Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
INICI


Les paraules ferides
Jordi Sierra i Fabra
La neu era blanca.

Semblava el més normal.

Però quant temps feia que no havia vist neu blanca?

Era com si ja caigués bruta del cel.

Bruta per les petjades de les botes, pel silenci, la por i la desolació. Bruta perquè era com si els mateixos pensaments dels uns i els altres, soldats i presoners, la contaminessin. Bruta perquè en l’aire flotava la mateixa boira, grisa i opaca, que se’ls ficava al cos i els esborrava els sentiments. Sentiments, allà.

En Li Huan es va aturar davant del barracó.

Sí, la neu que l’envoltava era blanca.

Immaculada.

Una estranya sensació.

Com si allò fos una illa.

Estava cansat, havia estat un llarg viatge. Com més aviat enllestís els prolegòmens i la burocràcia, millor. Així i tot va romandre quiet uns segons, amb la porta a menys de cinc passes. La porta rere la qual s’endevinava una certa escalfor, ja que per la xemeneia fluïa una columna de fum fosc que s’enlairava directament cap al cel.
 

Històries que comencen amb aquest inici


Capítol 3 Capitol III: Les paraules ferides
Va estar pensatiu uns segons i ràpidament es va eixugar la cara i va començar a fer les galetes de Nadal. Tenia una lluita interior, per una banda, els seus records li embriagaven una tristesa com mai havia sentit amb un dolor tan intens en el cor, que li feien reflexionar sobre la seva existència en aquest món. Però, d’altra banda, quan els podia
Llegir més ...
 
mirclamimo | Inici: Les paraules ferides Comenta
Entre llàgrimes
Capítol 3 Mar de llàgrimes
3. Mar de llàgrimes
En Li Huan va estar uns dies preocupat pel petit, però molest, robatori. Pensar que una de les poques possessions que li quedaven del seu pare s’havia “perdut”, no li feia gens de gràcia.

Aquella mateixa nit, va donar voltes al tema de la clau. Finalment, va quedar esgotat i es va endinsar en el món dels
Llegir més ...
 
Frank | Inici: Les paraules ferides Comenta
Mirades Perdudes
Capítol 3 Culpa
Un altra vegada sol.  En Li es va passar  les pròximes dues hores dins la sala amb la preocupació  què seria d’ell, què li passaria i què farien les tropes alemanyes amb ell. La porta es va obrir i  un home de cabell blanc i vestit amb uniforme militar d’alt grau es va seure a la cadira situada davant d’en Li. Aquell home li resultava familiar. Era
Llegir més ...
 
Eric | Inici: Les paraules ferides Comenta
Capítol 3 Capítol 3: No tot té un final
Capítol 3: No tot té un final.

“Pot ser que aquesta siga la meua última carta, perquè prompte els records m'abandonaran, ja no seré capaç d'escriure una sola lletra, ni de parlar, ni de menjar jo només i el més dolorós, ja no seré capaç de recordar  la meua dona, els meus fills, els meus amics ni el que
Llegir més ...
 
marta | Inici: Les paraules ferides Comenta
Acotinum Napellus
Capítol 3 Brilla Reito! Brilla!
Acotinum Napellus
Capítol 3: Brilla Reito! Brilla!

-A cada pas estic més a prop.

-De què?

-No ho sé, però m’ hi estic apropant.

Així em deia a mi mateix repetidament. És surprenent que una mentida
Llegir més ...
 
daia | Inici: Les paraules ferides Comenta

653 Arxius Pàgina 1 de 131
Anar a pàgina:
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  270 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  976 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]