-ne pobrament i a peu. Va anar-se’n a casa del marquès de Montferrat, que en aquell temps era un jove fadrí, el qual feia poc que havia heretat, a la mort de son pare, el regiment i senyoria de la seva terra. El marquès tenia una germana, una minyona de poca edat que es deia Güelfa.

El pobre nen quan va arribar a la casa del marquès va pensar “quina casa més gran, tant de bo que em deixessin passar”.

El nen va anar a trucar a la porta del marquès.

-Sóc pobre, no tinc família, tinc molta gana, sisplau agrairia molt que em deixes passar- va dir el nen

El nen és deia Miquel, estava molt brut, taques de fang, de sorra i tota la roba molla, ja que el seu viatge li havia tardat dos dies, pensareu dos dies que poc, és molt poc però quan un pobre noi de menys de 12 anys no menjar ni beu aigua és molt temps, el nen era bastant alt per la seva edat, tenia grans orelles i un grans ulls de color verd-marró que intentaven no plorar, la boca la tenia molt gran i un nas molt menut, el seu rostre no estava malament, era molt guapo.

El seu caràcter es notava que era una persona valenta, atrevida, amistós i amb una mica de vergonya.

-Passa, però abans treu-te la roba ara et portaré roba neta, per a que te la fiquis, al marquès no li agrada veure la seva mansió bruta, encara que jo la netegi sempre, ell sempre diu que no cal que sempre estigui netejant.- va dir la sirvient.

La sirvient no era molt alta, estava una mica grassa, el seus ulls eren negre tirant cap a marró, la seva boca era menudeta, tenia els llavis pintats, les seves galtes estaven plenes de pigues.

A la dona li agradava parlar, sempre estava netejant, i poc temps tenia per a ella, però a ella li agradava està ocupada, ella era molt poc sociable, ja que només anava al poble a comprar els productes necessaris pel marquès.

Quan el noi es va canviar de roba, va entrar a dins de la casa.

-Caram- va exclamar el noi- és més gran del que em pensava jo.

-Qui és aquest, Maria?- va preguntar el marquès mentres baixava les escales per anar al rebedor.

-És pobre, no té família, hi ha passat molt temps sense menjar ni beure res.- el va contestar ella

-A cas té dit jo que pogués entrar un desconegut, i ademés no sembla tan pobre, aquesta roba és molt bona.

-Vos, no preocupeu-vos, el cuidaré jo fins que tingui la edat per buscar-se la vida, la roba li he donat nova, la tenia plena de taques.

-Que així sigui, i no vull que la meva filla Güelfa s’apropi a aquest necessitat.

Després d’aquestes paraules, el nen es va ficar a plorar, el marquès no tenia cap ensenyament, i el seu caràcter era molt dolent.

La sirvient i el nen se'n van anar cap a l’habitació del nen, ja que la casa tenia tres plantes, amb més de 12 sales en cada planta.

-A vegades es passa- va dir-li al nen- a mi també m’ho diu, i casi cada dia, sempre s’enfada amb mi perquè diu que treballo massa, als cuiners, quan el menjar no està bo també els hi crida.

El nen poc a poc parava de plorar, plorava per certes raons: per la seva mare, per les últimes paraules del marqués cap a ell… Estava tan cansat que es va tumbar sobre el llit.

La sirvent va dir a un dels cuiners que li portessin tres gots de llet, diferents tipus de galetes i una poma pel nen.

Passades les 19:30, ja era hora de sopar, tots estan acostumbrats a sopar a aquella hora, però el nen encara estava tombat al llit.

-És hora de sopar, suposo que el berenar d’abans no t’habrá omplert.

El nen sense dir res es va aixecar i va anar directe a la taula del menjador.

Un cop allí va veure que hi havia una taula molt llarga amb més de 40 cadires, ell no sabia quantes cadires hi havia perquè no sabía contar, però ell sabia que ni la meitat de la taula estava plena.

Quan es va sentar a taula el nen va dir:

-Bon profit- demostrant que un pobre pot tenir millor respecte i educació que un ric.

Només va contestar la sirvent, i es van ficar a sopar.

El nen va pensar “ha set bona idea marxar de casa i abandonar la meva mare. No em puc ni imaginar com estará la pobre”. “A veure si puc convencer al marquès perquè em deixir uns quants diners per sobreviure a la vida. No estaré en aquesta casa per sempre!”

-Mare tornaré- va dir en un to de veu molt fluix perquè ningú el sentis.






 Comenta
 
Capítol 2
Capitol 2: Al castell

El castell a l’hora de la sortida del sol ja començava a haver-hi vida, els cavallers començaven a prepara les seves armadures, els criats i les criades preparaven ja l’esmorzar i tothom començava a preparar la feina que tenia que dur a terme durant tot el dia, el Miquel amb els nervis i amb el poc temps d'estància en el castell no va poguer dormir gaire i sentia com a l’hora de la sortida del sol la gent començava a preparar-se i no tenia ganes de fer res perquè estava preocupat i pensant amb la seva mare, s’estava arrepentint del que havia fet?.



Uns instants més tard van trucar a la porta i va entrar la criada dien que es preparés i baixes a parlar amb el marqués que l’havia cridat.



Ell amb l’ajuda de la criada que l’hi havia portat la roba perquè és canvies el pijama que encara portava ficat, va baixar a veure al marqués. Quan va veure al marques li va preguntar perquè l’havia fet baixar. I li va dir el que havia de fer durant la Jornada:anar a esmorzar, treure els excrements dels cavalls, moure la palla…

I al Miquel li agradava fer feines, ja que s’ho passava bé i deixava de pensar amb la seva mare, cosa que el ficava molt neguitós i era una manera d’evitar-ho.



Com que llimpiar els excrementss no era el que més l’hi agradava va comença per llimpiar, i seguidament va moure la palla. Ja que aquell mateix matí havien de donar menjar als animals i no hen tenien suficient.



En acabar les feines va anar a dinar amb tots els del castell, va ser un dinar molt bo,ja que ell no estava acostumat a menjar tant bé. El dinar estava format per un entrant de Olives, fuet, formatge i una mica de pa torrat amb oli i tomàquet. El primer plat era verdura amb patata i pastanaga i el segon plat va ser un conill a la brasa de lo més bo, per beure van beure vi i aigua. En Miquel mentres estava dinant es va sentir amb un ambient molt familiar, cosa que li va fer recordar a la seva mare.



En acabar de dinar el marqués va cridar al Miquel per dir-li les feines que havia de fer en aquella bonica tarda. Sol li va manar una feina i ademés aquella feina era de les que li agradaven al Miquel ja que era la de cuidar l’hort i com que la seva mare en tenia un ja sabia lo basic. Se’n va anar a l’hort i va veure un hort molt més variat hi amb molta més quantitat, ja que amb aquell hort és tenien que alimentar a tots els del palau i algun mossen o pelegrí que passava per la zona.



En acabar la feina el Miquel que havia quedat amb el marqués va anar a veure i a preguntar-li si hauria de fer alguna cosa ja que encara hi havia sol i és podia treballar, però el marquès el va voler recompensar pel rapíd que havia fet la feina i li va deixar lliure el que quedava de dia. Ell content va anar directe cap a la seva habitació allí es va canviar i mentres s’estava canviant el van cridar per anar a sopar. Es va acabar de canviar i va baixar per anar sopar on hi havien les mateixes persones que hi havien a dinar, van menjar un plat de sopa calenta i pechuga de pollastre a la brasa amb unes tomates esberlades.



Al acabar al no higuer cap entreteniment tothom es va dir bona nit i van anar cap a les seves habitacions, i van anar a dormir. Menys en Miquel, ja que estava molt neguitós pensant amb la seva mare i no podia dormir, va pensar en tornar amb la seva mare, pero al moment va dir que era absurd que ell estava molt millor on era, li donaven de menjar, treballava sense cansar-se i tenia un lloc millor per dormir i segur, però ell pensava amb la seva mare. Durant la nit va anar canviant d'opinió perquè no sabia si podria quedar-se al castell per tota la vida… i finalment es va adormir. En despertar va tenir una visió de la seva mare on queia i es desmaiava, es va preocupar molt, amb tot el que havia meditat i amb la visió va decidir-se d’anar ràpid cap a casa.



Ell amb tota la educació va anar a parlar amb el marques per dir-li que havia estat molt bé però que volia tornar amb la seva mare, li va dir que potser en algun altre moment tornaria pero ara havia de marxar, el marques s’ho va pensar però al final el va deixar marxar i fins i tot amb uns quants diners pel viatge cap a casa.
 Comenta
 
Capítol 3 No pot ser
Capítol 3: No pot ser

Durant el dia es va prepara i es va anar a despedir de tots els del castell, ja que havia quedat amb el marquès que marxaria el matí següent.



L’endemà a primera hora del matí en Miquel va agafar tot el que va preparar el dia abans, amb tota la roba el menjar i amb els diners que l’hi havia donat el marques i va emprendre el seu camí de retorn cap a casa.



Va sortir del castell corrent ja que tota la nit havia estat pensant amb la seva mare i en tenia moltes ganes de veure-la, volia arribar tan ràpid que va agafar una drecera molt perillosa ja que hi voltaven molts lladres. Va anar corrent per no trobar-se’n a ningú, peró quan ja sol quedaven 200 m és va ficar molt content i es va confiar i va parar de córrer 10 segons més tard dos lladres cavalcant amb cavalls el van tirar a terra, el van colpejar i li van robar tot el que duia. En Miquel és va desmaiar a causa del dolor i quan va despertar no sabía on era. No tenia ni el menjar que portava ni els diner que l’hi havien donat i fins i tot casi nu, p en aquell precís moment va aparèixer un home amb una somera que el va ajudar a aixecar-se i com que va deduir el que li havia passat va decidir endurce’l a casa per curar-lo i reviscolar-lo.



En arribar a casa del home en Miquel li va donar les gràcies ja que durant el viatge no sabia ben bé el que estava passant ni on era. El va curar, netejar, li va donar roba neta i li va donar de menjar, i finalment el va deixar dormint al llit.



Va dormir fins les 12 del migdia en despertar va recordar tot el que li havia passat , va baixar cap al menjador per parlar amb el home que el havia ajudat, primer li va dir que és deia Miquel i després va explicar-li tot el que li havia passat. L'home va dir que és deia Ramon i que ja s’ho pensava que li el havien pegat i robat tot el que portava. Després de parlar van anar a dinar, mentres dinaven li va dir que va passar per aquella drecera ja que volia anar el més ràpid possible ha casa seva ja que estava preocupat per la seva mare. En Ramon li va preguntar que li passava a la teva mare, i ell li va explicar tot. Finalment en Ramon va entendre que tenia presa i van quedar que l’un demà els dos anirien a casa de la mare d'en Miquel. Ja que el Ramon tenia por de que li tornés a passar el mateix que li havia passat.



A primera hora del matí es van preparar una motxilla amb menjar, beure i diners, i van emprendre el camí cap a casa de la mare d’en Miquel amb la somera d’en Ramon.



Van passar pel camí més segur per por de que no els passes res, en Miquel va estar pensant amb la seva mare tot el viatge, és temia que alguna cosa no anava bé.



En arribar a casa va començar a cridar a la seva mare deia Rosina!!! Rosina!!! i ningú contestava, en Miquel i en ramon van decidir entrar ja que es pensaven que dormía pero en intentar obrir la porta van veure que algu ja l’havia intentat obrir a la força i no els hi va costar gaire esforç entrar-hi. A l’entrar tot estaba pel terra, trencat, i molt desordenat. El Miquel cada cop estava més preocupat i espantat, en Ramon l’intentava tranquilitzar. Peró de cada vegada que feien una passa més cap a dins a la casa estava més preocupat fins que va veure a la cuina el cadàver de la seva mare. En Miquel va començar a plorar desesperadament, en Ramon no sabia que fer s’havia quedat paralitzat. Però en qüestió de segons va sortir a fora a buscar aigua per donar-li a en Miquel.



En Ramon al trobar-se davant aquesta situació li va dir a en Miquel que a partir d’aquell dia ell seria com el seu pare i que el cuidaria com a un fill.



Van pujar a la somera, en Miquel va baixar ràpidament va entrar a casa i va anar a buscar l’anell que duia la seva mare com a record. Després van tornar pel camí per on havien vingut, en Miquel encara no se’n feia a la idea de que la seva mare estava morta, de que ja no tenia ningun familiar…. Però va pensar amb el que li havia dit en Ramon hi és va dir amb ell mateix que no abaixaria mai el cap i que sempre continuaria endavant.



Durant els següents anys el Miquel va viure amb en Ramon i va cuidar les seves terres fins que un dia el Ramon es va morir per una grip molt forta. El Miquel va continuar vivint a casa del Ramon i cuidant les terres. Es va casar i va tindre dos fills.

 Comenta
 

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]