Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
INICI


Les paraules ferides
Jordi Sierra i Fabra
La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel.
 

Històries que comencen amb aquest inici


Capítol 1 Reis i peons
En Li Huan es va treure el guant de la mà esquerra, d’un blanc pristi. Va agafar-lo d’entre les dents i se’l va guardar a l’infern de la levita. La cua de l’abric acariciava aquella neu blanca, fonent-s’hi fins esdevenir una sola.
Va alçar el puny, va picar la porta. Un cop. Dos.
I va esperar.
Ningú no va
Llegir més ...
 
Pseudònim | Inici: Les paraules ferides Comenta
Capítol 1 El presoner que tens a dins
La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.
 
Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i
Llegir més ...
 
Innombrable | Inici: Les paraules ferides Comenta
Les paraules ferides
Capítol 1 El despertar del Li Huan
CAPÍTOL 1:
Va decidir, amb decisió i fermesa,  que aquesta era la seva oportunitat per a salvar-se, ja que seguir vagabundejant pels carrers i pel bosc, acabaria amb la seva vida.
Va picar. Esperava, que l’individu de darrera la porta, fos una persona generosa i empàtica.
La porta es va obrir. Grinyolava. Va aixecar la mirada, i va
Llegir més ...
 
ficcionistescat | Inici: Les paraules ferides Comenta
Les paraules ferides
Capítol 1 Un viatge de per vida.
La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta
Llegir més ...
 
Artemisa | Inici: Les paraules ferides Comenta
Les paraules ferides
Capítol 1 EL COMENÇAMENT D'UN GRAN FINAL
<div style="\&quot;text-align:" center;\"="">  La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?
Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos
Llegir més ...
 
PUNT I FINAL | Inici: Les paraules ferides Comenta

27 Arxius Pàgina 1 de 6
Anar a pàgina:
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS2724
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  190 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  227 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  333 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  687 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  118 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]