Ara ja estàs avisat, així que si no t’agrada el que llegeixes és per voluntat pròpia, prepara’t.

La nostra història comença un fred dia d’octubre, en un pis al barri de les Tres Torres, amb la troballa d’un cadàver. A l’escena es desplacen dos dels nostres protagonistes en aquesta història: el sergent Carles Pibernat i la inspectora Queralt Carbonell. Quan arriben al pis, situat al carrer del Doctor Carulla, es troben amb un habitatge ordenat, net i res trencat ni fora de lloc. El cos, estirat a terra amb les mans sobre la panxa, no presenta ferides evidents, la qual cosa deixa els policies desconcertats i intenten trobar alguna pista que pugui indicar com la víctima, Pablo Hernández, de 38 anys, ha pogut ser assassinat.

- Què has trobat Ot? -digué la inspectora Carbonell- Alguna cosa?

- Doncs de moment res, tot està a lloc, ben bé és com si no hagués passat res en aquest pis. Cap rastre de sang, ni visualment ni amb la llum negra o luminol. Cap prova, a part del mort i un paper, que hem trobat sobresortint lleugerament de la boca de la víctima -va confirmar l’Ot, el cap de la policia científica-. L'extracció d’aquest paper s’ha deixat per al forense pel rigor mortis que presenta el cos, així que hauràs d'esperar el seu informe. Resumint, en aquest escenari ja hem acabat la nostra feina.

- Paper? Què és això, una sèrie de televisió? -va fer broma la inspectora- Està bé, quan ho tinguis tot envia’m un informe complet i, quan el forense ho tingui, incorpora-hi el que posi al paper.

- D’acord, el tindràs sobre la taula tan aviat com sigui possible -va respondre l’Ot-. Però ja saps com anem a la científica, sempre de bòlit.

Un cop van acabar de recopilar evidències pujaren el cos a la furgoneta en direcció a la morgue i precintaren el pis on el van trobar. Passaren dos dies fins que el forense no va enviar el seu informe amb unes notícies esfereïdores.

- Com pot no tenir sang? -va exclamar la inspectora- No pot haver desaparegut del seu cos, on pot haver anat la sang? L’Ot em va dir que al pis no hi havia res. Quan arribi l’informe de la científica ho podràs veure.

- Sens dubte és curiós. Mai m’he trobat amb una cosa així -va dir el sergent Pibernat-. Ara hem d’esperar el de la científica. Quan trigarà a arribar?

-Doncs no ho sé, potser un dia o dos -contestà Carbonell.

El que va sorprendre els agents va ser la particular manera en què va morir la víctima, la completa absència de sang al seu cos. Segons relatava l’informe del forense, aquesta va ser extreta per la fossa del colze esquerre, a través d’una agulla connectada a una petita bomba, una acció calculada acompanyada d’un fort cop a la templa, que va deixar en Pablo inconscient de seguida, sense oposar resistència. L’informe detallava que durant el procediment estava agafat per cintes, que estabilitzaven el seu cos durant l’extracció. El forense va trobar marques a la pell que van deixar les cintes que el subjectaven, un aspecte vital, ja que durant el procediment en Pablo va entrar en xoc abans de morir per la falta de sang.

- No ho sé, però tot això m’amoïna i no m’agrada gens -va comentar el sergent-. Això és premeditat, és gairebé perfecte. Hauríem de buscar gent que tingui coneixements mèdics, perquè això de buscar una artèria per extreure la sang no ho sap fer tothom. A part, sabia que entraria en xoc.

- Cert, tot i que hauríem d’esperar l’informe de la científica, hem de saber què diu la nota que hi havia a la boca del mort -observà la inspectora-. Serà alguna cosa horripilant, o tètrica.

Mentre buscaven persones amb qui Pablo tingués disputes obertes, l’informe de la científica va arribar un dia després amb revelacions sorprenents.

- L’escenari del crim no contenia cap prova útil, això ja ho sabíem, perquè estava impecable -anava comentant el sergent-. Aquí et llegeixo el que diu: “Després de rebre proves forenses, adjuntades en aquest informe, s’ha procedit a inspeccionar-les i s’ha trobat un paper amb coordenades inscrites: 41°25'52.3"N 2°09'55.4"E. Aquestes coordenades introduïdes en un mapa porten al Carrer de la Vall d’Ordesa, al barri del Turó de la Peira.”

- Hem d’anar-hi. Si ha deixat un paper en el mort amb aquestes coordenades és perquè hi haurà alguna cosa important -advertí la inspectora Carbonell-. Ja t’ho deia ahir que això em produïa cangueli.

I així va ser, van anar corrent a la direcció proporcionada pel mateix assassí però quan arribaren es van trobar que ja hi havia policia investigant l’habitatge. Aquí és on, el tercer protagonista d’aquesta història, l’inspector Vicenç Fontmajor, els va comentar l’escena, ja que era qui portava la investigació d’aquest crim.

- Tens raó Vicenç, el crim és similar al nostre. El cos, la forma en què està posat i el paper dins la boca coincideixen plenament -va dir el sergent Pibernat-. Si no t’importa passa’ns el cas i així els tenim junts dins una sola investigació, et sembla bé?

- Clar home, col·laborem i atrapem el boig que ha fet això -contestà Vicenç.

- Perfecte, com més siguem abans l’atraparem -digué Pibernat-. Queralt, ens han donat prioritat al cas?

- Acabo de parlar amb l’Ot i el forense i ens donaran prioritat per a aquest i, si n’hi ha més, també.

Quan van acabar de buscar proves van pujar el cos a la furgoneta en direcció a la morgue, on el forense estava esperant per començar l'autòpsia tan bon punt arribés el cos, mentre que la científica ja estava revisant les proves i a l’espera que el forense els enviés el paper. Aquest cop però, a causa de la prioritat del cas, el forense els envià l’informe al dia següent, on hi havia les mateixes revelacions que en el primer cos: mort per la falta de sang, marques de cintes que el subjectaven durant el xoc i un cop a la templa, que l’havia deixat inconscient.

- Bé, l’informe del forense no ha aportat res nou; el mateix mètode del primer, però almenys ha enviat a l’Ot el paper aquell que el cos tenia a la boca, perquè analitzi el que conté. Així que demà enviarà el seu informe -va dir Carbonell.

Va passar un dia més fins que l’informe de la científica va arribar a la taula del sergent, i les proves i informació que contenia van resultar prou útils, ja que contenien més coordenades que, un cop posades al mapa els van dur a una nova ubicació.

- Un altre joc de coordenades, això és massa ja -es queixava Pibernat-. On duen aquestes?

- Al carrer d’Ausiàs Marc, al barri Fort Pienc -va dir l’inspector Fontmajor-. Prop del Mercat dels Encants.

- Cago'n dena! Això s’està anant de mare -va renegar el sergent-. D’acord doncs, anem-hi i doneu avís.

Quan van arribar al pis, es van trobar amb el mateix escenari de sempre, net i amb el cos descansant al terra. Quan van enviar el cos a la morgue el forense va enviar el paper de dins la boca del mort a la científica, que el va analitzar i un dia després el van enviar als investigadors. Aquest cop, però, era diferent, no hi havia coordenades, hi havia text.

- “Centra’t” Què coi vol dir això? -va dir Carbonell- No hi ha res on puguem seguir la pista. Amb els escenaris tan impecables no hi ha cap pista útil que ens digui com continuar.

- No sé que vol dir amb això, però ara hem de mirar primer si les víctimes tenien algun tipus de connexió o si tenien algun problema amb algú, qualsevol cosa. Després mirarem el paper i què vol dir amb això -digué Pibernat.

Així doncs van estar investigant les tres víctimes durant dos dies fins que a l’inspector Fontmajor se li va encendre la bombeta.

- Ja sé que vol dir amb “Centra’t”. No és per nosaltres, és una pista del que hem de fer -digué Fontmajor mentre agafava un mapa-. Hem d’agafar les coordenades dels crims i posar-les en un mapa. Digueu-me quines són.

- El primer a les coordenades 41°23'56.8"N 2°07'39.9"E, el segon a 41°25'52.3"N 2°09'55.4"E i el tercer a 41°23'31.5"N 2°10'35.5"E -va dir Carbonell-. Què vols fer amb aquestes coordenades Vicenç?

- Trobar això -digué assenyalant el mapa, on hi havia tres punts que formaven un triangle-. Ara, si trobem el centre d’aquest triangle ens donarà un punt i aquest està al Carrer de les Tres Senyores, amb les coordenades 41°24'21.7"N 2°09'26.6"E.

Després de trobar-lo, els inspectors van anar al punt que acabaven de centrar. Van entrar en un immoble i es van trobar el pis com tots els altres. No obstant, en aquest escenari hi havia dues novetats, un paper i un diari penjant del sostre amb un fil. El primer contenia un escrit de l’assassí i l’altre tenia remarcat el titular d’un diari.

- “Vampir geomètric”, de debò? -va renegar el sergent- Com pot ser possible que vagi sempre per endavant, mentre juga amb nosaltres i continua fent la seva?

- Tranquil Carles, nosaltres també estem frustrats -el calmava la inspectora Carbonell-. Ja l’atraparem, però hem de tenir paciència, d’acord?

- És el diari d’avui, això vol dir que ha estat aquí poc abans que arribéssim nosaltres -digué Fontmajor tot mirant el rellotge-. Perquè ara són tres quarts i cinc de dotze. Per cert, acabo de mirar les coordenades i porten a una petita nau de Sant Esteve de les Roures.

- Doncs anem-hi de seguida -digué el sergent caminant cap al cotxe-. No vull esperar més del compte, aviseu el GEI i que es preparin. Que facin el que hagin de fer aquí i nosaltres anem amb tot; em sembla que això no és més que l’inici.

I així va ser, mentre analitzaven el diari i el paper en aquell pis de Gràcia els nostres protagonistes anaven a tot drap per l'AP-7 amb els reforços darrere preparats per a qualsevol cosa. El que no esperaven, però, és el que trobarien en aquella petita nau de Sant Esteve de les Roures.

- Molt bé nois, un cop esbotzem la porta vull que entreu en parelles i el càmera enmig de dues parelles. No vull que el que trobem aquí acabi alterat. Vull capturar aquest brètol amb totes les de la llei, entesos? Ara preparats, a la de tres entrem. Una, dues i… -ordenà el sergent mentre feia el compte enrere- …tres!

De seguida que el sergent va dir tres van esbotzar la porta a terra i començaren a entrar com els havia ordenat. Primerament la nau estava a les fosques però sense que ningú toqués l’interruptor, els llums de la nau van il·luminar el seu interior, revelant una escena esgarrifosa.

- Però què coll...