F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió / Registrar-se|Participants
TREBALLS PUBLICATS

La memòria de l'arbre (CarlayVedra)
Col·legi Mestral - Eivissa (Eivissa)
Inici: La memòria de l’arbre (Tina Vallès)
«Em puc posar content?». No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmaien serà el fil conductor.


Capítol 1:  Capítol 1

«Em puc posar content?». No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmaien serà el fil conductor.



El divendres 13 de Març a les 8:00 del Matí, Jan va anar a l’universitat amb cotxe. Cada matí passa per un riu amb molta corrent i sempre hi ha un núvol gran y fosc cobrint aquest riu. Mentre que estava conduÏnt, escoltava una veu que es semblava molt a la del seu avi. La veu aquella narrava situacions traumàtiques de la seva infància. Jan es va desconcentrar i per un moment va ser com que veia els ulls blaus clars del seu avi davant seu. El cotxe no va ser controlat i va caure al riu tan violent.



Jan sense conciència. Es desperta al llit de l’hospital desconcertat perquè no sap on es. Amb una veu molt ansiosa comença a cridar sense pausa, i de sobte entra a l’habitació el metge. Jan el comença a mirar molt detengudament, encara que no veu molt bé. La silueta del metge li va recordar al seu avi Joan. El metge li pregunta si es troba bé, per la que el jove li respon si ha anat a agafar patates al camp perquè li agradaria dinar una truita. El metge li diu que no és el seu avi i que fa unes hores ha patit un accident amb cotxe. Al cap d’un temps veu arribar la seva àvia Caterina. Jan li pregunta a Caterina perquè no ha vingut amb ella en Joan, la seva àvia li respon que ja està mort. Jan li contradiu que això no pot ser, ja que ell el ha vist fa una hora aproximàdament. Al dia següent, entra una altra vegada el metge preguntant com ha passat la nit i amb la notícia, que ja li dóna l’alta mèdica mentre ell està esmorzant.



Nómes sortir de l’hospital, camina fins al cementeri del seu poble, on suposadament la seva àvia diu que el seu avi està enterrat allí. Al arribar al cementeri busca el panteó de la seva família, el troba desprès de mitja hora i treu el cap per veure que hi ha dins. Després de cinc minuts una sombra de’n Joan es reflecteix a la porta. Jan només en adonarse es gira per veure’l, però desapareix la figura. Comença a córrer i a cridar, es troba amb el vigilant, li diu que surti del cementeri.



Arriba la nit i passetja per l’Esquerra de l’Eixample, on entra en un bar en la que hi ha un ambient de festa. Hi ha gent que està consumint drogues, s’acosta a la barra per prendre una copa. Al costat hi ha un grup de joves que li ofereixen bolets al·lucinògens i ell ho accepta. Al cap d’una estona ballant en mig del bar amb molta gent al seu voltant, la droga comença a fer-lo efecte, veu a totes les persones del seu voltant com a monstres. Té molta por i es vol protegir, per tant pega a la gent sense cap. Els treballadors del bar veuen la baralla i directament truquen als Mossos d’Esquadra, fan sortir a tota la gent del recinte, on al cap de deu minuts arriba la policia.



Volen arrestar a en Jan, quan un policia s’adona que ell és el seu nebot. El seu tiu Carles el pregunta i es dona compte ràpidament que en Jan està drogat. El porten al calabós per passar la nit i es dorm.

 
CarlayVedra | Inici: La memòria de l’arbre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]