F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

La descendent de les bruixes (06labaya)
INS El Castell (Esparreguera)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)
Capítol 2:  Misteris sense respostes

—Casa’t amb mi —va dir el jove com si fossin les paraules més normals del món, amb un to de veu el més dolç possible.

La Clementina no sabia com reaccionar a la proposta, i va decidir pensar en aquesta com una facècia. El seu riure va començar a ressonar per tota la cambra.

—Avui estàs molt jocós, Andrés —entre les seves paraules es podien escoltar petits riures, i en la seva cara es podia percebre que s’estava aguantant per no esclatar en una riallada.

—Clementina… —per com ho deia, semblava decebut. Però, el seu rostre era seriós i la Clementina es va quedar muda en mirar-li als ulls.

—No ho estaràs dient de debò —ella no ho podia entendre, havien passat més de disset anys junts, i mai havia demostrat un interès romàntic en ella.

La princesa no podia, ni volia, escoltar més les bajanades que estava dient el seu millor amic. Malgrat tot, ella sabia que el jove arxiduc parlava seriosament, però del que la jove estava indecisa era la raó per la qual li havia demanat matrimoni.

Sabia molt bé que la gent s'acostava a ella només pel fet que era una princesa, pel seu poder i per mantenir les aparences. També que els nobles aprofitarien qualsevol moment de debilitat per beneficiar-se’n. Aquesta era una de les causes per les quals tenia pocs amics i confiava en l’Andrés. Encara se'n recordava, del moment en què el va conèixer.

La veritat és que els nobles es preguntaven com havia començat la gran amistat entre la princesa i l’arxiduc, però tampoc va ser un cas molt impressionant. No tant com en les històries que escoltava de petita la Clementina: sobre l’heroi que coneixia a la seva princesa salvant-la de la torre on estava captiva o del príncep que trobava a la seva persona predestinada i es convertia en la persona més agraciada del món. Simplement, va ser una amistat per millorar els llaços entre la família imperial i el ducat Báthory. El que en veritat va fer que pogués confiar en ell la Clementina va ser el caràcter del jove. No tractava a les persones de menor posició cruelment com ho feien els nobles refistolats i altius, que creien que la seva vida valia molt més que la de centenars de plebeus.

En recordar els vells moments, la primavera de l’imperi no va poder refrenar un somriure melancòlic i els seus ulls van començar a aigualir-se. Feia temps que no la deixaven sortir de la seva habitació, estant només amb unes quantes criades. Son pare tampoc li permetia fer classes d’esgrima, d’economia, ciència, història… tot el que s’estudiava per ser successor. No sabia que estava plantejant el rei pel seu futur, i tenia por que en algun moment, plantegés la possibilitat de casar-se amb el seu amic.

Mentre pensava, no es va adonar que ja havia arribat a la diligència. Va ordenar al conductor que la portés de nou al castell, ja que no volia passar més temps al ducat. El viatge de tornada li va semblar molt més llarg que l’anada, i la seva ment estava feta un embolic. Quan va arribar, va entrar a la seva habitació sense saludar amb qui es creuava. Les criades estaven preocupades per la seva petita princesa, mai havia estat indiferent amb elles i poques vegades perdia la serenitat.

Encara que estaven preocupades van deixar-la tranquil·la fins a la nit, quan una criada va anar a portar-li el sopar. Aquell dia, el coc havia preparat pollastre paprikash, toltot kaposta, goulash i dobostorta. La presentació era impol·luta, a més el tiberi deixava una flaire embriagadora. Però la princesa va declinar el menjar, ella no era com les nobles que no menjaven a fi de sentir-se gabades per l’alta societat. Ella sabia que estaven preocupats, així que els va comunicar que sortiria a fer un volt a la nit, sense donar-los gaires explicacions. Va sortir amb la chemise, una roba semblant al camisó, gens adequada per voltar a aquelles hores. Quan va sortir, el seu cabell caoba obscur onejava amb els petits corrents freds, en els seus ulls verdosos es podia veure la lluna creixent i la seva pell destacava més amb la llum del quart creixent.

Després de fer una petita bornada, va entrar al castell per perdre’s entre els seus immensos i solitaris passadissos. Anava de cambra en cambra, i rarament no es va trobar a ningú. Però el que va despertar la seva curiositat va ser una de les estances del nord-est del castell. En aquesta no hi havia res, ni mobles ni quadres… Tan sols una porta. Tenia massa curiositat i va decidir que no passaria res si donava un petit cop d’ull.

Va baixar les escales que hi havia darrere d’aquesta. Encara que no semblava que en l’habitació hi visqués algú, els esglaons estaven molt erosionats. Finalment, després de baixar durant uns quants minuts, va arribar al que semblava un trull, tot semblava normal si no fos perquè al costat dels barrils hi havia… dos cadàvers.

Mai havia vist una escena tan esgarrifadora, i és que els cadàvers tenien talls per tot el cos, dels quals encara hi regalimava sang. El més fastigós era que a sota d’ells hi havia uns bujols que recollien la sang que els queia. Llavors li va passar una idea pel cap, volia que no fos veritat, però ho havia de comprovar. Va dirigir-se cap als barrils quan va escoltar passos acostant-se…

 
06labaya | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]