El cap d’en Víctor no podia parar de pensar, no de lo emocionat que estava per anar a Rússia, sinó que del gran error que acabava de cometre en pujar a l’avió ple de russos. En Denny encara hiperventilava després d’haver passat per la seguretat de l’aeroport, i igual que anteriorment, en Víctor tenia ganes de donar-li un cop d’escombra a en Denny perquè parés ja d’una vegada, però es va aguantar.
Després d’aproximadament dues hores de viatge es començava a sentir un soroll estrany i una pudor de cremat. En Denny seia al costat de la finestra, així que va decidir mirar i va veure una bola de foc on representava estar un dels dos motors de l’avió. En Denny es va quedar bocabadat i no li sortien les paraules de la boca. Va mirar en Víctor amb cara d’haver vist mil morts, va obrir la boca, però només li va sortir un soroll estrany. De seguida, en Víctor es va girar a mirar la finestra, i en veure la bola de foc que s’havia format fora de l’avió va començar a cridar a tot pulmó. En Víctor i en Denny estaven en estat de desrealització i despersonalització. En primer lloc, perquè no es creien que havia explotat un motor de l’avió. I, en segon lloc, perquè ningú semblava adonar-se’n. Es pensaven que estaven al cel, ja morts, i que només estaven presents les seves ànimes. En Víctor va començar a cridar l’hostessa que l’avió anava a estavellar-se, però ella no va reaccionar. Un home rus del seu costat va preguntar que estava passant, i l’hostessa al cap d’una estona va esbrinar que un dels dos motors de l’avió havia explotat. En Víctor es pensava que l’estaven vacil·lant, ja que aquesta informació no li venia de nou, pensava que era bastant obvi que s’estava cremant un motor, ja sigui per la pudor de cremat o la gran bola de foc que s’havia format a l’exterior de l’avió. Seguidament, el pilot de l’avió va dir que no hi havia cap perill i que podien seguir amb el viatge.
Finalment, al baixar de l’avió, en Víctor i en Denny es van qüestionar la seva existència a Rússia, ja que ara no tenien res a fer, perquè no tenien cap altra pista d’on era la vertadera mare d’en Víctor. Es van dirigir als mapes que hi havia penjats a l’aeroport de Moscou i van decidir instal·lar-se al primer hotel que van veure.
A l’arribar a l’hotel, ja era fosc, i no es veia gaire bé, ja que havien triat un barri una mica problemàtic i no molt segur sense voler, van entrar i el primer que van notar va ser la pudor humida de l’edifici. El personal tampoc tenien cara de ser molt bona gent, però ja havien pagat per passar la nit, així que no hi havia cap altra opció que quedar-se a dormir. L’endemà, els van despertar uns trucs bruscs a la porta. <<Som l’FSB, obrin la porta!>> se sentia des de fora l’habitació, que cridava un policia en rus. En Denny es va aixecar per obrir la porta, tots els policies els van apuntar amb les seves armes i van començar a disparar preguntes, a més a més de prendre’ls els passaports. Els dos homes no entenien res. Però, al cap i a la fi, es veu que els havien confós per dos lladres de la zona.
Al cap d’un temps, van decidir viatjar a Sibèria, perquè aquell home amb la veu ronca del programa de televisió va dir que li havia semblat veure la vertadera mare d'en Víctor allà. Ambdós nois havien perdut l’esperança gairebé, ja que l’FSB s’havien emportat els passaports falsos que necessitaven per tornar a casa i seria quasi impossible trobar a la vertadera mare d’en Víctor a Sibèria amb lo gran que és. En poques paraules, en Víctor i en Denny van anar a viure com rodamons a Sibèria.
Un dia, després d’haver estat sobrevivint tres mesos a Sibèria, quasi congelats del fred, quan anaven a fer encàrrecs, es van trobar a una dona que, d’una manera peculiar, s’assemblava moltíssim a en Víctor. Es van quedar bocabadats. Finalment, després de tant temps, van aconseguir trobar l’objectiu que buscaven. La dona es va girar i va mirar en Víctor confosa, però al capdavall el va reconèixer.