F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L'avi Joan (pepa)
Col·legi Canigó (Barcelona)
Inici: La memòria de l’arbre (Tina Vallès)
Capítol 2:  L'hivern

Va arribar l’hivern. Fora al carrer ja feia fred. Abans de sortir al carrer, l’avi Joan sempre preguntava al Jan si s’havia abrigat bé. El Jan li ensenyava totes les capes que portava a sobra. Primer, la samarreta interior, després l’altre samarreta i per últim, el jersei i l’abric. Malgrat que portava totes aquelles capes, a l’avi sempre li semblava poc i li feia posar-se un barret i una bufanda.



El Joan li explicava al Jan que el fred és el pitjor enemic. “El fred es fica per tot arreu. És un mal parit. Una vegada, quan era un nen, vaig sortir al carrer sense l’abric i justament, va ploure aquell mateix dia. Vaig arribar a casa tot moll. Quan em va veure la meva mare, és a dir, l’àvia de la teva mare, em va fer un xiscle el qual mai oblidaré. Ens ho tenia prohibit marxar sense l’abric cordat. A part d’això, la cosa va anar a pitjor. Vaig emmalaltir i estigué una setmana amb febre. Des d’aquell cop, mai més vaig sortir de casa sense estar cobert del fred.”



Com ja s’acostava el Nadal, els llums de Nadal guarnien tota la ciutat. Els dibuixos i les formes dels llums donaven vida als carrers.Les més boniques eren les del Passeig de Gràcia. Alguna vegada, anaven fins allà per gaudir d’aquella maravella. Van seure a descansar en els bancs que havien fet entany en Gaudí, de l’època modernista. Quina esplendor artística a Catalunya. El Jan va comentar-li al seu estimat avi que volia un germanet pels Reis. Abans de tot, el Joan, li va preguntar si havia sigut bo aquell any. Li va dir que tenia que escriure una carta als Reis explicant quins regals volia i perquè se’ls mereixia. La resposta va ser ràpida:

-”Avi, perquè m’avorreixo.”

-“Però no t’ho passes bé amb mi?”

-“A veure, si. Però el que vull és un germà per jugar a futbol o a soldats i a trinxeres.



M’agradaria poder ensenyar-li tot allò que he après.”



Van treure tota la decoració de Nadal de l'armari. Van posar l'arbre tots plegats. La mare i el pare somreien, el Jan es va fixar que les coses havien canviat una mica. Des que estaven els avis a casa, la Marta i el Jordi, ja no es barellaven com abans. L'arbre el van situar al costat de la finestra. El pare va posar els llums de colors al voltant de l'arbre i quan van acabar de posar totes les boles, l'avi va agafar al Jan i el va pujar cap amunt per col.locar l'estel. El pessebre el van colocar a una cantonada del saló. Com no hi havia prou figures perquè s’havien perdut o estaven trencades, van anar al mercat de Santa Llúcia per comprar alguna figura del pessebre. Les tardes que estaven a casa, jugaven a amagar el caganer pel pessebre. Un l’amagaba i l’altre havia de descobrir on hi era. Era un joc molt divertit.



Van arribar les vacances de Nadal. Cada any solien anar a Gilabert. Però, com els avis ja eren grans, era complicat obrir i tancar una casa per tan sols uns dies. El 25 es van reunir tots els tiets i els cosins a casa de la tieta Glòria, la germana de la Marta. Era el dia més important de l’any i es reunien tots plegats al voltant de la taula, en total eren dotze . En Jordi, el pare del Jan, feia els canelons i la Glòria, la sopa de galets. Entre tots preparaven l’àpat. L’àvia Caterina comprava els torrons al Portal de l’Àngel on hi havia una petita botiga especialitzada en torrons i sortits nadalencs. Un cop acabat el dinar cantaven nadales com cada any. Després de cada nadalenca, l’avi Joan donava una neul.la a aquells que havien cantat o recitat un poema. L’avi feia cara de felicitat perquè estar al costat dels seus fills era un regal.



El Jan portava dies volent portar la carta als reis. Va arribar l'esperat dia i van anar a fer qua per saludar als Reis Mags d'Orient. El Jan estava nerviós, portava entre les mans la seva carta, que agafava com si fos un tresor. El Joan li hagés agradat saber què estaba escrit allà a dins. Va obsevar com els seu net s'acostà al Rei Mag. Va seure a la seva faldilla i li va xiuxiuejar a la orella: “Tan sols vull un germanet.”



La nit de Reis era la més màgica. Després de berenar el tortell de Reis a la tarda, van marxar corrents fins al carrer Aribau per veure passar la cabalgata dels Reis Mags. Era el millor de tot, veure les carrosses plenes de regals. També era molt divertit agafar del terra tots els caramels i omplir la bossa de plàstic que havien agafat de casa.



Al dia següent, en despertar el Jan, va anar corrents a veure els regals sota l’arbre. “On és meu germà?, és l’únic que havia demanat, no vull joguines, vull un germà per jugar.” Va despertar als pares i els hi va dir que no estava el seu germanet. Però, se’n va endur una sorpresa. La mare havia esperat al dia de Reis per donar a tota la familia la gran notícia. Estaba embarassada de tres mesos. Ella sabia el desig del seu fill, tindre un germanà. Passaven les setmanes i la panxa de la mare s’anava fent gran poc a poquet. Pel Jan era tot un misteri.



Va arribar el març, i així, l’aniversari de l’avi. El Jordi, que el coneixia molt bé, sabia que li agradava la música. Li va regalar les entrades per una ópera de Verdi al Gran Teatre del Liceu. Com era una funció que era força popular, les entrades havien pujat de preu i els estalvis que tenia el Jordi, només arribava per pagar l’entrada al galliner. El Jan, al entrar, es va quedar bocabadat. Mai havia vist cosa igual, allò semblava un palau. La catifa vermella de l’entrada que pujava les escales, era de princeses i aquells llums de llàgrimes eren espectaculars. Tot era daurat. Semblava un conte de fades, però era real. Encara que eren al galliner i no es veia gaire de l’espectacle, l’avi gaudia només escoltant l’obra. Mentrestant, recordava aquell primer cop de primavera que va anar de nuvi amb la seva dona a aquell matiex teatre. Com de enamorats estaven, com ara i sempre.






 
pepa | Inici: La memòria de l’arbre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]