F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Reinicia (2319)
Salesians Sant Vicenç dels Horts (Sant Vicenç Dels Horts)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)
Capítol 2:  The corner of happiness

CAPÍTOL 2(thecornerofhappiness)



Estant allà pensant, vam arribar a la conclusióde quèel millor seria respondre les preguntes que em vaig fer. Vam decidir començar per on els va comprar, ja que aixívampensar que podíem trobar les altres respostes amb més facilitat. La factura consistia en un paper envellit en la qual a la part superior dreta es trobava una data del 17 / 1 / 2016, i seguidament, vam trobar posat que unpackde 40 xumets costava cadascun 3,25 euros i això donava el total de 130 euros, aquesta operació estava multiplicada per 57. Al final de la llista vam trobar unpackdiferent en el qual aquestconsistiaen 23 xumets que cadascun costava 3 euros i donava un total de 69 euros. Després a la part inferior es trobava la signatura de la Dora i al costat una altra d'un anònim, i el segell de la cadena alimentàriathecornerofhappiness, i la direcció. Quan vam acabar de revisar la factura, ens vam dedicar a investigar sobre quantes n'hi havia a la ciutat, vam trobar quehi havien3, peròal carrer indicat només es trobava una. Vam estar mirant quant de temps hi havia de casa de la Dora i la Silene a "tcoh"(queésl'abreviació dethecornerofhappiness).En elGooglemapsens sortia que teníem 17 minuts en cotxe i arribarem ales19:25, ens vam preparar i li vam demanar el cotxe a la Silene perquè si no noens donaria temps.MentrejoconduïaelNahelanava revisant més papers i més dades que els pugui respondreméspreguntes. En arribar vam aparcar el cotxe a la cantonada i vam anar caminant fins a la porta, ens vam adonar que estava tancat, al costat hi havia un cartell que indicava que estaven de vacances, però demà tornaven a obrir. Seguidament vam tornar a agafar el cotxe per anar a casa de la Silene per poder descansarpeldiatanllarg que ens esperava demà.Al dia següent, ens vam aixecar, vam esmorzar i ens vam preparar per sortiral voltant deles 9:30rumbcap al local.En arribar al local vam preguntar per Dora Bonnín i deprimeresvan fer com si res, no coneixien acapdona que es digués així, ens va semblar molt estrany, peròdesprés d'una estona insistint van ensenyar-li la facturaa l'homeque ens estava parlant, li vacanviarla cara de sobte i immediatament ens va guiar cap a una sala queestavaa la part dedarrerede la barra. Era un local una mica estrany i era conegutpelsmotoristes, era el típic localsúperfosc i ambientat una mica estrany.Mentreensendinsemcap alpassadís on al finalestavala porta se'ns van posar els pèls de puntaiemvanentrar un calfred per tot el cos. Vam arribar a la porta i ens va obrir el mateix home queestavaa la barra, ens van fer seure aduescadires davant d'una taula, era molt com alestípicaspelis d'uninterrogatori. Ens van deixar dos minuts allà sols i després va aparèixer una dona amb dos guardaespatlles. Erauna senyora d'unscinquanta-sisanys que es cuidava bastant bé, anava vestida com la típica narco depel·lícula. La senyora amb cara de molt mala llet ens va dir que comsabíemqui era la DoraBonnín. Li vaig explicar que era la meva editora i que era molt amiga meva i que ens coneixem de fa ja uns anys. A la senyora li va estranyar el que lidiguesque era editora i allà és quan jo i elNhaelvam començar a sospitarmassa. Després d'estar parlant de la factura i d'on la vam trobar la senyora que en cap moment ens va voler dir el seu nom ens va dir que si de veritatconeixíemel vertader treball d'ella i quepotserno la coneixem tant compensàvem. Després d'insistir una bona estona ens va dir que ella no ens podria donar més informació de la que ja ens havia donat iabansde marxar ens va dir 18:18 h. Ens van fer fora d'allar molt ràpid d'una manera bastant brusca. Seguidament de sortir d'allavam agafar el cotxe i vam començar a donar voltes,mentreanàvem pensant i rumiant sobre tota la informació queenshaviadonat aquella senyora. De sobte vam entrar a un dels carrers i ens donava tot el sol de cara i vam baixar elpara-soldelanterdel cotxe per poder veure millor quan de sobte elNhaelva obrir la finestreta del mirall per mirar-se i va trobar unatargetade la mateixa cadena que el local on havien estat. Vam intentar aparcar el cotxe, peròfinalment el van deixar en zona blava per poder mirar que era allò, ens va semblar molt estrany i mirant-la vam veure a la part del darrere una sèrie de números de 12 x 5 on totsestavensubratllats per una sèrie de colors. Nolovam voler donar més importància i vam anar a dinar a un restaurant per poder seguir mirant les coses i deixar temps. En acabar de dinar ens vam dirigir cap a la direcció indicada per la targeta que ens hem trobat, vam aparcar el cotxe ales18:07 i vam sortir correntsperòarribar ben puntuals al nostre destí, estàvem nerviosos perquè no sabíem si allà podríem trobar coses i el que podria passar. Va arribar l'hora i ens vamendinsarcap al localvamtrobar un senyor que sabiaels nostres nomsi ens va fer baixar a unaespèciede soterrani, ens va semblar una mica estrany el que directament sense dir res ens van dirigira l'ascensor.Mentrebaixàvemanàvemrumia'nel que ens podem trobar. Una vegada va indicar la pantalla -2 i va sonar el "clink" de l'ascensor ens vam mirar jo i elNhaeli ens va entrar molta més tensió. Seguidament vam mirar cap a les portes de l'ascensor, i el que vam veure noens hopodíemcreure. Era unaespèciedefàbricasuper terroríficai com antiga. Hi havia una taulasuper llargaen mig i als voltantshi havienprestatgeries i caixes plenes i plenes de xumets, alastauleshihavienprovetes, bec deBunsen, matràs de forat... Eren objectes de laboratori amb líquids ihi havienduespersones "treballant". Vam trigar enassimilartot el que veiem, era com depel·lículatota la història queestàvemvivint.Lasdospersonas eranun noi i una noia, el noi ens va dir que siveníemde part de la Dora li vam dir que sí ides deaquell moment l'únic que ens van dir és que ara ja sabien pràcticament tota la història i que nomésensquedavasaber una última cosa i que latrobaríema casa de la Dora, en aquell moment ens va sobtar aquella resposta, després depelque havíem passat tot estava allà?

 
2319 | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]