F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió / Registrar-se|Participants
TREBALLS PUBLICATS

La seva nena bonica (estrallitadesanjuan)
Col·legi Mestral - Eivissa (Eivissa)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)

A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.

Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:




Capítol 1:  "La Proposta al Rei"

A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.



Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els varons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir: “Com vos atreviu a dir-me aixó al aniversari de la meva dona difunta. Mai no trovaré a ninguna dona com la meva reina. No accediré mai a casar-me amb algú que no sigui ella.”

La reina era un símbol imprescindible per el poble, i des de la seva mort, tot era diferent. Els poblelins estèvem més apagats que mai, el poble es va tornar gris, ja no cantavem ni ballavem a la plaça principal, ja no havia mes festes al poble, predominava un sentiment de incertesa, estavem tots confosos i asustats, no voliem caure en mans d´un regnat desconegut. Per això, s’ens va ocorrer enviar a uns representants del poble per reunir-se amb el rei, i donar-li la idea de buscar una dona per poder continuar amb el millor regne que haviem tingut mai. El 16 d’abril de 1913 va morir la reina Annuska, ja eren mitjans de novembre i finalment vam escollir els representants del poble. Varem ser dos, Hubert, un home molt savi pertanyent a la institució de filòsofs d’Hongria, i jo, Hugo, un noi de vint-i-tres anys, i es podria dir que soc el que té la millor oratòria del poble.



Ja era un de desembre, el dia del aniversari de la reina, el rei va decidir convocar una festa gegant al palau en nom d’ella, feia temps de la seva mort, i era el primer aniversari que celebràvem sense ella. Tots estavem convidats, i així podíem aprofitar-hi per reunir-nos particularment amb el rei.



Ja quan estàvem tot el poble a la festa, i la majoria va saludar al rei, va ser el moment de fer-li la proposta. El rei ens va respondre. “Com vos atreviu a dir-me això al aniversari de la meva dona difunta. Mai no trovaré a ninguna dona com la meva reina. No accediré mai a casar-me amb algú que no sigui ella.”-va dir molt empipat-. Jo li vaig respondre intentant manteir la calma “Escolti rei, ja sabem que la mort de la reina no ha estat pas agradable per a ningú, i menys per a vostè. Però has d’entendre que el regne ha de continuar si no volem caure en la misèria.” L’Hurbert em va ajugar “A més a més el regne sense reina no es possible. És cert que la mort d’algú proper és molt difícil, ja tinc setanta-set anys i molt viscut, et dic des de la meva experiència que he après a continuar endavant encara que hi hagi persones que no ho facin amb nosaltres. Sempre has estat molt proper al poble i sabem que tens un gran amor per ell. Hem de continuar amb això.” Gràcies a les seves paraules, el rei ja s’havia tranquil·litzat “Nois, entenc el que dieu, tot això de continuar, i de seguir endavant. Però no hi soc capaç, la meva filla ara mateix és el meu únic suport. Ja he perdut a dos familiars, i no vull descuidar-me de la meva filla com vaig fer amb ells dos.” L’Hurbert i yo ens vam mirar-se fent cara d’extranyats, no sabiem que a la família reial hi havia més de tres membres, la reina, i la seva filla. Hi havien dues opcions, o era un familiar llunyà, o el rei amagava alguna cosa. Com em va extranyar tant, li vaig preguntar “Si no és molèstia, a qui més a perdut vostè? Ha comentat que ja havia perdut a dos familiars, potser algú llunyà?” Però es veu que no li va parèixer bé “Quantes preguntes no noi? No et dona vergonya això que fas, preguntar-me sobre els meus difunts? No respondré.” Crec que no havia vist al rei tant enfadat mai, des d’aquell dia que a una festa a la plaça, una nena petita li va titar la xocolate calenta per sobre el seu nou vestit, així que vaig decidir deixar-ho allà. “D’acord, ho entenc, ho sento rei.



Tots dos ens vam acomiadar del rei preocupats per la seva resposta, però la festa va continuar. Mai s’havia escoltat d’un altre familiar del rei, i no semblava que parlés d’algú molt llunyà.
 
estrallitadesanjuan | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]