F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L\'EFECTE PAPALLONA (IreNerea )
INS Ribera Baixa (El Prat De Llobregat)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)
Capítol 3:  Tal i com al principi

7 de setembre 2019ç



Espero que els problemes en el passat no tinguin conseqüències i en un futur riure'm d'això com si fos una anècdota.

Va arribar el dia.



Estic impacient per arribar a casa i deixar tot enrere. Vaig pensar que mai diria això, però trobo a faltar la vida amb els meus pares, trobo a faltar la meva pròpia companyia, trobo a faltar el meu gos i anar per cada carrer i em demanin fotos.



31 d'octubre 2018



Es va colpejar molt fort el cap.



Vaig escoltar les sirenes que provenien de l'exterior, era l'ambulància.



Se'l van emportar, sense donar senyals de vida.





7 de novembre 2018



Ja ha passat una setmana del succeït.



I en cap moment he parat de pensar en Dante.



En aquest moment el vaig veure entrar a l'institut, no me'l vaig pensar dues vegades, vaig anar cap a ell per a disculpar-me.



Hola, Dante, sento això de la setmana passada, vaig intentar comunicar-me amb tu per tots els mitjans possibles, però no vaig tenir resposta.



Hola, Carlo, no va ser res, gràcies per preocupar-te.



No em conformo amb això, de veritat. La meva mare ha fet menjar italià de sobres. T'agradaria venir a la meva casa?



Fa molt temps que no com a menjar italià, m'encantaria.



Dante, era molt diferent del que m'imaginava. És bastant amigable i educat.



Des d'aquest dia Dante es va tornar el meu millor amic.





13 de gener 2019

Dante i jo ens trobàvem a la meva habitació jugant a jocs de la Play quan un número desconegut va trucar al telèfon fix de casa. Vaig pensar a no contestar i continuar jugant, però em guanyava la curiositat, baixi les escales i sense pensar-ho massa ho vaig agafar.



Si?, qui és?, vaig preguntar



Ningú va contestar, vaig penjar.



Vaig suposar que algú s'havia equivocat. Quan estava a punt de tornar a la meva habitació, novament va sonar el telèfon. El vaig tornar a agafar.



Hola?, hi ha algú?, vaig tornar a preguntar desesperadament.



Uns segons després vaig escoltar una veu, semblava d'un home.



Aneu amb compte..., va murmurar



Vaig penjar immediatament. Vaig pensar que seria algun nen que estava avorrit.



Quan anava a explicar-li el succeït a Dante vaig tornar a escoltar el telèfon, i el vaig tornar a agafar. Vaig cridar amb desesper.



En aquest moment vaig escoltar uns riures, era Adàlia, s'havia distorsionat la veu amb una app. Estava molt enfadat, no sabia per què ho havia fet però alleujat alhora.





14 de febrer 2019



Set del matí. Com cada matí recullo a Dante per a recórrer junts el camí cap a l'institut. De sobte se m'ocorre una idea, ja que, aquesta tarda pot ser molt avorrida per a nosaltres.



No hem de fer res aquesta tarda. Anem al cinema? Han tret una pel·lícula nova, vaig dir.



No puc, se'm va oblidar dir-te que avui començava a treballar en la cafeteria de l'institut, va dir Dante.



En aquest moment vaig pensar a convidar a Adàlia, una mica estrany i més sent aquestes dates, però em moro de ganes de veure la pel·lícula.



Quan em vaig acomiadar de Dante, vaig veure a Adàlia acostant-se a mi amb el seu somriure perfecte, i els seus ulls axinats a conseqüència d'això.



Hola, Carlo!



Hola, Adàlia, bo, a veure, és una mica rar dir-ho així però... T'agradaria anar al cinema aquesta tarda? Han estrenat una pel·lícula de terror i em donaria il·lusió si vinguessis amb mi.



Clar!, em va contestar avergonyida i per a dissimular-ho ho va acompanyar amb un riure.



Perfecte, et passo a buscar a les sis en punt ni un minut més ni un minut menys.



Aquí estaré.



Aquesta mateixa tarda la vaig anar a recollir-la, va ser com en un conte de fades, mai me l'havia passat millor amb algú.



Crec que m'agrada Adàlia.



Quan em trobava en el meu llit, no parava de pensar en ella, no podia aguantar així que vaig cridar a Dante.



Hola, Carlo, què tal t'ha anat la tarda?, va preguntar intrigat.



Més ben impossible, vaig anar a veure la peli amb Adàlia, va ser increïble! Crec que m'estic enamorant, vaig confessar.



Dante va fer un minut de silenci, es va començar a comportar de manera estranya.



Segueixes aquí?, vaig preguntar estranyat, ja que no contestava.



Si, no és que vols que digui sobre aquest tema, odi a aquesta nena, la mataria.



Vaig pensar que era una broma de les seves així que vaig riure, i li vaig canviar de tema.





21 de febrer 2019



Des de sant valentí, Adàlia i jo quedem dia si dia també, la meva ment es resumeix en ella, contra més la conec, més m'adono del que m'agrada.



Avui l'he convidat a un sopar en un luxós restaurant.



Allí estava ella, preciosa com sempre.



Quan acabem de sopar, ens asseiem en un banc i arraulits l'u a l'altre ens vam posar a parlar.



Feia bastant fred, li vaig donar el meu abric.



Era tan feliç al seu costat, vaig pensar que seria el moment ideal, i li ho vaig dir.

ç

Adàlia he estat reflexionant bastant sobre la nostra relació, i m'he adonat que m'agrades. T'agradaria ser la meva núvia?, el meu cor es va accelerar només esperava una resposta, aquesta que ho canviaria tot.



Si!, em va respondre amb els ulls plens de llàgrimes.





21 d’ abril 2019



Avui complim dos mesos Adàlia i jo. Necessito fer-li una cosa especial. Fins i tot no estic segur que la sorprendré, vaig tard.



Adàlia i jo quedem per a passar el dia en un parc d'atraccions prop del centre de la ciutat. Em vaig assabentar que en la nit es podrien presenciar estrelles fugaces. A Adàlia li fascinaven. En aquest moment vaig trobar el moment especial que li volia regalar des del principi.



Aniríem com el planejat al parc d'atraccions durant tot el dia fins que arribés la nit. En aquest instant, la portaria a un pujol molt pròxim on podriem veure les estrelles fugaces mentre estiguéssim menjant els seus menjars favorits en forma de pícnic.



Anava a ser perfecte.



La vaig recollir i vam fer els acords. Realment no sé com tard tant a descobrir-la. Des que la vaig conèixer va omplir aquest gran buit que s'aprofundia en el meu en passar els anys.



Estava enfosquint era hora d'anar-se'n. Vaig encendre el mòbil per a fixar-me que no es passés l'hora de les estrelles. Però quan ho vaig encendre en l'única cosa que es van fixar els meus ulls va ser en les quinze trucades perdudes que havia provocat Dante.



Vaig pensar que si fos important tornaria a cridar així que no li vaig donar importància i vaig seguir amb el pla previst.

L'endemà no em parlava.





11 de juny 2019

Feia diversos mesos que Dante no em dirigia la paraula, sincerament no entenc per què no em parlava. I mira que intentava acostar-me, però ell sempre era més ràpid allunyant-se.

Vaig estar pensant en la nostra última conversa.



I si anava de debò?



Em senti idiota, com el meu millor amic em faria això.



Ell en ser tan bon estudiant vaig pensar que no tindria temps per a mi, encara que també és cert que durant aquest temps m'he estat centrant en Adàlia.

Però jo és que ell m'entendria.







30 de juliol 2019

Aconseguim arreglar-ho i vam tornar a portar-nos com abans.



Això no obstant hi havia una cosa que em preocupava. Dante cada vegada es comportava més estrany, no semblava ell, sobretot quan parlava sobre Adàlia. Se li canviava el gest de la cara, l'actitud, el comportament, era una persona totalment diferent.



Em vaig disposar a parlar amb ell sobre el tema, no podia continuar així.



Mai li havia vist tan ple de ràbia. Ho intentava ocultar, però jo ho coneixia.



Fins que d'alguna manera va explotar i va començar a dir cada barbaritat que em vaig començar a plantejar si era ell en veritat.

Estàvem sempre junts fins que es va començar a ficar en la nostra amistat i el pitjor és que tu la vas deixar. Li vaig advertir diverses vegades que s'allunyés de tu, no et convé ni et convenia, però ella seguia. Jo ja no puc més, algun dia acabarà morta, va dir exhaust de la ràbia que treia de dins.

Jo sincerament veia inútil discutir en aquestes condicions, així que em vaig fer mitja volta i me'n vaig anar a la meva casa. No valia la pena estar un segon més allí.





28 d'agost 2019

Dia del meu aniversari.

Quedava menys d'un mes per a marxar-me i tornar a la meva vida, sento com si enguany fos un miratge, com si estigués en un somni en vida.

Era inimaginable pensar que jo i Dante no ens tornaríem a veure. No podia passar aquest dia sense ell. Malgrat tots els errors que havia comès, tothom es mereixia una segona oportunitat i igual en aquest temps sense contacte havia recapacitat. Aquesta era la meva esperança.

A l'hora de l'esbarjo li vaig dir si li agradaria venir a casa de l'Adàlia per a celebrar-lo, em va estranyar que hagi dit que sí, però al seu torn em vaig posar molt feliç.

Presenta't en el portal d'ella a les cinc, allí estarem esperant-te.

Serà inoblidable, em va dir amb un petit somriure.

Va arribar la tarda, anava genial, comencem a prendre copes de més.

Sabíem que Adàlia tenia més ampolles en el soterrani, així que baixem per elles.

Adàlia es trobava d'esquena. El següent que record és veure a Dante darrere d'ella.

Per molts anys Carlo.

Dante havia colpejat a Adàlia amb una de les seves ampolles

En veure la situació, vaig intentar sortir d'allí, sabia que la següent víctima seria jo.

Però estava equivocat, no va anar així. Simplement, va marxar deixant-me il·lès.

Allí em vaig adonar que estava en la mateixa situació que fa un any, sense millor amic, sense núvia, completament només.

Si tan sols no hauria anat a Alemanya.







 
IreNerea | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]