F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El que amaguen les aparences (06mgarcia)
INS El Castell (Esparreguera)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)
Capítol 3:  CAPÍTOL III

MELODY:

Estic farta que sempre la culpa recaigui en mi, jo només intentava ajudar-ho. Lluitaré per fer-los fora, jo sé que no tenen bones intencions amb nosaltres. Aquest és un exemple, han fet fora a la seva pròpia filla!

Melody no sabia on passar la nit, ja que mai havia estat en aquesta situació. Ara era sola, trista i no portava res per a tapar-se. Va estar caminant durant una hora fins que va trobar un petit i vell estable on poder passar la nit. Només podia pensar en la forma d'obrir els ulls al seu pare. Va quedar-se adormida pensant en les milers d'opcions que hi tenia per a dur a terme el seu pla. Va llevar-se amb molta gana i va decidir fer un volt per trobar on comprar menjar, amb la sort de trobar-se un mercat. Durant el seu trajecte va trobar-se diversos cartells anunciant una festa al seu palau en honor a l'aniversari de William. Això va enfurismar-la més del que ja estava. Voltant pel mercat va trobar-se una botigueta on venien unes pomes molt roges, tal com li agradaven. De sobte va escoltar una veu molt familiar que li deia:

—Melody !? Ets tu? Que hi fas tu aquí? —Va exclamar-li Pep mentre li donava una forta abraçada—.

—Pep, quina il·lusió em fa trobar-te per aquí! Ets l’únic en qui puc confiar —Va assegurar Melody amb veu melancòlica—.

— Em va saber molt greu la teva marxada del palau. Encara no em crec que el teu pare hagi fet tal cosa. Ha preferit a dos desconeguts abans que a la seva pròpia i estimada filla. Aquest no és el rei d’Hongria que jo coneixia. La teva absència a tenyit el palau d’un color fosc.— Va afegir el fill del cuiner reial—.

—Pep, haig de confessar-te una cosa, però no pot assabentar-se ningú. Caterina i William tenen males intencions contra el meu pare, volen fer-li mal i, com van adonar-se que jo alguna cosa sabia, han fet tot el possible per posar-me en contra d’ell. És per això que ara estic fora del palau —Melody va explicar—.

—Tinc una idea. Dins d’uns dies se celebra l’aniversari d'en William, com hauria vist als cartells que n’hi ha per tot el poble. Podem aprofitar el moment en què els convidats es trobin al menjador sopant per a infiltrar-te entre els cambrers. —Va dir amb il·lusió Pep. — A les 20 hores del dissabte comença la celebració al palau, i a les 22 hores està pautada la repartició dels plats, és aquí quan, aprofitant el moviment els cambrers, podem infiltrar-te entre la multitud.

—D'acord, em sembla perfecte, podem quedar el dissabte a les 22:10 hores a les escales prop de la cuina on sempre hi jugàvem de petits —Va finalitzar Melody—.

—Melody, se'm fa tard, ja és hora de tornar-hi. Quedem aixì, però siguis puntual si us plau .—Afegeix Pep abans de desaparèixer entre la multitud del poble—.

Melody va tornar a l'estable, nerviosa i entusiasmada perquè arribés el dissabte. Només tenia dos dies per a planejar el que els hi diria i faria. Aquella espera se li va fer eterna, encara no acabava d'entendre perquè el pare es va comportar així, i tampoc va entendre l'actitud d'en William aquell dia a la infermeria. Van passar els dies, però els dubtes encara seguien.

Arribada la tarda del dissabte, Melody ja estava llesta per actuar. Va emprendre el camí cap al palau amb cura perquè cap guàrdia la veiés. A l'arribar, Pep ja l'estava esperant a aquelles escales que tan bons records li portaven. Va ser molt fàcil i senzill tornar a ser dins del palau. Tot estava anant com anell al dit. Amb cura, va entrar al menjador on hi estaven tots els convidats menjant, amb busca del seu pare i Caterina, però va adonar-se que no hi era. Ràpidament, va anar a buscar a Pep perquè l'ajudés a buscar-los no obstant això, en el seu camí va entremetre's William, i aquest va dir-li:

—Sé que busques al teu pare. Ell és amb la meva mare a l'habitació de dalt, l'última a la dreta del passadís —digué William.

La noia fa fer-li cas, i va sortir corrents cap amunt seguint les indicacions. Una vegada enfront de l'habitació, va entrar donant un cop de porta. Aquest va provocar l'ensurt de Caterina que va clavar-se el ganivet al pit, morint instantàniament. Ella estava a punt de clavar-li l'arma al rei, mentre que ell estava immobilitzat al llit, quan la Melody va provocar el cop de porta. El pla dels dos desconeguts era matar al rei, ja que així s'asseguraven de què el tron seria seu, però no comptaven en què ell hi tenia una filla que s'interposaria.

William interromp l'escena i veu a sa mare morta al terra. No va saber com reaccionar, tanmateix al mateix temps va rumiar que era el correcte. Ell sabia que ara ningú no era content amb ell, però es va veure en l'obligació de donar-los una explicació. La filla i el seu pare van escoltar atentament asseguts al llit. Aquest va explicar-los que ell no estava d'acord amb les accions de sa mare, però que, com era coaccionat, va haver d'acceptar. Durant el temps que passava amb Melody intentava fer-la entendre el pla. Ambdós van entendre la situació, i van entendre com se sentia William, permetent així que continués vivint amb ells.

Al cap d'uns anys de convivència sense Caterina, les coses no van fer més que millorar. La família ara era més unida, i William intentava buscar el benestar dels tres. Això va permetre que el rei confiés tant en ell que va anomenar-lo hereter del tron.



 
06mgarcia | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]