F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

En la meva pell (a.monne)
Escola La Salut Sabadell (Sabadell)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)
Capítol 2:  Altres aires

Sempre havia pensat que era un noi normal, amb una vida molt normal, amb uns amics normals i uns pares normals, suposo que ho pensava perque sempre havia estat així.

Pero tot aixó va canviar un dia tot de cop sense esperar-ho va venir sense que ho hagués demanat pero així era.

Un matí de gener just després d’acabar les festes de nadal. Recordo que vaig sortir de casa per anar a l’escola, com de costum vaig agafar el bus que portava a l’institut, de camí llegia un dels llibres de Harry Potter que rellegia cada nadal.

Vaig arribar deu minuts abans com feia sempre, jo sempre seia al final de la classe i quan arribava no hi havia ningú, ni tan sols el professor, i jo m’asseia i acabava de llegir el final del capítol del llibre i quan arribava algú el guardava ràpid, pero aquell dia no.

Quan vaig entrar per la porta allá estava, era una noia prima, amb els ulls de color carmel, les pestanyes llargues, amb pigues, de cabell llarg castany, amb els llavis prims, la barbeta estreta, amb un nasarró petit i un somriure preciós. Era la noia més bonica que havia vist mai, i de sobte em va parlar:

- Hola, em dic Aina.

Em vaig quedar parat sense saber que dir i després d’uns segons li vaig respondre:

- Hola, jo em dic Max.

Li vaig preguntar que si havia arribat nova a l’institut, ella em va dir que si i tot just va começar a arribar tothom. Quan ja vam ser-hi tots el profesor la va presentar a tothom. Un cop la presentà, li vaig dir si volia asseure’s amb mi, ella va dir que si i fins llavors vam estar xerrant per saber més coses sobre nosaltres.

Va passar el primer més d’institut i l’Aina i jo érem inseparables, fins i tot crec que començava a sentir algo per ella, però el problema és que a ella li agrada un altre noi: l’Andreu, el noi per la qual totes les noies de la classe estan darrere d’ell, és el típic noi esportista que sempre va al gimnàs i sempre es fa el xulo davant de les noies, encara que penso que ho fa per aparentar algo que ell no ho és.

Passaven els dies i l’Aina sempre venia a casa cada tarda per estudiar, ella sempre em parlava d’ell i jo feia veure que estava bé però per dins em sentia trist només de pensar que la persona de la que estic enamorada no sent el mateix. Van passar dues setmanes de sobte l’Aina em diu que està sortint amb l’Andreu, quan m’ho va dir vaig entrar en furia i impotència perquè jo el coneixia desde ben petit i desde que va començar a sortit amb noies ell ha fet el mateix, està amb elles fins que se’n cansa i les deixa i és això el que farà amb ella, desde aquell dia vaig decidir que havia de fer alguna cosa per treure’m a l’Aina del cap perquè sabia que sinó ho feia ho passaria malament i tampoc m’havia de posar així per una noia.

Als tres mesos, vaig fer noves amistats i vem començar a sortir de festa, vaig deixar els estudis una mica més apartats i em vaig centrar més amb sortir amb els amics i les noies, una de les pitjors decisions que he pogut fer, però fins un dia que estan a una discoteca amb els amics vaig conèixer a una noia que em va canviar la vida.

 
a.monne | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]