F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El que amaguen les aparences (06mgarcia)
INS El Castell (Esparreguera)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)

A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.

Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:




Capítol 1:  UNA VISITA INESPERADA

CAPÍTOL 1:

—Majestat -va dir el conseller del rei- ja ha passat molt de temps dençà la mort de la nostra reina, no creieu que una nova donzella us faria feliç?

-No, de cap manera! -va protestar el rei- la meva muller és insubstituïble!

-Pare, escoltal’s -va interrompre la seva filla Melody.



-Hi ha una donzella que pregunta per tu-va dir un vassall que escoltava atentament la conversa.



-Es fa nombrar Caterina d’Àustria -va afegir el seu conseller - i ve acompanyada del seu encantador fill William.



A l’acabar la conversa, les portes del regne van obrir-se i ,després de veure els carnosos llavis, els ulls blaus com el cel i la pell llisa de la dona que tenia enfront seu, va sentir que es tornava a enamorar. Aquelles papallones que pensava que mai més tornaria a sentir, en aquell precís moment, van retornar-li a la vida.

Després d’estar parlant dia i nit, van assabentar-se que junts formaven la parella que tot el seu regne necessitava. El rei, il·lusionat perquè tornava a sentir-se ple, els va concedir les millors cambres del seu palau, per a estar junt amb ells i així poder organitzar la cerimònia que succeiria dues setmanes després.



MELODY:

Des que Caterina i Wiiliam s’hostatgen al palau, veig a mon pare molt més feliç, quasi tant com quan ma mare rondava pels passadissos. Ella tenia una dolçor que conqueria a qualsevol, una mirada que brillava per ella sola i uns cabells…. quins cabells més rossos que tenia! La Caterina s’assemblava molt físicament, l’única diferència entre elles era la personalitat. Potser perquè no la coneixia amb profunditat, però hi havia alguna cosa que em feia dubtar d’ella.

Moments abans que Melody creués aquell llarg passadís per poder anar a la seva habitació, Caterina va agafar el seu fill William del braç i se’l va endur cap a l'habitació més propera. En el moment que Caterina va tancar la porta, un llibre va caure impedint que aquell tros de fusta es tanqués del tot. A la Melody li va sorprendre tant el fet que l’habitació de sa mare estigués tancada, que va rumiar sobre qui hi podia haver a dins. El seu fons curiós lluitava amb el racional, fins que la seva curiositat va guanyar i finalment s’hi va apropar.



Al posar l’orella a la porta, va sentir unes veus molt familiars, però que exactament no reconeixia. Al principi no entenia gaire bé de què parlaven, ja que aquelles dues persones estaven barallant-se, però a mesura que la conversació continuava, li feia pensar que es tractava d’algun pla.



- Hem d'aprofitar la nostra estada a aquest palau per apropar-nos més al rei -va dir la veu femenina de la conversa.



-No crec que aquest pla funcioni, mare -va contestar l’altra veu- he estat vigilant a la filla del rei, Melody, crec que no se'n refia de nosaltres- va dir amb un tó de veu més fluix que abans.



-Calla, calla! -va exclamar aquella dona misteriosa- No diguis bestieses i escolta’m. Portem molt de temps plantejant el nostre moment de glòria. Des de la mort del teu pare i del desterrament de la seva família ens hem quedat sense res, i està sent una vida de contínues desgràcies. Aquest és el moment que tant hem desitjat.



-Però no creus que és massa, mare?! -va protestar el que já sabia Melody que era el seu fill.



- Però que no ho veus!? Si no ho fem ara, ho farà un altre. No hi ha temps que perdre, fill meu -va dir cridant la mare.



Just en el moment en què Melody s’havia assabentat de qui eren aquelles persones que hi havia a l’habitació de sa mare i de què tractava aquell pla que no podia esperar més, una veu greu va espantar-la dient:

-Melodyy!

La nostra protagonista no va reaccionar d’altra manera que saltant cap enrere, i llençant alhora un gerro. Una vegada ja al terra, va veure com la porta de l’habitació s’obria, i lentament va aixecar el cap per a veure la cara de les dues persones misterioses.



 
06mgarcia | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]