Ampliem el període per penjar el Capítol III fins al 31 de març
A causa de la situació excepcional que s'està vivint a tot el país pel coronavirus, en la qual s'ha aprovat la suspensió temporal durant catorze dies naturals de l'activitat docent presencial en tots els centres educatius, els organitzadors del concurs literari Ficcions hem decidit ampliar el termini per pujar el tercer capítol fins al 31 de març.
Sabem que no és fàcil, però recomanem que estigueu tranquils i feu cas a les autoritats: no sortiu del domicili si no és estrictament necessari. Des de Ficcions us recomanem que aprofiteu el temps estudiant, llegint i escrivint el vostre tercer capítol perquè quan tot torni a la normalitat sentiu que heu aprofitat el temps i puguem gaudir de la lectura i l'escriptura tots junts en col·lectivitat.
Aquest és el nou calendari de la 12a edició:
Fomenta l'escriptura en català i guanya un iPhone o una Play Station!
Recordeu que ens podeu seguir al Facebook, al Twitter i a Instagram per assabentar-vos de les darreres novetats del concurs!!
  
|
|
| JIMENA |
Capítol 3: Caminar era molt difícil. Vaig ser conscient del cruixir dels genolls i el moviment de tots els músculs. Sentia el pes contra el sòl, sota els peus, i era estrany, antinatural, com si el cos de la noia estigués encadenat a les entranyes de la terra. Les cames ens tremolaven, i el braç de la vella, de la mare, era l’únic que ens mantenia dretes.
-Una mica millor? |
| Llegir més |
|
| AINAOLMO |
Capítol 3: Tretze dies.
Havien passat tretze dies des del moment en què vaig arribar per primera vegada a l’hospital. Tretze dies que s’havien fet interminables i, tot i això, havia conegut noves persones, entre elles en Nathan, el meu veí de l’habitació del davant, la Nicole, que era la pèl-roja, i la Savannah, una noia que va ser ingressada dos dies després |
| Llegir més |
|
| MARIAVG |
Capítol 3: - Ja, ja, ja. Que graciós, eh? -Vaig contestar irònica i molesta.
- Va, anem i si vols ja discutim després. -Contestà.
Baixarem per la petita escala que s'havia desembolicat en obrir la porta. En arribar baix, el primer que vaig notar va ser el desagradable olor a tancat i a humitat. No vam veure res, ja que estava massa fosc. Ràpida i atemorida vaig encendre la |
| Llegir més |
|
| ARANNU |
Capítol 3: (Gerard M.)
Hauria de pensar alguna solució, allò que l'ajudés a seguir lluitant contra l'anorèxia. Ja són dues setmanes, dia i nit, al seu costat, veient com, cada cop, es troba més dèbil i ja quasi no pot ni caminar tan sols.
Em desperto de bon matí, deuen de ser les 6, potser dos quarts de 7, no ho sé ben |
| Llegir més |
|
|
| |
 |
| Veure totes les històries |
| |
|
| CONSELLS DELS EXPERTS |
 |
|
|
| RECURSOS PEDAGÒGICS |
 |
|
| | |
|
|
| PARTICIPANTS | 3660 | | Usuaris registrats |
|
|
|
