F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Punts Morts (Català3)
INS Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona)
Inici: Asfíxia (Chuck Palahnuik)
Capítol 2:  Tancant el cercle

- ...ons? -va exclamar el sergent Pibernat- Què és això?

“Això” era un cos, esquarterat, separat en deu parts diferents, cap, tors, braços, mans, cames i peus separats i col·locats de tal manera que semblava un sol cos vist des del punt adequat. Una imatge pertorbadora. Aquestes parts estaven subjectades per faristols modificats, que les mantenien en la posició idònia per a aquest muntatge visual.

- Déu del cel! -exclamà Carbonell- Això ja fa feredat.

- Coincideixo, però què podem fer per atrapar-lo? -remugava Fontmajor caminant cap a l’exterior de la nau- Tota l’estona està jugant amb nosaltres, que anem seguint les molles de pa que ens ha deixat com uns babaus.

- Tranquil Vicenç, l’acabarem atrapant, costi el que costi. Ara, quan arribi l’Ot i els seus deixarem que facin la seva feina i nosaltres mirarem de trobar de qui és aquesta nau -digué Pibernat-. Aviam si ens poden dir alguna cosa útil.

Mentre l’inspector Fontmajor esperava que l’Ot arribés a la nau, el sergent i la inspectora van anar a l’ajuntament per trobar al registre qui n’era el propietari. Quan van arribar-hi els va rebre l’alcalde, que els va deixar mirar el registre de la propietat després ensenyar-li l’ordre del jutge que els autoritzava a fer-ho. Allà van girar i regirar pàgines fins trobar el que volien; Jordi Thos, propietari de la nau nº 47 de Sant Esteve de les Roures, 1000 m².

- Vostè, alcalde, sap on viu aquest home? -va preguntar la inspectora assenyalant la pàgina del registre- On viu Jordi Thos?

- Sí -digué l’alcalde-. Viu aquí a prop, a uns 100 metres en direcció a l'església.

- Anem-hi a parlar, no? -digué Carbonell mentre es girava per parlar amb Pibernat- Podem anar a parlar-hi, però no crec que hagi llogat o tingui coneixement de l’estat de la nau, perquè l’assassí, sent tan perfeccionista com ho ha estat fins ara no crec que hagi deixat el seu nom o informació que el delati.

- No podem descartar res, anem-hi i veiem el què.

Simultàniament a la nau, una de les investigadores de la científica va trobar un parell d’empremtes en el faristol que aguantava la cama esquerra, unes empremtes que podrien utilitzar quan atrapessin l’assassí i demostrar, no només amb proves circumstancials, que ho va fer. Alhora que trobaven les empremtes, anaven traient les parts dels faristols modificats per poder-les portar al forense i que realitzés les seves proves, tragués els papers i poguessin saber què hi posava.

- S’ha relaxat i no ha tingut cura de l’escenari i ha deixat empremtes amb les quals el podrem trobar -va dir Fontmajor-. Heu trobat alguna novetat amb els llums automàtics? En Carles m’ha dit que quan han entrat se’ls hi han encès sols.

- No ens ho hem mirat encara. En breu m’hi poso aviam què hi trobo -va dir l’Ot-. Segurament serà un sensor de moviment i prou, no res gaire important.

Van estar investigant aquella nau unes nou hores i, un cop van acabar, van marxar al laboratori, a la morgue i a comissaria on cada una de les parts investigaria les proves que tenia.

- Heu trobat alguna cosa a l’ajuntament? -preguntà Fontmajor.

- Poca cosa -contestà cansada Carbonell-. El propietari no tenia cap informació recent sobre la nau i no ha revelat res important i a sobre ens ha tingut allà dues hores explicant com conrea els seus camps i com de bones són les seves mongetes de ganxet.

- Molt bones i tot el que vulguis -deia el sergent- però no estem aquí per comentar això. A la nau, què han trobat?

- Un parell d’empremtes parcials en un faristol i una maquineta als ploms que controlaven la il·luminació -va respondre l’inspector Fontmajor- Aquesta màquina l’ha deixat l’assassí i la científica li donarà un cop d’ull per veure si hi ha informació valuosa que se’n pugui extreure.

- Bé, s’ha relaxat i l’ha pifiat. Hem de continuar aquesta precisió sobre d’ell -va comentar el sergent-. Alguna novetat del forense?

- No encara -va dir Carbonell-. Pensa que hi ha deu peces diferents i les hi han portades fa tres hores.

Ha tenir compte amb tot això, per tant tot just estarà començant la seva investigació.

- D’acord, tenim alguna cosa ja sobre si les víctimes estaven relacionades d’alguna manera? -va preguntar Pibernat- Hauríem de tenir alguna cosa ja dels seus telèfons, no?

- Hauríem, però el jutge encara no ens ha donat l’ordre per investigar-ne els registres i contingut -es va lamentar Fontmajor-. Estaré alerta per, quan arribi, anar a l’Ot i que s’ho miri.

- Respecte a si estan relacionats no he trobat res. Cadascú portava la seva vida en sectors i feines diferents i no tenien cap connexió -va comentar Carbonell mirant una carpeta amb la informació recaptada-. Tret que trobem alguna informació útil dels seus telèfons la meva conclusió és que els crims són aleatoris.

- D’acord doncs, pressioneu el jutge perquè ens doni l’ordre. Tinc la sensació que això no és aleatori com dius, Queralt. Ara estiguem atents als informes del forense i la científica i ja veurem com continuar des d’aquí -digué el sergent.

Van passar dos dies perquè el forense tingués el seu informe preparat, no perquè li hagués costat fer l'autòpsia, sinó més aviat perquè eren les autòpsies, ja que aquell “cos” no era d’una persona, sinó de 10 de diferents. El cap, tronc, braços, mans, cames i peus; tots separats i posats de manera que semblés un sol cos en aquella nau. Totes les parts estaven en el mateix estat, sense sang, el modus operandi de l’assassí.

- Deu persones diferents, n’estàs segur? -preguntà Fontmajor.

- Segur. Analitzant l’estructura òssia he trobat que no coincideix. Hi ha parts d’home i parts de dona, cosa que ja és un primer indicatiu. El segon han sigut les proves d’ADN, que han revelat que són deu persones -va dir Eric, el forense del cas-. Ho hem comprovat amb l’Ot tres vegades; no hi ha error.

- Certament, i encara hi ha més; els papers que estaven a les parts contenien més coordenades -Anava explicant l’Ot, mentre anava indicant amb el mapa-. Contràriament als primers crims, aquestes coordenades no porten a cap habitatge, sinó que indiquen punts aleatoris, on hi ha bosc.

- Entesos, ja enviarem efectius a investigar les coordenades -digué el sergent-. Què hi ha sobre aquella màquina que vas trobar a la nau, Ot?

- Cert. És una màquina de programació de codi obert, una espècie de robot creat per aficionats que segueixen el codi escrit que cada persona crea, és a dir, es pot programar per a diverses coses -narrava l’Ot ensenyant una petita placa amb cables i xips-. Per fer-ne ús s’ha de tenir un cert coneixement i el codi que hem trobat a la placa ho verifica.

- Interessant. Bé, de moment envia'm les coordenades perquè puguem mirar què hi ha en aquests punts. -va ordenar Pibernat.

En aquelles deu coordenades hi havia la resta de cossos als quals pertanyia cada part, enterrades sota un arbre. La resta de cossos no contenia cap informació útil per la investigació, però sí que van resultar útils les coordenades, que formaven un pentàgon i un pentacle juntant els punts, revelant a l’interior del pentacle una masia on sospitaven que hi hauria més víctimes, però abans que continuessin elucubrant van rebre l’informe de la científica on se’ls informava de qui era l’autor d’aquell codi.

- “L’autor del codi trobat és Jan Lluch” -va llegir Fontmajor- “S’ha trobat revisant la metadada de la placa”. Bé, hem de procurar trobar aquest home i veure quina relació té amb els morts. Diga’m Queralt, la masia que hi ha dins el pentacle on és?

- La masia es troba al Montsec, prop de Llimiana -va dir la inspectora-. Demanaré una altra ordre al jutge per mirar el registre, aviam de qui és la masia i mirar aviam si per fi em dona la primera, aquella dels mòbils, així que intentaré aconseguir les dues de cop.

I així va ser, la inspectora Carbonell va anar a buscar les ordres judicials per poder prosseguir amb la investigació i va demanar a un amic seu de la unitat aèria que anés a la comissaria on li explicaria el pla que tenia pensat per capturar l’assassí. Mentre la inspectora anava a buscar les ordres, el sergent estava esperant l’informe complet de la científica que faltava per arribar, sobre la nau i les empremtes als faristols modificats, on esperaven confirmar que l’autor de tots aquests crims era Jan Lluch. Més tard, la inspectora va tornar dient:

- Ja tinc les ordres -va dir la inspectora mostrant-les enlaire-. Ja he demanat que es posin a buscar. Segurament tindrem notícies de l’Ot aviat, per l'anàlisi dels mòbils i allò del registre; potser avui mateix a la tarda. Per cert, he demanat a un amic de la unitat aèria que vingui més tard, perquè ens ajudi amb la preparació de l’operatiu a la masia.

Com bé digué la inspectora, aquella mateixa tarda tingueren la informació sobre la masia de Llimiana. El propietari, Jan Lluch, el mateix que va crear el codi. Així doncs semblava que començaven a estrènyer el cèrcol sobre ell a la vegada que començaven a explorar l’àrea amb l’ajut de l’agent Soler, de la unitat aèria, que havia preparat un dron per fer-lo sobrevolar la masia, de manera que podrien obtenir imatges recents i podrien preparar l’operatiu amb detall, analitzant totes les possibles sortides i el camí que haurien de fer per arribar-hi.

- D’acord. Narcís, -va dir Pibernat dirigint-se a l’agent Soler- continua fent volar el dron i un cop ho tinguis tot porta’m les fotografies. Només em falta això teu i la confirmació de les sospites sobre Jan Lluch i ja podré planificar l’operatiu amb el GEI.

Mentre l’agent Soler acabava de fer volar el dron va arribar l’informe de la científica on, com esperaven, es confirmaven les seves sospites: les catorze víctimes havien rebut una invitació a un grup comú en una xarxa social, el creador del qual era Jan Lluch. En aquest grup hi va deixar constància de cada assassinat, enviant un missatge amb el mòbil de la víctima dient “Ja no hi sóc”. Va enviar catorze missatges en sis dies, mentre deixava un registre de l’hora i dia que la persona moria amb aquells missatges. Ara, amb aquestes proves, només faltava planificar l’operació d’assalt a la masia de Llimiana amb el GEI.

- Molt bé, ja ho tenim tot. Vicenç, truca al sergent Casadevall, del GEI, que tenim feina per endavant -va ordenar el sergent Pibernat-. Hem de planificar un operatiu que acabi ja amb aquest “Vampir Geomètric”.

Quan el sergent Pol Casadevall del GEI va entrar al despatx de Carles Pibernat no en va sortir fins passades tres hores. Allà van analitzar les fotografies de l’agent Narcís Soler i varen acabar trobant un pla d’assalt amb el qual esperaven capturar Jan Lluch. Quan van sortir del despatx se’n van anar a informar els seus equips.

L’operatiu seria dos dies després i, com havien planificat, a les sis del matí es van plantar al marge de la finca on estava la masia. Mentre preparaven tot i abans no comencés l’acció el sergent Pibernat va mirar tota aquella gent i els va dir “Anem de caça” mentre carregava la seva pistola.
 
Català3 | Inici: Asfíxia
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]