F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Confidencial (MariaJuan)
IES Matarraña (Vall-de-roures)
Inici: Com llàgrimes en la pluja (Jordi Sierra i Fabra)
Capítol 2:  Records

Va tamborejar els dits a la superficie fosca de la vora del vidre pel qual es veia el sol despertar lentament amb la brisa que movia de manera suau la vegetació del terra.Al girar el cap a la seva dreta, va veure al noi d'ulls blaus, pel castany llis, somriure captivador, estatura mitjana, i arruguetes als costats dels ulls que es formaven quan el seu somriure sortia a la llum.No se n’havia adonat encara, però des del primer dia, havia quedat completament captivat per la sarcàstica però encantadora personalitat d’aquell noi que tenia com a nom Louis.es va quedar admirant el seu perfil durant uns instants més, abans de que l’altre se n’adonara i li dedicara un ampli somriure de llavis tancats.



Era el seu cumpleanys número 17. El d'ulls blaus havia insistit en portar-lo a la platja, fins i tot si era principis de febrer.Per a Harry allò no tenia cap sentit, però Louis al·legava que les platges eren un lloc massa bonic com per sol apreciar-les durant tres miserables mesos a l'any. També deia que quedaria completament enamorat de la platja de Lööe.



Prop d'una hora després, van arribar al lloc i Harry no haguera pogut quedar més impressionant del que els seus ulls estaven presenciant.



Davant d'ell s'estenia un poblet, no molt gran, construït principalment amb casetes blanques amb teulades de color amarronat o blau marí. Un riu d'aigua quasi turquesa el creuava pel mig i desembocava al mar per la part dreta del mateix. A costat esquerre, el mar s'endinsava a la terra, formant una platja amb aparença de mig oval, i amb un petit passeig de pedres a la part més a l'esquerra.



Louis va aparcar el cotxe davant del lloc i els dos van baixar del vehicle I es van dirigir al maleter del cotxe per treure una manta de quadres vermells i blancs, i una cistella on portaven el dinar.Una vegada ho tenien tot col·locat, van començar a menjar el dinar, que consistia en: pollastre farcit amb mozzarella, embolicat amb pernil salat de parma, i puré de patates al costat.Van parlar tota l’estona i Louis va riure dels acudits de Harry, fins i tot si no feien gens de gràcia, però al d'ulls blaus li agradava veure com se li il·luminava la cara a l'altre al sentir que es reia.També van fer un petit partit de futbol per petició del més menut, encara que va acabar amb els dos revolcant-se a la fina sorra fent-se pessigolles l’un a l’altre abans d’haver ni un sol gol.



Sense que cap dels dos se n'adonara, la tarda es va esvair i va donar pas als petits punts brillants que solen decorar el cel les nits sense núvols.Després d’una estona tombats damunt la manta, l’un al costat de l’altre amb el braç de Louis estirat per darrere del coll de Harry perquè pogués recolzar-se, mirant les estrelles, Louis va sentir la necessitat de trencar el silenci: —Saps què? Aquest és un dels moments en els quals no m’importaria morir, perquè sé que al menys ho faria estant feliç.



—A mi tampoc m’importaria morir en aquest moment —va xiuxiuejar el de rissos girant el cap en direcció a Louis, mentre somreia i li deixava un petit petó a la comisura dels seus llavis.



No va passar molt de temps abans que decidissin tornar a l’apartament que compartien en un bonic complex d’apartaments que es deia Princess Park per poder descansar, després d’haver celebrat el cumpleanys del noi que li robava somriures amb el simple fet d’exstir.



***

PRESENT



Feia molt poc que havia despertat, però mentre estava inconscient, la seva ment no havia pogut parar de reproduir les imatges de la primera vegada que van passar el seu cumpleanys junts. La veritat? No la culpava, ell també desitjaria estar allí en aquells precisos moments. Però no hi estava.Li feia mal darrere del coll, suposava que li havien punxat amb una xeringa i li havien injectat alguna cosa per que es dormís.



Per primera vegada des de que havia despertat, es va peremetre mirar amb deteniment al seu voltant. Es trobava a una habitació ni molt gran ni molt petita, les parets eren completament blanques, igual que el terra i la porta. Pareixia una habitació d’hospital, però sense finestra.



Estava sentat a una cadira, també blanca, però no estava lligat de cap manera. Devant seu n’hi havia una altra igual a la seva.Es va obrir la porta i va entrar un home vestit amb una bata blanca que li arribava un poc per davall dels genolls. Deuria estar prop dels quaranta anys, tenia el pèl negre i, des d’on estava, els seus ulls també ho pareixen. Es podien apreciar alguns tatuatges pujant per les seves mans.



El desconegut va obrir la boca segons després i va preguntar amb un to sec i un petit somriure un poc diabòlic: —Bon dia, és vostè el senyor Stil?



Al no saber què contestar, Harry va assentir amb el cap lleument. L’home va ampliar el seu somriure i va acabar d’entrar, tancant la porta darrere seu. Harry simplement va empassar saliva imaginant on estaria Louis en aquells momentsi desitjant que fos en una situació millor a la que ell estava passant.
 
MariaJuan | Inici: Com llàgrimes en la pluja
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]