F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L’assasí que estimava els llibres (3C5)
Maristes Valldemia (Mataró)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)
Capítol 3:  Un petó

Capítol 2

Podria la reconciliació entre ells dos millorar el cas?, podria deixar els seus sentiments de banda? -Crec que el més adequat és que seguim investigant amb el llibre i deixem de banda el tema de l'home, i si no arribem a cap lloc, investiguem sobre la informació nova. De forma que van tornar a agafar el llibre per llegir-ho de nou. -Marta, em pots passar un full d'aquells de la taula del darrere?, gràcies. En apropar-se, l'inspector va poder observar com se li quedaven els ulls oberts com plats - ei, guardes aquests periòdics per alguna raó concreta? -Estava fent neteja d'informació sobre casos antics. -Doncs aquest cas és exactament, o almenys molt semblant al nostre cas actual. -diu ensenyant un diari de fa cinquanta anys. -El cas de l'home trobat mort el mes passat, ha resultat ser un suïcidi, comes per culpa del llibre que es trobava a les seves mans el dia que van trobar el seu cos sense vida. -De veritat creus que ha pogut ser un suïcidi?- diu mentre la Marta busca informació per internet -Fixa't en el tall que té al pit, és el mateix que te'l Guillem, no creus que és massa coincidència? -Però llavors que pinta l'home que va venir a comissaria? -Potser intentava distreu-rens. I si aquest home coneixia el Guillem? Potser és tot un muntatge, ja vam veure que el tall tenia a veure amb ofrenes satàniques, qui sap si tot el cas comença amb això. -Estàs dient que la mateixa víctima es va intoxicar, tallar el pit, i deixar-se morir en plena nit al mig del carrer, amb un llibre a les mans i intenció de què sembles un assassinat?!, com es pot fer tot això sol? -És el que eh volia dir, l'home de la comissaria hi ha de tenir alguna cosa a veure. -Però qui és aquest home? Ambdós surten esverats cap a la recepció de comissaria, sense pensar en res més que aquell misteriós home sense rostre o nom. -Miquel, Miquel!! -Senyor inspector són les 7 del matí, no entenc quin problema pot tenir ara... -No tindrà vostè informació sobre l'home que va arribar que comissaria la setmana passada? -El de la cara tapada? -Si, el mateix. -No gran cosa, però vam poder quedar-nos amb la seva matrícula- comenta mentre ensenya una fotografia feta amb les càmeres del centre- 7894 ZCW, perfecte gràcies! -Bingo!, tenim la seva matrícula, diu donant una palmada i apropant-se novament a la Marta, no podent evitar fixar-se en el petit brillantor de la seva mirada. I com es troba a una persona amb la seva matrícula? Tan senzill com anar a la prefectura de trànsit més propera i demanar un certificat de dades, i això van fer. -Bon dia. Inspector agustí Tena- saluda ensenyant la seva placa- podria si us plau donar-me el certificat per aquesta matrícula? "7894 ZCW" I gràcies a aquella foto, van poder trobar la direcció d'aquell misteriós home. -Bon dia. El meu nom és agustí Tena, inspector de policia. Necessitem fer-li unes preguntes. - diu picant a la porta del nostre principal sospitós. "Merda" -Passeu. -Va ser vostè qui va fer la confessió sobre l'assassí del Guillem Gual? -El mateix, però ja vaig comentar que no puc dir res més. -Senyor, necessitem la seva ajuda. -Està bé, si, sé qui és l'assassí...



Capítol 3
Actualment...



-... En guillem.



-En Guillem?

-Si, el propi Guillem, va planejar la seva mort.



-Que?, vull dir com?

-Senyor, el cas que vam estar llegint - Diu la marta traient l'antic diari que els va portar a la veritat.



-Però hi ha alguna cosa que no quadra...



-No sé a què es refereix- diu el sospitós ràpidament interrompent l'inspector.



-Senyor l'importaria acompanyar-nos a comissaria.



I en Thomas va haver d'acceptar pel seu propi bé, tot i que acabaria malament igualment.



Una vegada allà el deixen en una sala tancada, com aquestes que es veuen a les pel·lícules d'assassinats penosos en les que tothom sap qui és l'assassí, i ells dos es queden parlant a la petita sala del costat.



-Marta digui'm que tu tampoc ho veus clar.



-Senyor miri la notícia, un cos trobat mort per intoxicació amb un tall al pit, un suposat suïcidi i un còmplice empresonat, miri el cognom, Quincy, no et resulta familiar?

L'inspector va mirar a la marta orgullosa i observant com un petit flaix s'il·luminava dins la seva mirada i ella li va tornar la mirada, però sense aquella il·lusió amb la qual el mirava al principi, fent sentir l'Agustí buit, com si li faltes alguna cosa.



L'inspector treu el llibre i mira el particular cognom de l'autor, Quincy. - A cas sabem el cognom de l'home que tenim a qui tancat?

Entrant a la sala del costat desbaratament - senyor necessitem el seu nom i cognom.



-Thomas, Thomas Quincy- diu sense pensar.



I vet aquí com els nostres inspectors van poder descobrir la veritat.



En Thomas va confessar tot el que havia passat, va parlar sobre llegar familiar que s'oposava aquell llibre i sobre com volia seguir els passos del seu avi perquè astrugues orgullós. Com va trobar al Guillem i en veure una persona fàcil de convèncer va trobar la seva oportunitat, sí, en guillem s'havia suïcidat, però havia sigut ell qui l'havia dit i ensenyar com fer-ho.



Una vegada feta tota la declaració en Thomas va anar a la presó, acabant en el mateix destí que el seu avi, i arruïnant tota la seva carrera com a escriptor, però al final havia sigut ell qui so havia buscat.



I els nostres inspectors preferits? Ús preguntàreu que va ser d'ells.



-Marta crec que és hora de què parlem.



-Diguem.



-Ara que ha acabat el cas, no sé què serà de nosaltres i no puc aguantar-me més. La marta el va mirar estranyada esperant que continues.



-Ho sento, per absolutament tot.



-Agustí...



-Deixa'm acabar, jo... Emmm... t'estimo.



-Que?

-Tenia por, tenia tanta por d'admetre els meus sentiments que l'única cosa que podia



fer era tractor-te de forma professional. A cas m'has vist, no faig cara de persona en una relació, i molt menys una relació estable, i que tu també m'estimessis em feia encara més por, però no podia enganyar-me per molt més temps.



-Però...



-No sé com va sorgir, només sé que t'estimo, que puc ser jo mateix amb tu i aconseguir tot el que ens proposem. I entenc que no sentís el mateix, és que dir, la vaig cagar i m'ho recordaràs sempre però...



-Callat d'una vegada.



I es van fondre en un petó amb el qual es van dir tot allò que els hi faltava per dir-se.



 
3C5 | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]