F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El que amaguen les aparences (06mgarcia)
INS El Castell (Esparreguera)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)
Capítol 2:  CAPÍTOL II

CAPÍTOL 2:

A l’aixecar el cap va veure aquelles dues persones que ara conviven amb ella. Eren la donzella Caterina II d'Àustria, la futura esposa del seu pare, i el seu fil William. No s’ho podia creure! Va quedar-se tan bocabadada que ja no se'n recordava que la seva mà sagnava a causa dels trossos del gerro que havia llençat a l’espantar-se. Tots els presents, al veure aquella mà tan fastigosa, van anar a veure si Melody es trobava bé. Sorprenentment, William i Caterina van ser els primers en ajudar-la, actuant com si res hagués succeït.

-Melody, que et trobes bé? va dir Caterina amb un to de veu molt dolç.

-La teva mà té un aspecte horrible i fastigós -va afegir el que havia de ser el seu germanastre amb una expressió de preocupació-. Està plena de vidres, corre, anem a l’infermeria.



-Filleta meva! Filleta meva! Que feies aquesta hora per aquí? -va preguntar el seu pare amb un to desesperat.



Melody, atabalada per tantes preguntes, no va fer altra cosa que assentir amb el cap. Abans de poder articular cap paraula, ja tenia la mà de William al seu canell, i amb el seu ajut van anar cap a la infermeria.



Una vegada curada i amb el seu embenatge fet, va anar directa a la seva cambra i va estirar-se al llit. El seu cap no parava de rumiar sobre la conversa que havia escoltat anteriorment. Va intentar trobar-li sentit a aquelles paraules si era possible, però sense possibilitat de posar pau i ordre en aquell batibull, es va tornar a dir que era impossible romandre el llit. Va pensar que el més assenyat era jugar-s’hi el tot pel tot, i que havia d’anar ràpidament a explicar-li tot allò que havia succeït a son pare.

Després de buscar a son pare per tot el palau, va trobar-lo al menjador llegint amb el seu llibre preferit.



-Pare! -va dir amb un tó elevat per cridar la seva atenció-Tens un moment? Te'n recordes que fa unes hores estava en el passadís on mai estic? Doncs bé, estava allà escoltant una conversa entre la teva futura esposa i el seu fill, no t’ho podràs creure.

De sobte, Caterina va aparèixer dient:

-Bonica, t’he estat buscant, on eres? Vine cap a la cuina, que t’he de dir una cosa molt important.



-Ara torno, pare -va dir Melody amb un tó dubtós.



Les dues es van dirigir amb serietat cap a l’habitació que sempre feia tan bona olor

- Ara que estem soles, voldria saber què li anaves a dir al teu pare sobre mi i el meu fill -va dir amb un tó que despendria maldat-. Tu i jo sabem que aquest matí has escoltat la nostra conversa. Jo de tu aniria en compte i espero que el teu pare no s'assabenti de res -va afegir enfadada.



Espantada, Melody només va saber dir:

-D’acord, però buscaré la forma d’impedir el vostre casament.



-Ohh, que innocent per part teva -va dir rient Caterina-. Que no saps que la boda se celebra d’aquí a dos vespres?

Després de dir aquestes paraules, va marxar, deixant-la dubitativa sobre el que podria fer.

La boda va celebrar-se tal com s’havia previst. Tot estava perfectament decorat. Hi havia un ram d'orquídies a cada taula, un gran espai per fer-se fotografies, un pastís de sis pisos, una llarga catifa vermella…

Melody no va poder fer res per a impedir aquella gran ceremònia. Va decidir no presentar-se a la boda. En canvi, volia passar aquelles hores amb el seu gran amic Pep, el fill del cuiner reial. Mentre que ell preparava els plats per als més de dos mil comensals, Melody el va posar al dia de tot el que havia succeït durant aquells quatre dies. El Pep no donava crèdit del que la seva millor amiga li havia explicat, la seva sang bullia de la impotència i l’únic que volia fer en aquell moment era ajudar-la.

A la matinada següent, el seu pare, de sorpresa, va entrar a la seva cambra enfurismat cridant-li:

-I tu què et creus que ets, noieta!? Ahir no vas presentar-te ni per a donar-me les felicitacions. Què t’has pensat?

-I no creus que t’hauries d'assabentar primer dels estranys a qui has obert les portes de les nostres vides? -va replicar Melody amb un to elevat.



-No tornis a parlar-li així al teu pare -va dir el rei d’Hongria-. Ja em va dir la meva esposa que portaves uns dies molt rebels. A conseqüència d’això, passaràs uns dies fora del palau. No hi podràs entrar fins que la reina i jo ho decidim -va afegir el seu pare.



-Pare! Que no veus que t’està manipulant? Tu realment no…

-Filla! Que no m’has sentit? Tens una hora per anar-te'n de palau fins pròxim avís -va aclarir el seu pare, sense deixar acabar a Melody i va marxar.
 
06mgarcia | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]