F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Una familia espacial, ai, especial. (lolag)
INS Pedralbes (Barcelona)
Inici: La memòria de l’arbre (Tina Vallès)
Capítol 3:  meitat i meitat

Als dos dies l’escola va fer una sortida a un museu de cultura italiana. De tornada, quan ja no pots mes i l'únic que pots fer es mirar mig endormiscat per la finestra de l’autocar en Jan va veure una cosa que el va sobtar. Era la casa dels seus avis, estaba en un altre carrer, molt lluny del seu lloc original. Llògicament, quan va tenir l’oportunitat, va anar a visitarla.

La porta era oberta, i la casa era mitg buida, pero plena a la vegada. Hi havia coses pero com si fossin de revista, sense personalitat, com si hagués estat posada així per amagar el fet de que certa gent havia viscut alla. Després d’una estona busant alguna cosa rellevant va trobar una petita carpeta amb tot de documents. Pero no eren documents qualsevols, eren estudis humans. Estava tot allá, les caractéristiques, la anatomía, els comportaments davant de certes coses, TOT. Això eren estudis que havien fet els seus avis, pero perquè?

Ara sabía bastantes coses sobre l’incident, pero a la vegada no sabia res. No podía preguntar així com així, i explicar que havia entrat en una casa i cremat un paper, no tenía ni idea de com descobrir noves pistes.



Un dia que la sort estaba en el seu favor, es va despertar enmig de la nit per anar a buscar un got d’aigua i va escoltar alguna cosa a través de les parets en un idioma molt raro. Va seguir caminant pel passadís, apropant-se a l’escletxa de llum que sortia de la porta de l'habitació d’on provenien. Eren el seu pare i els seus avis, estaven repartits per la sala i de tant en tant deien el nom d’en Jan. No era un idioma extranger, era un idioma inexistent. Va provar de traduir alguna paraula amb el mòbil, res. O s’ho havien inventat ells com a codi secret, o simplement no era d’aquest món.



Ja no podía aguantar més la intriga, així que va decidir organitzar un sopar. Els va convocar als quatre la mateixa nit, i va passarse tot una tarda mirant videos de cuina per a fer un menú exquisit. Després de diversos intents sense èxit, va acabar demanant japonés a domicili. Va parar la taula i fins i tot va posar petits cartells amb el nom de cadascú als plats.



Va esperar a que tothom acabes de menjar, i quan va treure el pastis de formatge del forn de pa per als postres, va passar a l'acció.



- Hi ha una raó per la que us he reunit avui a tots vosaltres aquí, necesito que m’expliqueu que esta passant de veritat. - tots el van mirar sorpresos - si, he llegit la nota del foc i la llimona, he vist els estudis humans i us he escoltat parlar aquest idioma tan estrany -

Sorprenentment, van decidir no donar més voltes i explicarli el que volia saber. Resulta que l’avi Joan i la iaia Caterina eren extraterrestres, si, extraterrestres. Vivien en un planeta que es diu bihg-76. Quan eren joves van ser enviats a la terra per a investigar a l’especie humana. Un cop aquí, es van sentir a gust i van tenir un fill, el pare. Després és quan es va començar a complicar la cosa, el pare es va enamorar de la mare, una humana. Al cap d’uns anys em van tenir a mi.

Fa poc temps, els governadors de l’altre planeta els hi van dir que ja era hora de tornar, però aixo significaba haver de deixar a gent endarrere, i no ho pensaven fer. Al final, van canviar la casa de lloc perque els bihgorians no els tobesin i van venir a casa nostra. La iaia está enfadada perque va haber-ho de deixar tot enrere perquè en Joan va permetre que el seu fill es casés amb una humana. En realitat només ho actua, i ja se li pasara, perquè sé que está encantada amb la mare i amb el seu estimadissim net.



La nota era per si vienen a buscarlos i veien que no hi eren, que no havien aconseguit resistir a la humanitat, i que havien quedat atrapats aquí com tots el altres enviats a la terra.



Va ser una nit de pensar molt, d’assimilar tota aquesta informació que mai li havien proporcionat. Ell era mig huma i mig extraterrestre, i mai s’en havia adonat, mai havia tingut cap sospita de que alguna cosa no era normal.



A partir d’aquell dia, viure amb els avis ja no era avorrit, sempre estava descobrint coses noves i adquirint coneixements molt interesants. Que mes volia, era meitat extraterrestre!

 
lolag | Inici: La memòria de l’arbre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]