F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió / Registrar-se|Participants
TREBALLS PUBLICATS

La Tomba (Janamataa)
SIN El Bruc (Riells I Viabrea)
Inici: Com llàgrimes en la pluja (Jordi Sierra i Fabra)

Capítol 1 – LA TOMBA

La tomba tornava a estar plena.

Gairebé semblava mentida.

Flors, ampolles de tot tipus, però preferentment de cervesa, a mig consumir, fotografies, polseres i collarets fets a mà, joguines com ara ossos de peluix o petites naus espacials de Star Trek i Star Wars, pòsters, còmics...

Cada setmana passava el mateix, i cada setmana la Grace al·lucinava.

No tant pel fanatisme o la devoció dels fans, sinó per la mena d'objectes que deixaven a la tomba. Per exemple ell ja no prenia alcohol. Per exemple, ell no havia dut mai polseres ni collarets. Per exemple, allò dels ossos de peluix, que havia estat una invenció o una d'aquelles frases típiques de l'estil: "A la meva filla li agraden els ossos de peluix." Quan un famós deia alguna cosa com aquella, per als seguidors era com un manament.

I això que ell mai havia estat famós.

Almenys en vida.

La Grace va començar a recollir-ho tot.

Duia una bossa per a les ampolles, sempre mig buides, i una altra per a la resta d'objectes. Les ampolles i les llaunes, primer les buidava en un costat de la tomba. Era la feina més lenta i pesada. Amb la part dura acabada, arribava la fàcil. Recollia els regals, però sense agror ni violència. De fet, ho feia amb cura. Si més no, respectava el fervor de les persones que havien viatjat fins allà, tan lluny segurament de casa seva, per retre el darrer tribut a l'heroi caigut, a la llegenda.

Perquè ara sí que era això: una llegenda.




Capítol 1:  La Tomba

L’any 1980 a Barcelona hi havia un noi amb un aspecte normal i corrent però a la vegada misteriós, ja que passejava per carrerons estrets, foscos i sempre deixapareixia màgicament.

Segurament us preguntareu perquè se sap tanta informació i és perquè el govern va decidir enviar una espia ja que era molt sospitós que aquest noi no treballés de res, ni tingués estudis i que a sobre tingués més o menys una bona vida.

Seguidament l’espia era la seva ex millor amiga perquè com que el govern és molt corrupte i cruel van decidir que l’espiés algú que era important en la seva vida per descobrir tot de manera ràpida.

Per altra banda, la Grace l’està espiant per obligació, ja que com he comentat abans el govern és corrupte.

Ella era una noia molt amable, observadora, de caràcter violent i psicològicament molt bé no estava ja que els seus pares la maltractaven. Quan va complir 16 anys van decidir abandonar-la deixant-la en un orfenat. Va estar 2 anys i durant aquell temps estava molt sola perquè li costava socialitzar ja que era molt tancada i només s’obria amb el seu millor amic. Com que no tenia molts amics va començar a observar la vida dels seus companys. Ningú s’apropava a ella, ja que la maltractaven físicament i per desgràcia tenia la meitat de la cara cremada i el cap ple de talls fets amb ganivet. Per aquella raó estava calva i era molt blanca de pell.

Quan va conèixer al seu millor amic als 10 anys la seva infantesa va començar a ser una mica bonica perquè ell va ser la primera i única persona que la va respectar i la va estimar amistosament sense jutjar-la físicament.

Per una altra banda la Grace i ell es van entendre i van connectar molt ràpidament perquè ell tampoc va tenir una infància ni una vida bonica, ja que quan era petit els seus pares van morir i va estar tota la vida fins als 18 anys en un internat on utilitzaven els nens per experimentar amb ells, introduint-los substàncies molt estranyes per matar-los i si no ho aconseguien perquè eren intolerants a allò, els maltractaven psicològicament.

El dia que es van conèixer van agafar confiança molt ràpidament i van tenir una conversa molt acollidora i madura, ja que amb la de coses que havien viscut era impossible que tinguessin la consciència i els pensaments d’un nen petit, innocent i sa mentalment. Llavors de tant parlar ell li va confessar que s’havia escapat de l’orfenat. De sobte la Grace va entendre que no es tornarien a veure i van decidir fer-se una promesa la qual era que la Grace aniria a buscar-lo a l’internat just el dia en el qual ell complís els 18.

Després de 8 anys la Grace va anar a l’internat, però quan va arribar, uns nois vestits d’homes negres la van raptar i la van portar a un lloc secret. Quan va arribar al destí li van explicar els nois que el seu millor amic volia fer alguna cosa per canviar el món, però no sabien ben bé si era per alguna cosa positiva o negativa. Seguidament, la Grace va preguntar perquè sabien que ell volia fer allò i ells li van dir que eren espies del govern i que necessitaven que ella l’espiés perquè d’aquesta manera seria més fàcil descobrir el que intentava, ja que ella el coneixia millor que tots ells junts.

 
Janamataa | Inici: Com llàgrimes en la pluja
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]